Experiència d'engreixament de porcs

ANY VI20 AGOST DE 1922NÚM. 16 AGRICULTURA REVISTA AGRÍCOLA CATALANA Dics de sortida: s I 20 de cada mes Subscripció: Barcelona, any. Pessetes 9 - Fora: Pessetes 10 - Estranger: Pessetes H Número solt: Pessetes O'SO Una experiència d'engreixament de porcs E s tractava d'experimentar una cosa ben senzilla .• donant los mateixes classes d'aliments i la quantitat que en volguessin a porcs del mateix pes, ¿quin resultat econòmic s'obtindria? El dia 17 de novembre de l'any passat arribaren a l'Escola Superior d'Agricultura nou porcells que foren comprats al mercat de Vich. Aquests garrins foren r.epartits en tres lots, de manera que cada Lot pesés quasi igual. A més, els porcells foren marcats i numerats do m.-i. nera que es pogués seguir la història, no solament de cada lot, sinó també de cada animal. Els lots es formaren de la següent manera: LOT 1 N°del porcell 335 338 341 Total Quilos 16 18'5 20 54'5 LOT II N "del porcell 339 340 342 Total Quilos 20'50 17 17 54'50 LOT UI N.°de! porcell 337 336 349 Total Quilos 16 19'5 19'5 55 Com es pot suposar, cada lot estava allotjat apart, però solament a les hores dels àpats i a la nit. De dia se'ls deixava en llibertat, disposant d'un gran espai i de una bassa d'aigua. Durant tot l'engreixament, els porcs consumiren faves, moresc i ordi, donant-los-hi d'aquestes granes, convenientment mòltes, en forma de farina grossera; dos àpats diaris, un al matí i un altre a la tarda. Al mligdia, per tots nou porcs es comprava un ral de verdura al mercat del Ninot (fulles de cols, bròquil, enciam, etc.). Tots els aliments foren donats crus. Les farines es posaven, en remull d'un àpat per altre. A cada poi'c se li donava, a més, dos grams diaris de sal. També se'ls donà farina d'òssos en les següents quantitats: del 14 424Agricultura de desembre al 17 de març, 50 .grams diaris pels nau porcs, í del 17 de' març al 26 de maig, 60 grams. L'aigua que bevien els porcs era de la mateixa bassa on se banyaven. Com és natural, els porcells al cap de pocs dies d'haver entrat foren vacunats contra el nual roig1. Els aliments concentrats (faves, moreac i ordi) íoren donats en les següents proporcions : LOT i LOT II Moresc.. 2 quilos Ordi 3 > Faves. . . 5 » Total ... 10 quilos 4'5 quilos 3 » 2'5 10 quilos LOT III I 5 quilos 4 » 1 » 10 quilos Tal com s'ha dit, cada un dels tres lots menjà tant comvolgué de la barreja d'aliments, i això durant tot l'engreixament, però advertint que cada lot consumi només la barreja que li pertocava, és a dir, el lot primer, per exemiple no menjà altre barreja que la que s'ha apuntat més amunt, i així; per cada lot. Els dies ï, 10 i últim de cada mes es pesaven els porcells un per un. Els aliments foren pesats diàriament. L'exgreixament durà sis mesos, aproximadament. La marxa de l'engreixament quedarà exposat amb les següents xifres, que comprenen les quantitats d'aliments ingerits, l'augment de pes i. el pes total. LOT i Dades de les pesades Quilos de S 3 E Q. l| Aliments 'consumits Pes viu total LOT II Quilos de Aliments Consumits Pes viu total LOT III Quilos de Aliments consumits h Pes viu total Del 17 al 30 de novembre. Al 10 de desembre . . . 20 » .... 30 > ... 10 de gener 20 30 . ...... 10 de febrer 20 . ...... 28 » 10 de març 20 » 31 lOd'abri'.- 20 • ..... 1 de maig 10 » 2) 25-26 • ...... Totals Aliments deixats i fets malbé. 30'246 25'020 27'670 33\S5O 37-500 44/828 56'644 70'06<l 83'400 75'401 93-640 92'883 95-358 84'940 91-220 86-020 83-720 92'580 48-250 6'5 8'5 9-5 11 15' 19 20 2I'5 17 20'5 17 16-5 18 I9'5 18'5 15'5 61-5 68 76'5 86 97 112 131 151 172-5 189-5 210 227 243'5 261-5 281 288 306-5 322 330 27-395 25-630 29-480 32-480 38-370 45-518 58-922 72-740 88-090 74'507 96'860 97-591 112-323 90-170 96-820 92-127 69'970 P5-200 57-132 8'5 6 8 II 10'5 18 19'5 23'5 21 15'5 25 19 18'5 18'5 21'5 12 17 19'5 1C5 77 98'5 li 6'5 136 159-5 180-5 196 221 240 258-5 277 298-5 31U-5 327'5 347 337-5 30-468 25-630 27-260 33-570 35-970 4"33,5 47'2O0 53-940 62-320 56'364 717J0 74'879 93-694 100790 96'550 P4 93-680 92-500 55-902 8 4 7'5 8 7'5 11-5 14-5 18 15 2Ü'5 20 26 25'5 25 12-5 2S 22 10'5 1251-635275-533P-01321-125303-0357'51169-853 8'500 1178-353 296'ó 63 66 74'5 82-5 90 101-5 116 134 148'5 163-5 184 204 230 255-5 280-5 293 319 341 351-5 351-5 Agricultura 4.25 S'ha d'advertir que un dels porcells del primer lot, el número 338, el dia 22 de novembre començà a estar malalt del ventre i que no solament deixà d'augmentar com els seus companys, sinó que perdé de pes. Així en la pesada del 30 de novembre el porcell malalt perd 0'5 quilos. 10 de desembre el porcell malalt guanya 1 quilo. 20 de desembre el porcell malalt guanya l'O5 quilos. 30 de desembre el porcell malalt guanya 2 quilos. Per diferència es pot veure en la relació més amunt exposada el qjuè guanyaven els seus companys. Aquest contratemps representa una veTitable pèrdua, puix el porcell número 338 no arriba a pesar igual que sel seu company que m,enys pesava fins el dia 10 de maig. Tinguent en compto, doncs, aquest fet que, de no haver succeït el lot primer hauria pesat molt més, seguirem exposant les oportunes consideracions. iyaug'ment. de pes del lot primer és constant i ascendent fins el 20 de febrer, i d'aquesta data al final de l'engreixament, l'augment de pes es manté per dessota de 21'5 quilos. El lot segon, realitza el fort augment entre el 30 de gener i 10 de miarç. I el lot tercer del 10 de març fins acabar l'engreixamient. Aquests fets marcpien una pauta per l'engreixament, o sigui que amb la barreja d'aliments assenyalada pel lot primer, aquesta barreja produeix el màxim d'efecte, o sigui el major augment de pes durant els dos primers mesos de l'engreixament, els porcells tinguent de dos a quatre mesos d'edat. La barreja del lot segon haurà d'ésser donada als porcells dels dos als quatre mesos d'engreixament, i finalment, la barreja del lot tercer, per als porcs dels quatre a sis mesos d'engreixament. Hi haurà amb aquesta observancia una veritable economia, puix mentre el lot primer per a fabricar 9 quilos de pes cru el 30 de gener ha hagut de menester solament 56'644 quilos d'aliment, en 20 d'abril per a augmentar 19'5 quilos han calgut 91 '220 quilos. Pel lot segon, amb 45'518 quilos d'aliroent augmenta 18 quilos, el 20 de gener, i per a fabricar-ne 18'5 en 31 de març ha de consumir 112'323 quilos i 97'170 al cap de deu dies. El lot tercer, durant els p'rimers dos mesos, (30 de desembre) necessita 33'570 per 8 quilos de pes viu; dels dos als quatre mesos 56'3<54 per 15 quilos, i en els dos mesos últims arriba a augmentar 26' iqjuilos amb 93 d'aliments. El quilo de pes viu sempre costa més de fabricar quant més vell és l'animal. Així, veiem que el 20 de gener el lot primer ha de menester 2'929 d'aliment; el lotsegon, 2'473 i el lot tercer 3'223; La última desena d'engreixament un quilo de pes viu costa al lot primer 5'848; 4-776 al segon i í' 126 al tercer. Per a tot l'engreixament el promïg de quilos d'aliment que ha. calgut al lot primer han sigut 4'605; al lot segon, 4'275, í al lot tercer, 4'1'38. 426 Agricultura En aquesta experiència, potser l'observació més remarcable és que durant els dos primers mesos d'engreixamnt el lot primer, malgrat haver-hi un porcell malalt, per a fer un ipïilo de pes viu solament hagué de menester 3'454 quilos d'aliments; que el lot segon, dels dos als quatre mesos fabricà el quilo de pes viu per 3'950 quilos, i que el' lot tercer, en els últims dos mesos, amb 4'105 quilos d'aliments, augmentava un quilo de pes viu. Si els porcs s'haguessin engreixat amb el canvi de racció cada dos mesos-per a fabricar un quiloï de pes viu, els tres lots no haurien hagut de menester més que 3'856 quilos d'aliment. En canvi; pels promijos de l'engreíxament, tal com ha estat practicat, un quilo de pesviu¡ ha sigut fabricat amb 4'339 quilos, és a dir, per óada quilo de pes viu ha calgut 483 grams d'aliment de més. En aquet engreixamient havent-se fabricat 875 quilos de pes vta, .si s'hagués estalviat per quilo fabricat 483 grams, és evident que haurien deixat de domar 422'625 quilos d'aliments, que representen una pila de pessetes. Veus-aquí exposada la primera part de l'experiència. Continuarem. M. ROSSELL I VILA Proiessor de Zootecnia Els adobs potàssics en el conreu de la patata E L conreu de la patata primerenca és el més important de la comarca de Mataró; de la* seva explotació n'esperen els agricultors el màxim benefici econòmic, i no reparen .per aquest motiu en les despeses que ocasionen l'adquisició de tubèrculs per llavor i d'adobs, ni escar timen els conreus. é/Per la seva fertilització s'utilitzen quantitats importants de fems i molt crescudes d'adobs químics, si.bé aquests amb fórmules arbitràries, sense cap base científica, amb un marcat predomini de sulfat amònic fins a l'extrem de córrer el perill de modificar desfavorablement el càlcul de rentabilitat dels adobs que s'usaren i d'augmentar els perjudicis causats pèl PhytOfhtora infestant En general, pot dir-se què, si bé els agricultors d'aquesta comarca no desconeixen l'ús de les sals de potassa com adob, la major part d'ells ignoren llur funció especial, els seus efectes particulars i la importància que sobre la producció exerceix l'encertada elecció dfi la sal que deu lutilitzar-se i la quantitat amb què es deu usar. Tinguem en compte que la patata és una de les plantes que més es caracteritza per les seves exigències en potassa, estimant Garola la seva absorció per hectàrea en 273 Qgs., i Gerard en 332. Demés, aquesta planta disposa d'una capacitat d'assimilació de la