Crisi del porc

ANY XI 20 ABRIL DE 1927 NÜM, 8 AGRICULTURA REVISTA AGRÍCOLA CATALANA . ; ' ' Dies de sortida: 5 i 20 de cada mes Subscripció: Barcelona, any Pc9sete» 9 -:- Fora: Pessetes 10 -:- Estranger: Pessetes li Número solt: Pessetes 0,50 • Direcció i Administració : Plaça de Catalunya, 17 (Llibreria Catalònia) : BARCELONA Sumari: La crisi del porc, per Af. Rossell i Vila. — La mosca de l'olivera, per V. Estreni. — Pol&mlcl j 'avícola, per Josep M'." Soler i Coll. — Les abelles, per J. /'OMS i Busquets. — Els vins negnts, per Joan <; Civit i /I/so. Notes i Comentaris. — Noticiari. — Informacions comercials, per Lluís Marsal. — \ • • • Consultori, per R. S. La crisi del porc L A manca de porcs, conseqüència del baix preu a què s'han vingut, pagant durant dos anys, per causes assats conegudes de tethorn, ha determinat una alça sensible, puix que de 3,25 pésetes el quilo a què es cotitzava pel desembre pasat, a Barcelona, preu brut, és a dir, descomptant de cada porc 21 pessetes per despeses d'escorxador, transport estació-escorxador i comissionista, el preu ha passat a 3,80 amb tendència a la puja. . Aquest preu alt, durarà gaire? Això depèn de l'acció de dos factors : un transitori, l'altre amb tots els caràcters de permanència. El factor transitori està representat pel deseiximent de l'engreix de de porcs dels pagesos. £s un fet evident que una gran part de pagesos i ramaders han deixat de criar o d'engreixar porcs i que tots els els que no se n'han deixat han disminuït considerablement el nombre de truges o de porcs a l'engreix. Però si el preu alt es manté un any, alguns criadors i engreixadors tornaran altra vegada a l'explotació del porc, i d'ací dos anys, tots els que se'n desentengueren, de forma, que al cap de quatre anys és possible que es repeteixi una sobreproducció, com la que existí tres anys enrera. Per consegüent, a mida que la producció s'acostarà al nivell de les necessitats del consum el preu anirà baixant poc a poc fins a equilibrar els guanys amb les despeses de producció. Aquest ciclé és constant en l'explotació del porc, és a dir, cada vuit o deu anys hi ha una crisi de superproducció. 2Q4 ;¡ _____ '. Agricultura , í/'altre factor; el de caràcter;;permanent, és més greu, i és d'aquest que desitjo ;:'parlàiSsobretot I?a alguns anys que els cansaladers tenen moltes ^dificultats; a vendre la cansalada i el llard, la qual cosa .elflí'.tibligft, a mantenir un capital immobilitzat i carregar als magres tít* preu superior al; (Jüe correspondria^ rjer, hayeir de gravar aquests amb la' depreciació qúe sofreixen les cansalades. Dé persistir la dificultosa' sortida de/la grassa, aquesta crisi cada any s'anirà accentuant i forçosa^ porcs. Ea aquest conflicte, la áolució teòrica éS clara : sacrificar porcs que no portin,grassa.'Pèrò-les;nocions teòriques poden o no acomodar-se; à la pràctica. ' ;: , .• :,! '• Examinem la.qüestió.: De; cansalada i greix tots els porcs, a nieriys d'^ásér desnutritsi i per consegüent impropis pel consumf en fjpoí^dqí^aíià<tit!ííqíe_f)(:'cfv;meíiy_í';-.v<¿ili'ál^tit^t:.-.''• -lii:'':1 ^^^-'''^aiéisai com l'extremenya, queyà mé$ de la; gran proporció de greix que porten, aquest resulta bastant mólk Altres porcs; com el.blanc del país i el valencià, ultra.la/quantitat ;de greix:: ésser inferior a la d'aquella raça, la cansalada; és niés; testa. PerÓ el conflicte;ïiobs resol deixant de matar pofes extremenys, puix que amb els altres 1à quantitat de grassa que; resulta éseriçarà superiorva•'.:.)es necessitats del consum. •' S'hauria de trobar l'equilibri entre la' producció i el consum de grassa. _?ér ásSplir aquesta nivelláció és riècesari proporcionar-se aní mals amb pocaquantitat .cíe gràssaï/No existint cap raça que ofereixi aquestes còtídiciòns, caldrà Utilitzar porcs joves, porcs en el niòment què acaben la creixença, és a dir, abans de què l'animal conlènciía càrregar-se dé;grassa: Aquest porc, esrél que pesa en viu de ';9G-"a-:;i0& quilos.: ;/' :''"• ' [. ¿c '^.•;•''.' )'/'• \ '';\:/ ; El porc deI2Ò a 125 quilos^ pès net, que correspon a un pes viu do. x5D-i6o quilos porta, terme-mig, el 50'per 100 de cansalada i llard. El porc, pes net de 60-70 quilos, que. en yíu pesa 90-100 quilos, a tot estirar pp^aràvdeduintrnod^ Lawes i Oilbért en altres animals ¿ i un ^perico de can sajada i llard. Amb aquéstieV dades podem, establir Íes ¿ifefènciés que hi hauria matant un porc %;i2á s'obtindria evidentment 60; quilos1 de "grassa ; dels:;àltfes; dos 36, o sigui una di- ^%èia de Í4 quilos^ À l'esconcador de Barcelona es sacrifiquen cada any uns 100 mil porcs. Calculi's l'enorme diferència que en resultaria/ respecte la quantitat dè; cansalada; i llard si aquests porcs .e^promig^dels;cluals és de 120 quilos, fossin doblats, és a dir, 200 mil porcs de 60 quilos cada liri;; Aqüests^animals posáts a la yenda, a la; nièriüda, i als preus ac- ;íúais de la capitaly és poclen! valorar dè-la.següent manera : /Agricultura 205 , Pel porc de 120 quilos, Pessetes 60 quilos de grassa a 3,50 ptes. el quilo ... 210,— 60 quilos de carn i os a 6 ptes el quilo 360,— Total, pessetes 57°,— PeV dos porcs de 60 quilos cada un, Pessetes 36 quilos de grassa a 3,50 ptes. el quilo 126,— 84 quilos de carn i os a 6 ptes. el quilo 504,— Total, pessetes 630,— ;Hi ha una diferència de seixanta pessetes pels dos porcs de 60 quilos. • "Vegem, ara, la part del ramader. El valor d'un porc, comptant pels quilos que pesa, va baixant a mida que l'animal és més gros. Un porcell de 15 quilos, actualment val unes 70 pessetes, o sigui, 4,50 pessetes el quilo ; engreixat, quan pesa 150-160 quilos, es paga a 2,60 pessetes cl quilo. És evident que el quilo de porc de 90-100 quilos ha de valdré un preu més baix cte 4,50 i més alt de 2,60. La proporció no costaria gaire de trobar. : , Àl porquetaire és de suposar que el mateix li seria lliurar al mercat porcs de 90-100 quilos, que de 150-160^ talment el fabricant de calçat, sabates de mida més o menys gran. La qüestió és que el preu sigui remunerador. Aquesta reforma beneficiaria a la ramaderia en general. Per cada truja en caldrien dues, el nombre de porcs havent-se de doblar. Per altra part, l'engreixador quasi amb la meitat de capital podria realitzar el seu negoci, puix que tres mesos més aviat lliuraria els am'üials a l'escorxador, en els quals tres mesos les despeses en alirrients sóii dues o tres vegades més grosses pels porcs de 100 quilos amunt. Quant als avantatges que el cansalader treuria del porc de 90-T00 quilos foren les d'obtenir dos menuts en lloc d'un i sobretot el poderdisposar del capital immobilitzat que representen la cansalada i el llard. Les So pessetes de diferència existents entre el porc de 120 quilos; 1 els dos de 60 podrien abastar per a satisfer el sobrepreu a ;s'haurien de pagar els porcs de 90-100 quilos. 206 ABrlcultUlà Amb aquesta reforma engreixadors i cansaladers podrien guanyar-hi molt i potser cap d'ells hi perdria. La solució que proposem, tr el seu ple valor no precisament pels petits beneficis que de moment podrien resultar, sinó peir la senzilla raó de que vindria a ésser una mena de regulador entre las necessitats de la producció i del consum. Si, més endavant, el mercat exigís una major quantitat de grassa, allargant Vengreixamerit de tres mesos el problema quedaria resolt. Dèiem, en començar de tractar la qüestió, que teòricament la solució era clara. La realització d'aquesta solució no radicarà en les valoritzacions fetes més amunt, degut a ésser curtes o llargues, puix que afinant-les bé, les diferències quedarien resoltes. El nus de la qüestió, jo crec, que no està pas en les/xifres, sinó en la psicologia del cansalader. La crisi de la sobreproducció de grassa no és pas d'aquest any, ni de l'any passat. Ve de més lluny. ¿Què ha fet el cansalader, com interessat immediat per a resoldre-la? No se li ha acudit altra cosa qüé procurar per tots els mitjans que els porcs anessin a un baix preu. Els resultats d'aquesta conducta són palesos. No hi ha porcs per qui en vol. No; la solució havia d'ésser la que es proposa O'uña altra de similar. Repetim encara ; íà solució no està en les xifres, sinó en la psicologia del cansalader. El sol fet de ho haver ;ntentat, ni a hores d'ara, de resoldre la crisi que tari profundament l'afecta, creiem que constitueix una provà irrecusable de manca d'adaptació a les circumstàncies per les quals transcorrei el negoci, ben diferents de les d'aquell temps en què les grasses tenien un alt valor. M. ROSSELL T VILA rm La mosca de l'olivera TT E llegit en /AGRICULTURA del 20 de febrer prop passat sota -A-Jaquest títol i amb la firmà M. Figarot, un article en el qual s'hi remarca la fonda preocupació dels olivicultor? per a trobar la manera de combatre l'insecte, es fa broma amb l'empirisinc dels pagesos i s'aferma en què ja està demostrat el procediment a seguir, pel Sr. Aguiló. Jo em decanto a creure què, entre els olivicultgrs més experts del Camp de Tarragona, ja están deixades de 'banda66 les discussions sobre quin procediment s'ha d"'émpràr. La majoria creuen que s'han