Alimentació del bestiar

L'AUT i»k t'Aatm > en loim?» <le L1 majúscula, pci • que ^rvelviu desprès més JàciJment Ue molla. Ttimbí pot usar *e et lilíi·iio yi ui\ui; ¡iiví COM iamh% pol odiísiruir-MJ un trieutgl* Ja ftiMa «n fonwi di A <et nnth llfoton» tl'.niuesii'* mlilon: els do* contal*, 70 ccntimchcM OKti ú; Ml (tUtàSvfai cru re els extrems "Iwts. 2A cms.; i la dels extrems,, liu^nl Whtò trttnSrenwl, l'Jms. Rn eJ vertix de l'angle lli va un Hfiinxo per a penjar la ptll, una rqpídfl hi si^nt enfwnü.'uJ». A Cbutroáiiif i·l .j'mi1 <• bnini·ii, cul íer-hf>on In ihciNvIrt ilrl pèl ptr a que *<\m»\ n<> m mnlmcti. lih fKtrenU i!«l jonc « hr:imn, ücuon sobresortir del mancat pera que uquest cjunH Oel tr»t estirat i puffui ser penjat f;ici]mcnt. l'er a que N scquiti bé, les pells, esi pcnj.'iran en un Hoc &cc i veniíltit» on tliol no pujrui toctti-te». A I tiívi-n,, ,-><¡in uns ijuinzc úim per » MGtMaj H l'iatiu en quiítrcitioa queiien Ml^Mti Quan convc fpiardai -ks temps, especiiilment a litttfl, cal vigilar que les arnes no (es piquin; per n eviuti -hu\ pot usiir-se I» naftalina, o altres substàncies similars. Ara é* cl mil|tn irmp?. peí n l'iulqulfiuitV <]« conllh de 9 meses, ja qut» pu&sades Ie» calors, al» tl mcstwi il'eOat, «?s.tarjin ni punt per a repnHlüir«se. T;»mb<» se'n poden trobar a pum Ue criar, però aquest període s'ambani prompt<?f i com que «qttWtl es pu^uen ¡« pieus molt uhs {de VrJfníi, atlutt», it -W ne*Mete* pairlln, j de ;Í mcwk ti "J'J pe«»«le)i). nerft mi» fCOfldftllC tenir-k«i a casn dutnm eh ciiu mvw* que els falta per a tu cria. drl C'vivlrv rt'fníüt jnniH1A» irolk L'alimentació del bestiar W Els aliment» que porten molta «Igua I els que quasi no en tenen.— Eís farratges verds I els naps I les cas basses, no contenen ta mai ei va quantitat ddemcnrsnnilritiusqueetsalimentsSCCH, ami Ienffrunoft, \n trepnilrlki leen, etc. AKi'» PS veu i·larameni qtr.in se romp.nu la mateix, irlnsw il'iiltmrni, acgonn s\f¡»\ verd o Mft1. L'alfals o ogerda, per exemple, qn;»n is verd. eti plena florida, té ia següent composició: 100 quilo» d'nllaIs verd contenen: quitos Compaiant aijUL«s»tíi íairutjfvs, fXKtrimn Jir i|in< 100 ^jull·-s tCrtiralf HCC, valen tant, poc mi * poc menys. COM IGDiii v«jnl. S» la Wetlarave íair tit^crn rnnlreix tan pov és per quiquasi tutu és aifíUA, iii que loo quito» duquéüf ¡Wimcnr contenen SS d'¡t¡trun, i ICO de naps <1) l'r Wfiwhiw stn,*t <t, iMt,,,,r<it,t.«i «Vi Í! (Htt K4«ü<. rrbrtr J»nu«-i n»y pel Ca»iell »'fy*lncUI 4'AILTUWIIXI.I i K.imaòkrU de lt«r<r*t»na L'Atir DHL l'Ml» n« treuen W, i HM) de pattenueuc* *?• ' I** '•'"« J« «'<• I *V i IB» rollcl&de blednrcivesurreia, 84. Kls aliments assecat*, c<vm **n íls fenes [fenc rol dit toi farratge 14c) les tfiancs, l«* Carine* i els turtos, nn nbstani i sembinr aïwwluiaroent ramhé purien un;i pttltl Mu¡in«¡tat tl'niffun. Així el» fem-. >i< «JilfnJ*, n&<-aiiteiien et ír« per Ift); Ien ffnMMi un 15, 1 Hi»- ft, por iffuiti. Klmurute «in «1* c|uv mcnyn ifii.iniiutl d ;itftiu pnrlen: terme mite. U I" prr IIM. l tlgttt dOOOii fofOM ptfl J* tou els ¡lïiinrni-.. j:i iirnb miriniïuit» petiie». com en ets «Jimen«s secs, ja en forces proporciona, <n»n eo els ttnwtfp» verds i Ics arrchi 1 tubcrcul*. .D'avui ta diferencia tle rtqaill nodritifi en on lïuiim «IJTnetii, scpi-ns EÍÇÜÏ tendre 0 sec. lt* per aqucaiÉ* PIHMI M«eel |M»« fOtil Ml <?n OOVpll dets uUmonií no el poü niu mal dofh rniuotvo*, nin* tM lOll li pMi IfriMUi í» »i did i»» f'^1' di ijua r«Ntnfiu üt üe rflllrurni ü> H'IIUÍI.JM'M trei tOCM IMIÍ«%IJ» qut poidi. Q purt ik l'nllmctn *«i*«oi(íUn • s .1 .|i>. -.11 diu tmUMú wa. n tubu diRotlu i la n«tur«le«« (feia «Hment». — El tubu ditrrstiu vi des» de ta bncn'al íurní dtl ses. El bístmr dr peu rodó, a ros&am, tó el tubu Ji^r^iín dií*i*nt del Jrli nWMugflaafc, 1 <?i dél porc no s'aasrnibJa ni Í»I Í!«]« un» ni al tír-K :ilires. Això no tindria nip Iftòtrii -1 W> ««• traduís en í«t*il'úidre tM'riimk, 4* m iíir, H|«e corts jilimpiUü»'itpr<>ltTer» ÜM Mgnat IV»p<S:J# uniïmil qi Donar Ml. patJu 1 tottiii ilUmnlt 1 u» en vi«#n««itn ñN<i«»N n al porc, IMIfl <.fu* ic'l* h«cl t*mkulm n fvt furlnn, ¿» un dUbnrnt. lü I CIM Initkllt del por< no purrsrn lc« pmt» dures del*í¿illrj>rnl!i. Hn cunvi. tl pon • 1 un unlni·il que pot ni«u/4U «JH re«í* il'escwxHdoi', i Aguiutt aliment no aniria W ais remugants i bestiar de peu rodó. Et porc <fs racimal que ud tuïm digestiu més senyor, éai dir, ^r u <iue nqueii anirnaf produriM ;i]t* rcjwJiments, lui <le menjar bu. |-:i* t'AVuIlM poden me-iljar IgUti ^li«)t IUÜIK I c3« aneu, prm 3;i p.ill; fuirndu í In 11 • -,- 1 • n. 1 dl niï» n 1111 BipMnJblfMi pv* n l'espivle rnvjilllAii. Bti iiWM poden nifioumir »b ;illni«flL» mcnyn WHH i ei biftllf mului nriif.i I ri in -mi^r J« I'IIBC I cl 1 .;i 1.1 II. l""n liíïnirn,r de tréMïi t'espí-cie cnvallur bu de itiimjar mes bo qnc ta muL·i J iqimtl MCl que l'uHe. El bestiar bovi p^t utUitwir. urnb pjofit, els alimenta mes frosaers; el llan;ir ja hH dé menjar més bo, I el cabrí no tan». M«& aqui cal fel' fexcepriíui* per hi raça i cabrit lleteia. I.u vac^ IICIL·IÍ», CU ranS de BA fonapfPdttficMi ha d'ésser n-.ii Lien ullmcml^dn, 1 1-1 4;int, M li-hfln detfonar itlhtU'Jiit. qtff |0 ; poeu pulla I «Ni fenen ^ue^l^uin ÍOMIIIN J.II i-Jibrii ttntvu pj «nfic «i|»«*ln 1 fit M llfttfl d«l puíi hi ha ui»» dtftfPBCh com Ui nit <M diu: Ja primer n exigeix bona ni i meni» I variado cu H-* niccion»; l'altru. umb poc» vimi se \» campa. Tots ds animals JUVCG, siguin de t'rspi'í'k qu* «c. vuJpui, b.4» d tí*SW altaMnlüi que els .inimaJü adultes. Els animats vells, moltes vrjrade:» per mareen de deciUit, exigrjxiín qupnoí'hacln il^ iHMttfW Iflllfl M. H••«.-«• 11. J