Recensiones

tres que hom identifica les formes generiques d'interacció discriminativa que són formes de conceptualització de les diferents situacions descrites a la primera part i d'altres presumiblement no estudiades, pero igualment possibles. En quart Iloc, descrivim les operacions experimentals efectuades que actuen com a basament experimental per a la diferenciació entre aquelles formes de discriminació. En aquest sentit destaquem el fet de la forma particular com hem enregistrat les situaciones de mesura caracteritzada per I'enregistrament de tot el segment d'interacció, que inclou tant les variacions en els parimetres temporals i espacials com la resposta del subjecte. Complementiriament a la descripció d'aquests quatre aspectes que corresponen als quatre nivells de conceptualització del model proposat, hom realitza una aproximació a la identificació d'aquells aspectes no definitoris de I'organització qualitativa de la situació, pero que poden alterar quantitativament el resultat final de cada procés de discriminació. Els conceptes descriptius del model de camp proposat per J. R. Kantor ens han permes de realitzar una revisió bibliografica en aquel1 sentit, a la vegada que ens ha suggerit un camí de recerca immediata i congruent amb el model proposat, en proporcionar-nos uns conceptes descriptius de variables identificables en cada una de les situacions possibles, dins de cada una de les formes generiques d'interacció discriminativa. És a dir. que es fa possible I'anilisi quantitativa de cada una de les formes qualitatzvament diferenciades de discriminació, obtenint-se, d'aquesta manera, un ampli ventall de possibilitats de recerca de cara al futur. FACTORS EN L'ELIMINACI~ DEL COMPORTAMENT D'EVITACI~ ' Jordi Fernández Castro Director: Dr. Adolf Tobeña Pallarés Ponent: Dr. Ramon Bayés Sopena Departament de Psicologia Experimental i Psicofisiologia; 613 planes, 25 figures, 32 taules i 447 referencies bibliografiques La inundació és una tecnica usada tant dins el camp d'estudi de I'aprenentatge amb animals, com dins el camp de la modificació de transtorns del comportament en humans. Consisteix, doncs, a exposar el subjecte a estímuls que provoquen fugida o evitació, tot bloquejant o prevenint aquestes respostes, sense aplicar cap estimul aversiu incondicionat . En la tesi doctoral present: 1. Es fa una revisió bibliogrifica de I'analisi experimental de I'evitació i la fugida (nansietats), basada en tres paradigmes progressivament més complexos: a) respostes fisiologiques incondicionades i habituació; b) condicionament classic, i c) condicionament instrumental. 2. Es fa una revisió de la literatura sobre: a) inundació en animals, exposant les tecniques, dades experimentals i teories sobre aquest tema; i, per una altra banda, b) inundació en humans, tot situant la tecnica dintre la terapia del comportament i discutint tant els experiments d'inundació amb subjectes humans com la seva aplicació a fobia i upetites fobiesn, obsessions i d'altres transtorns. D'aquestes dues revisions paral.leles es poden treure conclusions sobre I'adequació del model animal a conductes humanes. Es pot constatar, primer, que hi ha una certa correspondencia entre inundació en humans i en animals, pel que fa a algunes variables que afecten la seva efectivitat proactiva; sobretot parimetres temporals, firmacs i nivell de respostes emocionals durant I'aplicació del tractament; malgrat aix6, la segona constatació és que es pot posar en dubte I'analogia entre conducta d'evitació activa en rates i els transtorns emocionals als quals s'aplica la inundació. 3. Es fan dos experiments sobre els efectes de la inundació en I'extinció del comportament d'evitació de vaivé en rates. Al laboratori la manera habitual d'estudiar la inundació consta de tres fases: l?, instauraci'ó d'una resposta d'evitació; 2?, aplicació de la inundació a un grup o grups i d'un tractament de control, sense efectes, a un o uns altres grups; 3?, posar tots els grups en situació d'extinció de la resposta d'evitació (que consisteix a no tornar a presentar més I'estímul aversiu, es faci o no es faci la resposta d'evitació). Generalment, la inundació facilita I'extinció, és a dir, la fa més curta que en el cas d'haver aplicat, previament, el tractament control. En el primer experiment s'aplica la inundació a grups de rates que han apres I'evitació amb estímuls aversius d'intensitats diferents. Les conclusions d'aquest experiment són que quan la prova d'extinció de I'evitació es fa immediatament després de I'aplicació de la inundació, s'obté només una inhibició temporal de les respostes d'evitació. Aix6 permet de fer certs suggeriments metodolbgics per tal d'evitar artefactes en aquest tipus d'experiments'. El segon experiment recull aquestes conclusions i millora els detalls de procediment en el sentit que indica el primer experiment. A més, s'introdueixen d'altres factors; els dos principals són els següents: 1. Es mesura la defecació, com a índex de respostes emocionals dels animals davant totes les fases de I'experiment. Se suposa que aquestes respostes són ortogonals respecte a la conducta d'evitació. 2. A més d'aplicar inundació i control per a explorar els efectes d'aquest tractament, s'afegeixen d'altres tractaments que intenten de desglossar els diversos elements de que consta la inundació: confinament, exposició a la situació i inducció de respostes emocionals (<,por.). Amb totes aquestes modificacions respecte al primer experiment, es va tornar a mesurar I'efecte de la inundació i de tots aquests grups control sobre grups de rates que diferien en la intensitat de i'estímul aversiu usat durant I'aprenentatge de I'evitació. De totes les conclusions que es poden extreure d'aquest segon experiment, en destacarem tres: lP, el factor crític en la inundació sembla ser I'exposició al senyal d'avís (estímul condicionat aversiu) i a tota la situació experimental, i no el bloqueig de la resposta; 2?, quan I'evitació és del tipus de vaivé, la inundació produeix una desinhibició, o facilitació, de I'activitat general de les rates, i 3?, quan els estímuls aversius usats a I'aprenentatge de I'evitació són alts es pot provocar, en alguns subjectes, I'augment paradoxal de la por; és a dir un increment, en comptes d'una disminució, de les respostes emocionals després d'aplicar inundació.