Qüestionari d'estil d'atribucions : propietats psicomètriques

Quaderns de Psicologia, 1990, 10, 177-196 QUESTIONARI D'ESTIL D'ATRIBUCIONS: PROPIETATS PSICOMETRIQUES Pere MORATÓ I MUNNÉ* Josep Maria PERI 1 NOGUÉS* Lluís GARCIA 1 SEVILLA* RESUMEN Describimos la versión catalana del Attributional Style Questionnaire, comunicando las medias, intercorrelaciones y consistencia interna del cuestionario, en una muestra de 112 estudiantes universitarios. La versión catalana promete ser un instrumento fiable y válido. ABSTRACT We describe the Catalan version of the Attributional Style Questionnaire. We report means, reliabilities and intercorrelations for a sample of 112 undergraduates. .The Catalan version promises to be a reliable and valid instrument. Ja des de la segona meitat dels anys setanta, un gran nombre d'autors han estat incidint en la importancia de les atribucions causals en la comprensió de l'etiologia i simptomatologia del fenomen de la depressió (ABRAMSON i SACKEIM, 1977; ABRAMSON, SELIGMAN i TEASDALE, ' 1978; JANOFF-BULMAN, 1979; KLEIN, FENCIL-MORSE i SELIGMAN, 1976; KUIPER, 1978; MILLER i NORMAN, 1981; PETERSON, 1979; PE- * Departament de Farmacologia i de Psiquiatria, Unitat de Psicologia Mkdica, Facultat de Medicina, Universitat Autonoma de Barcelona. 178 QUADERNS DE PSICOLOGIA TERS~F~, SCHWARTZ i SELIGMAN, 1981 ; PETERSON i SELIGMAN, 1984; RIZLEY, 1978; SELIGMAN, ABRAMSON, SEMMEL i VON BAEYER, 1979; WORTMAN i DINTZER, 1978). De tots els models proposats, el model de learned helplessness (ABRAMSON, SELIGMAN i TEASDALE, 1978) és un dels que més treballs han generat en l'estudi de les atribucions en relació amb la depressió. Segons aquests autors, dependra del tipus d'atribucions causals que es facin davant d'un fet negatiu percebut com a incontrolable, el fet que apareguin símptomes de desemparanqa. D'aquesta manera, si un subjecte creu que la causa dels fets que li passen esta en el1 mateix (atribució interna) tindra un risc alt de presentar deficits d'autoestima, en contraposició a aquel1 que atribueixi la causa dels fets a factors de l'entorn (atribucions externes). A més de la dimensió intern-extern, que es refereix a la perdua o no de l'autoestima, el model assigna papers concrets a dues dimensions més, que fan referencia a la cronicitat i generalització dels símptomes depressius respectivament. És a dir, l'atribució dels fets negatius a factors immutables (atribució estable) fara que els deficits tinguin una durada més llarga, en contraposició a atribuir els fets a factors transitoris (atribució inestable). Finalment, si s'atribueixen els fets incontrolables a causes que passen en una gran varietat de situacions (atribucions globals) en contraposició a les causes que es produeixen únicament en determinades situacions (atribucions específiques), es pressuposa que els deficits seran generalitzats. Donada la importancia que el model assigna a les atribucions causals com a predictors de les expectatives del subjecte davant els esdeveniments futurs, PETERSON et al. (1982) van construir 1'Attributional Style Questionnaire amb el fi de poder mesurar les atribucions i l'estil d'atribucions que tenien els subjectes. En aquest article presentem les dades psicom~triqües del Qüestionari dJEstil d'Atribucions (QEA), que és la versió catalana, realitzada per nosaltres, de l'original angles Attribution Style Questionnaire (apendix). Subjectes El Qüestionari dJEstil dJAtribucions (QEA) es va administrar a 112 subjectes, estudiants de 1'Institut Nacional d'Educació Física (INEF) de QUESTIONARI D'ATRIBUCIONS: PROPIETATS PSICOM~~TRIQUES 179 1 Lleida, que constituien el total d'alumnes del centre (primer i segon curs). Els alumnes van acceptar colalaborar amb la investigad de forma voluntaria i anonima, responent als qüestionaris dins l'horari academic. D'aquesta població de 112 estudiants, 73 eren mascles, 25 femelles i 14 no varen especificar el sexe. Material El Qüestionari dYEstil dYAtribucions (QEA) esta format per dotze fets hipotetics. Sis d'aquests fets tenen relació amb qüestions interpersonals i els altres sis amb tasques que suposen reeiximent (achievement). Els autors van fer aquesta diferenciació per avaluar la generalització de l'estil d'atribucions dels fets de tipus interpersonal com a diferents dels fets que impliquen reeiximent. La meitat del fets són positius i l'altra meitat són negatius. Després de cada fet hi ha cinc preguntes. La primera demana ((escriure la causa principal del fet)). La segona, tercera i quarta demanen valorar la causa que s'acaba d'escriure segons les tres primeres dimensions pertinents, és a dir, en internalitat, estabilitat i globalitat en una escala de set opcions. La puntuació en cada escala va en el sentit següent: a més puntuació, més internalitat (o estabilitat o globalitat); a menys puntuació, més externalitat (o inestabilitat o especificitat). Finalment, la cinquena pregunta demana valorar la importancia del fet. Els autors van introduir la valoració de la importancia en contemplar la possibilitat segons la qual la relació entre l'estil d'atribucions i la depressió només es produis en els fets importants per al subjecte, o bé fos més evident en els fets importants que no pas en els altres. Procediment Varem administrar de forma col-lectiva el QEA a tots els alumnes de 1'INEF en dos torns (primer curs i segon). Es demana oralment la col-laboració anbnima en un treball d'investigació sobre ((Psicologia i Esport)). Les instruccions per a respondre el Qüestionari es donaren per escrit .i foren les següents: Intenti imaginar-se voste mateix/mateixa amb tota claredat en els fets 180 QUADERNS DE PSICOLOGIA que hi ha en les pagines següents. Si aquests fets li succeissin a voste, ¿quines creu que n'haurien estat les causes? Ja que els esdeveniments ! poden tenir moltes causes, volem que en digui només una: la causa principal, si aquest esdeveniment li succeís a voste. Escrigui aquesta causa a l'espai en blanc que hi ha després de cada esdeveniment. Després ens agradaria que respongués a algunes preguntes sobre la causa i una pregunta final sobre el fet. Resumint, li demanem que: a) Llegeixi cada fet i imagini clarament que li passés a voste. b) Decideixi quina creu que seria la causa principal del fet si li passés a voste. c) Escrigui aquesta causa principal en l'espai en blanc. d) Respongui a tres preguntes sobre la causa. e) Contesti una pregunta sobre el fet. fl Passi al fet següent. RESULTATS Les mitjanes i desviacions que hem obtingut per cada escala són molt semblants a les obtingudes, amb mostres americanes, en els treballs de PETERSON et al. (1982) i GOLIN et al. (1981). En el nostre estudi, pero, hem trobat diferencies entre mascles i femelles en la dimensió d'estabilitat en els fets positius (t=3.16; gll=88 p< 0.01). Aquesta diferencia en funció del sexe no apareix en els treballs americans abans esmentats. Com es pot observar en la Taula 1, els nostres resultats també coincideixen amb els estudis previs, en el sentit que les mitjanes que s'obtenen en els fets positius són clarament superiors a les que s'obtenen en els fets negatius. És a dir, segueixen un perfil oposat al que caldria esperar en una mostra de deprimits. Pel que fa referencia a les correlacions entre les escales, PETERSON et al. (1982) van trobar que les dimensions d'atribucions als fets positius estaven intercorrelacionades a un nivel1 proper al de llur consistencia interna. Aixo suggereix que el qüestionari no és útil per a distingir-les. En canvi, la distinció entre les dimensions és molt adequada en el cas 3 dels fets negatius. En els nostres resultats no s'observen aquestes diferencies (Taula 11). Al contrari, hem trobat correlacions relativament elevades i significatives entre la dimensió d'internalitat als fets positius i la mateixa dimensió QUESTIONARI D'ATRIBUCIONS: PROPIETATS PSICOMETRIQUES 181 TAULA 1 MITJANES 1 DESVIACIONS DE LES DIVERSES ESCALES DEL QEA FETS NEGATIUS FETS POSITIUS GOLIN el. al. (1981) PETERSON et. al. (1982) Crup experimental Int. Est. Glob. Tot. 4.39 4.04 3.82 4.08 (0.86) (0.85) (1.14) (0.70) 4.29 4.14 3.87 4.12 (0.84) (0.71) (1.07) (O. 64) 4.16 3.74 3.85 3.92 (1.13) (0.75) (1.19) (0.74) als fets negatius. També hem trobat una elevada correlació entre les dues dimensions de globalitat. En relació amb la variable sexe, pel que fa als fets positius, s'observa que entre la població de mascles les dimensions s'intercorrelacionen entre elles més que no pas en la població de femelles (Taules 111 i IV). S'ha calculat la consistencia interna del qüestionari mitjancant el coeficient alfa de CRONBACH (1951). Com es pot veure en la Taula V, l'escala total d'atribucions als fets negatius obté una consistencia de 0.66 i l'escala total d'atribucions als fets positius, una alfa de 0.72. Aquests resultats són semblants als obtinguts per PETERSON et al. (1982) i GOLIN et al. (1981)' i clarament inferiors als obtinguts per POLAINOLORENTE et al. (1985) en una mostra espanyola. A més, en el nostre estudi sorpren la baixa consistencia (0.18) de l'escala d'estabilitat als fets negatius. COLIN et. al. (1981) PETERSON et. al. (1982) Crup experimental ' Int. Est. Glob. Tot. 5.34 5.38 5.27 5.33 (0.86) (0.7i) (O. 80) (0.62) 5.26 5.36 5.11 5.25 (0.79) (0.68) (0.80) (0.62) 4.64 4.98 5 .O3 4.89 - (1.26) (0.75) (0.95) (0.95) 182 QUADERNS DE PSICOLOGIA TAULA 11 INTERCORRELACIONS ENTRE LES ESCALES DEL QEA TOTAL DE LA MOSTRA FETS POSITIUS FETS NEGA TIUS TAULA 111 Fets positius Internalitat Estabilitat Globalitat Fets negatius Internalitat Estabilitat Globalitat INTERCORRELACIONS ENTRE LES ESCALES DEL QEA MOSTRA DE MASCLES FETS POSITIUS FETS NEGA TIUS Int. Est. Glob. 0.28** 0.18** 0.40** 0.50** -0.04 0.05 -0.07 O. 10 0.13 0.05 O. 16* 0.51** Int. Est. Glob. 0.11 0.22* 0.50** Fets positius Internalitat Estabilitat Globalitat . Fets negatius Internalitat Estabilitat Globalitat Int. Est. Glob. 0.27** 0.21** 0.41** 0.57** -0.07 0.00 -0.05 0.03 O. 14 0.06 0.13 0.39** Int. Est. Glob. O. 17 0.23* 0.57** TAULA IV INTERCORRELACIONS ENTRE LES ESCALES DEL QEA MOSTRA DE FEMELLES FETS POSITIUS FETS NEGA TIUS TAULA V CONSISTENCIA INTERNA DE CADA ESCALA 1 DE L'ESTIL D'ATRIBUCIONS, CALCULADA AMB EL COEFICIENT ALFA DE CROMBACH (1951) Int. Est. Glob. 0.36* 0.12 0.65** Fets positius Internalitat Estabilitat Globalitat Fets negatius lnternalitat Estabilitat Globalitat Int. Est. Glob. 0.35** 0.15 0.5 1 0.37* 0.06 0.04 -0.15 0.09 0.21 -0.03 0.32 0.62** FETS NEGA TIUS PETERSON, SEMEL el. al. (1982) GOLIN el. al. (1981) POLAINO-LORENTE i VILLAMISAR (1985) Grup experimental PETERSON, SEMEL et. al. (1982) GOLIN el. al. (1981) POLAINO-LORENTE i VILLAMISAR (1985) Grup experimental Int. Est. Glob. Tot. 0.46 0.59 0.69 \ 0.72 0.21 0.65 0.68 0.70 0.92 0.87 0.90 0.47 0.18 0.67 0.66 Int. Est. Glob. Tot. 0.50 0.58 0.44 0.75 0.48 0.46 0.43 0.70 0.92 0.86 0.89 0.69 0.47 0.56 0.72 CONCLUSIONS 1 DISCUSSIÓ Si comparem el QEA amb altres qüestionaris que estan en una fase inicial de desenvolupament, podem dir que la versió catalana de I'Attributional Style Questionnaire té una consistencia interna acceptable que permet la seva aplicació per posar a prova hipotesis específiques derivades del model de learned helplessness. Ara bé, hem de tenir en compte que, malgrat les caracteristiques psicometriques, pel que fa a validesa i fiabilitat, són semblants als estudis de GOLIN et al. (1981) i de PETERSON et al. (1982); els estudis de la mostra difereixen en comparar les correlacions entre les escales, on es troba una gran correlació en la dimensió d'internalitat entre els fets negatius i els positius, a l'igual que en la dimensió de globalitat. Aquest fet no dóna suport a la pretesa ortogonalitat de les dimensions de les atribucions que proposa el model ~'ABRAMSON et al. (1978). Encara que a favor de les propietats del qüestionari, cal dir que dos estudis realitzats per PETERSON, BETTES i SELIGMAN (1982) i CASTELLON, OLLOVE i SELIGMAN (1982) troben suport a la validesa del criteri de 1'Attributional Style Questionnaire, és a dir, al grau que el qüestionari prediu per a les atribucions causals que apareixen espontaniament. En un estudi semblant fet amb població catalana (MORATÓ i PERI, 1985) també es troba suport a la validesa de criteri del QEA. Creiem, doncs, que el QEA és un qüestionari que en la versió catalana presenta unes dades de fiabilitat i validesa de criteri acceptables per a la seva utilització, pero presenta algunes deficiencies en les intercorrelacions entre dimensions. No queda demostrada la independencia de cada escala tal i com s'hipotetitza des d'un punt de vista teoric i pels estudis fets amb el qüestionari original. Bibliografia ABRAMSON, L.Y. i SACKEIM, H.A., 1971, «A paradox in depression: Uncontrollability and self-blame)), Psychological Bulletin 84, pp. 838-851. ABRAMSON, L.Y., SELLIGMAN, M.E.P. i TEASDALE, J.D., 1978, «Learned helplessness in humans: Critique and reformulation)), Journal of Abnormal P~ychology 87, PP. 49-74. QÜESTIONARI D'ATRIBUCIONS: PROPIETATS PSICOMETRIQUES 185 ICKES, W.L. i LEYDEN, M.A., 1978, dins J.H. HARVEY, W.L. ICKES i R.F. KIDD (eds.), New directions in attribution research, (vol. 2), Erlbaum, Hillsdale, Nova Jersey. JANOFF-BULLMAN, R., 1979, «Characteriological versus behavioral self-blame: Inquiries into depression and rapen, Journal of Personality and Social Psychology 37, pp. 1798-1809. KLEIN, D.C., FENCIL-MORSE, E. i SELLIGMAN, M.E.P., 1976, ((Learned helplessness, depression and the attribution of failure)), Journal of Personality and Social Psychology 33, pp. 508-516. KUIPER, N.A., 1978, ((Depression and causal attributions for success and failure», Journal of Personality and Social Psychology 36, pp. 236-246. MILLER, I.W. i NORMAN, W.H., 1981, ((Effects of attributions for success on the alleviation of learned helplessness and depression)), Journal of Abnormal Psychology 90, pp. 1 13-124. MORAT~, P. i PERI, J.M., 1985, Estil d'atribucions. Depressió i Learned helplessness: Aplicació del model d'Abramson, Seligman i Teasdale, Tesi de llicenciatura, Universitat Autonoma de Barcelona. PETERSON, C., 1979, «Uncontrollability and self-blame in depression: Investigation of the paradoxe in a collage population)), Journal of Abnormal Psychology 88, pp. 620-624. PETERSON, C., BETTES, B.A. i SELIGMAN, M.E.P., 1982, ((Spontaneous attributions and depressive symptoms)), Manuscrit no publicat, Virginia Polytechnic Institute i State University. PETERSON, C., SCHWART, S.M. i SELIGMAN, M.E.P., 1981, ((Self-blame and depressive symptoms)), Journal of Personality and Social Psychology 41, PP. 253-259. PETERSON, C. i SELIGMAN, M.E.P., 1984, «Causal Explanations as a risk factor for depression: Theory and Evidente)), Psychological Revue 91, pp. 347-374. PETERSON, C., SEMMEL, A., VON BAEYER, C., ABRAMSON, L.Y., METALSKY, G.I. i SELIGMAN, M.E.P., 1982, «The attributional style questionnairen, Cognitive Therapy and Research 6, pp. 287-299. POLAINO-LORENTE, A. i VILLAMISAR, D.A.G., 1985, ((Análisis del estilo atribucional entre sujetos no depresivos desvalidos y normales)), Rev. Dpto. Psiquiatría Facultad de Med. Barcelona 12, pp. 7-22. RIZLEY, R., 1978, ((Depression and distortion in the attribution of causality)), Journal of Abnormal Psychology 88, pp. 242-247. SELIGMAN, M.E.P., ABRAMSON, L.Y., SEMMEL, A., i VON BAEYER, C., 1979, «Depressive attributional style)), Journal of Abnormal Psychology 88, pp. 242-247. WORTMANN, C.B. i DINTZER, L., 1978, ((1s an attributional analysis of the learned helplessness phenomenon ucable? A critique of the Abramson-Seligman-Teasdale reformation)), Journal of Abnormal Social Psychology 87, PP. 75-90. QUADERNS DE PSICOLOGIA Només influeix en Influeix en totes aquesta situació les situacions de en concret 1 2 3 4 5 6 7 la meva vida 30. Quina importancia tindria aquest fet si li succeís a voste? No en tindria cap 1 2 3 4 5 6 7 En tindria moltíssima VOSTE TROBA UN AMIC QUE EL TRACTA AMB HOSTILITAT 31. Escrigui'n la causa principal: 32. Aquesta causa que acaba d'escriure, Les refereix a voste o a altres persones o circumstancies? Totalment a altres persones o circumstancies Totalment a mi 1234567 33. En el futur, quan es relacioni amb els seus amics, es repetira aquesta causa? No hi sera present Sempre hi sera mai més 1 2 3 4 5 6 7 present 34. Aquesta causa, iinflueix només en relació amb els seus amics o bé afecta també altres aspectes de la seva vida? Només influeix en Influeix en totes aquesta situació les situacions de en concret 1 2 3 4 5 6 7 la meva vida 35. Quina importancia tindria aquest fet si li succeís a voste? No en tindria cap 1 2 3 4 5 6 7 En tindria moltissima VOSTE NO POT ACABAR TOTA LA FEINA QUE ELS ALTRES ESPEREN QUE FACI 36. Escrigui'n la causa principal: 37. Aquesta causa que acaba d'escriure, ¿es refereix a voste o a altres persones o circumstancies? Totalment a Totalment a mi altres persones 1234567 o circumstancies 48. En el futur, quan faci un treball que els altres esperen, es repetira aquesta causa? No hi sera present Sempre hi sera mai més 1 2 3 4 5 6 7 present 39. Aquesta causa, ¿afecta només el treball que els altres esperen que faci o bé afecta també altres aspectes de la seva vida? Només influeix en Influeix en totes aquesta situació les situacions de en concret 1 2 3 4 5 6 7 la meva vida 40. Quina importancia tindria aquest fet si li succeís a voste? No en tindria cap 1 2 3 4 5 6 7 En tindria moltíssima LA SEVA ESPOSA (LA SEVA PARELLA: COMPANY/A) L'HA ESTAT TRACTANT MÉS AFECTUOSAMENT 41. Escrigui'n la causa principal: 42. Aquesta causa que acaba d'escriure, ¿es refereix a voste o a altres persones o circumstancies? Totalment a altres persones o circumstancies Totalment a mi 1234567 43. En el futur, en les seves relacions amb la seva esposa (el seu company/la seva companya), es repetira aquesta causa? No hi sera present Sempre hi sed mai més 1 2 3 4 5 6 7 present 194 QUADERNS DE PSlCOLOGlA 44. Aquesta causa, ¿afecta només en la relacio amb la seva esposa (el seu company/la seva companya) o bé influeix també altres aspectes de la seva vida? Només influeix en Influeix en totes aquesta situació les situacions de en concret 1 2 3 4 5 6 7 la meva vida 45. Quina importancia tindria aquest fet si li succeís a voste? No en tindria cap 1 2 3 4 5 6 7 En tindria moltíssima VOSTE SOL.LICITA UNA PLACA QUE DESITJA MOLTÍSSIM (P.E. UN TREBALL IMPORTANT, L~INGRÉS EN UNA FACULTAT, ETC.) 1 L'OBTÉ 46. Escrigui'n la causa principal: 47. Aquesta causa que acaba d'escriure, ¿es refereix a voste o a altres persones o circumstancies? Totalment a altres persones o circumstancies Totalment a mi 1234567 48. En el futur, quan sol-liciti un lloc, es repetira aquesta causa? No hi sera present Sempre hi sera mai més 1 2 3 4 5 6 7 present 49. Aquesta causa, Linflueix només a l'hora de sol.licitar un lloc o bé influeix també en altres aspectes de la seva vida? Només influeix en Influeix en totes aquesta situació les situacions de en concret 1 2 3 4 5 6 7 la meva vida 50. Quina importancia tindria aquest fet si li succeís a voste? No en tindria cap 1 2 3 4 5 6 7 En tindria moltíssima QÜESTIONARI D'ATRIBUCIONS: PROPIETATS PSICOMETRIQUES 195 VOSTE ACUT A UNA CITA 1 LI VA MAL.AMENT 5 1. Escrigui'n la causa principal: 52. Aquesta causa que acaba d'escriure, ¿es refereix a voste o a altres persones o circumstancies? Totalment a altres persones o circumstancies Totalment a mi 1234567 53. En el futur, quan acudeixi a una altra cita, es repetira aquesta causa? No hi sera present Sempre hi sera mai més 1 2 3 4 5 6 7 present 54. Aquesta causa, iinflueix només a l'hora de les cites o bé influeix també en altres aspectes de la seva vida? Només influeix en Influeix en totes aquesta situació les situacions de en concret 1 2 3 4 5 6 7 la meva vida 55. Quina importancia tindria aquest fet si li succeís a voste? No en tindria cap 1 2 3 4 5 6 7 En tindria moltissima VOSTE ACONSEGUEIX UNA MILLORA LABORAL O ACADEMICA 56. Escrigui'n la causa principal: 57. Aquesta causa que acaba d'escriure, jes refereix a voste o a altres persones o circumstancies? Totalment a altres persones o circumstancies Totalment a mi 1234567 58. En el futur, al treball, es repetira aquesta causa? No hi sera present Sempre hi sera mai més 1 2 3 4 5 6 7 present 196 QUADERNS DE PSICOLOGIA 59. Aquesta causa, jafecta només I'obtenció d'una millora laboral o bé afecta també altres aspectes de la seva vida? Només influeix en Influeix en totes aquesta situació les situacions de en concret 1 2 3 4 5 6 7 la meva vida 60. Quina importancia tindria aquest fet si li succeís a voste? No en tindria cap 1 2 3 4 5 6 7 En tindria moltíssima