Característiques psicomètriques del CDI en català

Quaderns de Psicologia, 1990, 10, 93-100 l Pilar MONREAL 1 BOSCH* RESUMEN En el presente trabajo se ha hecho un primer estudio de las características psicométricas del CDZ (KOVACS 1980, 1981) en la versión catalana. Esta escala, reconocida como técnica de evaluación de los síntomas de depresión infantil y como técnica de screening, ha sido utilizada en muchas investigaciones fuera de nuestro contexto lingüístico (SA YLOR, FINCH et al., 1984; CYTR YN, MCKNE w y BUNNE Y, 1980; LEFKO WITZ y TESINY, 1980; FINCH y SA YLOR, 1985). Creemos necesario aportar a la evaluación clínica un instrumento que tenga en cuenta las variables lingüísticas de los niños catalanes para investigar en el campo de la depresión infantil, mediante una técnica de autoinforme. El estudio se ha realizado en Gerona con dos muestras de niños normales de 4. O de EGB. ABSTRACT Zn this work, a first study of the CDZ (KOVACS 1980, 1981) psychometric characteristics has been mude on a Catalan version. This widely acknowledged scale for children depression symptoms rating as well as screening technique has been used in a lot of research out of our linguistic environment (SA YLOR, FINCH et al., 1984-1985; CYTR YN, MCKNE w and BUNNEY, 1980; LEFKOWITZ and TESINY, 1980). We thought it was necessary to enrich the clinic assessment with an instrument fhat took into account the linguistic variables of Catalan children in order to work on the children's depression field, by the means of a self-reported instrument. This study has been developed in Girona with two samples of normal 41h EGB schoolchildren. * Departament de Psicologia de la Salut, Universitat Autonoma de Barcelona. QUADERNS DE PSICOLOGIA En la investigació psicopatologica, l'estudi de la depressió ha pres un paper important. CANTWELL (1983) afirma que és el quadre clínic que més atenció ha rebut i el que més s'ha investigat en els darrers anys. Un dels problemes que ha sorgit i que ha donat peu a discussions i investigacions ha estat, precisament, la mesura de la simptomatologia depressiva en els nens. És de cabdal importancia disposar d'instruments de mesura que permetin quantificar la depressió o, més exactament, l'estat d'anim. Les investigacions de COSTELLO, 1981; KASHANI, HuSAIN, SHEKIM, HODGES, CYTRIN i MCKNEW, 1981; KAZDIN, 1981, són exemple d'aixo. Sembla, pero, evident que la més precisa analisi possible dels instruments de diagnostic o avaluació de la depressió que s'utilitzen en aquestes o d'altres investigacions sigui el pre-requisit indispensable per a contrastar la validesa d'aquests treballs. És aquesta la primera aportació (i és el nostre proposit) a l'analisi de les característiques psicomktriques de 1'Inventari de les Depressions Infantils de Maria Kovacs (CDI, Kov~cs, 1980, 1981), una de les escales de depressió infantil autoavaluatives, considerada com un deis pocs ((intents seriosos)) (TISHER i LANG, 1983) duts a terme, i un dels més extensament esmentats (KAZDIN, 1981) per altres investigadors. Malgrat que hi ha d'altres revisions de mesures de depressió infantil, com per exemple BIRLESON, 1981; CANTWELL, 1983; FINCH i SAYLOR, 1984; KAZDIN, 1981; KAZDIN i PETTI, 1982; LEFKOWITZ, 1980; POzNANSKI, 1984; RODR~GUEZ SACRISTÁN i CARDOZE, 1984; el CDi ha estat utilitzat de forma completa o abreviada com a: 1. instrument de diagnostic (CYTRYN, MCKNEW i BUNNEY, 1980), 2. criteri de mesura en estudis de nens depressius versus no depressius (KASLOW, TANEMBAUM, ABRAMSON, PETERSON i SELIGMAN, 1983; SCHWARTZ, FRIEDMAN, LINDSAY i NARROL, 1982) i 3. punt de comparació de la validesa d'altres mesures (HODGES, KLINE, STERN, CYTRYN i MCKNEW, 1982; LEFKOWITZ i TESINY, 1980). Estem d'acord, no obstant aixo, amb DEPUE i MONROE, 1978; VÁZQUEZ, 1984, en el fet que aquesta eina quantificadora (CDI) no 6s l'únic instrument de diagnostic i, per tant, no supleix la tasca de fer un diagnostic clínic formal (utilitzant per exemple la DSM-111 1980, o d'altres instruments: entrevistes clíniques, etc.). Malgrat tot, considerem que, tal com dkiem anteriorment, pot ser una bona ajuda auxiliar per al clínic en la seva tasca de diagnostic i intervenció. Sols manca posar-la a prova (fiabilitat) i adaptar-la al nostre context socio-lingüístic (catala). CARACTER~STIQUES PSICOMETRIQUES DEL CDI EN CATALA 95 ESTUDI 1 En aquest primer estudi es volia fer una versió al catala de l'escala CDI (Children's Depression Inventory, KOVACS, 1980, 1981) i analitzar a nivel1 psicometric els ítems que configurarien la nova escala. Com és ja conegut, aquesta escala (CDI de Kovacs) és una extensió descendent de l9Inventari de Depressió per a Adults de Beck (BDI, BECK i BEAMESDERFER, 1974). La Kovacs va realitzar originariament dues versions preliminars, el 1975 i 1976, modificades posteriorment en el llenguatge utilitzat, número d'ítems i codi numkric de les respostes potencials, i es publica el 1977. El 1979, després de fer petits canvis en el format, queda la versió final. Aquesta revisió del CDI (Kov~cs, 1980, 1981) utilitzada per nosaltres consta de 27 ítems d'autoinformació, estructurats en tres alternatives d'elecció i es demana al nen que s'identifiqui amb una de les tres descripcions, la que millor pugui «descriure» el que el1 o ella hagi pensat o sentit durant les dues darreres setmanes. A cadascuna de les tres alternatives de l'ítem s'hi ha assignat un valor numeric compres entre el O i el 2, segons sigui la resposta que denoti més increment de severitat del símptoma, és a dir, que la puntuació 2 correspondria a la conducta o resposta clínicament més severa; la puntuació 1, a una severitat intermedia i la puntuació 0, a l'absencia de severitat. El resultat potencial va des de O a 54 punts. El 50% dels ítems comencen amb l'elecció que reflecteix la simptomatologia més severa, per a la resta dels ítems la seqüencia d'elecció esta girada. Exemple de la nostra escala: 1. De tant en tant estic trist. Moltes vegades estic trist. Sempre estic trist. 2. No em sortira res bé. No estic segur que les coses em sortiran bé. Les coses em sortiran bé. 3. Faig quasi totes les coses ben fetes. Faig moltes coses malament. Tot ho faig malament. En un principi varem mantenir aquesta estructura, amb el proposit d'ajustar-nos al maxim a la revisió original de la KOVACS (1980, 1981); 96 QUADERNS DE PSICOLOGIA es van traduir els ítems de l'anglks i posteriorment es van sotmetre a una revisió lingüística (experts en catala) i de contingut clínic (especialistes). Igualment es va tenir en compte que l'escala anava dirigida a nens i per tant havia de ser compresa en el seu contingut. L'edat d'aplicació és de vuit a disset anys. Mostra Es va aplicar la prova a un grup de nens (n = 34) d'ambdós sexes que feien 4t. d'EGB en una escola pública de Girona (capital). Procediment Es va aplicar el CDI en la versió pilot de forma semicol~lectiva (grups de sis nens) utilitzant una aula especial que permetés el contacte del psicbleg amb aquests nens; amb 'aixb preteníem anotar totes les irregularitats que es donarien tant en la comprensió de les paraules utilitzades en els enunciats com en la reacció que les alternatives podien produir en els nens, a fi de modificar tot allo que afectés la validesa aparent i de contingut dels ítems. Resultats Dues analisis foren portades a terme: la correlació de cadascun dels ítems amb l'escala total (analisi d'elements) i la fiabilitat de l'escala total (a de Cronbach). De la primera analisi podem destacar que els coeficients de correlació dels ítems oscil-len entre .10 i .SI. Aquests resultats ens portaren a reanalitzar qualitativament els ítems que en un principi semblaven menys relacionats amb l'escala; aixo no obstant, vam tenir en compte que es tractava d'un primer pilot i que els ítems possiblement s'agrupaven per continguts diferents. Les dades que es tenien d'altres investigacions (HELSEL i MATSON, 1983) estaven donant coeficients entre .36 i .69 en una mostra de 216 nens. Les observacions clíniques en el pas de la prova i aquests resultats ens aportaren dades per modificar a nivel1 lingüístic (no de contingut) alguns ítems. De la segona analisi, corresponent a la fiabilitat, s'obtingué un resul- CARACTER~STIQUES PSICOMETRIQUES DEL CDI EN CATALA 97 tat positiu (a = .66); vam tenir en compte la quantitat de nens exami- 'nats i tot allo comentat anteriorment sobre els ítems. ESTUDI 2 Fetes les modificacions pertinents, es passa a la segona fase experimental, que consistia a aplicar I'escala a un grup, en aquest cas una mostra representativa de nens, igualment de 4t. d'EGB, pero trets de la província de Girona. El nostre objectiu en aquest segon estudi va ésser, com en el cas anterior, de detectar els possibles errors lingüístics que en una adaptació (no traducció) al catala podien donar-se i que podien afectar investigacions posteriors amb aquest material. També, obviament, aportar de nou dades psicometriques sobre el funcionament de l'escala. A mesura que ens acostem a un optim en exactitud, el nostre objectiu anira dirigit a la seva validesa, en la línia d'estudis ja realitzats sobre la validesa convergent i discriminant de les escales de mesura (KAZDIN i PETTI, 1982; KAZDIN, ESVELDT-DAWSON, UNIS i RANCURELLO, 1983). Mostra D'una mostra escollida a l'atzar, representativa de la província de Girona, se selecciona (pels números aleatoris) una submostra (n = 45) per portar a terme aquest segon estudi. Resultats Les condicions d'aplicació foren similars a les de l'anterior estudi. L'analisi estadística se centra en: 1. analisi d'elements (consistencia dels ítems) i 2. fiabilitat. Lafcorrelació ítem-total oscil-la al voltant de .23 (ítem 13) j .62 (ítem23); es van millorar clarament els índexs respecte a la versió anterior, sobretot en aquells ítems modificats qualitativament. Aquests coeficients, encara una mica baixos i per tant revisables en altres estudis, van en la línia d'investigacions anteriors (KAZDIN i PETTI, 1982; KAZDIN, ESVELDT-DAWSON, UNIS i RANCURELLO, 1983). 1 98 QUADERNS DE PSICOLOGIA Que quedi constancia que el grup estudiat és possiblement petit a nivel1 estadístic, encara que qualitativament suficient. La fiabilitat en aquest nou estudi dona com a resultat a = .75. CONCLUSIONS Sembla clar que els diferents estudis fets sobre escales de mesura han de tenir un previ pas a la seva creació definitiva, que quantitativament i qualitativament aporten dades de les seves qualitats mktriques. El treball aci presentat és un exemple d'aixo. No és suficient la traducció d'un material aparentment fiable i valid, és necessari arribar, mitjancant una tasca acurada i amb coneixement de la realitat i de l'objecte i de la definició del que es vol mesurar, a definir clarament cada ítem, cada alternativa i el valor que aquests tenen en I'escala total. A partir d'ací ja tenim la base per, mitjancant analisis estadístiques més riques en informació i més convenients segons l'objectiu, precisar-ne la fiabilitat i la validesa. Sempre, pero, tenint en compte que l'objectiu és la validesa clínica, i que per tant, han de dur-se a terme estudis en aquest sentit. . Com a conclusió, els resultats suggereixen, una vegada més, que el CDI pot ser una mesura fiable de depressió infantil. 1 comptar amb una escala en catala és una aportació important per al clínic en la seva tasca d'avaluació. CARACTERÍSTIQUES PSICOMETRIQUES DEL CDI EN CATALA 99 Bibliografia CARLSON, G.A. i CANTWELL, D.P., 1982, ((Diagnosis of childhood depression: a comparison of the Weinberg and DSM-111 criteria)), Journal of the American Academy of Child Psychiatry 21, pp. 247-250. COSTELLO, C.G., 1981, ((Children depression)), dins E. J. MASH i L.G. TERDAL, (eds.), Behavioral assessment of childhood disorders, Guilford Press, Nova York, pp. 305-346. HOLLON, S.D., 1980, «Test review: Children's Depression Scale)), Journal of Child Psychology and Psychiatry 21, pp. 371-374. KASHANI, J.H., HUSAIN, A., SHEKIM, W.O., HODGES, K., CYTRYN, L. i MCKNEW, D., 198 1, ((Current perspectives on childhood depression: an overview)), American Journal of Psychiatry 138, pp. 143-153. KAZDIN, A.E., 198 1, ((Assessment techniques for childhood depression)), Journal of the American Academy of Child Psychiatry 20, pp. 358-375. KLINE, J., HODGES, K., SIEGEL, L.J., MULLINS, L. i GRIFFIN, 1982, ((Factor analysis of the Children's depression. Inventory for clinic and nonclinic children)), dins L.J. SIEGEL (Chair), Assessment and diagnosis of childhood depression . Kov~cs, M., 198 1, ((Rating Scales to assess depression in school-aged children)), Acta Paedopsychiatrica 46, pp. 305-3 15. -, 1983, «The Children's Depression Inventory: A Self-rated Depression Scale for School-Aged Youngster)), Unpublished Manuscript, University of Pittsburgh School of Medicine. RODRÍGUEZ SACRISTÁN, J., CARDOZE et al., 1984, ((Sistemas objetivos de medida: experiencias con el inventario español de depresiones infantiles (CEDI), modificado de Kovacs y Beck)), Revista de Neuropsiquiatría Infantil 3, 2. SAYLOR, C.F., FINCH, A.J., BASKIN, C.H., FUREY, W. i KELLY, N., 1984, ((Construct validity for measures of childhood depression: Application of multitrait-multimethod methodology)), Journal of Consulting and Clinical PSYC~O~O~Y 52, PP. 977-985. SAYLOR, C.F., FINCH, A.J. i SPIRITO, A., 1984, «The Children's Depression Inventory: A Systematic Evaluation of Psychometric Properties)), Journal of Consulting and Clinical Psychology 6 (52), pp. 955-967. SAYLOR, C.F., FINCH, A.J., BASKIN, C., SAYLOR, B. i DARNELL~ G., 1984, ((Children's Depression Inventory: Investigation of procedures and correlates)), Journal o f American Academy o f Child Psychiatry 23, pp. 626-628. VIZCARRO, C. i GARC~A, J.A., 1981, «Los autoinformes)), dins FERNÁNDEZ BALLESTEROS i CARROBLES (eds.), Evaluación Conductual, Pirámide, Madrid. 100 QUADERNS DE PSICOLOGIA WILLIAM, J., HESEL i MATSON, J.L., 1984, «The assessment of depression in children: the interna1 structure of the Child Depression Inventory (CDI))), Behav. Res. Ther. 3 (22), pp. 289-298.