Recensions

Papers 48, 1936 151-154 -- - Recensions A. TOURAINE i Qué es la democracia? Madrid: Temas de Hoy, 1994 Alain Touraine repren la reflexió final de la seva obra anterior, Critica de la modernidad, i ens ofereix una brillant dissertació sobre la democdcia i les causes de la seva creixent debilitació en els nostres dies. Si ens atenim a la guia de lectura que el propi autor proposa, tant la tercera part de l'obra com la conclusió final recullen les seves idees principals. Segons Touraine, les amenaces totalitaristes que han impregnat el nostre segle XX, han provocat que el concepte ((democricia. quedi redui't a un simple conjunt de garanties contra l'arbitrarietat política. Touraine reivindica la necessitat de dotar la democricia d'un contingut positiu que vagi més enlli de les institucions i els simples procediments i que englobi aquells judicis morals, com la igualtat i la justícia, als quals l'ésser humi s'ha vist forgat a renunciar. Es aquesta manca actual d'una democricia voluntarista, la qual s'expressa mitjan~ant el laisser-faire del seu funcionament, la causant de i'afebliment de les conviccions democritiques. Touraine constata que el món actual presenta dues divisions: d'una banda, la instrumentalitat del mercat i del món tecnic i, de I'altra, I'univers segmentat de les identitats nacionals, religioses i culturals. Tant el multiculturalisme radical com l'universalisme de la raó (I'one best way taylorista) impossibiliten la creació d'un ordre social i uolitic democrhtic. La democrhcia s'ha de definir no pas pel grau de consens o participació que assoleix, sinó per la capacitat de permetre als individus conjugar (en la seva acció) l'univers globalitzat del mercat amb la particularitat de les identitats personals i col.lectives. L'es~erit democritic ha de fonamentar-se en la consciencia de la interde~endkncia de la unitat i la diversitat. E: per aixb que el fonament de la democricia no cal cercar-10 en les institucions, sinó en la cultura democrhtica, I'estudi de la qual Touraine considera de primordial importincia. Touraine manifesta que el desenvolupament del mercat és positiu, ja que Dermet satisfer unes demandes diversificades i canviants, al marge del control del poder estatal. Malgrat I'aparent constatació que les portes del consum i dels mitians de comunicació de massa estan obertes, fins i tot als grups més desvalguts, l'autor enfasitza en el fet que la lbgica del liberalisme pur no garanteix la integració de les diferencies i acaba ex- " cloent una part important dels marginals. El oroblema no rau en la societat de consum en si, sinó en la naturalesa de les seves ofertes actuals -de les quals se'n deriven les demandes-, que atorguen prioritat 152 Papers 48, 1996 als objectes sobre les relacions socials. Cal procurar que les eleccions actuals de béns individuals es transformin en demandes socials que qüestionin l'statu quo actual. Correspon a I'educació la tasca de desenvolupar la creativitat personal i el reconeixement de l'altre com a subjecte. La primera part del llibre ens ofereix un apropament analític al concepte de democdcia, a partir d'una minuciosa dissecció de les seves tres dimensions. 6s precís, primerament, que la democricia garanteixi la limitació de 1'Estat en nom dels drets fonamentals; en segon lloc, que els individus se sentin ciutadans amb consciencia de pertinenqa i ganes de participar en la construcció d'una vida col.lectiva i, com a darrer requisit, que la representativitat social del! dirigents polítics estigui assegurada. Es, per tant, la interdependencia entre Estat, societat civil i societat política allb que constitueix la democricia. Malauradament, aquests principis només susciten indiferencia o rebuig, ja que avui dia l'universalisme és un reflex de la ideologia de les nacions dominants, el terme ccciutadania)) esta carregat d'ambigiiitat i la representativitat dels interessos de la majoria només engloba I'implia classe mitjana. El paper del sistema politic com a mediador entre 1'Estat i la societat civil s'esti afeblint. Bona part de les demandes socials utilitzen mecanismes d'expressió que prescindeixen de I'oferta de partits polítics (com ara associacions, ONG, moviments socials i culturals que defensen els interessos de les minories oprimides o excloses, etc.), i és aixi com I'acció democritica es refugia al marge de les institucions oficials. La classe política és arrossegada cada cop més per les responsabilitats de 1'Estat i I'economia internacional, de manera que s'aylla de la societat i ignora les demandes privades. Els actors socials i els actors polítics ja no estan vinculats els uns amb els altres. Calternativa a la incapacitat que té el sistema politic actual per representar els Sbnia Parella Rubio interessos bisics socials, a les societats de complexitat creixent, ja fou contemplada per Schmitter (1974) a la seva obra Still the Centuy of Corporatism, i continua plenament vigent entre els sociblegs i els científics europeus i americans. Segons aquests autors, les limitacions del sistema pluralista van deixant pas, de manera gradual, a formes d'intermediació d'interessos de caricter copporatiu que coexisteixen amb ell. Apareix el ccneocorporatisme)) com a nova forma d'eliminar el conflicte obert, a partir de restabliment de múltiples relacions de cooperació i de mútua interacció entre els grups d'interessos (externs i desvinculats dels mecanismes de representació pluralista) i 1'Estat. A la segona parr de l'obra, Touraine fa un breu recorregut per la histbria de l'esperit democritic modern. La seva formació parteix del liberalisme del segle x~<, caracteritzat per una voluntat explícita d'evitar els excessos de la sobirania popular, és a dir, la dictadura de la majoria. A les acaballes del segle xx les reivindicacions obreres, a conseqüencia de la nova industrialitzaci6, deixen pas a les socialdemocricies i a la correspondencia consegüent entre interessos socials i programes de govern. No pot parlar-se d'una eliminació dels ideals liberals, perb si que la realitat histbrica proporciona, per primera vegada, un sentit politic a la justícia social. El repb conclou amb la democrkcia d'avui -a les societats posindustrials que Touraine tan bé coneixintegrada per un espai politic fragmentat i degradat, totalment sotmts a les exigencies del mercat mundial, mancat d'objectius i ali6 a unes necessitats dels individus que ja han deixat de girar exclusivament al voltant de les relacions de treball. Touraine conclou l'obra amb una reflexió sobre quines són les relacions entre democricia i desenvolupament, partint de la premissa que, a llarg termini, el progrés és la conseqütncia i no la causa de la democricia. Tot i aixi, I'autor reconeix que els pai'sos de modernització exbgena Recensions Paoers 48. 1996 153 (sotmesos a un agent estranger) no poden permetre's el luxe de constituir un sistema polític pluralista i que, ben sovint, el moment del take-ofia fet necessiria una dictadura provisional -ja sigui a mans de la burgesia capitalista o bé de I'Estat socialistaque assolís la velocitat de desenvolupament adequada i fes possible la introducció de la democricia, la qual esdevé condició sine qua non per al progrés endogen posterior. Aquesta visió de Touraine coincideix totalment amb la dels sociblegs d'hkrica Llatina', els quals propugnen que cal assolir el desenvolupament no només en termes econbmics, sinó també socials i polítics (control polític a mans de 1'Estat nacional, participació política de la massa de la població, etc.) si es pretén superar la dependkncia estructural vers els pa'isos rics. Si, contririament, es comet I'error de reduir la modernització a la fal.licia &endinsar-se dins el mercat internacional i no es transcendeix la dimensió econbmica, lluny d'induir el desenvolupament endogen, es contribuid a reforpr més encara la relació dialkctica entre palsos rics i pobres (I'endarreriment dels pssos subdesenvolupats és un requisit per tal que existeixi progrés en els desenvolupats). Cautor vol evitar caure en un racionalisme extrem i obviar I'esperit democritic que ha acompanyat moltes lluites d'alliberament nacional o moviments obrers, malgrat que s'hagin acabat transformant en dictadures repressives. De la mateixa manera, tampoc no podem condemnar tots els moviments d'inspiració religiosa i equiparar-10s sistemiticament a I'integrisme, ja que n'hi ha molts que també són formes d'apel.laci6 democritica i cal reconkixer-10s com a tals. Tal i com Touraine ja ha exposat anteriorment, tot i que I'economia de mercat és un requisit indispensable per a la democricia política, per si sola, no la garanteix. Es per aquest motiu que la caiguda dels rkgims comunistes i de les dictadures militars, no implica automiticament un triomf de la democricia. Ben sovint, aquests pai'sos -Polbnia i Hongria en són una clara excepcióes limiten a incorporar liberalisme econbmic i a deixar de banda el polític, la qual cosa contribueix a agreujar encara més la situació. Aquesta incapacitat de construir un sistema d'integració, comporta que una part del món corri el perill de malmetre's enmig de guerres civils, lluites ttniques i conflictes entre nacionalitats. Els pai'sos amb tradició democritica també es troben en una situació ben crítica. La impotkncia del sistema polític per gestionar el canvi, pot provocar des d'apel.lacions a líders antidemocritics fins a crisis de participació democritica i reclusions en comunitats restringides o guetos. En el cas dels pa'isos en vies de desenvolupament, el risc de rebutjar la democricia i entregar-se a autoritarismes és encara més greu, com a reacció a una modernització que destrueix les formes tradicionals de vida. Un cop desglossat el contingut de I'obra, no hi ha dubte que ens trobem davant una esplkndida i ambiciosa reconstrucció de l'espai polític del moment. Touraine proporciona al lector una eina eficag per comprendre I'estat actual del món i la direcció que ha de prendre, per tal de superar aquesta crisi. Tot aixb, I'autor ho aconsegueix sabent conjugar I'abstracció que requereix un assaig d'aquestes pretensions, amb un gran nombre de referkncies a la situació particular de bona part de les societats integrants del món d'avui. La concepció de la democricia plantejada per Touraine ens ofereix la clau per poder resoldre els nous dilemes del present. 1. SOLB, C. (1976). Modernización: zln análisis sociológico. Barcelona: Península. 154 Papers 48, 1996 Sbnia Parella Rubio El futur de la recent creada Unió Europea, sense anar més lluny, no pot prescindir de les tensions derivades de la construcció de la nova nacionalitat europea, a conseqükncia de l'afebliment de la sobirania de 1'Estat nacional europeu. Una vegada més, esdevé primordial aplicar la tesi de Touraine i aconseguir refor~ar la diversificació dels sistemes polítics nacionals, com a contrapks a una Europa que posseeix instruments de sobirania. La proliferació creixent dels corrents migratoris vers els paYsos avangats origina conflictes, dia rere dia. Certament, les nostres democricies no estan capacitades per integrar aquests immigrants. La solució a aquest problema dista de ser a prop i mes encara quan continuen sent utilitzats com a caps de turc)), per tal de desviar I'atenció vers els vertaders problemes. Bibliografia consultada A part del rebuig a quk es veuen exposats, la seva voluntat &incorporació a la societat passa per escollir entre l'assimilació i la ~trdua d'identitat o bé el gueto i la contracultura. La integració només serd possible quan la seva diferkncia sigui compatible amb la pertinen~a a una societat comú. Així doncs, aquesta obra evidencia la ~krdua de les conviccions democritiques i com urgeix que les nostres societats arribin a fer-les rentixer. Touraine, tal com ell mateix menciona de manera anecdbtica, troba en la seva Fran~a natal, un exponent fidedigne del centralisme democritic i burocritic que ell tan denuncia i que contribueix a ofegar l'acció autbnoma dels actors socials i culturals. Sbnia Parella Rubio SOLC, C. (1976). Modernizacidn: un análisis sociológico. Barcelona: Península. -- ~Neocorporatisme i pluralisme en les societats democritiques: un debat obert)). A Papers 24. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autbnoma de Barcelona.