James Coleman

Papers 46 1995 175-180 Obituaris Carlota Solé Universitat Autbnoma de Barcelona. Departament de Sociologia 08 193 Bellaterra (Barcelona). Spain James Coleman James Coleman morí el dia 25 de marG de 1995 a Chicago a i'edat de seixanta-vuit anys. Catedratic de la qniversitat de Chicago, Coleman era un dels sociblegs contemporanis més f'a$osos i, sobretot, més actuals. Va crear la teoria i la metodologia &una nova Citncia social orientada a tractar els grans problemes de la política pública. 6s per aixb que avui es coneix i reconeix internacionalment la contribució de Colemari a l'analisi del ca~vi social, de I'acció col.lectiva i de l'elecció racional. Coleman es llicencia en enginyeria química el 1949 a la Universitat de Purdue i es doctora en sociologia a la Universitat de Colúmbia. Del 1956 al 1959 és docent a la Universitat de Chicago i poc després exerceix com a catedritic a la Universitat de John Hopkins on crea el Departament de Relacions Socials, del qual és director fins al 1973. Aquell any torna a Chicago on investiga i dóna classes fins al 1995. Autor de trenta llibres i de més de tres-cents articles i capítols de llibres i fundador el 1989 de la revista Rationality and Society, Coleman és un dels sociblegs contemporanis que més ha contribu'it a ampliar els horitzons de la teoria sociolbgica i a forjar una aproximació interdisciplinar als fenbmens socials. El punt de partida de Coleman és la sociologia de l'educació i les polítiques públiques. Cany 1966 es publicB I'Informe Coleman o Coleman Report, centrat en un estudi sobre la igualtat &oportunitats d'educació (Equality of Educational Opportzlnity). A partir de la utilització &un gran nombre de dades sobre les escoles i I'escolarització, Coleman arriba a la conclusió que els nens de rap negra i classe baixa es beneficien acadtmicament del fet de trobar-se escolaritzats en escoles integrades. Estudis posteriors tracten de comparar I'eficBcia relativa de les escoles primaries públiques i privades. L'any 1982 Coleman escriu: High School Achievement: Public, Catholic and Private High Schools Compared i I'any 1987 és coautor de Public and Private High Schools: The impact of Communities (W. Harrns, 1995). 176 Papers 46, 1995 Carlota Sol6 Paral.lelament revisa i analitza les dades provinents de diverses ciutats que havien implantat programes correctius (equivalents a l'educació compensatbria) per tal d'integrar estudiants blancs i negres en una mateixa escola. La conclusió de Coleman a aquesta recerca fou controvertida i contraria a la seva prbpia visió anterior: els blancs abandonen massivament les escoles públiques en les quals s'han posat en practica programes d'educació compensatbria. Aquesta conclusió és aplicable a la formació de guetos urbans paraldela a l'arribada d'immigració estrangera. Malgrat les polítiques integradores que duguin a terme els departaments de Benestar Social dels governs centrals o regionals o els serveis socials dels ajuntaments envers Ba immigració de caracter econb mic de persones procedents de l'anomenat Tercer Món, no es pot evitar que, un cop se supera la proporció d'un terC o un quaranta per cent aproximadament de població immigrada resident en un barri, els qui hi han viscut tota la vida comencin a marxar cap a d'altres barris on residir-hi. No existeixen suficients incentius addicionals perquk, atesa la circumstBncia de la immigració estrangera, els autbctons persisteixin a viure en el mateix barri de sempre. Aquesta conclusió duu Coleman a profunditzar en els fonaments de la conducta humana. Durant dues dkcades adapta la teoria de l'elecció racional, d'arrel i d'aplicació estesa en economia, a l'explicació de situacions socials en les quals el comportament individual s'ha d'entendre immers i influi't o afectat per les institucions o l'estructura socials. Fruit de la seva indagació i recerca és una obra, ja classica, publicada l'any 1990: Foundations of Social Theory. En aquesta obra Coleman mostra com les decisions i eleccions individuals es troben condicionades per les normes socials, la pressió social o dels semblants, el desig d'emular els líders d'un grup, i altres influkncies grupals. La creenCa de Coleman en l'elecció racional no l'xnhibeix a l'hora d'adoptar un compromís moral com a socibleg. Per a ell la citncia social no es pot justificar simplement com un exercici intel.lectual, sinó que ha de servir per a mostrar als polítics i gestors de la cosa pública com han de dissenyar la legislació que permeti millorar el benestar social. El 1980 dirigeix un equip d'investigació per a realitzar un suruey de setanta-cinc mil persones entrevistades, de cap a cap dels Estats Units, per tal de fer un seguiment i analitzar els efectes de l'educació en la vida i carrera dels qui l'any 1980 eren estudiants &ensenyament secundari (de segon o tercer curs: sophomores i seniors). Altres compromisos els pren en relació amb la professi6 de socibleg. Era membre de la National Academy of Sciences, YAmercian Philosophical Society, l'herican Academy of Arts and Sciences, la National Academy of Education y la Royal Swedish Academy of Sciences. Malgrat el rebuig i l'amena~a d'expulsió que rep de 1'Associació Americana de Sociologia, l'any 199 1 n'és nomenat president pel suport massiu com a canditat extern. Un any més tard 1'ASA li concedeix un premi per l'obra Fonaments de teoria social. Aquest és només un exemple dels molts premis i reconeixements que rebé durant els últims quinze anys de la seva vida. Juntament amb el seu colelega i amic Gary Becker, James Coleman funda rany 1980 a la Universitat de Chicago un seminari interdisciplinar sobre i'elec- James Coleman Papers 46, 1995 177 ci6 racional en les cikncies socials. El seminari ha estat un fbrum de discussions científiques rigoroses sobre la forGa i la feblesa de l'enfocament de l'elecci6 racional a l'hora &interpretar el comportamerit social, polític i econbmic. Aquests dos autors es complementen en l'andisi del comportament humh i les seves conseqü&ncies en la formaci6 &institucions (com la família, el matrimoni, el divorci, l'empresa, el sistema de partits polítics) o fenbmens socials (com la discriminaci6 o la criminalitat) des &un enfocament alternatiu al tradicional, i nou en la sociologia contemporhnia (C. Solé, 1993). Bibliografia HMS, William. 1995. ((James Coleman)) obituari. Universiy New Ofice. Chicago: University of Chicago. SOL^, Carlota. 1993. ((J. Coleman y G. Becker: el enfoque económico en sociología)~. Revista Internacional de Sociologia, núm. 6, setembre-desembre. Cbrdova: IESACSIC.