Família i canvi social en una vila de la Catalunya Vella

Papers 45, 1995 7-23 Família i canvi social en una vila de la Catalunya vella1 Lluís Flaquer Universitat Autbnoma de Barcelona. Departament de Sociologia 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Resum Aquest article es refereix a la lenta erosi6 de les practiques jurídiques i socials tradicionals com a conseqüencia de l'impacte de la industrialitzaci6 i de la modernitzaci6 de les explotacions agrícoles en una vila de la Catalunya vella en el període que segueix a la guerra civil. A principi dels anys quaranta I'economia de la zona era de caracter agrari i la familia troncal, lligada a un sistema de successi6 indivisible, era la forma típica de convivencia. Quan, a principi dels anys seixanta, la industrialinaci6 for$& molts camperols a deixar les seves explotacions i emigrar cap a la zona urbana a la recerca de noves oportunitats econbmiques, el sistema familiar va comengar a canviar. Mitjan~ant I'anhlisi d'una mostra de més de 500 matrimonis, aquest article examina el procés de transformaci6 familiar i descobreix especialment la capacitat de resistencia al canvi de la familia troncal, la qual, malgrat ser una instituci6 en davallada en les condicions modernes, s'ha adaptat prou bé a la nova situaci6, tant en les explotacions agrícoles com en la zona urbana. Paraules clau: familia, canvi social, tipus de família, matrimoni. Abstract. Family and social change in a Catalan village This article is concerned with the slow erosion of traditional legal and social oractices under O the impact of industrialisation and of modernisation of farming in a rural district of Northern Catalonia (Spain) in the period following the Spanish Civil War (1936-1939). In the early 1940's the economy of the area was agrarian in character and the stem family, tied to a system of impartible inheritance, was the typical domestic and residential arrangement. When in the early 1960's industrialisation set in and many peasants left their farmsteads to migrate to town in search of new economic opportunities, family form was bound to change. Through a survey of over 500 cases of marriage, the paper examines the 1. La recollida de les dades d'aquesta recerca fou realitzada entre 1977 i 1982. Voldria agrair la gentilesa de 1'Ajuntament de Besalú pel seu ajut desinteressat, així com la col~laboració de centenars &informants del poble sense els quals aquesta investigació no s'hagués pogut portar a terme. Per últim, haig de manifestar la meva gratitud a Jordi Vinyeta, que ha participat efica~ment en I'actualització de les dades. 8 Papers 45, 1995 Lluís Flaquer process of family transformation stressing the resilience of the stem family which, although a decaying institution in the modern conditions, has adapted well to the new situation both in the farming and the urban area of the rural district. Key words: family, social change, family types, marriage. Sumari Introducció Resultats de la recerca característiques i evolució recent Reforma legislativa i canvi familiar de la comunitat objecte d'estudi Conclusió Plantejament de la recerca Bibliografia Introducció Un dels problemes més fascinants de la sociologia del dret és la relació entre les institucions juridiques i la realitat social i econbmica. En aquest sentit, l'estudi dels processos pels quals una institució jurídica predominant perd la seva forqa i {adapta a les noves condicions o és reemplaqada per altres practiques que esdevenen institucionalitzades en el decurs del temps sota l'impacte de les canviants condicions econbmiques, constitueix un camp d'investigació molt prometedor. En aquest article intento il-lustrar la complexitat d'aquests processos de canvi a través &un cas concret, la transició d'una forma familiar a una altra en una petita vila de la Catalunya vella durant el període que comprtn des del final de la Guerra Civil fins al present. Per transició familiar entenc el procés mitjan~ant el qual una forma familiar predominant és reemplaqada per una altra en una societat donada. Com es desprendra del meu treball, no necessita correspondre's exactament amb altres classes de transició social, tals com el procés d'industrialització el canvi d'un mode de producció a un altre o la transició demografica, malgrat que indubtablement hi esta associada. Prenc forma familiar en el sentit donat a aquesta expressió per Harris (1986), qui fa la distinció entre forma i caracter familiars. La forma familiar es refereix a un conjunt de regles relatives a la formació d'un grup mitjan~ant les quals una estructura familiar particular és reprodui'da en el temps a través de les generacions. El caracter de la familia es refereix al contingut &aquestes formes, és a dir, a la natura de les relacions humanes en el grup familiar, l'estructura emocional que produeix i l'interior psicolbgic de la família. Forma i catacter familiars no necessiten correspondre's l'una amb I'altra. Tot i que la relació entre forma i carkter és un camp d'estudi molt interessant (Harris, 1983; Kellerhals i altres, 1984), aquest article no el tractara. La forma familiar va normalment lligada a les institucions juridiques i socials, perb especialment en períodes de transició és el resultat de practiques Família i canvi social en una vila de la Catalunya vella Papers 45, 1995 9 socials que poden o no esdevenir institucionalitzades en el decurs del temps. Aixb planteja el problema de com cal valorar el predomini d'una institució en una societat donada. Per descomptat, l'única forma de confirmar la forsa d'una institució és veure fins a quin punt la gent encara acata les seves normes, perb el predomini d'un nombre de practiques no significa necessariament que una institució vella encara tingui forsa o que n'estigui emergint una de nova. Totes aquestes qüestions en disputa vénen a tomb quan ens apropem al tema de la transició de la forma de família troncal a la nuclear. En aquest article il.lustraré la complexitat d'aquesta transició fent servir un cas, i suggeriré una aproximació per mesurar el predomini de la familia troncal en una comunitat donada, una aproximació que esta basada en la consideració del procés familiar més que no pas en la composició de la llar. En la primera part de l'article descriuré les característiques principals de la comunitat estudiada i la seva evolució recent. La segona i la tercera part de l'article estaran dedicades respectivament a la discussió dels problemes que presenta l'estudi de la familia troncal i als resultats a qut va arribar la meva investigació. Característiques i evolució recent de la comunitat objecte &estudi Urea estudiada en aquest article comprtn els municipis de Besald, Sant Ferriol, Beuda, Maih de Montcal i Dosquers que, dins la comarca de la Garrotxa, formen plegats una certa unitat comercial amb Besalú al seu centre com a vila de serveis. Em referiré a aquest conjunt de municipis com I'hrea de Besalú. Es una hrea muntanyosa dividida en dues meitats pel riu Fluvia, que flueix cap a l'est. La vila de Besald és a la vall d'aquest riu, prop d'on estan situades la majoria de les terres de conreu. La resta de l'hea és bosc, majorithiament alzines, pins i sotabosc. El 70 % de la població de l'i~rea esta concentrada en el nucli de Besalú, que cobreix només el 5 % de la superficie total. Calta densitat de població de Besald contrasta amb la de Beuda i Sa.nt Ferriol, que són en major part Brees muntanyoses, i en menor grau amb' la de Maia, que és majoritariament una &rea plana de conreu amb poblamerlt dispers. La marcada oposició entre la vila de serveis i la resta no sempre ha existit. El 1857, quan es va fer el primer cens modern, la població del nucli representava, aproximadament, un terq de la gent que vivia en tota l'area, i la. rodalia rural estava reblerta amb centenars de masos on els pagesos amb prou feines es guanyaven la vida. Les proporcions practicament s'han invertit el 1975. La poblaci6 de la rodalia de Besald ha anat declinant continuadament des de l'any 1857, no només en termes absoluts, sinó també en termes de la seva proporció respecte al total de la població de ['Prea. La població del nucli urbh va romandre quasi estancada en termes absoluts amb una petita tendtncia al decreixement fins al 1960, tot i que guanyava terreny en termes de la proporció de la totalitat de la comunitat que representava. Entre 1960 i 1975 el creixement del nucli de Besalú fou realment espectacular, i en 15 anys es va incrementar en un 60 %. El cens de 1981 mostra la continua caiguda de població de la rodalia de Besald (vila de Besalú, 10 Papers 45,1995 Lluls Flaquer 209 1 persones; rodalia de Besalú, 71 3 persones). En el darrer decenni la població del nucli urbh mostra una tendtncia a I'estancament, mentre que la de la resta de l'hrea ha continuat disminuint. Així, segons el cens de 199 1, a Besalú viuen 2098 persones i a la rodalia 656. Aquestes dades semblen suggerir que abans de 1960 les migracions de la rodalia de Besalú no eren cap al nucli, sinó arreu, mentre que a partir de 1960 el creixement del nucli urb; va ser, fins a un cert punt, el resultat de la immigració dels camperols de la rodalia. La societat tradicional de Besalú, com bona part de la Catalunya vella, tenia una mena de pauta de poblament diferenciada que influia en molts aspectes de la vida social, com ara la família i la residencia. Aquesta forma &assentament dispers estava associada a un mode particular &explotació de la terra que anomenaré el sistema de masos. La paraula mas descriu sobretot una casa de pagts i les seves dependtncies, perb també denota una forma d'explotació de la terra i un model de residtncia i poblament. Cada mas tenia un nom mitjan~ant el qual no només eren coneguts la casa de pagts i els camps adjacents, sinó també els seus residents. Un mas era també, com un sistema, un conjunt integrat de terres i camps disposats d'una manera determinada al voltant de la casa de pagts i una mena &explotació de la terra. El sistema de masos estava basat, tradicionalment, en una explotació de conreu múltiple altament diversificat que idealment apuntava cap a l'autosuficitncia. En una economia caracteritzada per una circulació limitada de diner i una escassa relació amb el mercat nacional i internacional, el mas proporcionava als seus habitants la majoria dels productes que necessitaven. La noció de mas com a unitat autosuficient implicava la convenitncia de la seva permanencia en el temps com un tot integrat. L'amputació &una part del mas, una unitat econbmica viable en el context &un model tradicional de subsisttncia, podia donar lloc a un rApid procés de desintegració i extinció. D'aquí la necessitat de transmissió de la totalitat de la finca d'una generació a una altra. L'hertncia indivisible pot ser vista com una solució adaptativa per a la continuitat i operativitat del sistema de masos, i aquest mode d'hertncia ha estat associat sovint amb la familia troncal. El dret successori catal; estableix la regla de primogenitura masculina (Broc; Arnell, 1880; Maspons, 1935 i 1938; Sard& 1962). Aixb significa que el primer fill, immediatament després del seu naixement, ocupava la posició de futur hereu, no només als ulls dels membres del grup domtstic, sinó als de la totalitat de la comunitat. Nogensmenys, si ell no satisfeia les expectatives del seu pare o si no era apte per al bon govern del mas, el cap de familia podia designar un altre dels seus fills o filles. D'acord amb el dret successori catal;, una filla només podia ser hereva (pubilla) en abstncia de descendtncia masculina. L'hereva designada era la filla més gran. Els fills més joves exclosos de l'hertncia eren anomenats fadristerns. Una de les raons per a la incapacitació &un presumpte hereu era, a més de la mala salut i del retardament mental, la seva tardansa a trobar una esposa adient passat un període de temps raonable. Si romania solter, aixb no només Família i canvi social en una vila de la Catalunya vella Papers 45, 1995 11 podia posar en perill la continuitat del llinatge i del mas, sinó que també podia possiblement suposar una ptrclua de seguretat per I'ancianitat dels seus pares. Les dues parts de l'associació, presumpte hereu i cap de família, estaven interessats a assegurar l'estabilitat per a les seves vides futures. Per aquesta raó primordial els pares sovint eren reticents a renunciar al control de la finca, tement que el futur hereu no portés la seva nnuller a viure al mas i no tingués cura de la parella vella quan s'apropés el moment de la seva jubilació. D'altra banda, el futur hereu tractava de garantir la seva posició, ja que es donaven casos de pares que, en la seva vellesa, com a resultat d'un caprici passatger, havien canviat d'opinió en l'últim moment i liavien designat un altre fill com a hereu. La solució tradicionalment adoptada per evitar aquest conflicte d'interessos era la prhctica d'una forma contractual d'hertncia, una institució típica del dret successori catalh. Aquesta classe de transmissió de propietat (heretament) era acordada com a una de les ~clhusule~ del contracte de matrimoni. Els capítols matrimonials eren acords entre totes les parts involucrades en un matrimoni (normalment el nuvi, la núvia i llurs pares) interessats a determinar les relacions econbmiques entre els esposos. Els capítols matrimonials catalans podien ser acordats abans o després del matrimoni, perb un cop acordats eren irrevocables. La seva validesa era, en qualsevol cas, condicionada a la celebració del matrimoni, car no tenxen efecte per la mera signatura del contracte, sinó per l'acte del matrimoni. Quan el nuvi era un hereu, un dels pactes més freqüents dels capítols era l'heretament. Mitjansant aital t:lhusula, el cap de família donava al seu fill successor tota o la majoria de la seva propietat després de la celebració del matrimoni. Els heretaments eren de dues classes (Maspons, 1935, p. 29-31). Els heretaments basats en donacions presents eren simplement un acte jurídic mitjansant el qual el pare transferia totes les seves propietats presents al seu hereu, mentre que es reservava per a SY mateix i la seva esposa el dret &usdefruit vitalici. No vaig trobar a I'Brea de Besalú contractes que continguessin heretaments d'aquesta classe. D'altra banda, les donacions futures eren molt comunes. Mitjansant aquesta classe de clhusula contractual el donant designava el seu fill com a hereu universal de la propietat posse'ida a la seva mort. D'acord amb aquesta estipulació contractual el pare retenia la totalitat del control de la propietat fins a la seva mort, perb les expectatives del seu fill pel que feia a l'hertncia estaven garantides. A l'inrevés que en el cas del testament, els termes del qual podien ser canviats pel desig del testador, un heretament mai no podia ser revocat, i aixb conferia una gran seguretat al seu beneficiari. Un heretament era, en qualsevol cas, una donació condicionada o ,una promesa d'hertncia. En els capítols examinats com a part d'aquesta investigació es mencionaven dues condicions: Primera, l'hereu designat i la seva dona eren obligats a residir amb el donarrt i la seva esposa, aixb és, l'herkncia a la mort del pare estava condicionada a la residtncia comuna. Segona, el pare del nuvi ¡ estava obligat a mantenir el seu hereu i l'esposa d'aquest amb la condició que (cells el respectessin com a pare i treballessin per al seu benefici i utilitat)), d'acord ~ amb la fórmula sovint utilitzada. 12 Papers 45, 1995 Lluís Flaquer Si el donant moria abans que la seva esposa, l'hereu estava obligat a mantenir la seva mare, una clausula que intentava impedir que I'hereu la deixés desemparada, ja que ell obtenia la totalitat del títol de propietat a la mort del seu pare. Hi havia uns altres capítols que tractaven d'assegurar els drets de la mare establint l'usdefruit de la propietat a nom seu mentre la designava com a ((senyora i majora)), una expressió que volia dir cap de família. Els contractes de matrimoni també regulaven el resultat d'una possible dissolució de l'associació residencial econbmica. El pacte més corrent era que en cas d'un desacord (desavinensa) que comportés la marxa de la parella jove del mas, el pare es comprometia a donar al seu fill una quarta part de la seva propietat en el moment de la separació. La quota era fixada per dos parents escollits per les dues parts. La separació del grup residencial comportava en ella mateixa la revocació del contracte i de la designació del fill que marxava com a hereu, i així el pare era lliure de fer nous acords amb un altre dels seus fills. Les regles d'herkncia catalanes poden ser descrites com una varietat de la practica successbria basada en el dret de beneficiar un fill en detriment dels altres. Aquest sistema d'hertncia esta sovint relacionat amb el terme francts de préciput (Yver, 1966; Le Roy Ladurie, 1976; Sabean, 1976; Lamaison, 1979). Les lleis d'herkncia catalanes segueixen, de manera molt estricta, la llei romana. D'acord amb les normes romanes, el testador no podia ometre cap dels seus fills en el seu testament sense desheretar-10 expressament. La preterició, és a dir, l'omissió d'un, implicava la nul.litat del testament. Seguint les regulacions romanes el testador no podia disposar lliurement d'una quarta part de la seva propietat i aquesta part, anomenada ((llegítima)), havia de ser deixada als familiars més propers (Iglesias, 1958, p. 628-633). De manera semblant, el dret successori catala estableix una petita llegitima de només un quart. Aquesta quota ha de ser dividida equitativament entre tots els fills del testador i normalment pagada en efectiu (Broca y Amell, 1880, p. 422-442; Maspons, 1938, p. 78-82; Compilación, 1960, p. 91-93). Tret que les quotes de llegitima ja haguessin estat pagades pel pare o per la mare durant la seva vida en forma de dot, educació, regals, etc., la responsabilitat de la seva liquidació requeia sobre l'hereu. Els contractes de matrimoni sempre tenien una clausula on s'especificava l'obligació dels hereus de dotar els seus germans petits (fadristerns) amb la seva part de llegitima i les seves germanes amb un dot. Com que no hi havia terme per pagar la llegitima, la incapacitat de I'hereu per liquidar-la en un període raonable de temps, per manca real o suposada de liquidesa, era una constant font de conflicte entre germans i duia a litigis sense fi. Si el pare no tenia nois perb tenia filles per casar, en podia designar una com a hereva, normalment la més gran (pubilla). L'hereva tenia els mateixos drets que si fos l'hereu i les regulacions dels contractes de matrimoni referents a la pubilla eren si fa o no fa el mateix que els de l'hereu. L'home que es casava amb una pubilla era anomenat pubill i havia de pagar una contribució en efectiu, funcionalment equivalent al dot, anomenada ccaixovar),. Amb aquest sistema de normes de successió basades en la indivisibilitat de Família i canvi social en una vila de la Catalunya vella Papers 45, 1995 13 l'hertncia, que intentava preservar la integritat de la finca, només l'hereu (o eventualment la pubilla) podia casar-se i portar ellla seulva espbsla al mas. La resta de fills eren forsats a establir-se en un altre lloc. En qualsevol cas, els fills no hereus podien restar al mas amb la condició de romandre solters. El grup domtstic podia incloure mossos i les llars més riques a vegades minyones, els quals estaven obligats a romandre solters com els fadristerns o les filles no hereves si volien mantenir el seu lloc de treball. No tots els membres de la comunitat de Besalú acostumaven a determinar les condicions econbmiques dels matrimonis per contracte. Els contractes de matrimoni només tenien sentit quan les parts involucrades tenien propietats, especialment terres. Ara bé, la majoria dels pagesos de la comunitat rural eren masovers i, per tant, no podien transmetre als seus fills cap dret sobre la terra. De fet, els matrimonis que implicaven la unió d'hereus propietaris de terres representaren una cinquena part del total de matrimonis de 1'Brea de poblament dispers en el període de 194 1-1 975, malgrat que aquesta proporció tendia a disminuir en les arees de muntanya. Tanmateix, la majoria dels masovers, tot i no tenir cap mena de contracte escrit o formal, tendien a formar famílies troncals amb llinatges molt similars als dels propietaris. En aquest cas, el fill més gran era l'únic a qui hom permetia dur la seva muller al mas i accedir a la terra a la mort del seu pare. Sembla que els propietaris toleraven aquesta practica successbria donat el gran nombre de famílies troncals formades amb aquesta classe d'acords. A la dtcada dels anys quaranta i cinquanta els pagesos no propietaris eren majoritariament masovers. El contracte de masoveria que definia els drets i les obligacions del propietari i del masover tenia moltes semblances amb el sistema de memd~ia típic del centre d'Itdia descrit per Silverman (1968), Kertzer (1977) i Byres (1983). Mitjanc;ant aquest contracte, el propietari es comprometia a arrendar el mas al masover per un període de temps donat amb l'obiigació d'aquest de viure-hi amb la seva família, cultivar-ne la terra i pagar-li com a preu &arrendament una quota que podia variar des d'un terq fins a la meitat de la collita (Vil$ 1973, p. 1175). Cal tenir en compte que, tot i que el contracte era entre el propietari i cl masover, aquest darrer no era considerat en l'esperit de l'acord com a individu, sinó com a cap d'un grup domtstic, els membres del qual eren requerits a viure en el mas i explotar-10. Malgrat que la Llei &Arrendaments Rústics de 1935 dona el dret d'estada permanent als masovers mentre paguessin la seva renda, després de la guerra els propietaris podien, de fet, reemplasar els seus parcers sense gaire interfertncia jurídica. Els contractes eren verbals i es renovaven anualment al final de cada anyada agrícola, que finalitzava per Nadal. D'acord amb els termes del contracte de masoveria, l'aparcer havia de pagar al propietari &un ters a la meitat de la collita, encara que aquesta proporció podia variar d'acord amb la qualitat de la terra i la mena de productes. D'aquest pagament en esptcie estaven exempts els productes de I'hort que el masover cultivava per a consum propi i aquella quantitat de terra fixa assignada pel conreu d'userda i altres farratges per a animals de carrega i altres animals des- 14 Papers 45, 1995 Lluís Flaquer tinats al consum propi. Els animals de carrega pertanyien al masover, que era responsable de la seva aportació i alimentació, i depenia d'ell pagar els impostos derivats de la seva propietat. Sota les disposicions del significat original del contracte, propietari i masover havien de fer diferents contribucions a la producció agrícola. El propietari havia de proporcionar al masover no només la terra, sinó també els adobs i les eines agrícoles i havia de donar-li indicacions sobre el conreu de la terra (vila, 1973, p. 175). En qualsevol cas, a final dels anys cinquanta i a principi dels anys seixanta, si no abans, la participació activa del propietari en la marxa del conreu va tendir a disminuir. Aquesta menor participació del propietari en el conreu segurament va ser deguda a l'estesa practica de l'absentisme. Als anys quaranta vivien en l'hrea de la rodalia de Besalú tan sols aquells propietaris que conreaven directament llurs explotacions d'extensió mitjana i només uns pocs propietaris rendistes que vivien en les seves masies prop de la vila. La resta de grans propietaris vivien a la vila de Besalú o Adhuc en viles i ciutats distants. Abans de continuar, hem de dir unes poques paraules sobre aquests propietaris rendistes. En primer lloc, els membres de la classe dels grans terratinents formaven una petita aristocracia endogamica amb xarxes esteses per tot Catalunya que afavorien les relacions de patronatge amb els seus masovers. Aquells que vivien en les seves terres rebien l'apelalatiu d'amos, un terme que deixava ben clara la seva superioritat econbmica i la seva influtncia social. En segon lloc, els rendistes posse'idors de grans propietats, a més de rebre la renda de la terra dels seus masovers, tenien altres fonts d'ingressos, com ara els procedents de la venda d'alzines per a llenya i carbó. Els boscos no eren mai arrendats, car el propietari explotava tots els seus productes directament (fusta, caGa, pastures, etc.). En tercer lloc, quan hi havia eleccions abans de la guerra, un terratinent solia demanar als seus masovers que votessin per un candidat concret seguint el sistema del caciquisme. Pel que fa als treballadors sense terra, la quarta classe agraria important, vivien com els terratinents rendistes en el nucli de Besalú. El 1940 representaven una cinquena part de la població treballadora de la vila i formaven en gran part famílies nuclears. Treballaven majoritariament per als grans terratinents a I'hivern (com a llenyataires, carboners, etc.) i eren contractats pels pagesos que correaven terres d'extensió mitjana a la temporada d'estiu. La marcada delineació d7aquestes categories agraries no ens ha de fer creure que els seus membres fossin radicalment diferents. Deixant de banda els terratinents rendistes que exercien una gran influtncia política i econbmica, tots havien de treballar molt dur per poder guanyar-se la vida. Els petits propietaris que explotaven directament les seves terres tendien a confondre's amb els masovers acomodats. D'altra banda, els petits masovers havien de treballar com a jornalers per als grans propietaris durant el llarg període &inactivitat de l'hivern, i la majoria dels treballadors sense terra tenien arrendat un petit hortet prop del riu Fluvia, a una distancia de cinc minuts a peu des de la vila, i d'altres fins i tot una petita parcel-la fora de Besalú. Família i canvi social en una vila de la Catalunya vella Papers 45, 1995 15 Aquesta economia agraria tradicional integrada va comensar a canviar a final dels anys cinquanta. A l'hi~rern de 1956 la majoria de les oliveres es varen gelar i moriren poc després. Aixo va trencar l'autosuficitncia de la majoria dels masos, perb també va afectar fortament l'economia dels grans terratinents que conreaven oliveres i posaven a la venda oli d'oliva. D'altra banda, l'expansió industrial com a resultat de les reformes econbmiques de 1958 afavorí un conreu amb més inversió de capital, més especialitzat i més orientat al mercat. En el decurs dels anys seixanta molts dels petits masovers, particularment aquells que vivien a les arees de muntanya, trobant-se mancats de capital per modernitzar les seves explotacions, les petites parcelsles disperses de les quals feien inviable la seva mecanització, van haver de deixar els seus masos i emigrar a la vila a la recerca de noves oportunitats econbmiques. Cap al principi dels anys seixanta van comengar a aflorar noves indústries a Besalú. En la majoria dels cas~os aixb no fou producte de la introducció de capital foraster dins la comunitat, sinó més aviat el resultat de la modernització &indústries tradicionals, de caracter artesanal. Aquest va ser el cas de les Abriques de nova planta de guix, cals, sabates, ttxtil i paper, totes les quals eren activitats econbmiques dutes a terme des de principi de segle utilitzant tecnologia tradicional i que ocupaven un redui't nombre de persones. Aquest rapidíssim creixement de les fabriques comporta l'augment de dues classes socials noves: els industrials i els treballadors industrials. Com he dit, els industrials eren generalment persones nascudes a la comunitat, que abans de l'onada de la industrialitzacid dels anys seixanta eren homes de negocis a petita escala. El seu poder i influtncia van anar creixent els anys següents fins que varen desplasar l'ascendent dels grans trerratinents, els quals, en la seva major part, s'havien absentat permanentment de Besalú en no poder viure nomts de les rendes de la terra com a resultat de les noves condicions. D'altra banda, els treballadors industrials eren en la seva majoria antics pagesos, sobretot petits parcers i masovers que no van poder sortir-se'n amb les noves condicions de conreu. La proporció de treballadors industrials en la població treballadora de Besalú es va incrementar del 14.5 % l'any 1940 fins al 60.1 % el 1975. El fet que la majoria fossin immigrants dels poblets vei'ns, i especialment de la rodalia de Besalú, proporciona una bona oportunitat per tal d'estudiar la transició de la família troncal pagesa a la nuclear. Plantejament de la recerca La investigació del canvi de les formes familiars com a resultat de la industrialització requereix l'elaboració d'un nombre de ttcniques de recerca que convindria comentar. Quan la comunitat objecte d'estudi és d'una dimensió considerable (al voltant de 3.000 persones), geograficament diferenciada en un nucli urbs i una zona rural de poblament dispers, socialment heterogtnia, amb una diferenciació social creixent al llarg dels anys i, en general, amb una estructura social que experimenta una transformació radical entre els anys 1940 i 1975, aquesta mena d'investigació presenta una colla de dificultats. 22 Papers 45, 1995 Lluís Flaquer BERKNER, L. (1973). ((Recent Kesearch on the History of the Family in Western History)). Journal ofMarriage and the Family, p. 395-405. - (1975). ((The Use and Misuse of Census data for Historical Analysis of Family Structure)). Journal ofInterdisciplinay Histoy, núm. 5, p. 721-738. BERKNER, L.K. & MENDELS, F.F. (1976). ((Inheritance Systems, Family Structure, and Demographic Patterns in Western Europe (1700-1900))). A Ch. TILLY (ed.) Historical Studies of Changing Fertility. Princeton: Princeton University Press. BROCA, G.M. DE & AMELL, J. (1 880). Instituciones del Derecho Civil Catalán Vigente. Barcelona: Imprenta barcelonesa. BYRES, T.J. (1983). cHistorica1 Perspectives on Sharecropping)). A T.J. BYRES (ed.) Sharecropping and sharecroppers. Londres: Frank Cass, p. 7-40. Compilacidn de Derecho Civil Especial de Cataluña (1960). Madrid: Boletin Oficial del Estado. FINE-SOURIAC, A. (1977). ((La famille-souche pyrénéenne au XIX~ sikcle: Quelques rtflexions de mtthoden. Annales, núm. 32, p. 478-487. FLAQUER, LI. (1984). ((Evaluación critica de las distintas metodologías para el estudio de las familias troncales carnpesinas)). A E. SEVILLA GUZMAN (ed.) Sobre agricultores y campesinos. Estudios de sociologia rural de España. Madrid: Servicio de Publicaciones Agrarias. p. 25 1-272. FLAQUER, LI. & SOLER, J. (1990). Permanencia y cambio en lafamika españokz. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. HARRIS, C.C. (1986). Familiay sociedud industrial. Barcelona: Península. ' IGLESIAS, J. (1958). Derecho Romano. Instituciones delderechoprivado. Barcelona: Ariel. KELLERHALS, J. et al. (1 984). Microsociologie de lafamille. París: Presses Universitaires de France. LAMAISON, P. (1979). ((Les stratégies matrimoniales dans uns systkme complexe de parentt: Ribennes en Gévaudan (1650-1830))). Annales, núm. 34, p. 721-743. LASLETT, P. (1972). ((Introduction: The History of the Family~. A P. LASLETT & R. WALL (ed.) Household and Family in Past Time. Cambridge: Cambridge University Press, p. 1-89. LE ROY LADURIE, E. (1976). ((Family Structures amd Inheritance Customs in Sixteenth Century France)). AJ. GOODY, J. THIRSK & E.P. THOMPSON (ed.) Family and Inheritance. Cambridge: Cambridge University Press, p. 33-70. MASPONS I ANGLASELL, F. (1935). La llei de lafamília catalana. Barcelona: Barcino. - (1935). El regim successori catah. Barcelona: Barcino. PAIUSH, W.L. & SCHWARTZ, M. (1972). ((Household Cornplexity in Nineteenth Century Francet). American Sociological Review. núm. 37, p. 545173. PUIG I FERRIOL, L. & ROCA I TRIAS, E. (1984). Institucions de Dret Civilde Catalunya. Barcelona: Bosch. SABEAN, D. (1976). ((Aspects of Kinship Behaviour and Property in Rural Western Europe Before 1800)). AJ. GOODY, J.THIRSK & E.P. THOMPSON (ed.) Family and Inheritance. Cambridge: Cambridge University Press, p. 96-1 11. SARDA I CORT~S, F. (1 962). L hctual sistema successori catab. Barcelona: Dalmau. SILVERMAN, S.F. (1968). c(Agricultura1 Organization, Social Structure and Values in Italy: Amoral Familism Reconsidered)). American Anthropologit, núm. 70, p. 1-20. SOLER, J. (1985). aLa estructura del hogar en Barcelona: Un análisis del padr6n de 198 1 )). Boletin de la Asociacidn de DemograPa Histdrica, núm. 3, p. 5 1-75. VERDON, M. (1979). aThe Stem Family: Toward a General Theoryr. Journal of Interdisciplina Histo y, núm. 10, p. 87-105. Família i canvi social en una vila de la Catalunya vella Papers 45, 1995 23 VERDON, M. (1980). ((Shaking Off the Domestic Yoke or the Sociological Significance of Residencen. Comparative Staidies in Society and Histo Y, núm. 22, p. 109-132. VILAVALENT^, J. (1 973). El món rural a Catalunya. Barcelona: Curial. WACHTER, K.W.; HAMMEL, E.A. & LASLETT, P. (1978). StatisticalStudies ofHistorica1 Social Structure. Nova York: Academic Press. WHEATON, R. (1975). ((Family anld Kinship in Western Europe: The Problem of the Joint Family Household)). The Journal of Interdisciplinay History, núm. 4, p. 601-628. YVER, J. (1 966). Egalité entre héritirrs et exclusion des enfants dotés. Essai de géographie coutumihre. París: Sirey.