Recensions

PERE VILLALBA I VARNEDA, Olímpiu. Ongens dels Jocs Olímpics, Universitat de Barcelona Publicacions & Universitat Authnoma de Barcelona Servei de Publicacions, Bellaterra, 1994, 663 pp. Des de fa uns quants anys, més concretament des que Joan Antoni Samaranch anunciés en una assemblea general del Comitb Internacional Olímpic allb de cch la ville de ... Barcelona,,, una bona part dels camins del nostre company de Departament i, a pesar d'aixb, amic Pere Villalba i Varneda duen a Olímpia. I nosaltres hi hem anat amb ell! Com ell mateix indica al prbleg del llibre que ara comentem (p. 16) cela nostra investigació sobre Olímpia va néixer a l'escalf de la il.lusiÓ posada en uns futurs Jocs Olímpics a Barcelona,,. I va tenir, pensem, la perspectiva brillant d'unir en un sol projecte (tal i com sempre s'havia fet en 1'Antiguitat) l'estudi de la practica esportiva (dels altres, dels esportistes olímpics) amb el conreu de l'esperit (el seu). Tot i que el nostre co1,lega no menysprea la ceqüestió esportivan, va decidir dedicar-se fonamentalment a l'esperit i a l'estudi de la més gran manifestació esportiva cíclica de Grbcia i Roma (tot i que els romans deien que la cosa els venia dels etruscs) i una de les més importants manifestacions religioses de tots els temps: els Jocs que se celebraven peribdicament (cada olimpíada) a diversos indrets de Grbcia (Olímpics certament, perb també Pítics, Nemeus, Istmics). El seu carn' olímpic va cornen$=, si no anem errats, amb uns cursos d'especialització a la UAB, que apuntaven ja cap a la lectura i comentari dels textos més significatius (fossin pobtics, historiogr&fics, epigrhfics, etc.) relatius a les Olimpíades. Va seguir amb la brillant publicació d'un treball de síntesi sobre el tema (Olirnpia: Jocs i Esperit, Barcelona, 1992) i arriba al moment present amb el llibre de qui: ara donem notícia. Es tracta d'un llibre important per diferents raons. Potser la primera sigui la del treball ben fet, perb nosaltres no voldríem deixar d'indicar que no existia, abans que Pere Villalba ens el proporcionés, cap volum on es poguessin trobar, recollits, comentats i tradu'its, tots els textos literaris importants que parlen d'olímpia i dels Jocs Olímpics. I no es tracta pas d'un petit esfor$: al llarg d'aquestes pagines s'hi apleguen 1108 (sic!) textos, pertanyents a 138 autors o fonts literbies diverses, en la seva corresponent traducció catalana (en cap cas, per entendre'ns no es proporciona la versió original, tot i que cadascun dels textos esta prou ben identificat com perqd si algú vol fer-hi alguna comprovació, no tingui cap dificultat a fer-la). Cal dir, també, que en aquest llibre no s'estudia al10 que podríem anomenar ccl'esport a 17~ntiguitat,, (en aquest camp sí que hi ha il.lustres predecessors), sinó només l'esport, l'espai i l'organització dels Jocs Olímpics, a Olímpia (certament, amb moltes referbncies als jocs d'altres indrets). En ell, perb, no només s'hi recullen un munt de citacions ccolímpiques>~ ben traduides. El seu objectiu va molt més enlla i allb que, al nostre entendre, s'hi busca, és proporcionar al lector (que no cal que sigui cap especialista: l'habilitat de Pere Villalba en la presentació dels temes i la seva planera explicació converteix el llibre en accessible per a qualsevol persona que, senzillament, hi estigui interessada) una guia de lectura a tra& del lligam de les fonts literkies, una guia que permet recórrer amb flu'idesa i agilitat un llarg recorregut en l'espai i el temps olímpics. Les dades més generals (comen~a la carrera de l'estadi!) sobre el lloc olímpic queden recollides en l'apartat I del llibre, ccolímpia com a símbol>>, i la seva substhcia la simbolitzen dos pilars fonamentals, tant per la histbria de les Olimpíades com del seu estudi i de la seva fortuna posteriors: la cronologia dels fets i l'existkncia d'allb que podríem anomenar ccesperit olímpic>> (no dels nostres temps, evidentment). El segon gran apartat, <<El Bressol Olímpicn, recull, lliga, comenta i explica tots els textos que parlen de la terra olímpica, de com s'hi arribava (en una mena de cchy'steron próteron,, interessant, els camins que duen a Olímpia s6n tractats al final del capítol, després d'haver-nos parlat de tots els monuments que es trobaven en sol olímpic) i de qd s'hi podia contemplar (la carrera comenqa a superar la meitat de l'estadi!). El tercer, i darrer, gran capítol, aLa Corona Olímpica>>, ens parla in extenso de tot el desenvolupament d'uns Jocs Olímpics, des de les dates en qui? se celebraven, passant per la descripci6 de tots els col.lectius que hi participaven (no només els atletes s'aplegaven a l'estadi i rodalies) i acabant amb una explicació molt detallada del desenvolupament del programa olímpic (no deixa de xocar que Pere Villalba utilitzi amb una certa freqübncia designacions més prbpies dels ccparafernhlia>> actuals dels Jocs que no pas dels de I'Antiguitat: així, a les pp.260 i SS., coneixem l'existbncia d'un Comitb Olímpic Hel.lbnic o d'un Consell Olímpic d'Olímpia, a través dels acrbnims COH i COO, respectivament) (estem a punt d'arribar a la meta). El llibre acaba d'una manera senzilla i rodona, molt prbpia d'un filbleg clhssic com és Pere Villalba: explicant-nos com eren els monuments dedicats als vencedors de les diferents proves dels Jocs, com les medalles commemoratives i quin tipus d'ex-vots d'agralment hi havia per les victbries assolides (una de les formes de dopatge de l'bpoca!). Completen el volum una sbrie d'índexs imprescindibles per fer anar amunt i avall la quantitat ingent d'informació que contenen aquestes phgines: d'autors i de fonts literiries (amb indicació d'on s6n citats en el llibre), de noms i de coses i de termes grecs. Potser no calia haver introduYt una Bibliografia com la que llegim (incompleta i que en alguns casos duplica citacions ja reprodui'des en altres indrets del llibre, mentre que en d'altres no recull abreviatures que es troben al llarg de les phgines), ni tampoc la citació de les col~leccions de textos usades: quan se cita un text d'un autor (i aixb passa més de mil vegades i es fa convencionalment) mai no es diu de quina edició s'esth llegint, i traduint, l'original i, en qualsevol cas, molts dels textos tampoc no són trobables en cap de les col~leccions citades. I arribem a la línia d'arribada. No cal dir que l'olimpionica ha estat Pere Villalba i Varneda: amb el seu treball engrescador ha posat a la disposició del lector sensible un magnífic comentari i una magnífica explicació, a través de la guia dels textos originals tradui'ts, de com eren Olímpia i els Jocs que s'hi desenvolupaven i s'ha convertit, una vegada més, en paradigma d'allb que Grbcia va ensenyar a la humanitat: ccesportistes i savis s'han de donar la mh per avanqar junts, empesos per la competitivitat per la virtut ... >> (p. 16 del prbleg), perqub a I'Antiguitat el conreu de l'esperit no es concebia sense el conreu del cos. Joan Gómez Pallares