Cérvols i serps

Pere Villalba i Varneda Universitat Autbnoma de Barcelona ABSTRACT From Flavius Josephus, Ant. Jud. 11 246, the author collects and analyzes literary references of Greek and Latin writers in relation to a hard question: if stags eat serpents. Fa ja alguns anys, em va arribar' a les mans la fotochpia de dues notes (tres pigines en total), tretes de la Revue Archéologique, redactades per A. Boissier2, que aportaven observacb~s sobre certs comportaments dels cérvols enfront de les serps, arran d'una nota de M. Clermont-Ganneau3 sobre el següent passatge de Flavi Josep: <<Aquest animal [tibis] és el pitjor enemic de les serps, car aquestes fugen d'ells quan les ataquen i, un cop ca~ades en la sFva fugida, se les empassen de la mateixa manera que ho fan els cérvols4>>. Es a dir, els cérvols mengen serps. En la segona de les notes, Boissier expressava un bon desig: <<Je ferai observer combien i1 serait utile d'avoir des repertoires complets, renfermant tous les renseignements donnés par les auteurs classiques sur les observations zoologiques, botaniques, etc., qu'ignorent presque toujours les naturalistes modernes,,. Doncs bé, he redactat aquest estudi amb l'objectiu d'aplegar i de comentar un ampli repertori de fonts clissiques i tardanes referents a les relacions cérvol-serp, tot esperant relegar a l'oblit la solució tb pica que algun autor clksic i els comentaristes moderns han formulat quan escriuen que l'enemistat existent entre el cérvol i la serp és, simplement, una llegenda. ' Al bon amic i professor Eduard Ripoll agraeixo, des d'aquestes ratlles, que em facilités un primer material, que, sens dubte, ha estat la motivació immediata d'aquest article. A. Boissier, aLes cerfs mangeurs de serpents*, RA IX (1906) 224-225, i ídem XII (1908) 424. A Journal des Savants (1901) 454. Ant. Jud. I1 246. Ja Bochart, seguint un escoliasta, havia fet derivar el nom EAacpog telnint en compte l'enemistat de cé~ols i serps: ae'ieqta~ 66 xa@& to kheiv tas Bqey, oiovei Ehorpis TY Ljv, (Hierozoicon 1675, I 885 SS). El valor d'aquesta etimologia és purament romintic. Cal, més aviat, trobar-la en l'arrel *eh-, és a dir, en la idea de rapidesa, fugida, etc. Aristbtil és el punt de partenqa de les referbncies zoolbgiques dels autors clhssicss posteriors. Malgrat, perb, els seus estudis aprofundits sobre els animals, no he trobat cap observació sobre l'enemistat entre cérvols i serps. La situació, doncs, és decepcionant pel que fa al tema proposat. En l'apartat5 dedicat a les lluites entre els animals, no hi figura cap esment del cérvol; en el dedicat a la manera de viure els cérvols, tampoc no s'esmenta la seva actitud enfront de les serps6. Segle I aC La tradició llatina s'obre amb Lucreci. Empbs cap a la racionalització de les creences religioses, Lucreci localitza 1'Avern a diverses regions, i, en concret, el de la seva entrada: ccNo creguem que, casualment, la porta de l'Orc sigui en aquestes regions [Cumes, Atenes, Síria]; a partir d'aixb no pensem que, per allí sota, els déus Manes fan sortir les hnimes dels difunts cap a les ribes de l'Aqueront a la manera dels cérvols de peus alats, quan passa que, segons creenqa, fan sortir, amb l'aire de llurs narius, la gbnera de les serps de dins els caus7>>. Lucreci pren l'aspecte malbfic dels Manes -malgrat el significat de ccbenbvolsn del seu nom que els aplicaven amb hnim de propiciar-se'lsi l'identifica amb l'acció dels cérvols perjudicial per a les serps. Es tracta, doncs, d'una creenGa -cerui putantur-, segons la qual la mateixa facilitat amb qui: els cérvols fan sortir les serps de llurs caus es podria donar en l'acció dels Manes. Segle I dC Luca ja és plenament hereu del fet que estem estudiant: <<No hi manca l'escuma dels gossos hidrbfobs, ni les vísceres del linx, ni la vbrtebra nodal de la terrible hiena, ni les medul.les de cérvol engreixades amb carn de serps>>. És a dir, la medul.la dels cérvols és medicinal pel fet que aquests animals hagin menjat serps, considerades també medicinals. En la segona meitat del segle I Flavi Josep recolliria el tema de l'enemistat cérvol-serp, tal com hem esmentat al comenqament. La font llatina més detallada i extensa és, sens dubte, Plini el Vell. A partir de les paraules ccceruis quoque est sua malignitas, quamquam placiHist animal. 608b. Hist animal. 61 la. ' De rerum nat. 762-766. Pharsalia VI 671-673. dissimo animalium9w, Plini fa una llarga explicació sobre llur reproducció, llurs cries, llur capteniment, llur cornamenta (d'olor de la qual, en cremarse una de les dues banyes, posa en fuitalo les serps i es fan paleses les malalties comicials" [ltepilbpsia]>>, i llur longevitat. I afegeix: ((Els cérvols són també en lluita amb la serp: busquen llurs caus, i amb el buf de llurs narius les fan sortir12, tot i que s'hi resisteixen. També l'olor de la banya de cérvol cremada té una propietat singular per a allunyar les serps; contra les picades de serp, en canvi, el remei més bo és el coigul d'un. cervatell mort dins el ventre de la seva mare13>>. A continuació, Plini assegura que la vida dels cérvols és longa14, i afegeix: ((Sabem que algunes dames de rang principesc tenien el costum de menjar una mica de carn de cérvol cada matí, i que, durant la seva llarga vida, havien escapat de les febres1%>. Perb un aspecte que crida I'atenció de Plini és el buf o l'alb dels animals, sobre el qual fa observar: ((l'alk dels elefants fa sortir les serps de llurs caus; el dels cérvols, les crema1%. S'obre aquí un problema etimolbgic basant-se en la proximitat formal entre gAavog i gAayla~. En aquest mateix sentit, 1'Etymologicon Magnum diu: ~gAacpaq... 616 th ZAxeiv t06~ ~Q?EL~ xai dvcrieerv 616 t6v ,uvxzlj~wv>>. Es a dir, l'elefant fa sortir les serps com ho fan els cérvol^'^, amb el benentbs que, a nivell popular, hom creia que la trompa de l'elefant seria una serp aspirada per ell, tal com queda recollit per Lucreci: ccanguimanus elephas18>> i icboues lucas ... anguimanus"~. Crec, simplement, que el terme anguimanus recull només la versatilitat de la trompa de l'elefant en comparació amb la del cos d'una serp, de manera que aquest adjectiu significa, més aviat, un animal <<de mi en forma de serp>>, o ade mi serpentina>>, o <<de mi que serpenteja>>, és a dir, <<de trompa serpentina>>. Hist. Nat. VI11 112. 'O Varró (Rer. rust. 111 9,14) i Columela (VI1 4,6) també assenyalen el poder de les banyes del cérvol. Plini hi insistirh en l'apartat 118, que ve a continuació, i en el llibre XXVIII 149, que també veurem més endavant. Aristbtil (Hist. animal. IV 8,15) ja havia assegurat que el fum de la banya del cérvol feia fugir les formigues. " Hist Nat. VI11 1 15. l2 Idea ja recollida per Lucreci (De rerum nat. VI 765) i, després, per Marcial (XII 28 [29] 3-6). l3 Nat. Hist. VI11 118; cf. també el llibre XXVIII 150. l4 Sobre la longevitat proverbial dels cérvols, cf. Aristbtil, P. animal. IV 2, perb ho contradiu a Hist. animal. VI 29,3; Plutarc, Defect. orac. 11,4,15cd; Virgili, Buc. VI1 30; Juvenal 14,251. l5 Hist. Nat. VI11 119; la mateixa idea es troba en el llibre XXVIII 228. Sobre les propietats mtdiques del cérvol, cf. el Thesaurus Linguae Latinae, s. u. ceruus. l6 Hist. Nat. XI 279. l7 Cf. Bochart en la nota 4. IS De rerum nat. I1 537. l9 De rerum nat. V 1303. Plini ser2 encara més explícit: <<[I491 Ningú no ignora que els cérvols destrueixen les serps, de manera que, allh on es trobin, les fan sortir dels seus caus i se les mengen20. >>I, certament, no són només els cérvols vius que combaten les serps, ans també cadascuna de llurs parts preses a part. Hom diu [dictum est] que són posades en fuita amb la fortor de llurs banyes quan se les crema; en canvi diuen que aquests rbptils són atrets quan es cremen ossos de la part de dalt de la gargamella. >>[I501 Asseguren que les pells de cérvol esteses a sota d'algú proporcionen somnis exempts d'aquella por, i que un cohgul de sang de cérvol barrejat amb vinagre guareix llurs picades, i, si només se l'ha manipulat, la serp no ataca aquell dia. >>També els seus testicles envellits o el membre del mascle són administrats dins el vi d'una manera saludable; igualment que l'estómac anomenat ~enti~ellio~~. >>Les serps fugen fins i tot d'aquells qui només porten una dent de cérvol o que s'han ungit amb medul-la o sbu de cérvol o de vedell. >>Ara bé, per a obtenir els millors remeis, es prefereix el cohgul d'un cervatell extret de l'úter de la mare, com ja hem indicat (Hist. Nat. VI11 118). >>Es diu [trahunt] que la sang de cérvol, si es crema sobre fusta de lentisc juntament amb la serpentkia [dracontion] i la sajolida [cunilago] i l'ancusa [anchusa], atreu les serps; que, després, se'n van, si, apartant-ne la sang, hom hi afegeix piretre. >>Trobo en els autors grecs un animal més petit que el cérvol i de pbl, al capdavall, semblant, que s'anomena ophion, que només es troba a Sardenya. Em penso que ha desaparegut, i ometo, per aixb, explicar les medecines que Aquest text recull tota la cibncia de l'antiguitat sobre les característiques peculiars del cérvol. Així, s'especifica la fugida de les serps de llurs caus, el poder de la fortor de les banyes cremades, la protecció de les pells i les propietats medicinals del cohgul de sang i d'altres parts del cérvol. Aquí escau citar, una vegada més, el testimoni de B~issier~~: <<La chair des serpents est, h ce qu'on me dit, la noumture la plus ordinaire de cet ani20 Sobre larivalitat entre cérvols i serps, cf. Dioscbrides, Eupor. ii 63 i 128; Nicandre, Ther. 36, i Plutarc, Iun. 2, 3. 21 És a dir, el llibret dels ruminants format per nombrosos plecs. Quant a l'ús mkdic dels testicles, genitals i est6mac, hi ha referkncies posteriors: Nicandre, Ther. 36; Dioscbrides, Eupor. Ii 48; Sext Platbnic, De ceruo I 15; Quint Serk Sammbnic, XLV 29,852. 22 Nat. Hist. XXVIII 149-15 1. 23 Alfred Boissier escull una carta entre les Lettres édifiantes et curieuses dels missioners jesuites, escrita el dia 2 de novembre de 1717 a Pequin, en la qual, després de parlar del cérvol mesquer, que es trobava a les muntanyes occidentals de la capital, i de la manera d'extreureli el mesc, es fan notar unes dades que concorden plenament amb els documents clhsics. mal. Bien que ces serpents soient d'une grandeur enorme, le chevreuil n'a nulle peine h les tuer, parce que dbs qu'un serpent est h une certaine distance du chevreuil, i1 est tout 2 coup arrsté par l'odeur du musc; ses sens s'affaiblissent et i1 ne peut plus se mouvoir. ,>Cela est si constant que les paysans, qui vont chercher du bois ou faire du charbon sur ces montagnes, n'ont point de meilleur secret pour se garantir de ces serpents, dont la morsure est trbs dangereuse, que de porter sur eux quelques grains de musc. Alors ils dorment tranquillement aprks leur diner. Si quelque serpent s'approche d'eux, i1 est tout h coup assoupi par l'odeur du musc et i1 ne va pas plus loin.,) Un lladre lligat de mans i custodiat difícilment podrh robar res. Perb aquest no és el cas d'Hermbgenes, el <<fill d'Hermes)>, el déu dels lladres. Marcial aprofita el tema reduint-10, prhcticament, a l'absurd: aper bé que controlis la seva mh dreta i li retinguis l'esquerra, trobarh manera de treure't un tovalló: aixi l'alb del cérvol absorbeix la gblida serp, aixi Iris s'emporta cap al cel les aigües que cauran des de les altures24)). Un absurd, per6 amb sentit, en tant que posa un exemple impossible de dur a terme sense l'ús de les mans, perb sí per rnitjh d'una cosa que és, a primera vista, impensable, com és el buf o l'alb, a la manera com ho fan els cérvols. Segle 11-111 Tertul.lih evoca el cérvol menjador de serpents: ctTaceo ceruum, quod et ipse aetatis suae arbiter, serpente pastus ueneno languescit in iuuentutem2%. Elih, en la seva Histciria dels animals, far2 un recull de tota la tradició cervatina: <<Un cérvol venq una serp grhcies a un extraordinari do que la naturalesa li ha concedit. I la serp, per bé que és el pitjor enemic quan és al seu cau, no se'n pot escapar, ans el cérvol, recolzant-s'hi, amb precaució de la picada, aspira amb violbncia a través dels seus narius i l'arrossega amb el seu aire com per art d'encanteri, i la fa sortir fora contra la seva voluntat, i, quan ja és a l'extrem exterior [del cau], comenqa a menjar-se-la. I fa aixb sobretot durant I'hivern. >>Una vegada, ben cert, s'esdevingué que un home, i després d'haver esmicolat una banya de cérvol, llanqh, a continuació, la pols al foc, i el fum que pujava féu sortir les serps d'arreu, ja que no podien suportar 1'010r~~.,> 24 Epigr. XII 28 [29], 3-6. 25 De pall. I11 3. 26 Hist. animal. 11 9. I, a més, una breu referbncia al món dels caqadors i dels caqats: <<Sembla que els ases són ficilment caqats i agafats pels llops; les abelles, per l'ocell menjador d'abelles, les formigues, per les orenetes, i les serps, pels cérvols. La pantera captura la majoria d'animals, i especialment la mona, per llur Segle 111-IV La tradició patristica es fa un ampli ressb d'aquestes dades, que comenta d'una manera metafbrica: Jesucrist ser2 assimilat al cérvol, també ho seran els seus apbstols i deixebles, i el diable seri identificat amb la serp, en tant que inductor al pecat. Orígenes fa un comentari metafbric referent a Jesucrist i als seus apbstols, <<car en aquests Crist esdevé semblant a la cabra i al cervatell dels cérvols; a la cabra, perqui: la seva mirada excel.leix tota mirada, i al cérvol, perqui: arriba a matar la serp28>>. Procopi, reportat per Orígenes, diu: <<L'espbs és assimilat al cervatell dels cérvols no tant perqui: anorrei' les serps, sinó perqui: també ens ha nascut un infant, i unfill ens ha estat donat; també perqui: es va humiliar a si mateix; per altra banda fóra un cérvol perfecte29>>. Opii d'Apamea, poeta bucblico-didictic, després d'afirmar que els cérvols són molt bons nadadors, s'estén en la descripció de la lluita entre cérvol i serp: <<Per6 tota la &era de serps i de cérvols sempre es tenen un odi perniciós: el cérvol cerca arreu l'audaq serp per les valls de les muntanyes. Perb, tan bon punt ha vist la petja de la serp ordida amb les seves llargues anelles, alegrant-se'n enormement s'adreqa prop del cau, i aplica els narius al forat, atraient amb aspiracions violentes la serp funesta cap a la lluita; el buf que l'obliga a lluitar contra la seva voluntat, l'aniba a extreure del fons del recer. >>Així que la serp veu ja l'enemic, enlaira cap amunt, vers el cel, el seu funest bescoll, i mostra una mica les dents, frement agudament, i la verinosa bbstia pega cops amb el mentó espirant amb sovintejats xiulets. >,Tot seguit, perb, el cérvol, per la seva banda, també somrient, esmicola el qui lluita debades amb la seva boca, i se'l menja assíduament enrotllat als seus genolls i al seu coll. ,>Al terra, jeuen esparses moltes relíquies commovent-se i palpitant després del carnatge. I tal volta sentis pietat del fet que el més cruel (= la serp), tot i que és molt terrible, hagi caigut sota el cop de moltes mossegades30.>> 27 Hist. animal. VI11 6. In Cant. I1 8. Les mateixes idees es repeteixen en la seva homilia In Cant. I1 9. 29 Ibidem. Les mateixes idees es repeteixen en el seu comentari In Cant. I11 9. 30 Ad Cyn. I1 233-252. En els versos següents (253-283), Opi2 fa una descripció fantastica de la lluita entre un cérvol i una caterva de serpents, adherides amb les seves dents entorn del cos de l'animal, i conlou dient: <<Ell [el cérvol], tanmateix, sabedor que ha rebut un do del cel, cerca arreu l'obscur corrent d'un riu: devorant amb les seves mandíbules els petits crancs que hi troba, n'obté el remei que no ha aprbs de ningú per a la danyosa fatalitat. I, tot seguit, relíquies de les horrendes bbsties cauen al terra de la pell [del cérvol] removent-se entre els seus peus, i es clouen les ferides d'ambdues bandes fetes per les queixalades3'>>. Opi2 reincideix en un segon llibre seu, comparant l'actuació del cérvol contra la serp amb la del pop contra una morena: <<Com quan el cérvol cornut, cercant pels boscos la senda de les serps, troba el vestigi indagat flairant la pista, i arriba al cau, i fa sortir el rbptil a fora, i el devora sense esperar; aquell, perb, s'enrotlla entorn dels genolls, el coll i el pit, i i'animal mig rosegat s'espargeix debades, i les dents l'esmicolen totalment dins la boca32>>. Del valor protector de les pells dels cérvols, Quint Serb Sammbnic se'n fa eco: <caut tu ceruina per noctem in pelle qui es ce^^^^. També Serb recorda el carhcter beneficiós de la sang cervatina: <<ceruino ex fetu diluta coagula ~ino~~>>. Soli també especificaria: <<Si desitges escapar de les serps, o vols cremar-les: aquesta combustió, a més, per la seva fortor, descobreix i revela la malaltia, en el cas que un tingui la malaltia comicial35>>. Més endavant encara afegiria: <<Llegim que la majoria de la gent que s'ha acostumat, cada mati, a degustar carn de cérvol han anibat a la vellesa sense agafar febres: aixb, precisament, ser2 profitós si els cérvols han estat morts amb una sola ferida. >>Per a reconbixer la longevitat dels cérvols, Alexandre el Gran va posar collars en molts cérvols, els quals, caGats després de cent anys, encara no oferien senyals de vellesa36.>> Eusebi de Cesarea (ob. 339), en la seva obra exegbtica In Psalmos, quan comenta el salm 18, 33, aquest Déu que em cenyeix de valentia, que em fa recórrer el meu camí sense entrebancs; fa que els meus peus corrin igual que els de les cérvoles i em manté ferm dalt dels cims (trad. dels 3' In Cyn. 284-290. 32 Zn Hal. I1 289-294. 33 XLV 28, 851. Cf. també Plini, Hist. nat. XXVm 150 en els textos corresponents a la nota 22. 34 XLV 15, 838. Cf. també Plini, Hist. nat. XXVIII 150 en els textos corresponents a la nota 22. 35 Col. rerum memorab. 19, 13. Cf. Plini, Hist. nat. VIU 112 en el text de la nota 9. 36 Col. rerum memorab. 19, 119. Cf. Plini, Hist. nat. VIII 118-119 en els textos de les notes 13 i 15. Monjos de Montserrat), fa la interpretació següent: <<Sobre aquests cérvols, moltes coses es diuen en les sagrades escriptures. Si algú, per oci, escateix l'argument proposat, podra trobar que el discurs fa referbncia als sants homes de Déu, els quals aparten del mig totes les serpents i animals verinosos. Tal és, certament, la naturalesa dels cérvols, la de matar les serps i tota gbnera d'animals verinosos: animal muntanyenc i veloq, com són també els sants de Déu, que miren les coses de dalt, i no les de la terra, i persegueixen les sublims amb l'amor pel regne dels cels37>>. Gregori de Nissa, en la seva homilia al Cantic dels cAntics, comenta: <<Perqui? és propi de la naturalesa dels cervatells que consumeixin bbsties, i que amb llur alb i propietat del seu color facin fugir les serps. Per aixb és assimilat a la cabra, perqub ho mira tot; al cervatell, perb, perqub trepitgi i consumeixi l'actuació dels adversaris, que, amb una significació trbpica, anomena turons i collades38>>. Segle V Draconci porta la mateixa referbncia: <<Els cérvols perden les banyes dels seus fronts arbrats; perb, després d'haver consumit serps, tot seguit resorgeixen palmiformes39>>. I encara: ala medicina cerca medul-les de cérvol40>>. I també: <<la cerva produeix medul.les remeieres ja que es nodreix de serp, i els mateixos verins eviten la mort41,>. Ciril &Alexandria, en el seu comentari al Salm XVII, comenta: <<Es diu que els cérvols són velocíssims i, a més, que són mortals per a les serps, i que contendeixen amb els cagadors que els persegueixen cap a les altures. Així, tant els uns perseguiren David, com els altres ho feren amb Saül, el qual no va agafar aquell, ja que Déu li va afegir velocitat i li va concedir de trepitjar els escurqons verinosos, és a dir, els seus enemics. >>Perqui: els cervatells tenen una forga natural de matar les feres i de fer fugir les serps amb el seu alb i per una característica de la seva pell, amb raó s'anomena el Senyor cervatell, perqd aixafa la potbncia de l'enemic i la consumeix. >>Igualment se sap que va instruir els seus deixebles com a cérvols, mentre diu: Us he donat la facultat de trepitjar les serps i els escorpins (Luc. X 19). Se'n segueix, doncs, que satanas és com una serp. Aquests, és a dir, 37 In Psalmos XVII 33-34. 38 Homil. VIn Cant. 11 9. 39 De laudibus Dei I 639-640. 40 De laudibus Dei I1 276. 4' Satisfactio 67-68. els qui l'han escoltat, atbs que han acceptat del Salvador la facultat d'aixafar serps i escorpins, no són agafats, sinó que, abandonant l'afecte baix i terrenal, tendeixen cap a la muntanya, vers la preciosa Filó Carpaci insistirh amb una interpretació metafbrica: <<El cervatell dels cérvols mata les bbsties verinoses ... Per aixb l'esposa l'assimila [l'espbs, és a dir, Crist] a la cabra o al cervatell dels cérvols, ja que, els perjudicials pensaments introdu'its en els esperits dels justos pel maligne, el Verb celestial, a la manera d'un cérvol, els extreu i els esquinqa amb l'espasa més aguda, que els va lliurar a ells [als apbstols], és a dir, amb el raonament de pietat. Bellament, doncs, s'assimila al cervatell dels cérvols dalt de les muntanyes de Betel, és a dir, sobre els suprems ordes dels justos43>>. Teodoret de Cir (ob. 458) recull les dues idees tradicionals: <<Es diu també que els cérvols tenen un cert odi natural contra les serps, de tal manera que devoren les serps i els escurGons, i altres bbsties semblants, com si fossin herbes, ja que no són afectats per cap dolbncia per haver ingerit aquella menja4'b. Poc més endavant, Teodoret parla també de la facultat concedida als deixebles del Crist de caminar per sobre les serps i els escorpins, i anomena els apbstols amb el nom de cérvols, parafrasejant així el Salm XXVIII. Segle VI Isidor de Sevilla diria: <<Aquests [els cérvols] enemics de les serps, quan se senten agreujats per la malaltia, amb l'alb dels seus narius les extreuen dels caus, i, superant el dany del verí, es guareixen amb la seva menja4%. Segle XI El bizantí Nicetas Pectoratus recolliria la imatge del cérvol com a simbol de fidelitat als manaments divins, aconsellant al cristii una vida no sotmesa a les passions: <<Així com els cérvols, que mengen naturalment les serps, transformen, gracies a la calorada produlda en una llarga cursa, la verinosa naturalesa de les serps en mesc --cosa indrei%le!-, segons que conten, sense sofrir-ne cap dany, així també nosaltres, rebent, en el fons del nostre intel.lecte, tot pensament de cupiditat, el transformem, per l'ardent cursa 42 In Psalmum XVII 34. 43 Enar. in Cant. XLIX 9. " In Cant. 11 9. 45 Etym. XII 1, 18.