La carta "Ad Vigilium episcopum de iudaica incredulitate"

LA CARTA <<AD VIGILIUM EPISCOPUM DE IUDAICA INCREDULITATEn M. Isabel Salamanca Gómez ABSTRACT The letter aVig.w, which is only found in St. Cipryan's manuscripts, is the preface ut the beginning of the latin translation of the lost greek dialogue of Jason and Papiscus. This translation was sent to bishop Vigilius to be corrected. The article deals with the date, place, autor and addressee of the letter. It also deals with certain aspects of the letter which had not been completely cleared before. Als manuscrits T i D1, que transmeten les obres de sant Cebrih, descobrim per primera vegada una carta que la tradició titula2 <<Ad Vigilium episcopum de iudaica incredulitaten (<<Vig.>> de forma abreviada). Aquesta carta, que Únicament figura entre els escrits de sant Cebrih, fou escrita per un tal Cels, com ell mateix s'hi identifica3, per enviar al bisbe Vigili la seva tra- ' Els dos manuscrits són del segle IX. Dins T, Reg. Lat. 118, la carta aVig.n és als folis 17% 177v, entre De duobus montibus i Vita, amb el títol Incipit ad Vigilium episcopum de iudaica incredulitate. Al manuscrit D, Laud. Misc. 451, la carta aVig., és als folis 67r-70r, entre Ad Fortunatum i De disciplina, amb el títol Incipit ad Vigilium de iudaica incredulitate. Marcelo MARIN, <(Problemi di ecdotica ciprianea. Per un'edizione critica del10 pseudociprianeo De aleatoribuss, Vet. Chr. XX, 1983, pp. 152-153, 155-157,228,232, dóna bibliografia i una descripció completa &aquests manuscrits. L'edició de Guil. MORELIUS (Parisiis, apud Guilielmum Desbois, 1564, p. 239) i la de Guil. HARTEL (Vindobonae, CSEL 111, 3, C. Geroldi Filium, 1871, p. 119), la titulen Ad Vigilium episcopum de iudaica incredulitate. La de Iac. PAMELILIS (Antuerpiae, apud uiduam et haeredes 10. Stelfii, 1568, p. 568) i la de Nic. Rigaltius (Parisiis, apud uiduam Mathurini Dupuis, 1648, p. 533), la titulen Ad Vigilium de iudaica incredulitate seupotius Celsi cuiusdam in altercationem Iasonis et Papisci, praefatio. La de 10. FELLUS et 10. PEARSONILIS (Oxonii, e Theatro Sheldoniano, 1682, p. 30). la titula Ad Vigilium de iudaica incredulitate Celsi cuiusdam in altercationem Iasonis et Papisci, Praefatio. La de Steph. Baluzius (Parisiis, ex Typographia Regia, 1726, cols. 233-234), la titula Ad Vigilium episcopum de iudaica incredulitate Celsi cuiusdam in altercationem Zasonis et Papisci, Praefatio. La de MIGNE (Patrologiae Cursus Completus, Series Latina (PL), ed. Migne, Gamier, París, 1844, vol. 6, col. 49), la titula Celsi in altercationem Iasonis et Papisci praefatio de iudckica incredulitate, ad Vigilium episcopum. Edició de Guil. HARTEL, OP. cit., p. 132,l. 16. ducció llatina del dihleg grec 'I&oovog xai I'Iaxioxou avxhoyia ZEQ~ X~~o~ofi~. El dihleg grec, del qual només es conserven noticies pels comentaris &Origenes i Cels5, s'ha perdut, i també la traducció llatina. Diferents estudis6, que no arriben a cap solució definitiva, intenten esbrinar quan i on fou escrita la carta ccVig.>>, qui fou Cels, el seu autor, i a quin destinatari, anomenat Vigili, s'envih. Nosaltres tractarem aquests mateixos punts, per6 solament tindrem en compte els fets o aspectes que els altres investigadors no han aprofundit prou o bé han deixat de banda. En primer lloc, creiem que s'ha de pensar, pel que fa a l'escriptura de la carta, en un període de temps més ampli del que s'ha suposat fins ara7. La carta va poder ser redactada des del moment en qd es va escriure el dihleg grec, al qual ens hem referit abans, al principi del segle II~, fins al moment en qub deixem de tenir-ne noticies, el segle vn9, ja que si el dihleg no interessava no hi havia cap motiu per traduir-10. La carta <<Vig.n és, per a nosaltres, més que la a la traducció llatina del dihleg grec de Jhson i Papisc. Fins al final de la carta, Cels Edició de Guil. HARTEL, OP. cit., p. 128,l. 12, p. 129,l. 13. OR~GENES, a la seva obra Contra Celsum IV, LI1 (Patrologiae Cursus Completus, Series Graeca (PG), ed. Migne, Garnier, París, 1857, vol. 11, col. 11 14), escrita entre els anys 246 i 249, en qu8 es conserva part del Discurs verdader de Cels, avui perdut, escrit entre els anys 176-180, ens explica que el filbsof Cels va atacar el diileg grec de Jison i Papisc i ens relata el seu argument. A les notes a l'edició de Iac. PAMELIUS, OP. cit., p. 572; a HARNACK, Die Veberliet der griech. Apologeten des 2 Jahrh., Leipzig, 1892, pp. 115-130; a MACHOLZ, W., Spuren binitarisches Denkweise im Abendlande seit Tertullian, Jena, 1902, pp. 5-16. Resumeixen estudis anteriors: LECLERCQ, Henri, <<Judaisme)), Dictionnaire dXrchéologie chrétienne et de liturgie (DAC), Librairie Letouzey et Ané, París, 1927, vol. 8, 1, col. 22; WILLIAMS, A. Lukyn, Aduersus Iudaeos, University Press, Carnbridge, 1935, pp. 28-30; les notes a Scholia in Dlonys. aerop. de myst. theol. I, PG, 1857, vol. 4, col. 422; Histoire générale des auteurs sacrés et ecclesiastiques, chez Louis Vives, Paris, 1865, vol. 1, p. 405. Mencionen la carta, entre altres: BARDENHEWER, O., Geschichte der altkirchligen Literatur, Herder, Friburg, 1913-1932; QUASTEN, Johannes, Patrologia, BAC 206, Madrid, 1961, vol. 1, p. 189; Histoire générale des auteurs sacrés et ecclesiastiques, chez Louis Vives, París, 1868, taula general 1, p. 194; id., vol. 6, 1860, p. 269; ALTANER, Berthold, Patrologia, HerderEspasa-Calpe, BarcelonaIMadrid, 1945, pp. 69, 117. Els diferents estudis oscil.len entre el segle 11 i el IV: PAMELIUS, OP. cit., p. 572, pensa que la carta va ser escrita abans de l'heretgia arriana; l'Histoire générale des auteurs sacrés et ecclesiastiques, taula general 1, p. 194, situa Cels al segle 11; a la Patrologia de Migne (PG 11, col. 11 14) s'assenyala que la carta va ser escrita en una bpoca en qub els emperadors encara no eren cristians; HARNACK, OP. cit., pp. 119 SS., per raons internes de la mateixa carta, creu que aquesta pertany probablement al segle III; per a MACHOLZ, op. cit., pp. 5-16, no hem d'anar més enlli del principi del segle IV. Cf. nota (5). Mixim Confessor, del segle VII, és l'últim autor que fa referkncia al dihleg grec de Jáson i Papisc (PG. 11, col. 1114). 'O Els autors que l'han estudiada fins ara (cf. nota 6) només la consideren així. no explica el motiu pel qual l'ha escrita", i, si s'haguessin perdut aquestes pigines, segurament ara tindríem la carta ccVig.>> classificada entre les homilies antijueves. Cels va estructurar la seva carta --escrita en un temps en qui: un bisbe, pel simple fet de ser-ho, podia esperar el martiri12enllaqant perfectament i estructuradament els comentaris als textos bíblics que li serveixen per atacar la incredulitat jueva. Per tant, els aspectes que cal aprofundir i que ens poden acostar més a una solució definitiva sobre el moment en qub es va escriure la carta, on es va fer i a qui va dirigida són: un estudi de les persecucions realitzades entre els segles n i VII que van afectar els bisbes; una recerca dels bisbes anomenats Vigili, que van viure entre els segles n i vn, l'existbncia dels quals trobem confirmada documentalment; un examen de les característiques de la polbmica antijueva que apareixen a la carta ccVig.>>; i una anaisi de la versió dels textos bíblics emprada per Cels. No totes les persecucions contra els cristians van ser iguals13, ni tampoc van afectar els bisbes de la mateixa manera. Durant els regnats de Neró (anys 54-68) i Domicii (anys 81-96), el cristianisme, recentment nascut, estava en fase de formació i consolidació: no podien haver-hi mesures contra els dirigents de les comunitats cristianes, perqub els emperadors encara no les reconeixien. Fou concretament durant el regnat de Domicii quan ja es va distingir, d'una manera oficial, entre cristians i jueus. Les persecucions d'bpoca romana14 van del segle I al IV. Encara que a l1 Cf. nota 4. l2 Es dedueix de les paraules de Cels: edició de Hartel, op. cit., p. 130,l. 10. l3 HARNACK, OP. cit., pp. 120 SS., i MACHOLZ, OP. cit. pp. 7 SS., assenyalen que la carta <<Vig.n, per la manera com l'autor tracta el martiri, fou escrita en una bpoca de persecuci6 i, abans d'arribar a una concIusi6 basada en altres caractenstiqnes de la carta, indiquen que podria pertanyer tant a la segpna meitat del segle m com al comenqament del segle rv o a l'bpoca de domini dels vhndals a i'Africa, sense concretar. l4 Les dades que oferim de les persecucions d'bpoca romana pertanyen als articles de: ArGRAIN, R., gArabie*, DHGE 3, 1924, cols. 1158 SS.; BARDY, G., <<Asie, Palestine, Phénicie et Sirie)), DHGE 4, 1925, cols. 941-1028; ERENS, M. A., <<Cappadocen, DHGE 11, 1949, cols. 907-910; FERNÁNDEZ ALONSO, Justo, aEspagnen, DHGE 15, 1963, cols. 892-915; FRAIKIN, J., <<Alexandrie)), DHGE 2, 1912, cols. 289-355; GOYAU, G., <<Allemagnen, DHGE 2, 1912, cols. 495-505; HAENENS, A. D., <<La Gaule Romaineu, DHGE 18, cols. 1-32; HUMBERT, A., <<Angletemen, DHGE 3, cols. 145-173; JANIN, R., ~<Bithyniex, DHGE 9, 1937, cols. 20-28; íd., <Constantinoples, DHGE 13, 1956, cols. 627-653; íd., <<Galatie>>, DHGE 19, 1981, cols. 714-730; KARALEVSKJJ, C., ~Antiochen, DHGE 3, 1924, cols. 563-613; LECLERCQ, Henri, <<Sicile*, DAC XV, 1, 1950, cols. 1415-1418; íd., <<Sardaignen, DAC XV, 1, 1950, cols. 888-899; íd., dllyricum>>, DAC W, 1, 1926, cols. 89-180; íd., <<Chipre~, DAC Ei, 1, 1911, cols. 15681584; íd., <<Mesopotamien, DAC XI, 1, 1933, cols. 508-513; íd., <<Macedoinen, DAC X, 1, 1931, cols. 727-743; MOREAU, E. DE, ~Belgiquen, DHGE 7, 1934, cols. 520-546; i als llibres de: AuBB, B., Histoire des persecutions de I'Eglise jusqu'd lafin des Antonins, 2a ed., Librairie Académique, Pan's, 1875; ALLARD, Paul, Histoire despersecutions, 5 vols., Librairie Victor Lecoffre, París, 1894, 1898, 1900; BENKO, Stephen, Pagan, roman and tke early ckristians, cada segle hi ha uns anys de tolerh~ia'~, totes les generacions de cristians han pogut preveure i preparar les persecucions. Les dades que es conserven per a cada província són diferents: les persecucions d'bpoca romana s'hi van produir a totes, perd el seu rigor va dependre dels magistrats que aplicaven les lleis. Al segle 11, contrhiament als rescrits de Trajh (anys 98-1 17) i Adrih (anys 117-138), que estableixen la condemna d'un cristih només quan sigui delatat al tribunal i ell ho reconegui, a Li6 i a Viena es buscava els cristians i els caps de les comunitats. Aquest fet ens fa pensar que el mateix podia succeir en altres províncies, ja que els governadors no tenien instruccions precises i podien actuar segons el seu propi criteri. Aquesta situació es manté fins que Maximí (anys 235-238) inaugura les persecucions oficials contra els bisbes. Al segle 11, el cristih que no abjurava era mort immediatament, al segle 111 se'l tenia a la pres6 i se'l torturava. Al segle 111 es van promulgar edictes imperials que ordenaven als magistrats buscar els membres de 1'Església per castigar-10s. Aquestes disposicions van continuar fins al segon edicte de Valerih (any 258), pel qual s'executava els bisbes. És a dir, la carta c<Vig.>> es va poder escriure a partir del segle 11, abans del que assenyalen la majoria dels estudis que s'han fet fins xal6. El tipus de martiri a qui5 es refereix Cels17 seria la pena capital al segle n i a partir de l'edicte de Valerih, un martiri temporal al segle 111 abans de Valerih. Bastford, Londres, 1985; RICHE, Agustin, Histoire de ldglise depuis les origines jusqu'd nos jours, vols. I-VI, Bloud&Gay, París, 1945; FREND, W. H. C., Martyrdom andpersecution in the early church, Oxford, 1965; Les persecutions dans l'empire romain, Brussel4es, 1964; G&, Biie, Les persecutions contre les chrétiens au I et n siecles, Letouzey et An6, Paris, 1967; HARMAND, Louis, L'occident romain (Gaule-Espagne-Bretagne-Afrique du Nord, 31 av. JC d 235 ap. JC), Payot, París, 1970; MOMIGLIANO, Arnaldo, The conflict between paganism and Christianity in the fourth century, Clarendon Press, Oxford, 1964; MOREAU, Jacques, La persecution du christianisme dans lfEmpire Romain, aMythes et religions*, PUF, París, 1956; LLORCA, Bemardino, GARC~A VILLOSADA, R., CETLTRIA, P. DE, MONTALBAN, F. J., Historia de la iglesia católica, BAC 54, Madrid, MCML, tomo I, pp. 172 SS.; SORDI Marta, The Christians and the Roman Empire, Croom Helm, Londres i Sidney, 1986; TIBILE~I, C., (<Politica e religione nelle persecuzioni cristiane,), dins I cristiani e I' Impero nel IV secolo, Colloquio sul Cristianesimo nel Mondo Antico, desembre de 1987, UniversitB degli Studi, Macerata, 1988, pp. XX-246. LECLERCQ, H~M, <<Martyrn, DAC X, 2, 1931, col. 2375; ALLARD, Paul, op. cit., vol. I, p. IV: Anys de persecuci6 Anys de tolerhcia Segle I 6 28 Segle n 86 14 Segle III 24 76 Segle N 13 l6 Cf. nota 7. l7 Cf. nota 12. Després de Valerih, la carta ccVig.w es pot haver escrit en qualsevol moment -persecucions d'Aurelih (anys 270-275), Probus (anys 276-282), Dioclecih (anys 284-305), Sever (anys 306-307), Maximí Daia (anys 308-313), Galeri (anys 305-31 l), Magenci (anys 306-312), Licini (anys 307-324), Julih (anys 361-363)-, ja que anteriorment s'havia perseguit i condemnat els bisbes a chstigs temporals o a la pena capital i els governadors de les províncies tenien precedents per seguir. Quan es va desfer l'imperi Romh, cada província va seguir la seva prbpia histbria, i depenia totalment dels pobles ocupants que es perseguís els cristians o no1*. Els van perseguir Euric (anys 476-484), Huneric (anys 477-484), Alaric 11 (anys 484-507), Trasamund (anys 496-523) i Leovigild (anys 572-586). Les dades conservades sobre persecucions de bisbes a les diferents províncie: assenyalen que la carta <<Vig.m es va poder escriyre en altres llocs a més d'Africalg, província en qub s'ha pensat fins ara: a l'Africa del Nord, durant les persecucions de Maximí, Deci, Valerih, Huneric i Trasamund; a Hisphia, durant les de Deci, Valerih, Dioclecih, Euric, Alaric 11 i Leovigild; a la Ghlslia, durant les de Deci, Valerih i Alaric 11; a Il.líria, durant les de Dioclecih i Julih; a Ithlia, durant les de Maximí, Deci i Dioclecih. Segons Macholz20 i el martirologi cle Beda21 van existir altres bisbes anomenats Vigili, a més de Vigili de Trento i Vigili de Tapse, perd no especifiquen quins van ser. Els documents que podem consultar per localitzar el bisbe Vigili destinatari de la carta <<Vig.>> són incomplets. Per als primers segles de la histbria de 1'Església falten dades que o no van existir mai o van desaparbixer durant la persecució de Dioclecih, juntament amb els arxius de moltes esglésies, i que es van reconstruir, després de la victbria de l'Església, amb fonts no sempre dignes de crbdit. Aquests documents són els marl8 Les dades que oferim de les persecucions d'tpoca bbbara pertanyen als articles citats a la nota 14 i als llibres de: DEANESLY, Margaret, A history of Early Medieval Europe (from 476 to 911), Butler&Tanner Ltd, Londres, 1963; FLICHE, Agustin, La chrétienté médiévale, E. de Boccard éditeur, París, 1929; íd., Histoire de l&glise depuis les origines jusqu'd nos jours, vols. I-VI, Bloud&Gay, Pm's, 1945; FOURNIER, Gabriel, L'occident de lajn du v siLcle a lajn du IX siecle, strie <<Histoire Médiévale>>, Librairie Armand Colin, Pm's, 1970; LLORCA, Bemardino, GARC~A VILLOSADA, R., CETURIA, P. DE, MONTALB&, F.J., OP. cit., pp. 503 SS.; MARROU, Henri-Irénée, ~'É~lise de 1Xntiquité tardive (303-604), Editions du Seuil, París, 1985; MUSSET, Lucien, Les invasions: Les vagues germaniques, ~Nouvelle Clio~, PUF, París, 1969; íd., Las invasiones (el segundo asalro contra la Europa cristiana, siglos VII-m), traducci6n de Juan Viííoly, ctNueva Clios, Labor, Barcelona, 1968; SOUTHERN, R. W., La fomzacidn de la Edad Media, aAlianza Universidada 260, Alianza Editorial, Madrid, 1984. l9 Els estudis que s'han fet fins ara (cf. nota 6) assenyalen com a més probable que la carta aVig., s'escrivís al nord d'~frica. 20 MACHOLZ, OP. cit., p. 7. 21 El Martyrologium Beda (PL 94,1862, col. 828) en nota a peu de pagina el dia que se celebra el seu aniversari, 3 l de gener. tirologis, els calendaris de les esglésies, les llistes episcopals i les actes dels concilis. Trobem bisbes anomenats Vigili als martirologis de tipus histbric Vetus ~omanum~~, AdÓ23, ~eda~~, U~uard~~ i ~omanum~~. Al Martyrologium Romanum, del segle XVI, descobrim Vigili de Trento el dia 26 de juny, i Vigili de Brescia el 26 de setembre. Les notícies del Martyrologium Romanum es basen fonamentalment en les dels martirologis d'usuard, Beda, Florus i Adó, tots ells del segle IX, i en diferents calendaris d'esglésies particulars, especialment italianes. El martirologi d'Usuard menciona Vigili de Trento el dia 26 de juny. Al martirologi d'usuard, el dia en qui: apareix Vigili de Trento correspon a un full recopiat al segle XI al manuscrit original. Usuard va copiar en principi l'elogi compost per Adó el dia 3 1 de gener, perd abans de la difusió de la primera recensió el va esborrar al manuscrit original i el va posar el dia 26 de juny. El martirologi de Beda cita aquest Vigili dues vegades: el 27 de juny i el 3 l de gener. Els martirologis d'AdÓ i Vetus Romanum inclouen Vigili de Trento el dia 3 1 de gener. Vigili de Brescia, que no figura als martirologis del segle IX, va ser agafat, sens dubte, per formar part del Martyrologium Romanum, del cathleg episcopal de Brescia, contingut al manuscrit Quirini AI 827, escrit al segle XI. Localitzem un bisbe anomenat Vigili al liber episcopalis d'A~xerre~~, calcat sobre el model de Roma i confeccionat durant l'episcopat de Wala, cap a l'any 875. Vigili d'Auxerre apareix al número 22 d'aquest catiieg. Els enumerats fins al número 19 es recullen als calendaris d'Auxerre i al Martyrologium Hieronymianum. A les llistes episcopals que es conserven per a la província el número 20 l'ocupa un Virgili, potser Vigili?, abad d'Autun quan fou elegit a Arles l'any 588. A la llista que correspon a Senez30 figura, al número 3, un Vigili que va anar al concili de Maqon l'any 585. A la llista de bisbes de Lectoure31, al número 2, localitzem un bisbe Vigili que va assistir al concili d'Agde l'any 506. Vigili de Tapse, Vigili d'Hizirzada i Vigili de Ressiana, pertanyents a les províncies eclesihstiques de Proconsular i Numidia respectivament, van as22 Martyrologium Vetus Romanum, PL 123, 1852, col. 147-148. 23 Martyrologiurn S. Ado, PL 123, col. 224. 24 Martyrologium Beda, PL 94, col. 828,957-958. 25 Martyrologe d'llsuard, Societé des Bollandistes, Brussel.les, 1965, p. 98. 26 Martyrologiurn Romunum, Venetiis, Subsidia Hagiographica 40, Apud Nicolaum Pezzana, MDCCXXII, pp. 112, 178. 27 LECLERCQ, Henri, <Listes episcopalesx, DAC IX,I, 1930, col. 1531. 28 LECLERCQ, Henri, íd., col. 1437. 29 LECLERCQ, Henri, íd., col. 1368. 30 LECLERCQ, Henri, íd., col. 1385. 3' LECLERCQ, Henri, íd., col. 1349, 1409. sistir a la conferkncia religiosa convocada per Huneric l'any 484, com ho indiquen les respectives llistes episcopals32. Segurament van existir altres bisbes anomenats Vigili del segle n al VII, a més dels que hem localitzat, perb, atbs l'estat del material, no podem saber-ho. Només es pot comprovar si al moment en qub van existir els que hem trobat hi havia persecució o no. A la Ghl.lia únicament Vigili de Lectoure va poder sofrir un martiri, ja que Alaric I1 va perseguir els bisbes. A 1'~frica del Nord, els tres bisbes Vigili van poder ser martiritzats, perquk van viure en temps d'Huneric, un dels perseguidors més cruels a la histbria d'aquesta província. Quan van existir els altres bisbes anomenats Vigili --de Trento, de Brescia, d'Auxerre, &Arles i de Senezno hi havia persecució, perb no hem de descartar la possibilitat de ser víctimes del furor popular abans o després d'una persecució, si encara els hnims no s'havien calmat. Malgrat la brevetat de la carta <<Vig.>>, advertim que va ser escrita en una bpoca en qub les relacions entre els cristians i els jueus eren hostils, i no d'una manera fictícia, sinó real. Altrament no s'explicaria la necessitat de tenir la traducció d'un dihleg que recolzés l'explicació cristolbgica de Cels, comú als apol~gistes~~, perqui? tots el poguessin entendre. La carta <<Vig.>> pertany a un moment en qui: els cristians necessitaven reafirmar la seva prbpia existkncia amb la polkmica. Cels, autor de la carta <<Vig.>>, utilitza com a nucli central d'atac als jueus la perfídia amb el sentit d'incredulitat, ceguesa, obstinació d'un poble que no vol creure en Crist. Aquesta accepció és la prbpia dels primers segles de 1'Església. A partir del segle IV, la paraula perfídia agafa el significat d'astúcia, mala fe34. Per rnitjh de la perfídia, considerada un dels tbpics d'atac als 32 LECLERCQ, Henri, íd., col. 1281, 1326, 1329. 33 WILLIAMS, A. Lukyn, Aduersus Iudaeos, University Press, Cambridge, 1935, pp. XVI-XW, SIMON, Marcel, BENO~T, André, Eljudaismo y el cristianisme antigup (de Antioco Epifanes a Constantino), Labor, Barcelona, 1972, pp. 63 SS.; íd., Verus Israel, Editions E. de Boccard, París, 1964, pp. 166 SS.; BERGER, David, The jewish christiun debate in the high middle uges, The Jewish Publication Society of America, FiladBlfia, 1979, pp. 4 SS.; LIGHTSTONE, Jack, ((Christian Anti-Judaism in its Judaic Mirror: the Judaic Context of Early Christianity Revised)), Antijudaism in early christianity, vol. 2: Separation and Polemic, Canadian Corporation for Studies in religion by Wilfrid Laurier University Press, 1986, pp. 103 SS.; CUSHMAN MCGIFFERT, Arthur, Dialogue between a christian and a jew entitled ANTIBOAH IIAIIIZKOY ICAI QIAQNOZ IOYAIQN IIPOZ MONAXON TINA, The Christian Literature Company, Nova York, 1889, pp. 1 SS.; JUSTER, Jean, Les juifs dans 1'Empire Romain. Leur condition economique, juridique et sociale, vols. I, Librairie Pau1 Genthuer, Pan's, 1914, pp. 43 SS.; VERNET, J., (<Controverses avec les juifsa, DthC, 1925, vol. VILI, 2, col. 1870 SS, LE BLANT, Edmont, <<La controverse des chrétiens et des juifs aux premiers sibcles de lPEglise>, Mémoires de la Societé Nationale des Antiquaires de France, VI skrie, tom VII, París, 1898, pp. 229-250; HULEN, A. B., ~(The dialogues with the jews as sources for early jewist arguments against christianityn, JBL 51,1932, PP. 58-70. 34 VERNET, OP. cit., col. 1886. jueus35, es desenvolupa a les citacions bíbliques el motiu central de les polbmiques antijueves: demostrar que l'error dels jueus consisteix a no acceptar Jesús com el Messies, encara que així ho van anunciar les profecies36. A més, Cels persegueix un fi didhctic: convertir els jueus a la nova fe. Crist és el camí, la llum i la vida, qui creu en Ell se salvarh, perqub la miseric6rdia de Déu és infinita. Si resumim el contingut de les citacions bíbliques i mantenim prhcticament el mateix ordre que tenen a la carta <<Vig.>>, observem que responen exactament a aquesta finalitat. La ceguesa impedeix que els jueus vegin la llum de la vida que els ofereix el Senyor (10 8,12). El Senyor els perdona (Mal 3,7; Ez 33,ll) i per mitja de 1'Esperit Sant intenta que es reuneixin amb Ell (Mat 23, 37). Déu va enviar Crist (10 17, 3) perqub és el camí per tornar cap al Pare (I 10 2, l), la llum de la salvació (Mt 2, 1-2), salvació que s'aconsegueix amb la seva passió (Mal 4, 2). Simeó, quan va creure en Ell, va veure-hi (Luc 2, 29-30). Perqub no hi haguessin dubtes, 1'Esperit Sant i les profecies van anunciar Crist abans de la seva arribada (PS 18,3-6). Ell mateix es defineix com d'Esperat>> (Is 52,6). La salvació és per als qui creuen en el Senyor (PS 117, 2224; Rom 13, 11-13). Israel no va creure en Crist (Is 1, 3) i, per la seva incredulitat, aquest poble va perdre el nom de fill &Abraham (Gal 3, 6-7). La guerra d'Adrih (anys 134135) coincideix amb els comengaments a l'Església d'una literatura antijueva e~pecífica~~, i és a partir d'aquest moment que podem suposar que es va escriure la carta <<Vig.>>, no abans, ja que presenta les'característiques de la polbmica antijue~a~~ ben definides. El text de la Bíblia Vulgata no es va imposar fins al segle n. Durant el període de temps que va del segle 11 al IX s'utilitzaven versions mixtes. Ho va fer possible el fet que la Bíblia es conegués de forma dispersa: els Llibres Sagrats es tenien ,@lladament o en petits grups, i, a les col~leccions de les esglésies i a les biblioteques dels escriptors, podien trobar-se i seguir-se manuscrits d'origen molt divers. En temps de sant Gregori de Tours, la Biblia circulava encara en volums aillats, i no va ser fins als segles VII i VIII quan es van comengar, a Europa, a unir sistemhticament tots els textos biblics per confeccionar un corpus únic39. A més, la versió de la Biblia em35 JUSTER, OP. cit., pp. 45 ss. 36 CUSHMAN, OP. cit., pp. 1 SS. 37 JUSTER, OP. cit., p. 43. 38 VERNET, OP. cit., cols. 1874-75; Juster, op. cit., pp. 43 SS.; SUION, Marcel, BENOIT, Andrk, Verus Israel, pp. 188 SS. 39 BERGER, Samuel, Histoire de la Vulgate pendant les premiers sitcles du Moyen age, Librairie Hachette, París, 1893, p. 34; MONCEAUX, Paul, Histoire littéraire de lxfrique chrétienne, vol. I, Ernest Lerow éditeur, Pan's, 1901, p. 101; MORICCA, U., Storia della letteratura htina cristiana, vol. I, Societh Editrice Intemazionaie, Ton', 1923, pp. 38-40; GARC~A DE LA FUENTE, Olegario, Zntroducción al latín bíblic0 y cristiana, Ediciones Clásicas, Madrid, 1990, p. 85. prada en cada província, abans de la implantació de la Vulgata, depenia de qui havia introdu'it el cristianisme en cada etapa de la seva histbria i de les relacions de cada província amb les altres40. Aquests són els motius pels quals els diferents textos bíblics que Cels utilitza a la carta <<Vig.>> i els dels autors anteriors a l'establiment de la versió de la Vulgata no procedeixen d'una mateixa font. Quan intentem descobrir l'origen dels textos bíblics de la carta <<Vig.>> mitjangant la comparació amb els dels autors que van viure del segle n al VIP', les variants del text que ens donen els manuscrits afegeixen una altra dificultat: les variants ens permeten reconstruir prhcticament totes les versions de la Bíblia que van des del segle 11 fins a la Vulgata, fins i tot les anteriors a sant Cebrih, per la qual cosa hem de confiar en l'edició escollida42 i mirar les variants del text com a aportacions dels copistes, i considerar que només ens donen dades sobre la seva transmissió. Dels disset textos bíblics que reprodueix la carta <rVig.>>, tres coincideixen totalment amb els dels Testimonia de sant Ceb~-i?i~~, i tres amb els d'altres obres del mateix autof"'. De tres citacions bíbliques no tenim la versió de sant Ceb~-ih~~. Al text dels PS 18, 3-6, les lectures nec i trans de la carta <<Vig.>>, no les trobem en BERGER, Samuel, op. cit., pp. 8 ss. 41 Per ai nostre estudi hem consultat les obres d'Awso MARAZUELA, Teófdo, La Vetus Latina Hispana, vols. I, V, V*, V**, V***, Madrid, 1962; BERGER, Samuel, op. cit.; íd., La Bible romane au Moyen &ge, Slatkine Reprints, Ginebra, 1977; Le monde latin antique et la Bible, sota la direcci6 de Jacques Fontaine i Charles Piktri, <<Bible de tous les Temps,, 2, Beauchesne, Pans, 1985; Le Moyen age et la Bible, sota la diiecci6 de Pieme Richt-Guy,Lobrichon, c<Bible de tous les Tempsw, 4, Beauchesne, Pan's, 1984; ROCA MELIA, Ismael, <<El Africa cristiana. Primeras versiones latinas de la Biblia,, Separata de Millars VI, 1979, pp. 21-38; R~NSCH, Hermann, Itala und Vulgata, Max Hueber Verlag, Munic, 1965; SABATIER, Petrus, Bibliorum sacrorum Latinae uersiones antiquae seu Vetus Ztalica, 3 toms, Remis, 1743-1749, reimpr. Turnhout, Brepols, 1976; Vetus Latina, die Reste der altlateinischen Bibel, 2611, Verlag Herder, Friburg, 1956-1959; Biblia Sacra Vulgatae editionis, Romae, S. Sedis Apostolicae typographi ac editores, ex Abbatia S. Hieronymi, 1959; Corpus Christianorum Series Latina (CCSL), Turnholti, typographi Brepols Editores Pontificii, 1953; Corpus Scriptorum Ecclesiasticorum Latinorum (CSEL), Vindobona, editum consilio et impensis Academiae Litterarum Caesareae Vindobonensis, C. Geroldi filium, 1866. 42 El nostre estudi es basa en l'edici6 de Hartel. 43 PS 117,22-24, Testimonia 2, 16, CCSL 3, p. 51; CSEL 3, 1, pp. 82 ss; Luc 2,29-30, Testimonia 3, 58, CCSL 3, p. 146; CSEL 3, 1, pp. 160 ss; 10 17, 3, Testimonia 2, 1, CCSL 3, p. 30; CSEL 3, 1, pp. 63 ss. 44 EZ 33, 11, De lapsis 36, CCSL 3, p. 241; CSEL 3, 1, pp. 263 SS; 10 8,12, Epistola 63, 18, CSEL 3,2, p. 716; De zelo et livore 11, CCSL 3A, p. 81; CSEL 3, 1, pp. 426 SS; 10 15, 14-15, De catholicae ecclesiae unitate 2, CCSL 3, p. 249; CSEL 3, 1, p. 210; Epistola 63,14, CSEL 3,2, p. 712. 45 PS 18, 3-6; Is 52,6; Mal 3,7.