Recensions

P. VIRGILIO MARON Bucdlicas. Gedrgicas Apéndice Virgiliano. Introducción general de J.L. Vidal. Traducciones, introducciones y notas de T. Recio Garcia y A. Soler Ruiz, Editorial Gredos, Biblioteca Clasica Gredos, n. 14 1, Madrid 1990,600 p. un especialista de la capacitat i coneixements del professor Vidal, i és aquest estudi el que proporciona ccpreferencia)) al volum; perque no cal oblidar que de traduccions castellanes de l'obra del mantua en tenim moltes (cf. p. 136 de la introducció), pero que vagin acompanyades d'un bon estudi preliminar de les característiques del que tenim ara davant n'hi ha molt poques (no hem volgut enfocar aquesta ' No tenim pas el costum de fer recensió de traduccions, a no ser que l'ocasió s'ho valgui realment. Així, ho vam considerar interessant quan va sortir l'exce1,lent treball d'A.Holgado sobre la Farsalia de Luca (cf. Faventia, 712 -19855, p. 125-127) i (no publicat encara quan escrivim aquestes pagines) quan van coincidir en el temps i en l'espai les dues primeres traduccions catalanes del Satiricó de Petroni (fetes per A. Berrio-R.GirÓ i per J.M. Pallas). En aquesta ocasió tomem a pensar que val la pena donar notícia de la publicació, en la magnifica Biblioteca Clasica Gredos (núm. 141), del primer volum de les obres de Virgili Maró, per dues raons: perque la col~lecció, i nosaltres amb ella, s'enriqueix amb un imprescindible ctvirgili)) i perqui: s'ha tingut la voluntat de coordinar la col.laboració de diferents especialistes, el treball dels quals ha propiciat un primer volum seriós i, sobretot, molt Útil. Aquest volum de la BCG conté una Introducció general (p. 7-146) a chec de J. L. Vidal i les traduccions, també amb introducció i notes, de les Bucoliques (p. 149-226) i Georgiques (p. 229-393), a carrec de T. Recio Garcia, i de 1'Apkndix virgilia (p. 397-596), a carrec d'A. Soler Ruiz. L'estudi que constitueix la introducció és la primera síntesi global de la vida i obra de Virgili que ens ofereix recensió intentant fer una comparació amb el darrer treball espanyol que podria posar-se al costat del llibre que ara ccpresentem)), el Virgilio, d'A. Garcia Calvo, Madrid, 1976, perque no són obres comparables, ni en intencions ni en resultats). J.L. Vidal ens l'ofereix en un moment important de la seva dedicació a Virgili, quan ha sortit fa relativament poc la seva col~laboració en l'actual (i per molts anys!) obra fonamental de referencia pel que fa a qualsevol tema virgilia: ctLetteratura catalana)), s.u. ctspagna)), a 1'Enciclopedia Virgiliana, vol. IV, Roma, 1988, p. 972-975. Tenint com a fil conductor el decurs cronolbgic de la vida del poeta, Vidal ens acosta, amb erudició, pero també amb un dificilment amagable entusiasme, a l'obra poMica d'aquell el nom del qual ctomple la historia dlOccident)) (p. 7). Ho té més acil que molts de nosaltres, perqut: el seu profund coneixement de les Vitae vergilianae li proporciona un accés directe al primer ctarxiu)) de dades sobre el poeta, ctarxiu)) que cal utilitzar, perb, amb extrema precaució pel que fa a la crítica de la informació que conté. Aquesta informació és utilitzada per escriure l'aclaridor apartat dedicat a les dites Vitae (p. 13-23), ara bé, també surt constantment, al llarg de totes les pagines, donat el caire cronologic (lligat a l'obra) que atorga Vidal a la introducció. Perque no es pot fer d'una altra manera: una correcta analisi de l'obra d'un autor ha de partir, al nostre entendre, del principi que vida i obra són un totum reuolutum i aixb inclou, no solament el poeta i la seva circumstancia creadora (((laboral)), diríem), sinó també (i amb no menys intensitat) el seu entorn social en general. Vidal ho entén també així, i les referencies a aquest entorn són tan constants (especialment ben descrita la relació entre Virgili i Horaci) com a les dades extretes de l'obra mateixa. Es parla de la serva formació juvenil, ambicions, influencies i entorn, en relació amb la seva primera obra; succeeix el mateix amb la seva maduresa que, feligment, reuneix la part vital amb la poetica (epoca de les Gebrgiques i inici de 1'Eneida) i acaba quan es trenca el fil de la vida de Virgili, malauradament, sense que, en aquest cas, coincideixi amb el seu vist-i-plau al magnum opus: 1'Eneida. Vidal fa coincidir aquest punt culminant de la seva ctnarració)) sobre Virgili amb la referencia a un dels highlight (permeti-se'ns la llicencia idiomatica, pel valor literal de l'expressió anglesa) en la reflexió al voltant de Virgili: La mort de Virgili, de Hermann Broch, que l'introductor tan raonadament admira i que, a més d'oferir elements importants per entendre el poeta, ofereix molts paral.lels formals amb el taranna pottic del mantua. Continua la introducció (per exigencies del ctguió)) de la BCG i perque la informació és necesskia) amb un apartat dedicat a la transmissió del text virgilia, on es repassen els codices antiquiores. No es detura, perb, aquí la cosa i, a més de fer-se obligada referencia als crvirgilis)) il.luminats (tant importants en la histbria de la il.lustracio dels llibres manuscrits), s'hi parla també de les editiones principes, del comentaris i de les restants edicions, fins arribar a la crcanbnica)) oxoniense de Sir Roger Mynors. El segon punt important d'aquesta introducció (el primer era el dedicat a les Vitae) el constitueix l'apartat final, dedicat, com era d'esperar, al Fortleben de Virgili, especialment important en un poeta que ha ajudat a ctforman) el món occidental des del moment de la seva mort. J.L. Vidal es dedica a repassar-10 d'una manera gairebé exhaustiva. Encara que en faci referencia explícita (cf. p. 11 1, nota 238, al final, amb la cita del treball classic del malaurat Hoogma), pensem que hauria estat molt interessant dedicar una mica més d'espai a caracterizar un dels aspectes fonamentals d'aquesta pervivenqa de Virgili, sobretot, en les capes més populars de la població: pensem en la seva influkncia sobre els Carmina Latina Epigraphica, és a dir, sobre la poesia de carrer, sovint anbnima, de cada dia i a l'abast visual de tothom. Es en aquesta repercussió on podem palpar realment i en ((directe)) la influencia del poeta en la seva posteritat més immediata. La introducció prossegueix el repas dels autors i textos més significativament influenciats pel poeta, des del segle I aC fins al xx dc. Per construir aquestes darreres pagines, Vidal es nodreix del seu fecund treball anterior, pero també (com ell mateix s'honora en reconeixer) de treballs significatius com els dels professors Dolq, Echave Sustaeta i Medina, sense oblidar el que, pensem, l'autor considera com a més important estudi filolbgic virgilia del s. XIX, el ((Comparetti)). La introducció esiA magníficament completada per una bibliografia d'obres de repertori bibliografic i d'estudis recents, ordenada tematicament i cronologica, complement de la molt abundant bibliografia citada en notes a peu de pagina i de les bibliografies més específi- ques que hom pot trobar en altres apartats, dedicades a Bucoliques, Gebrgiques i Apendix. Aquests capítols (els de la traducció, volem dir) contenen, cada un d'ells, la seva propia introducció, que no creua (per sort) gaire informació amb la introducció general (merit de qui ho hagi coordinat, que no sabem qui és), perqui: treballa especificament en els aspectes més tecnics i literaris de les obres (fonts literiries, tkcnica compositiva, analisi literaria molt general i bibliografia específica). Trobem a faltar, en canvi, una referencia a I'aspecte metric (que no hi hagi text llatí no és ctexcusa))) de l'obra, com també una analisi estilística més intensa. Sobre la traducció, poca cosa volem dir (per paradoxal que pugui semblar): solament que s'ha optat pel ccformat)) més habitual en la traducció de poesia, la prosa, i que, al nostre entendre (qüestió de gustos, ho reconeixem), té un aire excessivament arcai'tzant. Pel que fa a l'Apendix, el traductor tria el seguiment de l'edició dels ccOxford Classical Text)), que inclou les Dirae, Culex, Aetna, Copa, Elegiae in Maecenatem, Ciris, Priapeu et catalepton, Priapeum ((quid hoc noui est)), Moretum, De institutione uiri boni, De est et non y De rosis nascentibus. Una elecció editorial segura. Tots els textos tradui'ts van acompanyats d'uns bons índexs de noms que faciliten l'accés a informacions concretes. Especialment interessant, per la dificultat crítica dels poemes, és l'index de llApkndix, que dóna informació, a través de diferents convencions tipografiques, dels noms situats en passatges de dubtós enteniment o producte de conjectures editorials. No podem fer altra cosa, per acabar, que recomanar la lectura i consulta, quan s'escaigui, d'aquest primer volum de Virgili a la Biblioteca Clasica Gredos i esperar que la continuació, dedicada a lYEneida, l'acompanyi ben aviat. Joan Gómez Paiiarhs PETRONI Satiricó Traducció dYAlbert Berrio i Roma Giró, Columna Edicions, Barcelona 1988, 170 p. En l'ambit de la traducció al catala és realment sorprenent que una obra tan fonamental com el Satiricó, cabdal en la tradició científica de la filologia classica, no hagi estat tradui'da fins a les acaballes del 1988. Curiosament, pero, justament en aquest mateix any han estat dues les traduccions publicades, i ambdues destinades a un públic no especialitzat: la d'A. Berrio i R. Giró, i la de J.M. Pallas (Edicions dels Quaderns Crema). La traducció d'una obra tan complexa com el Satiricó és, sens dubte, una tasca coratjosa, plena de paranys. El traductor ha de mantenir un dificil equilibri, assumint, d'una banda, el caracter anacronic del text, que és ccun espill de la corrupció, de l'agudesa i de la cultura que impregnaren la societat de l'bpoca de Nero)) en paraules de Miquel Dolq; i de l'altra, tota la dosi de ingenui'tat, frescor i desvergonyiment que se'n despren. Afegeix merit a l'empresa l'inteldigent ús de diversos nivells de llenguatge i la seva multiplicitat, que aboquen a una immediatesa facilment perceptible pel lector d'avui. Parlar del Satiricó és, doncs, parlar també de llen-