Recensions

En la sección introductoria revisa el tratadista las diversas interpretaciones historiograficas acerca de Arrio, desde J.H. Newman (Tke Arians of the Fourtk Century, Londres, 1833) hasta 10s trabajos de M.F. Wiles y R.C. Gregg (((Asterius: A New Chapter in the History of Arianism))) y R.P.C. Hanson (ctThe Arian Doctrine of the Incamation))), que aparecen en las paginas, 111-151 y 181-217 del volumen que, editado por R.C. Gregg, se titula Arianism. Historical and Tkeological Reassesments (Cambridge-Mass 1985). Seguidamente, R. Williams observa el periplo biografico de Arrio, sus ideas teológicas y sus relaciones con la especulación filodfica del periodo imperial. La obra acaba con una edición de las varias fórmulas de fe, que en esa época se dieron a conocer, y una amplia bibliografia. En las páginas 175 y 233, Williams extrae el corolario de que Arrio fue un conservador alejandrino, tanto en 10 alusivo a su sistema teológico como en 10 u que se refiere a la disciplina de la Iglesia. Arrio se adelantó asimismo a las elucubraciones filodficas de su tiempo, al postular la idea de que la esencia de Dios no es susceptible de formulación conceptual alguna, ni tampoc0 de ser imitada o difhdida por cualquier procedimiento natural de difusión. Nos hallamos, en suma, ante un gran libro. Sin embargo, yo destaco en su contenido tres aciertos superlativos. Radica el primer0 en fijar hacia 32 1, en la página 56, el sinodo de Alejandria que condena a Arrio. De el10 se infiere que el autor no admite la cronologia breve del origen de la controversia arriana, mantenida en base a una oscura noticia de Eusebio de Cesarea (De vita Constantini imperatoris, 11, 61-62) por E. Schwartz (Gesammelte Schriften. Band 3. Zur Gesckickte des Athanasius, Berlin, 1959, p. 165), G. Bardy (Saint Atkanase (296-373), Paris, 1914, p. 10, n. 1 y ((La crisis arriana)), en Fliche-Martin. Historia de la Iglesia. Vol ZZZ. La Iglesia del Zmperio, ed. espaiíola de J. M. Javierre, Valencia, 1977, p. 81 n. 3), W. Telfer (((When Did the Arian Controversy Begin?)), en Journal of Tkeological Studies, 47, 1946, p. 129142), S. Calderone (Costantino e i1 cattolicesimo, vol. I, Florencia, 1962, p. 22 1-223) y E. Boularand (L 'Hérésie d 'Arius et la ((Fai)) de Nicée. Premisre Partie. L 'Hérésie d 'Arius, Paris, 1972, p 21). Consiste el segundo acierto en decir, en la página 67, que existieron diversos TTPÓESPOL en el sinodo de Nicea del año 325, uno de 10s cuales seria probablemente Eustacio de Antioquia. El tercer0 y ultimo va de la pagina 237 a la 242 y estriba en comparar la lucha de Atanasio de Alejandría contra 10s obispos palaciegos afectos a las tendencias arrianas, con la resistencia que a 10s cristianes filonazis opusieron K. Barth (1 8861968) y D. Bonhoeffer (1 9061945). Gonzalo Fernhndez A. BRANCACCI Rhetorike Philosophousa Roma, Bibliopolis, 1985, 347 p. El present llibre suposa una interessant aproximació a la figura de Dió de Prusa (també conegut com Crisbstom) a través dels avatars de la seva tradició al llarg del període imperial i bizantí. Dió, per diversos motius, fou centre d'interks de molts autors posteriors, que, com demostra el professor Brancacci, veieren en ell un model, un dels darrers exemples del món classic. L'autor, estudiós del pensament antic, estructura el seu treball en dues parts. La primera, dedicada a l'epoca imperial, examina els testimoniatges d'autors com Filbstrat i Sinesi principalment, a més d'altres menys il.lustratius, com Eunapi i Temisti. L'analisi dels textos resulta gairebé exhaustiva, i ofereix l'avantatge que els textos estan, si no totalment, en gran part reprodui'ts en llengua original. En l'esmentada analisi, Brancacci ressalta la manipulació que de l'obra i la figura dionea fan els seus glossadors, la qual cosa és facilitada pel caracter polifacetic de Crisbstom. En efecte, els més antics testimoniatges fan recaure en Dió la doble condició de filbsof i orador (d'aquí ve el nom del llibre). Així, els autors de l'epoca imperial veuen en la seva persona el perfecte retrat de 1'intel.lectual -a la manera dels antics sofistesque reuneix teoria i practica en la seva activitat, i que s'interessa principalment per la política i la moral. Molt diferent és, tanmateix, 1'6s que en fan els autors bizantins, a la recerca més d'un ideal estetic que d'un model polític o &tic. La claredat i la senzillesa de l'estil de Dió unida a una certa solemnitat, que l'acosta, d'una banda a Lisias, i d'una altra a Plató, són les seves virtuts més preades aleshores per Foci, Aretas i la resta de figures de l'epoca. Aquesta preferencia no és, perb, com molt encertadament assenyala el professor Brancacci, deguda a motius exclusivament d'ordre estetic, sinó també &tic, ja que, d'acord amb les teories, aleshores en boga, d'Hermbgenes, l'estil és el reflex del caracter, i la pulcra elocució de Dió demostra un caracter que la fa digna d'imitació per qualsevol autor cristia. Clou el llibre una breu exposició de la histbria del corpus dioneu. Finalment, acabem posant de manifest la utilitat d'aquest llibre, no tant sols per als especialistes, sinó també per a tots aquells que vulguin aproximar-se a aquest període de la cultura grega tan desconegut i poc estudiat a les nostres facultats. La perfecta estructuració del llibre (trobem potser a faltar una petita aproximació previs a la figura de Dió) i la riquesa de la documentació fan grata la seva consulta i lectura. Santiago Pérez Orozco H. MACCOBY Judaism in the First Centuty 136 p., ((Sheldon Press)). Londres 1989. ISBN: 0-85969-550-6 Con este volurnen, la editorial Sheldon inicia la serie ccIssues in Religious Studies)), bajo la dirección de P. Baelz y J. Holm. Aunque el titulo del libro alude a la trayectoria del judaismo en el s. I de la Era Cristiana, su tema primordial se centra en el estudio de 10s vinculos de Jesús de Nazaret con la a'ip~ats de 10s fariseos. Como manifesta el autor en la pagina 1, ante la hostilidad del Nuevo Testamento hacia las creencias judias coetáneas, ha empleado también otras noticias que proceden de: a) la literatura intertestamentaria, sobre todo 10s libros pseudoepigráficos; b) 10s Rollos del Mar Muerto; e) 10s escritos de Flavio Josefo y Filón de Alejandría; y d) el cccorpus)) literari0