Homenatge a Gabriel Sanders, professor emèrit de la universitat de Gant

HOMENATGE A GABRIEL SANDERS, PROFESSOR EMERIT DE LA UNIVERSITAT DE GANT Joan Gómez Pallarits Universitat Autbnorna de Barcelona Aquestes pagines neixen a proposit de la recent publicació dels llibres següents: G. Sanders, Lapides memores. Pai'ens et Chrétiens face a la mort: le témoignage de l'épigraphie funéraire latine. Epigrafia e Antichita, 11 (eds. A. Donati, D. Pikhaus, M. Van Uytfanghe), Bologna 1991, i Aevum inter utrumque. Mélanges oferts a Gabriel Sanders, professeur émérite a lJUniversité de Gand. Publiés par M. Van Uytfanghe et R. Demeulenaere. Instrumenta Patristica, XXIII, Steenbrugis, in Abbatia S. Petri, 1991. Gabriel Sanders, flamenc, nascut l'any 1923, va convertir-se en professor emerit de la ((Rijksuniversiteit Gent)) l'octubre de 1989, després de professar-hi durant més de trenta anys. Amb motiu d'aquest esdeveniment (així cal considerar-ho a Belgica on no existeix ja la figura del professor emerit), alguns dels seus amics i deixebles van decidir de retre-li un homenatge amb la publicació de dos llibres de característiques ben diferents. L'aparició d'aquests dos volums en un curt període de temps (estiu-tardor de 1991), a més de l'afecte i amistat amb que Gabriel Sanders ens honora, ens han mogut a escriure aquestes pagines, que desitjaria que servissin per donar a conbixer els volums que ((excusen)) la seva publicació i per, modestament, oferir també el nostre (tobol)) en aquest període d'homenatges tan merescuts que viu l'amic i científic. Com ell mateix ens escrivia en data recent (i ja ens perdonara la gosadia de citar-lo), ((la ciencia és la mare de les amistats més solides (i també de les enemistats més absurdes))). Benauradament, ell només ha llaurat i ha fet la collita en el camp de les amistats. Flamenc de naixement i d'expressió, bé que poliglota per vocació i professió, aquesta doble condició no l'ha abandonat mai. Si es repassa la bibliografia (curosament compilada per una de les seves deixebles avantatjades, Dorothy Pikhaus) que hom pot trobar tant a Lapides memores (p. 13-26, ordenada cronologicament per llibres, articles, recensions i articles de diccionaris i enciclopedies) com a Aevum inter utrumque (p. XVII-XLI, ordenada per ítems i anys de publicació), i ho fa seguint la ((reflexió)) biografica que li dedica el seu succesor en la catedra de Gant, Marc Van Uytfanghe (Aevum inter utrumque, p. VII-XV), entendra bé qui: volem dir: Sanders ha contribu'it sempre a l'enfortiment de les institucions de Flandes (potser, com a cim, calgui remarcar la seva Presidencia de la ((Koninklijke Academie voor Wetenschappen, Letteren en Schone Kunsten van Belgie)), la seva estimada ((Teresiana))) i al panorama científic i cultural de la seva comunitat, gracies a la seva presencia constant i a la seva producció cientifica i de divulgació (més de cent articles escrits per a diferents enciclopedies flamenques) en llengua neerlandesa. No es tracta de fets esporadics, sinó del testimoni d'una actitud vital: Sanders serveix Flandes des del seu treball com a intel.lectua1, professor universitari i cientific. Parlavem, pero, d'una doble condició, el segon vessant de la qual es manifesta, sobretot, en la seva producció cientifica, dominada pel bilingüisme neerlandes-frances (les dues llengües oficials de Bklgica). Un científic (Sanders és, com a professor universitari, primer investigador i després ensenyant) necessita ser llegit (tant se val si és per ser criticat o elogiat) i, en aquest cas, el neerlandes (llengua rica i densa) representa un entrebanc més que no pas una facilitat. D'aquesta constatació neix el recurs constant al frances en els seus articles (originalment o tradu'its), llengua que domina amb la mateixa mestria i subtilesa que la seva llengua materna. Una sola llacuna coneixem en aquesta tasca de fer més accessible la seva producció (Lapides memores neix, com veurem més endavant, d'aquesta voluntat): les seves dues obres fonamentals, els dos llibres que van establir les bases més sdlides per a la tasca futura, continuen sense tenir, que nosaltres coneguem, cap traducció de l'original neerlandes. Es tracta de la seva tesi de llicenciatura Bijdrage tot de studie der latijnse metrische grafschriften van het heidense Rome. De begrippen ctlicht)) en ccduisternis)) en verwante themata, Brussel, 1960; i la seva tesi de doctorat Licht en duisternis in de christelijke grafschriften. Bijdrage tot de studie der latijnse metrische epigrajie van de vroegchristelijke tijd. Vol. I: Aards leven en licht, duisternis voor en na de dood. Vol. 11: Licht na de dood, Brussel, 1965. Certament, ambdues obres duen un petit resum en frances, pero aquest fet no pot fer justícia a la mina inexhaurible d'informació que contenen les gairebé mil cinc-centes pagines dels dos llibres i que, com deiem, van consagrar l'estudiós dels Carmina Latina Epigraphica (= CLE) i de la relació entre paganisme i cristianisme en el Món Antic i en el període entre aquest i el medieval. Precisament aquestes (i altres) línies de pensament i recerca són les que permeten de rastrejar Lapides memores. El valor d'aquest primer volum d'homenatge rau en el fet que s'hi poden trobar vint-i-un articles del mestre gantes, al voltant, sobretot, del tema CLE. Aquesta característica constitueix un valor perquk: 1. Alguns dels articles aquí publicats van ser originalment escrits en neerlandes, mentre que a Lapides memores se n'ofereix traducció francesa (deguda a la saviesa d'Hélene Pauwels). 2. Alguns d'aquests articles són originalment publicats en revistes de molt dificil accés (Bologna, en canvi, és tota una altra cosa). 3. L'ordenament cronologic dels treballs a Lapides memores (des de 1968 fins a 1987), permet de seguir l'evolució del treball de Sanders, especialment dens, i presentat, des de 1965, sobretot a través d'articles. El volum ha estat publicat (ho avanqavem fa uns instants) a Bologna, d'on Gabriel Sanders és Doctor Honoris Causa (en els actes del noucents aniversari de la fundació de 1'Alma Mater Bononiensis), i on té excel.lents amics i col.legues: Giancarlo Susini (director de la col.lecció Epigrafia e Antichita) i Angela Donati. La publicació allí té encara més sentit pel fet que el ctleit-motiv)) del recull d'articles és l'homenatge a l'estudiós de l'epigrafia rnetrica llatina, a la qual ha dedicat bona part dels darrers trenta-cinc anys. El títol (extret d'un vers de Properci, 11, 13, 40, hoc iter ad lapides cana veni memores) i el subtítol del volum confirmen aquest homenatge ((temation. La selecció de treballs re-publicats té, com a focus d'interks principal, l'epigrafia funeraris llatina (fonamentalment metrica) i com a eix vertebrador (que ho és també del pensament original de Sanders) l'estudi comparat dels mons paga i cristi& a través de l'epigrafia. Coneixerem, a través de la lectura d'aquestes pagines, no solament el filoleg que estudia els textos des d'un punt de vista metric, estilístic i literari, sinó també l'historiador de les idees i de la religió, que utilitzara el material dels CLE per estudiar les relacions entre paganisme i cristianisme dins d'un mateix ambit espacial i temporal. ~~uest~és un dels gran merits del professor Sanders: haver inaugurat, a través sobretot de l'estudi minuciós dels CLE, un nou camí que estudia conjuntament el material paga i el cristia, tot comparant-10 i contrastant-10, pero que no es limita només a l'estudi concret, sinó que ofereix models d'interpretació dels canvis historics. dels moviments filosofics i de les evolucions en el món de les idees. Els articles que trobem a Lapides memores són re-publicats sense cap canvi (ni modificació, ni addició) respecte de l'original (exceptuant, com hem comentat abans, tres articles neerlandesos que han estat tradu'its al frances: ((De oudchristelijke Latijnse grafschriften en hun lezers)), ctverwantschap en vervreemding in de Latijnse Carmina Epigraphica)) i ((De Latijnse epigrafische camina van de oudchristelijke wereld: inventaris, problematiek suggesties))), amb la idea que així es podra seguir amb més facilitat l'evolució científica i intel.lectua1 de Gabriel Sanders en aquest camp d'estudi. Seguint, doncs, la línia temática abans esmentada, trobem en aquest volum els més importants articles de Sanders: el primer, on comenqa (deixant de banda els seus dos llibres, de 1960 i 1965) a reflexionar sobre la interrelació entre el món paga i el món cristia a través de l'epigrafia (((Les épitaphes métriques latines paiennes et chrétiennes: identités et divergences))); l'article on va formular la clau d'interpretació del problema (((Les inscriptions latines paiennes et chrétiennes: symbiose ou métabolisme?))); i un tercer treball, on afronta l'estudi conjunt de l'únic assumpte que no fa distincions entre els homes: la mort (((L'épigraphie latine palenne et chrétienne: la synchronie des discours sur la mort))). Una segona preocupació de Sanders es fa evident amb la lectura d'aquest llibre: la recopilació de dades i material sobre els CLE d'abans i després de la darrera gran edició de conjunt d'aquest textos (l'acabada per E. Lommtzsch en 1926, per la Teubner, i magistralment iniciada per F. Bücheler el 1895). Tots els qui ens dediquem a l'estudi dels CLE en coneixem bé (i patim) la dispersió de dades i la dificultat de treballar amb un corpus post-bücheleria que no té encara una edició de conjunt. Conscient del problema, Gabriel Sanders ha anat reunint al llarg de trentacinc anys de treball, el més complet dossier documental sobre aquests CLE. Els que hi hem pogut treballar (gracies a la seva generositat i bona disposició) coneixem l'extraordinari valor del material acumulat (més de cinc mil fitxes de treball, que remeten a, ca., dos mil CLE nonbüchelerians i a unes tres mil referencies bibliografiques!) i la necessitat que aquest arxiu sigui algun dia accesible al món científic en general. Tant de bo pugui fruir el professor Sanders de molts anys de treball fecund per poder dur a terme el desideratum que aquí formulem. Naturalment, hi ha hagut altres projectes que han intentat obrir camins en aquest mar dels CLE post-Bücheler-Lommatzsch (J.W. Zarker, a més de fer una tesi -Studies in the CLE, Diss. Princeton, 1958on recollia més de dos-cents CLE post-büchelerians, tenia la intenció de fer una nova edició del material de Bücheler-Lommatzsch; R.P. Hoogma tenia en marxa, quan el va sorprende la mort, un projecte per comenpr a editar material postBücheller-Lommatzsch; H. Krummrey va llan~ar la idea, fa més de vint anys, de la creació d'un nou volum del CIL, el XVIII, íntegrament dedicat als CLE de 1'Imperi Roma, pero de moment només Bengt Thomasson hi ha treballat, recollint els materials per a un primer fascicle dedicat als CLE pagans de la ciutat de Roma 4 CIL XVIII, en qualsevol cas, reneix com a projecte ara fa uns mesos, gracies al renovat interbs de H. Krummrey, a l'interes de la ctKommission fur alte Geschichte und Epigraphik)) del ((Deutsches Archaeologisches Institut)) de Miinchen, Dr. A.U. Stylow, i, entre d'altres, de qui escriu aquestes pagines-), pero penso que sense la col.laboració, el consell i, sens dubte, la molt important tasca feta per Gabriel Sanders, qualsevol intent actual naixerh coix. Els articles recollits en aquest llibre on es palesa aquest interes i preocupació ctdocumentals~~ són: ((De Latijnse epigrafische Carmina van de...)), citat supra; ((Carmina latina epigraphica 'post-Bücheleriana': inventaire quantitatif)) i, el més important per a nosaltres com a testimoni de l'estat de la qüestió en el seu moment: crLe dossier quantitatif de l'épigraphie latine versifiée)). Com a epigrafista i historiador de les idees i de la religió, el professor Sanders s'ha interessat molt especialment pel Món Antic tarda i els canvis i convulsions que s'hi van operar. Com a fruit d'aquest interbs neix la seva important dedicació a temes específicament cristians, dels quals també Lapides memores ens n'ofereix algunes mostres importants: ((Les Chrétiens face a l'épigraphie fimeraire latine)) (treball llegit al VI Congrés Internacional dYEstudis Clhssics, que se celebra a Madrid el 1974, on el professor Sanders va consolidar l'amistat que ja l'unia a un dels promotors dels estudis sobre CLE a casa nostra, el professor Sebastia Mariner), ctL7idée du salut dans les inscriptions latines chrétiennes (350700)~, ((La mort chrétienne au IV sibcle d'aprés l'épigraphie funéraire de Rome. Naveauté, continuité, mutation)), ((La mors christiana selon le dossier épigraphique de l'lllyricum: les donées quantifiables des camina latina epigraphican, ((Une rbgle d'or a graver: Saint Agustin et l'épigraphie métrique)) i ((Luigi Bruzza et les inscriptions chrétiennes de Verceil)). Sens dubte, pero, el gran tema que planeja per sobre de l'obra de Sanders, perqub també ho fa per sobre dels CLE, és la mort. No hem d'oblidar que, dels dossiers de CLE avui coneguts, ca. el 80% tenen un contingut funerari i que, per tant, aquest és el gran tema. Sanders ha dedicat reflexions molt importants al llarg de tota la seva obra a la relació del món roma amb la mort, i al paper que hi té l'epigrafia i, sobretot, l'epigrafia mbtrica; no podríem ara, per problemes d'espai, citar tots els treballs (publicats a Lapides memores o no) on es parla de la secunda mors i de les característiques i contingut del missatge epigrafic envers aquesta. D'entre aquests treballs citarem aquí: (&ur l'authenticité des carmina Latina epigraphica funéraires)), ctL'au-dela et les acrostiches des camina latina epigraphica)) i ((La tombe et l'éternité: catégories distinctes ou domaines contigus?)). Dos articles del recull palesen la preocupació de Sanders per intentar entendre el CLE, no tan sols com a text epigrafic llatí, sinó també com un element més d'un conjunt ctmonumental)) de finalitat habitualment funerhria. Aquest aixecar els ulls del text per estudiar la seva relació amb el context més ampli (arqueoldgic, artístic) que el recull no és gaire habitual en estudiosos amb una solida formació filologica (com és el cas de Sanders) i, des del nostre punt de vista, l'honora. Dos treballs, amb aquesta perspectiva, són recollits a Lapides memores: ((Les Clements figuratifs des camina latina epigraphica)) i (("Texte et monument": l'arbitrage du musée épigraphique)) (un treball que, a estones, ofereix un discurs museografic sobre el tractament més adequat que han de rebre les peces epigrafiques, segons un estudiós del text). La formació filoldgica, com a historiador, i literaria es combinen en els dos darrers articles que conté el volum. L'un (((Une jeune dame de Mevaniola ou la poésie aux coins perdus de 1'Empire))) dedicat a llegir, entendre i comentar (qub fa en darrera instancia, si no, un filoleg?) l'epitafi de la jove de vint anys Rubria Tertulla, esdevincira amb els anys (va ser publicat per primera vegada el 1985) un dels paradigmes de com s'ha de fer el comentari d'un text epigrafic mbtric. El segon (((Tibulle et l'épigraphie latine versifiée. Echos, emprunts, partages))) ens mostra, en un camp especialment estimat per nosaltres (el de la interrelació poesia llatina - CLE), el profund coneixedor dels poetes classics, a més del científic que intueix, quan l'ocasió li ho permet, nous camins de recerca (p. 505: ((Tibulle aurait-i1 été sensible a quelque thbme propagé par les épitaphes métriques que les grandes voies menant au portes de Rome présentaient a la vue des passants)), un dels nostres cavalls de batalla actuals i que Sanders resumeix tan bé en un sol paragraf). En síntesi, vint-i-un articles interessantíssims i que han estat magistralment seleccionats pels editors, amics, col.legues i deixebles del professor Sanders. Voldríem, amb tot, dedicar unes paraules a la tasca ((editorial)) i al volum que aquesta ha produ'it, en el seu aspecte d'important eina de treball. Els editors expressen la seva voluntat (ja ho hem indicat abans): ((en dépit de l'entiere recomposition et de la nouvelle pagination, ils (els articles) n'ont été ni retouchées ni completés)) (p. 9). Entenem que el criteri hagi estat aquest, pero en aquells casos en qub hi ha referencies creuades entre diferents articles -publicats primer per separat i, ara, amb una única numeració de pagines, a Lapides memores-, hauria estat molt útil per al lector que, entre parentesi, per exemple, s'hagués indicat a quines pagines de Lapides memores corresponien les pagines de les cites creuades de dos (o més) articles diferents continguts en aquest volum. En mantenir-se sempre les referbncies a les pagines de la primera edició, quan la nota no és forqa concreta, es fa dificil localitzar-la a Lapides memores, perqub aquest volum té una numeració prbpia i nova, a més d'una compaginació també propia i diferent de la publicació original. Quan, per exemple, a la pagina 184, nota 6 (parlant de Fatum), Sanders ens remetia a l'article ((Verwantschap en vervreemding ... n, ..., p. 345-365, particularment a la pagina 353, si no tenim I'article en el format original (publicat a Handelingen der koninklijke zuidnederlandse Maatschappij voor Taal - en Letterkunde en Geschiedenis, 22 [1968]), no podem saber que contenia aquella pagina i si es correspon realment i exactament, o no, amb la pagina 9 de l'article en l'edició de Lapides memores (= p. 69). Aquest detall disminueix una mica I'eficacia d'un volum de conjunt com aquest. El segon i darrer detall de la tasca editorial que voldríem comentar fa referbncia a la no existencia d'indexs. El volum acaba amb la darrera pagina del darrer article (((Un ri:gle d'or a graver...)), p. 527) sense oferir -si més no, i donat l'especial material estudiat (CLE) que n'és l'eix vertebradorun index de CLE citats. El detall pot semblar de poca importancia, pero quan es té davant un mbtode de treball com el de Gabriel Sanders, on una quantitat impressionant d'informació cccircula)) (procedent del seu arxiu) a través de les notes a peu de pagina, un index d'aquest tipus s'agraeix extraordinariament, i la seva manca, per desgrAcia, disminueix una mica I'eficacia pel que fa, per exemple, als treballs que podna generar en els lectors ccnovells)) la lectura d'un volum així (no oblidem que aquesta és una altra de les virtuts del treball publicat de Sanders: la seva densitat i riquesa són font permanent de dades i de noves possibilitats i idees de treball). Com molt bé diu un dels editors del segon dels volums que han provocat aquestes pagines (Marc Van Uytfanghe), si Lapides memores honora sobretot l'epigrafista, Aevum inter utrumque honora el professor de la Universitat de Gant, fundador del ((Seminari de Llatí postclassic i medieval)). El volum, en efecte, té un caracter ben diferent de Lapides memores, i recull, amb el format d'uns c(Mélanges)), les contribucions de diferents especialistes, en camps conreats també, o senzillament apreciats, per Gabriel Sanders. La quantitat i qualitat de les contribucions i dels científics que les signen demostren, altre cop, all6 que Sanders ens escrivia fa poc i que m'he permbs de citar a l'inici d'aquestes pagines: ctla cikncia és la mare de les amistats més sdlides)). No m'erro si dic que els qui han contribu'it a fer aquest segon volum amb els seus escrits, i aquells que han volgut figurar a la seva Tabula gratulatoria (p. 529-533), duen amb orgull el ((títol)) d'amics de Gabriel Sanders. Vbi amici, ibi opes (Quint., 5, 1 1,4 1): Sanders és un home ric. Aevuum inter utrumque deu el seu titol a aquella fi-anja cronologica tan apreciada per Sanders, entre el món antic i el medieval (l'utrumque faria referbncia a aquests dos mons), en qui: també es mouen la major part de contribucions (quaranta-dues en total!). El titol juga també amb el lema de l'antiga Universitat de Gant, Inter utrumque, a la qual tan vinculat ha estat el professor Sanders. Aquests Mélanges estan encap~alats per una salutació del rector de la Universitat, professor Dr. Léon De Meyer i per una Introducció signada pel successor de Sanders a la catedra, i alumne seu, Marc Van Uytfanghe. La Introducció esta escrita en clau d'homenatge al mestre, perd documenta també la historia contemporania dels estudis de llatí classic, postclassic i medieval a la Universitat de Gant, a més de presentar el contingut del volum. Abans, perb, d'endinsar-nos-hi, hom troba (com ja comentavem supra) una segona bibliografia de Sanders, redactada annalísticament per qui més ha seguit les passes del mestre en el camp dels CLE, Dorothy Pikhaus. El contingut dels Mélanges Sanders és, naturalment, miscel.lani, pero les persones que hi han contribu'it, ho han fet en camps ben coneguts per l'homenatjat, com són la historia religiosa de 1'Antiguitat tardana, l'hexbgesi classica, postclassica i medieval, l'hagiografia, l'arqueologia cristiana i, no podia ser d'altra manera, l'epigrafia, mbtrica o no, pagana i cristiana. No voldríem allargar gaire més aquestes pagines, pero val la pena de dir que hi ha contribucions de persones tan respectades i conegudes com: G.J.M. Bartelink (((Augustinus über die minuta animalia: "Eminet in minimis maximus ipse Deus"))), E. Dekkers (((Pour une histoire de la bibliographie chrétienne dans lYAntiquité et au Moyen Age))), C. Deroux (((A propos de deux occurrences de alius dans la Rt?gle de saint Benoit (57, 8 et 2, 17)~), J. Fontaine (((Une épitaphe rythmique d'un contemporain d'Isidore de Séville: l'éloge funbbre dunVisigot Oppila))), M. Van Uytfanghe (((Les Visiones du tres haut Moyen Age et les récéntes expériences de 'mort temporaire'. Sens ou non-sens d'une comparaison))), en el camp del llatí cristia i medieval; o P. Cugusi (((11 Carmen Epigraphicum Cristiano Zarker 24. Saggio di edizione ed esegesi))), A. Donati (((Fidentia: municipium e Borgo))), N. Duval y P.A. Février (((Etudes d'archéologie chrétienne nord-africaine: XX. La basilique cimétériale de 1'Est a Djémila. Une église a crypte méconnue~~), L.Gasperini (((Ecclesia manturanensis quae antea Foroclodiensis. Ricerche sul cristianesimo antico nel Braccianese))), H. Krumrnrey (((Zur Grabinschrift ñir Iunia Baccula aus Oued-AthménialAlgérie [AE, 1966, 539]~), G. Paci (crInscrizioni cristiane in manoscritti))) o G. Susini (((San Pietro in Sylvis, santuari0 pagense e villaggio plebano nel Ravennate))), en el camp de l'epigrafia i l'arqueologia. Clouen aquest segon volum d'homenatge, una impressionant Tabula gratulatoria d'adhesions i un índex de matbries. Diu Ciceró (DeJin., 1, 1, 3) que non paranda nobis solum, sed fruenda etiam sapientia est. Gabriel Sanders ha sabut, al llarg de la seva vida professional, no solament ((adquirir)) cibncia, sinó també compartir-la i fer-la arribar a d'altres. D'aquesta actitud són fruit els dos volums que avui tenim a les mans, a partir dels quals hem volgut escriure unes paraules d'homenatge a Gabriel Sanders, d'agra'iment per la feina feta i amb el desig que encara pugui fer-ne més durant molts anys.