Sobre el mot medieval blandimentum i la seva evolució semàntica

SOBRE EL MOT MEDIEVAL BLANDIMENTUM I LA SEVA EVOLUCIO SEMANTICA Jesús Alturo i Perucho Universitat Autonoma de Barcelona ABSTRACT The authorpresents some new meanings of medieval latin word blandimentum and shows its semantic evolution. La paraula blandimentum apareix per primera vegada, en les fonts medievals catalanes1, en l'any 874, en un document dYEixalada-Cuixa editat per Ramon d'Abada12 i des del segle x és ampliament testimoniat en els diplomes del nostre país3. El Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae recull per a aquest terme tres significats basics: 1) subjecció, submissió, 2) permís, autorització, i 3) impediment o intervenció, en el gir tenere sine blandimento de ullo homine, que és la fórmula i accepció més freqüent. Respecte d'aquest darrer sentit, els redactors del GMLC fan notar: ((que, en esta fórmula, blandimentum admite también la acepción de "permiso, autorización", del apartado 2, e incluso la de "sumisión, sujeción", del 1)). I després continuen: ((La evolución semantica de blandimentum no es clara: en latin tenia las acepciones de "caricia", "halago", "amabilidad"; tal vez de la acepción "halago" pas5 a la de "acatamiento" y de ahí a la de "sumisión", no bien documentada; por otra parte, el significado de "permiso, autorización" debe de proceder del del "amabilidad (conde~cendencia)"~)). Eulalia Rodon en El lenguaje técnico del feudalismo en el siglo XI en Catalunya5 considera, per la seva banda, també tres significats: 1) favor, consentiment, aprovació, 2) prestació que hom fa per obtenir una autorització o consentiment, i 3) intervenció, oposició, impediment. ' L'esment medieval més antic sembla del 801-810. Vegeu J. F. NIERMEYER, Mediae Latinitatis Lexicon Minus, Leiden 1984, p. 99. R. D'ABADAL I VLNYALS, Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de 1 'any mil: Eixalada-Cuixa, ctAnalecta Montserratensia)), VIII, (1954-1955). Vegeu els exemples addui'ts pel Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, dirigit per J. BASTARDAS, vol I, Barcelona 1960-1985, col. 274-276. Ibidem, col. 276. Obra publicada a Barcelona el 1957; vegeu, en concret, les p. 44-45. El venerable Du Cange6, al seu torn, recull els significats de ((consentiment)) i ((prestació)). J. F. Niermeyer7, per últim, es limita a consignar també aquests dos significats: 1) favor, permís, autorització, i 2) prestació deguda al fet d'obtenir una autorització, els Únics que també recopila A. Blaiseg. Niermeyer assimila al seu significat 2 1'1 del GMLC, i, dels dos testimonis textuals que cita, un és el mateix text d'Eixalada-Cuixa addui't pel GMLC: non debeo esse seruus jscalis ... guia ego et parentes mei, sicut lex Gothorum continet, per XYX uel quinquaginta annis in domos in qua nati sumus inter presentes instetimus absque blandimento uel iugo seruitutis in uilla Canabellas, nul10 comite uel iudice nos inquietante (any 874). Aquest passatge també és citat per Rodon per tal de confirmar, així mateix, la seva accepció 2. De fet, aquí tots dos sentits, l'atribu'it per Niermeyer-Rodon i el donat pel GMLC, semblen possibles. La interpretació ((prestació)) atén al paral.lelisme amb seruitutis i té el suport d'un altre document, llenguadocia, aportat per Niermeyer i ja abans per Du Cange: numquam pro predicta fortia mihi uel successoribus meis aut alicui hominum aliquod seruitium uel blandimentum faciatis (s. XII). Al contrari, l'explicació c(subjecció, submissió~~ es fixa més en el terme paral.le1 iugo i, al meu entendre, també té un suport documental, que hom pot extraure del conjunt d'exemples presentats pel GMLC per documentar el seu significat 3: tradimus et condotamus ... perpetualiter ad habendum absque blandimento et dominio ullius uiuentis hominis (any 1090). El significat 2 del GMLC coincideix amb 1'1 de Rodon i se sustenta en un sol exemple documental del 994: nullus hom0 non debet aedzjcium facere nec ullam laborationem sine blandimento de ipsos abbates. I, finalment, els significats 3 del GMLC i de Rodon, no recollit per Du Cange, Niermeyer ni Blaise, són coincidents en el valor de ((impediment)), per al qual Rodon diu: ctA este significado se llegó probablemente por una mala interpretación de ciertos giros, que a continuación citaremos, en que, si bien su primitivo significado podia ser el 2), es muy posible que por confusión entre un genitivo objetivo y un genitivo subjetivo se acabara entendiendolo como "intervención, oposición")). C. DU FRESNE DU CANGE, Glossarium Mediae et Infimae Latinitatis, vol. I, Niort 1883, p. 675-676. J. F. NIERMEYER, loc. cit. A. BLAISE, Lexicon Latinitatis Medii Aevi, Turnholti 1975, p. 109. Deixant ara de banda la qüestió de l'evolució semantica del mot, sembla que els significats de blandimentum, testimoniats i de moment clars, són: 1) prestació; 2) domini, subjecció; 3) permís, autorització; 4) impediment. Cal observar, perb, que, entre els exemples addu'its pel GMLC per corroborar el seu significat 3, n'hi ha algun que sembla permetre una nova accepció. Ja hem vist el document del 1090, on blandimentum forma parella amb dominio, com en un altre del 101 1 ho fa, inequívocament, amb impedimentum, que recull a la perfecció el sentit 3. Pero un text del 1 13 1 diu: habeat ... decimacionem in perpetuum sine diminucione et blandimento ullius hominis uel femine, que sembla deixar clara la sinonímia blandimentum = deminutio, és a dir, ((menyscapte)), significat que, segons la meva opinió, també caldria recollir de forma independent. Pero encara disposem d'una altra font que pot subministrar-nos alguna nova accepció que ajudi a copsar millor l'evolució semantica completa del vocable, des de ctcarícia)) a ((impediment)), sense haver de recórrer a les interpretacions gramaticals suara apuntades o a alguna altra que jo mateix vaig suggerir en diferent ocasió9. El manuscrit Z.II.2 de la biblioteca del monestir de 1'Escorial és un cbdex d'origen catala, copiat el 101 1, que transmet el Liber iudicum popularis de Bonsom de Barcelona, amb abundants glosses interliniars i marginals coetanies. Una d'aquestes glosses interpreta el vocable fauore, que apareix en la llei XVIII del llibre 11, en el següent passatge: Certe si fraudem aut dilationem iudicis non potuerit petitor adprobare, sacramento suam conscientiam iudex expiet, quod eum nul10 malignitatis obtentu uel quolibet fauore aut amicitia audire distulerit, et propter hoc culpabilis idem iudex nullatenus habeatur1° Fauore, que, com es veu, se'ns presenta com a sinbnim de malignitatis obtentu i de amicitia, ctamiguisme)), és glossat id est ingenio, gratia, blandimento. Vet aqui, doncs, un nou significat de blandimentum equivalent a ((favoritisme, parcialitat)) i també a ((gracia o benefici indegut)) i a ((engany)). J. ALTURO, L'arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200. Aproximació histhrico-lingiiistica, vol. I, Barcelona 1985, p. 235. 'O El text del nostre manuscrit presenta aqui una petita variant textual respecte a l'edició de K. ZEUMER, Leges Visigothorum, MGH, Hannoverae et Lipsiae 1902, p. 68, on diu: sacramento suam iudex conscientiam expiet. Per tant, al grup de significats anteriors, encara podem afegir-hi aquests: 5) menyscapte, dany, perjudici; 6) favoritisme, parcialitat; 7) gracia, benefici indegut; 8) engany, frau. De les accepcions aquí recollides sembla clar que, en bpoca medieval, el blandimentum clhssic ((carícia, afalac, amabilitat)) adquirí el significat primer de ((favor, concessió, permís, autorització)), sentit encara patent en l'exemple de l'any 994 addu'it. Del significat de ((afalac)) derivaria el de ((obsequi, servei, prestació)), que alhora portaria cap al de ctsubjecció, domini)), sentits també testimoniats en el document de l'any 1090 i potser en el de 874. Del mateix significat de ((favor)) sortiria, en contextos jurídics, el de ((favoritisme, parcialitat)) i el de ((gracia, benefici indegut)), a partir dels quals és faci1 de veure el pas cap a ((engany, frau)) i ((perjudici, menyscapte)); els primers d'aquests significats es troben en la glossa del Liber iudicum popularis i el darrer en el document abans esmentat de l'any 1131. El significat últim de ((impediment)), el més freqüentment testimoniat en la documentació catalana, bé hauria pogut venir d'aquest sentit darrer en una evolució com la següent: ((menyscapte, dany, perjudici, inconvenient, desavantatge, dificultat, contrarietat, oposició, impediment)).