Quatre cartes desconegudes de l'arquebisbe de Tarragona Antonio Agustín Albanell

QUATRE CARTES DESCONEGUDES DE L'ARQUEBISBE DE TARRAGONA ANTONIO AGUST~N ALBANELL Joan Carbonell i Manils Universitat Autonoma de Barcelona ABSTRACT The purpose of this work is to make known four still inedited letters from/to Antonio Agustin, who died in 1586 as archbishop of Tarragona, failing a complete edition of his collection letters announced from 1980. Some questions about Canon Law, Numismatics and Magdeburg Centuries are the main subjects about whose Agustin and his correspondents Zurita, de la Higuera, Zapata and del Frago write on this occasion. We have made also a short comment on them. En aquest article volem donar a conbixer un conjunt de quatre documents que creiem que encara són inbditspertanyents a l'epistolari d'Antonio Agustin Albanell, que mori essent arquebisbe de Tarragona el 1586'. Tots aquests documents formen part del fons Arne Magnussen de la biblioteca de la Universitat de Copenhague (Cop. A-M), concretament dels manuscrits 813 4t i 253 fo12. Per ordre cronolbgic són: una carta ' Des de la mort mateixa d'Agustín han estat forqa els autors que s'han ocupat de la seva vida. Amb tot, el relat més complet redactat fins avui és encara el de MAYANS i SISCAR que figura com a proleg dels Dialogos de las armas ~'AGUSTIN i, tradu'it al llatí i ampliat, al volum I1 de les Opera Omnia, Lucca 1765-1774. Amb posterioritat a aquesta biografia, cal destacar la important introducció de Juan Andrés a les seves Antonii Augustini Archiepiscopi Tarraconensis Epistolae latinae et italicae nunc primum editae, Panna 1804; l'article de FRANCISCO de ZULUETA, (<Don Antonio Agustín)) tradult de l'angles i publicat al Boletin Arqueológico de Tarragona 46 (1946), p. 48-80; i, més recentment l'article del doctor FLORES SELLBS, ((Antoni0 Agustin, estudiante en Italia)), El Cardenal Albornoz y el Colegio de España VI, Bolonia 1979, p. 315-371. Pot ser Útil també consultar la síntesi biografica de la meva tesi inkdita Epigrafia i Numismatica a 1'Epistolari d'Antonio Agustin (UAB 1991), en la qual incorporo dades desconegudes, a partir de la lectura de noves cartes inkdites. La descripció i la procedkncia dels manuscrits espanyols d'aquest fons, juntament amb dirigida a Agustin sense remitent, una altra dirigida a l'arquebisbe per Gerónimo Román de la Higuera, una carta autografa d'Agustin sense especificació del receptor i la copia d'un fragment d'una carta d'Agustin a Pedro del Frago. Carta 1 Ms. Cop. A-M 813f: 398 Febrer 1574 Entre 10s nombrados para escribir contra las centurias (1) es el doctor Villalpando canonigo de Alcala famoso en las disciplinas de la escuela y en las artes. Hombre arguto y dispreciado y desembuelto. Es n(atur)al de Segovia. Estuvo en el concilio con no se que perlado. Hale antepuesto el presidente Covarrubias o(bis)po de Segovia (2). Ha escrito este en artes y agora dizen que escrive cierto libro contra un herege (3). Es hombre de buena edad y robusto. No sabe mas lenguas de latin de escuela ni creo que le parescen bien 10s que las saben conforme a la opinion de 10s mas de ka> escuela. También esta nombrado un doctor inglés que esta aquí, llamado Sandero, hombre senzill0 y de muchas y buenas letras, bien docto en lenguas griega y latina, y muy versado en la escritura y contra hereges, grandissimo devoto del S(eñor) Montano y es muy buena y llana persona (4). Ha escrito muy bien. Otro Theatino dicho Turriano tambien es nombrado (5). No se nada desas partes. l'edició d'algunes cartes d'humanistes insignes, fou motiu d'un article ~'EMILE GIGAS, ((Lettres inédites de quelques savants espagnols du XVIeme siecle~, Révue Hispanique XX (1909), p. 429-458. En els últims anys el doctor CANDIDO FLORES SELLES ha tractat a bastament el contingut del manuscrit 813 4t i n'ha publicat inedits en diferents articles: (1978) <<Escritos inéditos de Antonio Agustin referentes al Concilio de Trento)), Revista Española de Derecho Candnico, 34 (enero-abril), p. 109-130; (1979a) (<Escritos inéditos de Antonio Agustinr, Bulletin of Medieval Canon Law 9, p. 84-88; (1979b) ((Un estudio inédito de Antonio Agustin sobre 10s Digestos)), Anuario de Historia del Derecho Español, 49, p. 625-638; (1979~) ((Pro Constitutionibus apostolicis. Un inédito de Antonio Agustin)), Revista Española de Teologia, 39-40, p. 385-388; (1982) ((El Catecisme Romano de Antonio Agustin. Presentación y edición)), Revista española de Teologia, p. 5-43; (1985) ((Antoni0 Agustin y las Novelas de Justiniano: una frustada edición)), Proceedings of the Sixth Internationul Congress of medieval Canon Law, p. 55-68; (1987-1988) ctRespuestas inéditas de Antonio Agustin a consultas de amigos)), Revista de la Facultad de Derecho de la Universidad Complutense de Madrid, p. 111-185; (1989) ctDocumentos inéditos de Antonio Agustin)), Jornades d 'Histdria: Antoni Agusti i el seu temps, vol. 1,275-3 15. Supp(1i)co a ~(uestra) ~(eñoria) mande quemar este billete, porque no parezca que hago yo censura etc (6). Comentari (1) Les referkncies que figuren en aquesta carta relacionades amb la constitució de la comissió hispanica que havia d'escriure contra les Centúries de Magdeburg, la fan facilment datable3. Covarrubias havia estat nomenat president del Consell reial el 13 d'octubre de 1572 i Felip I1 li havia confiat la missió de tirar endavant el projecte juntament amb Gaspar Quiroga, inquisidor general i bisbe de Cuenca. Pel que fa a aquest tema, el 29-8-73, el nunci papal Ormaneto escriu al secretari d7Estat del Papa les conclusions a quk ha arribat en una entrevista amb Covarmbias: Fuentidueñas serh un dels components de la comissió que es creara per a la refutació. Després d'una segona i doble entrevista amb Covarmbias i Quiroga, el nunci escriu a Roma, el 12 de novembre, que els membres definitius d'aquesta comissió seran Fuentidueñas, Arias Montano, Torres, Villalpando i Agustin, com a revisador. A causa, perb, de la lentitud per tirar endavant l'empresa per part dels espanyols, Ormaneto es torna a entrevistar amb ells i, a finals de gener de 1574, aconsegueix que s'acordi crear la comissió ctde facto)) amb Agustin com a president4. (2) El doctor Villalpando és el nom amb qu& es coneixia Gaspar Cardi110 de Villalpando (1527-1581)5, que fou catedrhtic de Súmules d'Alcala a partir de 1556. Va assistir a les sessions de l'última etapa del Concili de Trento en representació del bisbe d'avila, Álvaro de Mendoza, i en fou nomenat teoleg papal el 20 d'abril de 1563 en ocasió de la mort de Pedro Soto. A Trento, on va conkixer Antonio Agustin, es distingí pels seus discursos contra els protestants, encarregats pels legats pontificis. (3) El 1547, Villalpando era mestre en arts després d'haver aconseguit els graus de batxiller i llicenciat a la Universitat d'Alcala. A finals de 1573 el darrer escrit de Martin Kemnitz de la seva obra Examen concilii Tridentini (Leipzig, 1565-1573) provoca un reclutament de plomes tridentines que el refutessin. Jan Rhetius, jesu'ita de Colbnia a qui havia Per a I'estudi de la polbmica sobre les Centtiries de Magdeburg és essencial el llibre de J. L. ORELLA, Respuestas católicas a las Centurias de Magdeburgo (1559-1588), Madrid 1976. ORELLA, J.L. OP. cit., p. 366-369. Un resum de la participació d'aquest personatge, amb bibliografia complementiria i fonts en ORELLA, J.L., OP. cit., p. 386-388. estat encomanat el projecte antimagdebúrguic per part del Papa, va sol.licitar ajut a Villalpando per a aquest afer, petició a la qual aquest va accedir en una carta del 13 de febrer de 1 5746. El fet que coincideixi, en un interval de quinze dies, l'acord de creació de la comissió hispanica i l'acceptació de Villalpando per refutar Kernnitz, permet datar aquesta carta la segona quinzena de febrer de 1574. (4) Nicolás Sanders, professor catolic d'oxford, va abandonar Anglaterra el 1559 per refugiar-se a Roma. Va assistir al Concili de Trento com a teoleg del cardenal Hosio, on degué conbixer Agustin, en el benentbs que no l'hagués conegut a Roma quan aquest va tornar de Sicília l'octubre de 1560. També allí degué tenir el primer contacte amb Benito Arias Montano, de qui és un grandissimo devoto, segons el remitent d'aquesta carta. El 1565, Felip I1 el designa professor de teologia de Lovaina on torna a coincidir amb Montano, que des de 1568 fins a 1572 s'ocupa a Antwerpen de la impressió de la Biblia Poliglota. El 1567 va publicar The Rock of the Church wherein the primacy of St. Peter and his successours ... is proved out of God's Worde, una obra apologetica del papat que propicia que a comencaments de 1572 fos cridat a Roma per Pius V i el cardenal Hosio, per tal de formar part de la comissió teologica de la Congregació cardenalícia antimagdebúrguica. Després d'un any i.,mig d'estada a Roma, és enviat a Madrid com a legat pontifici pel nou papa Gregori XIII per defensar els interessos catolics de Flandes. Va arribar a la capital d'Espanya el 15 de novembre de 15737. D'aquesta noticia, se'n fa resso el remitent de la nostra carta. És logic que, essent a Madrid un teoleg com Sanders que s'havia distingit pels seus escrits en contra dels centuriadors, hom pensés a proposar-10 com a membre de la comissió. No obstant aixo, en queda exclos després de l'acord entre Ormaneto, Quiroga i Covarrubias de finals de gener de 1574. L'informant dYAgustin encara no sap la composició definitiva de la comissió. (5) Aquest otro theatino dicho Turriano és sens dubte Francisco Torres, que entra a la Companyia de Jesús el 24-2-69. Nascut a Herrera del Pisuerga, va estudiar a Alcala i el 1540 se n'ana a Roma. Fou nomenat teoleg papal al Concili de Trento i es dirigí cap a aquesta ciutat en companyia dYAntonio Agustin i Cesare Ferrantio, on arribaren el 510-6 1. Quan Pius V, el 1566, encarrega al cardenal Hosio l'estructuració d'una Ibid. Un bon resum de la vida i de la trajectoria de Sanders, amb bibliografia complementaria i fonts en ORELLA, J.L., OP. cit., p. 258-268. comissió antimagdebúrguica romana, aquest confia el treball a Torres. És logic, doncs, que Torres fos un dels membres en que varen pensar Diego de Covarrubias i Gaspar Quiroga per formar part de la comissió hispanica. Es curiós que el remitent de la carta equivoqui l'orde religiosa a que pertanyia Torres, la qual cosa ens indica que desconeixia un dels amics més fidels que Agustin tenia a Roma. (6) Pel que fa a la personalitat del remitent, és un personatge que resideix a Madrid, relacionat de prop amb els cercles de poder i de l'absoluta confianqa d'Agustin arran d'aquests últims mots en que exhorta el bisbe que cremi la missiva per evitar-li problemes. D'una altra banda, pero, no demostra haver tingut una relació gaire estreta amb ell, ja que parla de Francisco Torres com d'un personatge desconegut, quan era un dels amics més fidels d'Agustin a Roma. La comparació de la cal.ligrafia d'aquesta carta amb la lletra dels corresponsals més habituals d'Agustin en aquesta epoca ens duu a postular el nom de Gerónimo Zurita8. Ambdós personatges s'havien conegut a Medina del Campo l'any 1531 o 1532 i havien coincidit a Roma el 1550 amb motiu del viatge del cronista a Italia. Si bé conservem cartes entre ells anteriors a l'arribada del bisbe a Espanya, la relació mútua no prengué for~a fins que Agustin va arribar a Lleida. Carta 2 Ms. Cop. A-M813J: 374 (original i autdgrafa) 20-6-76 Illustriss(imo) et Reverendiss(im0) D(omino) D. Antonio Augustino Archiepis(copo) Tarraconen(si). Hieronimus Higueras societatis Iesu Sacerdos. S(a1utem) D(at). (I) Cogitanti mihi, praesul Illustrissime, quid potissimum faciendum esset, ut et voluntati tuae gravissimae et in provinciam nuper iniunctae quaestione dificillima pro dignitate satis facerem multa se mihi certatim obtulerunt, quae meum animum alioqui dubium et ancipitem in varias partes distrahebant. Principio quod haec res non nisi virum doctissimum et in varia reconditaque lectione felicissime versatum -qualis tu dubio procul es n(ost)rorum et exterorum hominum iudiciopostulare videbatur. Deinde quod tota propemodum antiquitas esset excutienda, evolvendae bibliotecae legendique quam plumiri libri, praesertim superioris memoriae scriptorum illi, qui nodum quaestionis Vegeu lamines adjuntes. Figura 1. Ms Cop. A-M 813 f. 398. Les lletres G. Z.que s'endevinen com a possible rúbrica corroborarien el nom del remitent que proposem. Figura 2. Ms. A - 112 de la Real Academia de la Historia fol. 196v. Pertany a un esborrany autograf de Zurita, fet que justifica el trap més descurat de la cal,ligrafia, si el comparem amb i'anterior. Tot i així, existeixen alguns detalls molt peculiars de la ma de Zurita que estan presents en ambdós documents: el trap de les lletresp, v, s final i d; el lligam de la q i de la h (qhago i qha) que apareix a l'última linea d'ambdós folis; la coincidencia de trap en mots similars com ara mande i mandar, etc ... implicatissimae vellet pro virili disso!vere. Quare cum ego nec ingenio praestem, nec prope inopiam, qua Madritianum hoc collegium laborat -ut pote quod diurnis eleemosinis sustenteteam librorum supelectilem habeamus, quae negotio recte gerendo par esse videbatur, fateor profecto succepta provinti <a> libenter abirem, nisi me superioris cohortationes -cui non parere semper nefas esse duxime labantem et propemodum oneri succumbentem tantisper erexisset. Quamobrem dabit mihi veniam Illustrissima tua amplitudo, si votis tuis mea minus responderit oratio, perpendens non tam clientis tui minusculum, quam offitiosam offerentis voluntatem. Quando quidem et Deus op(timus) max(imus) et ab i110 magnanimi principes non tam solent oblati muneris magnitudinem perpendere, quam egregiam voluntatem ponderare. Incipiam igitur praesul Illustriss(ime) nediutius tuam amplitudinem gravissimis negotiis occupatam intenpestive morer, ea lege atque omine ut quicquid dixerim, attulerim, censuerim, tuo iuditio sapientissimo subiectum esto. Vale. Canon ex prima sanctissimi pontificis Innocentii epistola desumptus multas easque difficiles quaestiones in se continet quorum prima sit, heritne in more positum institutoque maiorum Ecclesiae Romanae patres in fermentato conficere? et si quos mos hic innodavit, quos ceperit et tandem abrogatus sit? qui nam sint hi tituli? quo differant a paraeciis? quis hic mos transmittendi per acolytos fermenti? postrema, sitne fermentum hoc eucharistia, an magis eulogia? [A continuació De la Higuera exposa els seus punts de vista aquestes qüestions i acaba la carta datant-la ex hoc Collegio Madrier. 12 Kal. Quintil. an. 15761 (2) Comentari (1) El remitent és el jesu'ita Gerónimo Román de la Higuera (1538161 I), autor dels falsos Cronicones. (2) Per raons d'espai no transcrivim aquesta exposició que ocupa els folis 374v-376v i 378r-379r del mateix manuscrit. Carta 3 Ms. Cop. A-M 813j373 (original i autdgrafa) Ms. Matr. BN 1854J: 87 (cbpia) Juliol 1576 Dira ~(uestra) m(erced) al p(adre) Higuera (1) que me huelgo mucho con sus quistiones y que sea tan curioso y versado en buenos libros y quanto a las dudas cerca del fermento de Innoc(enti)o que tanto nos da que hazer yo no me atrevo a sanar de todos escrupulos a nadie ni entiendo bien porque mueve la quistiones si en tiempo de Innoc(enti)o 10s griegos usavan de azymo o si havia aquella quistion en t(iem)po del concilio Niceno. En my respuesta yo quiero provar que la palabra fermento no se toma por fermento ni por pan fermentado sino por azymo consagrado, y pondero las palabras de Damaso que no le dize fermento, sino quod appelatur, sive vocatur, y también por authoridad de Leon IX y de Humberto pretiendo provar que nunca la iglesia Latina consagro en fermentado. El padre Hig(uera) trahe un lugar de Epiphanio contra Ebionitas en el lib. 1 haeresi 30 que es bueno para provar que en tiempo de Epiphanio, el qual fue en t(iem)po de San Geronimo y de Innocentio, se consagrava en azymo y en tiempo mas antiguo que era quando 10s discipulos de Ebion bivian al qual alcan~o San Juan evangelista ya viejo. En griego dize Epiphanio, assi piifipta SE S~~EV ~~Xoiio~ ~arh pípqotv rGv'ayíwv'~v t~~Xqaía dnb ivtauroii ELS 8vtaurbv SL& dCiipwv ai ~b "aMo pipos roii puo~lpíou. Entiendo yo destas palabras que una vez en el año celebravan con azymos imitando al sacrificio ordinari0 de la iglesia de Christianos catholicos y en otras partes de sus sacrificios usavan de poner agua sola. En 10s canones de la sexta synodo hai dos canones uno contra 10s que usan del azyma de 10s Judios y otro contra 10s que sacrifican con vino solo o agua sola. Del primer0 se valen 10s griegos contra 10s Latinos y tanbien allegan otro canon de 10s Apostoles y a todos responde Humberto que no valen nada o que no hazen a proposito. Buelvo a las dudas. Propone el p(adre) Hig(uer)a porque 10s fieles en t(iem)po de Damaso y Innocentio usavan mas deste vocablo fermentum no 10 usando que de este azyma usandole? Yo respondo que del uso del vulgo nunca podemos dar razon cierta. Yo creo que por ser palabra Latina fermento usaron antes della que de la griega y ahunque la entendian en Roma no la usavan. Replica que no era uso del vulgo sino del papa Innoc(enti)o. Yo respondo que Innoc(enti)o respondio por 10s terminos que fue preguntado y en Damaso esta claro que no era verdadero y cierto el vocablo sino quod vocabatur fermentum. El lugar de San Cyprian donde usa con metaphora del vocablo fermentario en mala parte no es a proposito, como tan poc0 10 de la missa de la quaresma de 10s griegos que consiste en solas oraciones sin consagracion ni comunion exceto en sabados y domingos y es como 10 que llaman missa seca o missa de la mar. Quanto a 10 que duda si en las parrochias o titulos de Roma havia missa quando la dezia el Papa yo digo que en aquellos t(iem)pos no la havia en ninguna ciudad mas de una cada dia para el pueblo y en aquella estavan 10s obispos y p(res)b(yte)ros y 10s demas clerigos y legos y se prueva claro por 10s lugares de San 1557-1559, on es pot veure l'enorme influkncia del nostre arquebisbe sobre les seves obres33. Precisament la redacció dels comentaris als fastos es un dels temes principals que apareixen a les epístoles de 1557 i de la primera meitat de 1 55834. 33 Aquestes cartes foren editades per JUAN ANDR~S el 1804. FLORES SELLES les reediti al volum primer del seu Epistolario de Antonio Agustín amb algunes omissions i alguns errors de transcripció. Nosaltres n'hem fet una revisió recent (vegeu Epigrafia i numismatica ..., tesi inkdita, UAB 1991) 34 Epigrafia i Numismcitica ..., especialment p. 256-266.