Una moneda etrusca a la província de Tarragona

UNA MONEDA ETRUSCA A LA PROVINCIA DE TARRAGONA Rosa M. Asensi La moneda objecte del present estudi fou trobada a la província de Tarragona; desconeixem el lloc exacte, com també on es troba actualment1. FITXA TECNICA (Tav. I, fig. 1) Material: Pes conservat: Pes hipotktic: Diametre de la moneda reconstruida: Grafila: Estat de conservació: Anvers: Revers: Identificació: Argent. 5,08 grs. 8,30-9 grs. 23 mrn. Perlada. Bo, encara que només se'n conserva una mica més de la meitat esquerra. Cap frontal de Gorgoneion, amb trets ben marcats, exagerats, rostre amb galtes inflades, cabells compactes diademats, orella marcada, seguint el model de les antefixes de terracota arcaiques2. Sota el mentó, signe de valor X; al costat, figura de dofi esquematitzada. Llis. Didracma de Populonia. Gracies al signe de valor X, al revers llis i als trets tipoldgics de la Gorgona, podem dir que pertany a una serie documentada a Populonia. Populonia degué ser una de les poques, o potser l'unica ciutat de la costa tirrenica que no va sofrir una recessió economica després del conflicte de Cumas, i que intensifica, amb l'ús de les mines de ferro de l'illa dYElba, l'activitat metal.lÚrgica. ' Agraeixo la col~laboracio del senyor Leandre Villaronga; d'olimpio Musso, de la Sezione di Studi Storici A. Boscolo, i de la Soprintendenza Archeologica della Toscana. Vegeu KRAUSKOPF ((Gorgonendarstellungen auf etruskischen Miinzen und in der Etruskischen Kunst)), Annali dell'lstituto Italiano di Numismatica, XXII, Roma 1976, p. 3 19 s. És fonamental veure VANNI: ((La monetazione in argento)) al cataleg de 1'Etruria Mineraria, Florhcia, 1981, p. 115-1 16. TAV. I Fig. I. Moneda etrusca de la provincia de Tarragona. Foto Arxiu Leandre Villaronga. Fig. 2. Moneda etrusca Fig. 3. Moneda etrusca reproduiila per reproduida per Krauskopf Garrucci. Tav. LXYll..fig. 1. Kircheriano. ((Aus Katalog Naville, 4.4, 1921)); Fotoarchiv antiker Münzen beim Seminar fur Griechische und Romische Geschichte der Universitat Franl@rt. Fig. 4. Moneda etrusca reproduiila per Garrucci. Tav. CXYV..fig. 7. Supplemento. Col~lecció de l'autor. TAV. I1 Fig. I. Moneda etrusca. Soprintetzderzza alle Antichitu. Firenze. Inv. 36.259. Fig. 2. Moneda etrusca. Soprintendenza alle Antichita. Firenze. Inv. 78.995. Fig. 3. Moneda etrusca. Soprintendenza alle Antichita. Firenze. Inv. 31.905. La cronologia dels tipus monetaris adscrits a Populonia, és, encara actualment, un problema: segons Head, la didracma amb Gorgoneion i signe de valor X pertany al període arcaic, mentre Sambon, basant-se en dades estilístiques, la situa en la segona meitat del s. v aC. Gracies a la troballa, feta a Como (Prestino) en un habitat del s. v aC, corresponent a la fase Golasecca I11 A, i que es tracta d'una didracma arcaica amb signe de valor X i revers llis, podem datar aquestes monedes, amb més seguretat, en la 2a meitat del s. v aC. La tipologia del Gorgoneion també varia amb la successió de les emissions: d'un rostre amb trets molt exagerats i ben marcats (considerat la tipologia més arcaica) es passa a un rostre més afable, més femení, amb els cabells poc ondulats i que ja correspon a un altra sbrie amb signe de valor XX i revers llis o figurat (Tav. 11, fig. 2). Un tret característic de la nostra moneda és que, al costat del signe de valor X hi ha un altre signe que ha estat molt dificil d'identificar; gracies a la troballa d'alguns altres paraldels, s'ha pogut esbrinar que es tracta de la figura molt esquematitzada d'un dofi. Si la moneda es conservés sencera, probablement veuríem amb claredat que correspon al tipus amb un signe de valor X amb dos dofins afrontats. Com a paral.le1 tenim la moneda que ens presenta Krauskopf (Tav. I, fig. 2) i altres exemples que ens cita Sambon corresponents a reproduccions donades per Ganucci. Aquest reprodueix un tipus exacte al del paral.le1 citat, pero, a més, una altra variant amb dos signes de valor XX i dos dofins afrontats (Tav. I, figs. 3 i 4). El fet que la moneda que estudiem porti el signe de valor centrat sota el mentó, la presbncia de l'orella i la tipologia del Gorgoneion, ens fa pensar en el primer exemple, i no pas en el de dos signes de valor (que representa un tipus més evolucionat). Per tant, sembla que es tracta d'una moneda, variant del tipus Gorgoneion més arcaic, amb un signe de valor X, i conseqüentment, seria una moneda de transició entre aquest tipus i la posterior didracma amb dos signes de valor i amb una cronologia a cavall entre la fi del s. v i els inicis del s. iv aC. Aquest canvi monetari es produiria durant el s. IV aC, quan la indústria del ferro estava en el seu punt culminant i Populonia era escala obligada de les rutes comercials de Corsega, Gal.lia i Ibbria. Es produeix l'augment de les emissions i la devallada de pes de la moneda d'argent, que de fet confirmaria la nostra moneda en ésser partida intencionalment perque circuli com a més baixa de pes. Es interessant de veure la distribució de les troballes d'aquestes monedes fora d'Etrúria, ja que fins ara es parlava de monedes de circulació local i limitada. Monedes d'aquest tipus han estat trobades a la necropolis pre-romana d'Albria, a Iugoslavia, a Sicília ... i, finalment, a la Península Iberica; s'ha augmentat així la llarga llista de troballes etrusques fora d'Etrúria, que és d'esperar que augmenti considerablement. Bibliografia AA. DD., Le monete di Piombino: Dagli Etruschi ad Elisa Baciocchi (cataleg), Soprintendenza Archeologica della Toscana, 1987; els articles de LUIGI TONDO, p. 49-52 i de FRANCA M. VANNI. BIANCHI BANDINELLI, R., Tesoretto di monete populoniesi. Studi Etruschi, VI, 1928, p. 543. DE MARINIS, R., ((Prestino (CO). Scavo di un abitato dellYEta del Ferro)), Notiziario della Soprintendenza Archeologica della Lombardia, 1982. Milano, 1983, p. 34-36. GARRUCCI, R., Le monete dell 'ítalia antica, Roma, 1885. PANVINI, F., ((Gli studi e la problematica attuale sulla monetazione etrusca)), Annali dell 'Istituto Italiano di Numismatica, XXII, Roma 1976, p. 25 s. PETRILLO, P., ctLe serie monetarie di Populonia)), Annali dell 'Istituto Italiano di Numismatica, XXII, Roma 1976, p. 705 s. SAMBON, A., Les monnaies antiques de l'Italie, París, 1903.