Recensions

gura sacra que exerceix I'ius primae ELIO MONTANARI noctis apotropaic, sobre la verge, La sezione linguistica del Peri que és un element per cultivar i reHermeneias di Aristotele cuperar, la qual cosa contrasta amb Vol II,Il Comento, Florkncia la tradició de conquesta exclusivament material que comporta l'es1988,359 pp. tructura militar de 171mperi roma. Molt encertada em sembla la conclusió final que fa I'autor sobre la reEn examinar I'obra present, ens laci6 de l'home amb la mort, és a dir trobem davant d'una tasca veritaamb tot al10 que I'espanta i l'atrau. blement minuciosa d'analisi i de coLa guerra implica per a l'home un mentari. En efecte, tot i que I'autor intent d'apropiació, al qual dóna alcentra el seu treball exclusivament tres motivacions espirituals i noms en els quatre primers capítols de solemnes, a fi d'amagar la por i el l'esmentat tractat d7Aristbtil, el derepte a la mort que ella mateixa tall amb qub el professor Montanari comporta. procedeix a l'hora de matisar les L'autor afegeix, al final d'aquest possibles interpretacions, de revisar assaig, un quadre-resum que exposa les variae lectiones, de treure, en fi, amb claredat els fets políticotot el suc al text, fa que el seu comilitars i econbmico-socials i les lleis mentari s'estengui al llarg de més de que vegueren la llum als segles i i tres-centes pagines sense que pugui 11 dc. dir-se que hi sobri res. De la ma d7A.G. Luciani passeEl llibre comenGa amb la presengem, doncs, per I'escenari de les antació del text íntegre dels quatre catigues Gri:cia i Roma, a la vegada pítols que serveixen de base al coque ens va assenyalant amb molt mentari, amb un aparat crític exd'encert diverses escenes i ens haustiu, que recull tant les variants marca un fil conductor entre ambde la transmissió directa com les de dós decorats. La cultura grega trasla indirecta. Trobem a faltar, perb, pua en la seva literatura el perill de una traducció, que possiblement esla hybris, posició d'orgull enfront tigui continguda en el primer volum, dels déus, causa dels mals de I'hoque s'anuncia com i1 testo. De tota me; mentre la <<pragmatica>> Roma manera, si s'ha repetit el text origiveu en la inactivitat, I'otium, la nal, no veiem per qui: no es pot recorda fluixa en la qual cal gronxar-se petir la traducció, que fóra útil per a per gaudir de la vida, pero cal també tothom, no tan sols per als que no parar compte a no caure en la desiconeixen la llengua grega, car l'obsdia que porta a la perdició de l'hocuritat en certs passatges del grec me, d'una ciutat O del mateix Imperi dYAristbtil esta fora de qüestió. A roma. continuació, es procedeix a l'estudi, Montserrat Llarena i Xibillé articulat per capítols, del text perícoRe per perícope, il.lustrant els diversos problemes d'interpretació amb les opinions de tots els que se n'han ocupat des de l'antiguitat. A través d'aquestes pagines podem observar el germen de la cibncia lingüística posterior: la definició de <<nom* i de <<verb,, (molt ben esquematitzada per Montanari, per cert), l'oració, el caracter convencional del signe lingüístic, tan debatut a l'antiguitat, el problema de la referbncia (respecte al qual l'autor fa al.lusi6 fins i tot a autors contemporanis com Frege). Les idees d7Aristotil, la majoria ja superades, pero d'altres sorprenentment vigents, són de tota manera interessants per a tots aquells que s'han ocupat de l'estudi tant de la llengua com de la logica, ja que cal no oblidar que l'interes de 1'Estagirita per les categories lingüístiques és inseparable de la seva tasca de fonamentació de les categories logiques. En suma, tal com queda dit, aquesta obra, malgrat les limitacions ressenyades, resulta d'un apreciable valor, tant per als estudiosos de l'obra artistotelica com per als historiadors de la gramatica i de la logica, que hi trobaran un documentadissim treball que esclareix qualsevol dubte que pugui oferir el text a l'especialista. Santiago Pérez Orozco Petroni. El Satiricó i trenta fragments Traducció de Josep M. Pallis, Barcelona 1988, 154 pp. Petroni. Satiricó Traducció d'Albert Berrio i Roma Giró, Barcelona 1988, 170 pp. Som afortunats el públic lector en catala perque de no tenir cap traducció catalana del Satiricó de Petroni, hem passat a disposar-ne de dues, i publicades per dues editorials que les posaran a l'abast de tothom. Constatem el fet amb alegria perque és positiu en ell mateix, pero no podem deixar de pensar que és curiós que dos esfor~os tant notables com els duts a terme per Josep M. Pallas i per Romi Giró i Albert Berrio, s'hagin efectuat al mateix temps i sobre una mateixa obra. Hauria estat molt més productiu (si més no, per als lectors) que ara haguéssim pogut recensionar dos treballs sobre dos textos diferents. Pero els fets són els fets i, donades les circumsthncies, hem cregut convenient oferir-ne una visió conjunta, tot i que anirem distingint oportunament els dos treballs: hi ha punts de contacte, pero també hi ha divergbncies, en l'enfocament i, més que en aquest, en la posada en practica d'ambdues traduccions (a partir d'ara, P per Pallas i B-G per BerrioGiró). Ambdós treballs parteixen d'un principi bisic que se suposa que els regeix, encara que després constatem que no sempre és així: són tre-