Recensions

- FILODEMO copi binocular. La tasca i els seus reAgliamicidiscuoh (PHerc. 1005) sultats són un mbrit més del treball. ~d., trad. i com. per^. Angeli, La traducció del text, pero, es reIstituto Italiana per gli Studi dueix, lbgicament, als fmgments que conserven una mínima coherbnFilosofici, La Scuola di Epicuro, (.ia semantica, i prou ajustacollezione di testi ercolanesi da a I.original, diritta da Marcel10 Gigante, Finalment el comentari (pp. 197vol. 7, Bibliopolis, NApols 1988338) detallat, fragment per fragment, respon igualment a la brillantor del conjunt de I'estudi, i ens faciEl set6 volum de la cccolezione lita, mitjan~ant informacions tant di testi ercolanesin, que dirigeix culturals com historiques i filologiM. Gigante, surt a carrec d7Anna ques, l'accés a un món plural i comAngeli, i ens posa a l'abast una ediplex del qual Filodem fou un dels ció i traducció comentades del millors exponents. PHerc. 1005, que conté una obra ES tracta, doncs, d'una magnifica fragmentaria de Filodem. edició, digna del to elevat que la L'exquisida cura filolbgica i ciencol.lecció manté en el seu conjunt, i, tífica que caracteritza totes les pual nostre parer, indispensable per blicacions de la col~lecció roman paals estudiosos d'aquesta part de I'anlesa també en el libre present, que tiguitat. comensa amb una brillant introducció (pp. 27-123) en la qual no sols Javier Velaza se'ns parla del text, de la seva estructura i de la seva datació, sinó que aquell queda integrat en l'ambient cultural que li serveix de marc: els debats entre els epicureistes sobre el culte del savi, els discursos A.G. LUCIANI que cauen a l'infinit, la lluita propo11 mito diprometeo e altri saggi sada pel mestre Epicur contra la culLacelli, Roma 1988, 69 pp. tura enciclopbdica. Tot aixb, a més a més, apareix recolzat per la utilització profitosa d'una bibliografia exAntoni0 G. Luciani, amb els cinc haustiva, amb una especial atenció a assajos que comprbn aquesta edició, la de I'escola de M. Gigante, mestre ens submergeix en diversos aspectes reconegut de l'autora. de la cultura greco-romana, tot fent Després d'un correctissim prefaci un recorregut per les interpretacions a l'edició (PP. 105-134), aquesta ens que hom els ha donat a través de la és oferta en la seva totalitat, fins i tot histbria. amb les parts molt fragmentaries i 1. En el primer assaig centra l'anoves que A. Angeli ha pogut recutenció sobre el mite de Prometeu: hi perar pacientment amb un microsanalitza aquest personatge i el seu - 186- simbolisme des dels textos hombrics fins als d'bpoca contemporhnia. A la Ilíada hombrica es parla dels titans, perd no s'hi anomena Prometeu, mentre sí es fa a la Teogonia d'Hesíode, on se'n destaca el rol de castigat per Zeus. La visió d'aquest mite al segle v aC canvia, en tant que, per a Plató, Prometeu és el demiürg que ajuda els homes facilitant-10s el saber tbcnic, pero privant-10s el coneixement del futur. La imatge més completa de Prometeu ens la proporciona Gsquií. A Prometeu encadenat ens el presenta com a divinitat, portadora de civilització, coneixedora del desti i, a la vegada, castigada per Zeus (víctima del seu odi, com Ió ho fou del seu amor). Luciani fa referbncia, doncs, al Prometeu esquilia com a personatge torturat, culpable d'hybris per no voler revelar els secrets del desti a Zeus, que s'emporta finalment a les entranyes de la terra. En parlar del mite propiament dit, l'autor exposa algunes teories sobre la paternitat esquiliana de Prometeu encadenat: Wackernagel i Kranz en discuteixen la forma, lingüísticament i mbtricament massa simple per pertanyer a aquell tragic. D'altra banda, Perrotta i Lesky hi veuen una concepció religiosa i filosofica atribui'ble als sofistes o a un poeta posterior a hsquil. Luciani, en aquest cas, qüestiona l'atribució a la sofística basada en l'omnipotbncia negada a Zeus, pel fet que la presbncia de la Moira com a determinant dels esdeveniments es féu sentir ja a l'obra hombrica. Cal destacar especialment en aquest primer assaig el plantejament de paral.lelisme entre la perspectiva grega del mite: Prometeu intermediari entre déus i homes. i la perspectiva nietzschiana d'un Prometeu actiu-masculí (ari), ccmB diumn per assolir grans empreses, enfrontat al passiu-femení (semític), portador del pecat. Nietzsche, a 1'0rigen de la tr&dia, recull la tradició grega i marca la diferbncia amb la visió romantica anterior d'un Prometeu-símbol de l'home. 2. Continuant en la línia del mite i enlla~ant amb l'assaig anterior, dintre del camp de les relacions homes-déus, Luciani se centra al llibre XXIV de la Ilíada i analitza l'episodi en qub Príam implora Aquil.les, a fi de recuperar el cadiver del seu fill Hbctor. Aquil-les, protagonista, i Príam, antagonista, ambdós supervivents, representen la tragbdia de la paternitatdavant la mort (Hector i Príam són víctimes de la forsa de l'heroi, com Níobe ho fou de la justícia divina per la seva hybris) y el lament per una ciutat destrui'da que ha comportat la mort dels seus estimats Patrocle i Hbctor. Els déus volen assignar la mateixa fi a Aquilsles i a Hbctor; Hera, no obstant, defensa el fill de la dea Tetis, que ha de ser tractat més bé que un mortal i s'indigna amb Apol.10 per aquesta raó. La contradicció, perd, que conté la mateixa Ilíada, historia de supervivents i morituri, és el fet de presentar els herois com Aquileles: es troben a la guerra per a la vida i, seguint llur condició natural, per a la mort, tot assolint un compromís d'honor (l'anomenada Helena, figura il.lusdria per la qual es passen tantes penalitats). 3. Del món dels mites prbpiai O. Immisch consideren que les tres ment helelknics, Luciani, abans de estrofes inicials van dirigides a Lkspassar a afrontar temes del món bia, mentre que la darrera seria una roma, fa una espkcie de recés d'enresposta de Lksbia a la follia de llaq parlant-nos d'un mimiambe Catul. d'Herodes, poeta hel.lenístic del Luciani al.lega que el poema, segle 111 aC. Herodes va fer poesia compost en una primera fase de la de les coses vulgars. En el seu producció catuliana, representa la poema escriu l'arenga que el patró prehistbria i no pas la histbria de l'ad'un bordell, Bataro, pronuncia mor Catul-Lbsbia; per tant, Catul contra el mercader Taletes, que ha no fa més que expressar les seves esbatussat una de les seves dones. sensacions davant els rivals -els alBataro és l'advocat de la vulgaritat, tresi la incapacitat de poder conque parla de la vida difícil com la mitemplar i escoltar Lksbia. Respecte llor escola i que reivindica l'amor a l'estrofa final, segueix la línia d'asensual per la presbncia del diner, daptació del poema de Safo, i li explicació simple a tota complexitat. dóna només els retocs romans cor4. L'apropament al món roma responents. En conseqükncia, el se'ns fa des de dos aspectes diversos: material lingüístic utilitzat en literari i historic, amb els trets que aquests darrers versos s'explica en el els relacionen. context histbric en quk es crea; hi En un primer assaig sobre Catul, pren la mateixa forqa que per a Safo concretament al final del poema 51 podia tenir una al.lusió a la voluntat d'aquest autor, Luciani fa un estudi divina. de la for~a de la tradició a l'antiguiCatul, poeta representatiu de la fi tat, amb diferents perspectives de la República romana, carrega sobre l'estupor d'un enamorat en amb els interrogants morals de I'&- boca dels poetes. Així, a I'Odissea, poca: l'oci és un pes, causant de Ulisses expressa la seva admiració culpa, perquk allunya del comproper Nausica i la compara amb la dea mís civil, perb és a la vegada un Artemis. La passió i el turment plaer. Ciceró considera l'otium cum amorosos a Safo troben explicació dignitate contraposat a desidia i voen la voluntat divina. Mentrestant, luptas i creu que hom l'ha de viure Catul, inspirat en aquella poetessa, necessariament unit al negotium. corona el poema 51 amb una mena Skneca parla del plantejament epide reflexió sobre el destí humil. cureista de l'otium com a objectiu Tanmateix, hi ha diverses verdel savi i d'aquell de Zenó com a obsions sobre la possible contraposició jectiu obligat de la vida política. Virque suposa la darrera estrofa gnbmigili veu en l'oci un element indissoca del poema de Catul enfront de les lublement lligat a l'amor, tal com tres primeres líriques i sobre si els ens el presenta a l'episodi de Dido i quatre versos esmentats, w. 13-16, Enees a 1'Eneida. Per a Horaci, d'alpertanyen al poema en qüestió O en tra banda, l'oci és intrínsec a la pau. són un afegitó posterior. E. Kalinka Aquest oci perb, que suposa un plaer, segons Catul, ha portat a la perdició reges et urbes. El llibre IV de I'Eneida, l'obra d7Homer i les Histhries de Polibi són testimoni de fins a quin punt el món clhsic considerava l'amor provocador de la perdició de les ciutats. L'otium és, en resum, per al poeta enamorat, el concepte representatiu del terreny mitja entre dignitat i inquietuds, al10 que per a Safo correspongué a l'aspecte arriscat en la relació home-déu (susceptible de caure en l'ambit de la hybris) que pot portar a la destrucció, per6 també a la felicitat. 5. En l'últim assaig, I'autor fa un recorregut per la historia de Roma: hi veu un imperi que justifica la seva existbncia en fer de la guerra una indústria, com digué Schneider a I'Histoire des doctrines militaires. Parlant dels orígens, se'n destaca la formació de Roma per la importancia estratbgica dels turons on s'assenth, cosa que li permeté el control del baix Tíber. Roma fou un campament saquejat i incendiat múltiples vegades per ser reconstru'it tantes d'altres. L'impacte en el món hel.l&nic al segle 111 marca les diferbncies amb aquesta cultura, cultivadora de 1'intel.lecte a I'individu (l'autor n'exalsa el fet de <<saber, mentir, font dels mites), enfront de Roma, dirigida cap a una praxi col.lectiva. Polibi, pero, admira la capacitat tactica dels romans, entre els quals la funció d'estimular els combatents prevalia per damunt de guiar-los, funció propia del cap de tropes grec (aghein straton). La importhcia creixent de l'organització militar a Roma es fa palesa en el fet de les compensacions honorífiques i lucratives que aquesta atorga als soldats. Les milícies suposaren juntament amb els esclaus i els cristians els problemes sociopolitics més importants de 1'Imperi i portaren a guerres civils i a rebelalions. Cal no oblidar, pero, els problemes amb els provincials i estrangers en general (Bdhuc després de la Llei de Caracal.la al 212, que concedia la ciutadania a tots els habitants lliures de 1'Imperi -sempre fou un distintiu d'honor la procedencia ithlica). D'altra banda, l'augment de la població, el moviment migratori dels pobles que crea nous centres de producció i de poder, unit a la renúncia a l'ofensiva i al tancament dintre del limes (culte a l'otium, com s'ha dit anteriorment) contribui'ren a la caiguda de 1'Imperi rom& el qual existí més aviat en funció de la conquesta i no tant com a institució. Els punts que criden l'atenció especialment en aquest assaig de Luciani són, d'una banda, el relleu que dóna a la preskncia de la terminologia militar a quasi tota la literatura romana, tot i mancant-hi una tratística política (exceptuant el De Republica de Ciceró) per la dedicació juridico-tbcnica dels polítics. D'altra banda, el fet que amb la caiguda de 1'Imperi es revifin estructures anteriors: en el terreny lingüístic, les llengües romaniques es formen a partir del llatí vulgar, tot i que mantenen el substrat lingüístic amb qui? aquell es troba; en el terreny militar, els cavallers medievals venen a desenvolupar les funcions que en altres temps eren prbpies dels herois. El senyor medieval és, a més, una fi- gura sacra que exerceix I'ius primae ELIO MONTANARI noctis apotropaic, sobre la verge, La sezione linguistica del Peri que és un element per cultivar i reHermeneias di Aristotele cuperar, la qual cosa contrasta amb Vol II,Il Comento, Florkncia la tradició de conquesta exclusivament material que comporta l'es1988,359 pp. tructura militar de 171mperi roma. Molt encertada em sembla la conclusió final que fa I'autor sobre la reEn examinar I'obra present, ens laci6 de l'home amb la mort, és a dir trobem davant d'una tasca veritaamb tot al10 que I'espanta i l'atrau. blement minuciosa d'analisi i de coLa guerra implica per a l'home un mentari. En efecte, tot i que I'autor intent d'apropiació, al qual dóna alcentra el seu treball exclusivament tres motivacions espirituals i noms en els quatre primers capítols de solemnes, a fi d'amagar la por i el l'esmentat tractat d7Aristbtil, el derepte a la mort que ella mateixa tall amb qub el professor Montanari comporta. procedeix a l'hora de matisar les L'autor afegeix, al final d'aquest possibles interpretacions, de revisar assaig, un quadre-resum que exposa les variae lectiones, de treure, en fi, amb claredat els fets políticotot el suc al text, fa que el seu comilitars i econbmico-socials i les lleis mentari s'estengui al llarg de més de que vegueren la llum als segles i i tres-centes pagines sense que pugui 11 dc. dir-se que hi sobri res. De la ma d7A.G. Luciani passeEl llibre comenGa amb la presengem, doncs, per I'escenari de les antació del text íntegre dels quatre catigues Gri:cia i Roma, a la vegada pítols que serveixen de base al coque ens va assenyalant amb molt mentari, amb un aparat crític exd'encert diverses escenes i ens haustiu, que recull tant les variants marca un fil conductor entre ambde la transmissió directa com les de dós decorats. La cultura grega trasla indirecta. Trobem a faltar, perb, pua en la seva literatura el perill de una traducció, que possiblement esla hybris, posició d'orgull enfront tigui continguda en el primer volum, dels déus, causa dels mals de I'hoque s'anuncia com i1 testo. De tota me; mentre la <<pragmatica>> Roma manera, si s'ha repetit el text origiveu en la inactivitat, I'otium, la nal, no veiem per qui: no es pot recorda fluixa en la qual cal gronxar-se petir la traducció, que fóra útil per a per gaudir de la vida, pero cal també tothom, no tan sols per als que no parar compte a no caure en la desiconeixen la llengua grega, car l'obsdia que porta a la perdició de l'hocuritat en certs passatges del grec me, d'una ciutat O del mateix Imperi dYAristbtil esta fora de qüestió. A roma. continuació, es procedeix a l'estudi, Montserrat Llarena i Xibillé articulat per capítols, del text perícoRe per perícope, il.lustrant els diversos problemes d'interpretació