Recensions

teratura científica produida des de Weinreich i intentant esbrinar-ne, sobretot, els diferents elements distintius definits en la primera part del treball, quant a satira. Les conclusions, amplíssimes (pp. 283-293), intenten ((definir, una mica que és Apocolocyntosis diui Claudii de Seneca i intenten, a més, aplicar els coneixements extrets de l'analisi exegetica d'una única obra antiga com és aquesta, a d'altres obres antigues amb característiques semblants, perb també a obres que podríem anomenar successores contemporinies de la tradició representada aquí per Seneca, molt en la línia ja descrita al final de la primera part del treball, d'intentar lligar estudis i coneixements sobre satira antiga i moderna. En resum, un llibre que, a pesar d'alguns punts que es podrien considerar accessoris-(i no hem volgut entrar en qüestions de detall d'interpretació sempre discutibles, com fa per exemple R. Astbury en la seva recensió de la Classical Review de 1988, perque creiem que no corresponen a un comentari general com aquest), es constitueix, a partir de la seva aparició, en referencia insubstitui'ble dins de la literatura científica de 1'Apocolocyntosis de Sheca, tant pel que significa de recorregut crític a través d'aquesta literatura, com per les prbpies observacions, interpretacions i informació de la Dra. Cortés, sempre atenta a la revisió raonada i crítica del que s'ha escrit abans de I'aparicio del seu llibre, ofereix de la seva prbpia collita. Joan Gómez Pallares P. V. COVA-R. GAZICHG. E. MANZONI-G. MELZANI, Studi sulla lingua di Plinio i1 Vecchio, Pubblicazioni della Universita Cattolica del Sacro Cuore, Mil2 1986,233 pp. Studi sulla lingua di Plinio i1 Vecchio recull quatre treballs dedicats monogrificament a I'estudi de la llengua de la Naturalis Historia de Plini, des de diferents punts de vista i tocant aspectes particulars de I'obra. Els treballs, firmats per Pier Vincenzo Cova, Roberto Gazich, Gian Enrico Manzoni i Graziano Melzani (tots ells lligats d'alguna manera a la citedra de Llatí de la Facultat de Magisteri de la Universitat Catblica a Brescia), tenen com a nexe comú principal, al nostre entendre, la matbria motiu d'analisi i la docbncia compartida dels seus autors, pero poca cosa més: tot i tractar-se de I'edició d'un volum unitari sobre un sol tema i, diu l'qdvertiment del comeqament del llibre, des d'un punt de vista metoPologic homogeni, no hem advertit nosaltres cap voluntat real ni cap resultat específic que permeti dir-nos que el llibre té una línia estructural definida clarament, que s'inicia amb el primer treball i acaba amb unes conclusions generals, aportades a partir de les concFusions particulars de tots quatre autors. No es tracta, ni molt menys, de criticar negativament aquest aspecte general del treball (parlarem breument més endavant dels resultats particulars de cada es- tudi), sinó d'emmarcar-10 adequadament per tal que el lector no es dugui a engany quan vulgui consultar l'obra. No es tracta d'un recull estructuralment i metodolbgica homogeni, que permeti afrontar la NH a partir d'una informació i uns resultats particulars, perb enfocats des d'una mateixa perspectiva: com es diu també en l'ccadvertiment,, (i aquest és el punt de vista amb qui: s'ha d'anar a consultar el llibre) i quattro saggi sono indipendenti tra loro nella conduzione e nei risultati. 6s a dir, que a l'hora d'afrontar diferents punts d'interbs del text plinia, no hi ha plantejaments previs comuns ni metodologia compartida ni tan sols conclusions generals sobre la NH a partir dels coneixements particulars de cada estudi; no hi ha ni índexs generals de l'obra que permetin una consulta molt més profitosa, encara que aixb no és d'estranyar perqui:, en el fons, estem davant de la publicació conjunta de quatre articles sobre un mateix text i, normalment, el plantejament material previ amb qui: hom encara la confecció d'un article no és el mateix ni duu als mateixos resultats que el d'un llibre, i aixo, realment, és el que es detecta en el volum que ara comentem. Fetes aquestes breus observacions sobre el plantejament global del llibre, passem a comentar el contingut específic dels seus treballs, el qual, feli~ment, no té res a veure amb el que hem escrit fins ara, perqub una cosa és la pretesa idea amb qui: es volen unir sota una mateixa coberta i títol quatre treballs específics i una altra és la informació i esforq que cada un d'aquests aporta a la crítica pliniana. El primer dels estudis (pp. 13142), de Pier Vincenzo Cova, és un magnífic i exhaustiu treball sobre L'ablativo assoluto nella Naturalis Historia, i a més, és oportú, com també ho són els altres tres (i aquest sí que és un merit i encert conjunt), pel fet que en els darrers vint-i-cinc anys s'ha escrit realment poc sobre la llengua de l'obra de Plini, mentre que s'han dedicat els més grans esfor~os a tocar temes de literatura o institucions. El treball de Cova és interessant perqui: es fixa com a única fita l'estudi crític dels punts de vista lingüístics sostinguts i mantinguts fins al moment de la redacció del seu treball (tot i que la seva bibliografia s'atura uns anys abans) sobre un sol punt de l'obra pliniana: l'ablatiu absolut. I ho fa d'una manera exhaustiva, recollint, agrupant i analitzant tots els casos d'abl. abs. detectables a la NH, des dels punts de vista que ell defineix prbviament, marcant uns parametres generals for~a convencionals per a aquesta construcció sintactica (l'abl. abs. analitzat com a cas particular d'abl. amb atribut nominal o verbal, amb trets definidors i graduals, com la univocitat en la relació dels seus membres o l'accessorietat de la construcció): sistematitza l'abundant material procedent de la NH en funció de la caracterització (de més a menys plena) dels seus elements (p. 27: dalla piena funzionalita alla pura relazionalita), deixant per a una analisi posterior, i fora d'aquesta estructura, formes com la d'abl. abs. amb conjunció i amb estructura gramatical propia, que no es poden enquadrar en l'esquematització precedent. De la sistematització efectuada per Cova se n'extreuen conclusions molt interessants: la gran predilecció de Plini per la construcció estudiada, que utilitza no solament en situacions de certa complexitat narrativa, sinó també en molts passatges estrictament tkcnics; el gran us de la construcció denota ambigüitat lingüística, resolta sovint, no gracies a procediments sintactics, sinó semantics i també a través de l'acumulació d'abl. abs. i a l'abus de la construcció amb participi; de l'organització jerarquica de la sintaxi pliniana, extreta-a partir de I'analisi de l'abl. abs., se'n dedueix que l'autor utilitza els mateixos elements que podia haver utilitzat una prosa classica, perd amb una clara manca d'equilibri intern en els seus períodes: el seu missatge lingüístic, avui (indica Cova a la p. 140), ens pot semblar obscur (més del que ho seria per als seus contemporanis) perque li manca l'evidencia del factor extralingüístic i aquesta manca l'acusa Plini més que altres autors. En suma, al seu discurs inconnex, amb successions llargues de periodes sintactics, l'abl. abs. li dóna la possibilitat d'anar afegint informació sense grans maldecaps. Importants idees del prof. Cova extretes a partir de I'analisi exhaustiva d'una sola construcció pliniana, la de l'abl. abs. El treball de Roberto Gazich. Tecnica di inserzione e struttura dell'exemplum narrativo nella Naturalis Historia (pp. 143-169) estudia els exempla que Plini introdueix al llarg de la NH, tant per descobrir-ne els motius de la seva inclusió dins del discurs plinia, com per analitzar intrínsecament els mateixos exempla, per arribar a descriure'n un model tipologic. Propiament no arriba a conclusions de cap tipus i el que trobem en I'article és una sistematització molt bona del material recollit. Els dos darrers estudis del llibre (el de Gian Enrico Manzoni, Arcaismi e grecismi nella lingua della Naturalis Historia, pp. 171-200, i el de Graziano Melzani, Un aspetto della lingua d'uso nella Naturalis Historia: interiezioni ed espressioni esclamative, pp. 201-233) ens duen cap a un mateix tipus de conclusions, en part ja apuntades per Cova en el primer treball: la llengua de Plini a la NH denota un acostament a la llengua d'iís quotidia del seu temps i una complicitat amb el lector. Sembla que l'autor atorga una gran confianFa a la capacitat de comprensió del seu ccpúblic* i, en conseqii&ncia, dedica els seus esfor~os, més a la recopilació de dades que a una acurada atenció estilística (cf. Manzoni, p. 200). També queda pales aquest contacte més directe amb el lector a través de la freqüent aparició d'exclamacions i crides d'atenció dins d'un text científic, la qual cosa conferiria a l'obra un caracter més obert i amical, com si l'autor volgués fer participar dels seus interessos comuns als lectors (cf. Melzani, p. 233). Quatre excel-lents treballs particulars sobre la llengua de la NH pliniana, que ofereixen en el fons, i encara que no ho trobem escrit al Ili- bre, uns pocs trets conclusius comuns sobre el seu motiu d'estudi. Aquests trets es poden resumir en la idea que cal revisar seriosament el concepte pel qual es creu que Plini és un mal escriptor: la seva llengua (i els estudis ara ressenyats es preocupen forca per demostrar-ho) és una llengua més o menys d'ús quotidi8 (no pas popular), amb les servituds que aixo comporta, que es preocupa més per transmetre &una manera planera el major nombre de coneixements possible que no pas per fer-ho d'una manera acurada estilísticament. Quatre estudis importants, exhaustius i oportuns sobre la llengua de Plini, que haurien pogut ser encara molt més útils si els autors haguessin tingut la voluntat real d'unir-se i constituir-se en eina homogknia de treball, tots quatre. Ara ho s6n, per6 per separat. Joan G6mez Pallar&s