Recensions

en la seva principal especialitat. Com a complement, A. Balil (pp. 33-35) fa un intent d'integració del document en el context de las tabulae de la conca del Duero, que, sempre segons la nostra opinió, resulta hipotecat per la dolenta comprensió textual analitzada més amunt. El mateix autor tracta (pp. 36-40) a continuació de la urbanització de la conca del Duero, i R. Martin Valls (pp. 41-43) de la ubicació d'Amallobriga, que posa fi a la primera part. Unes consideracions finals (pp. 95-98), a carrec d'A. Balil i R. Martín Valls, on es fa un resum breu del tractat, cerca d'unificar els esfor~os individuals dels especialistes que, de manera desigual, han col.laborat en una obra que té el m&rit fonamental de posar-nos a l'abast, per primera vegada acuradament, un document de gran interks per al coneixement de les relacions d'hospitalitat en epoca flavia, i d'afegir-hi el context arqueolbgic, sempre útil a l'hora d'interpretar els textos epigrhfics. Javier Velaza Frias ral, dedicada, en principi, a l'exkgesi de 1'Apocolocyntosis diui Claudii de Stneca. Un treball d'aquesta magnitud i característiques exigeix sempre la precisió d'alguns punts de refertncia apriorístics. El primer d'ells, i que R, Cortés té ben present, és el de la literatura critica escrita sobre la dtira senequiana. En aquest sentit, I'últim treball de conjunt important sobre aquesta obra era el d'O. Weinreich, Senecas Apocolocyntosis, Berlin, 1923, la qual cosa vol dir que el llibre de R. Cortés pretén omplir, també amb un treball de conjunt, el buit temporal que va de 1923 a 1985 i, a més, recollir tota la literatura científica varcia1 que, incessantment, ha anat apareixent sobre el tema, per utilitzar-la en aquesta anhlisi. El segon punt de refertncia, probablement imprescindible (es trobi o no explicitat en un llibre d'aquestes caracteristiques) per a aquest tipus d'anhlisi, és el del fonament tebric sobre el qual es basa aquesta anhlisi. Quk diu la teoria literhria antiga i moderna sobre el gknere al qual pertany I'obra motiu d'estudi? R. CORTES, Teoria de la sátira. Análisis de Apocolocyntosis de Séneca, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Extremadura, Caceres 1986.320 pp. Rosario Cortés, professora de la Universitat d7Extremadura, presenta amb aquest llibre la seva tesi doctonecessari replantejar-se el coneixement tebric sobre el gknere literari ccsatiran i tots els seus possibles trets distintius, o podem simplement assumir el que s'ha escrit fins ara i aplicar-ho a l'analisi de l'obra sense més dilació? Ambdós pressupbsits han estat contemplats com a leit-motivs, gairebé. ver R. Cortés en el desenvolu- , . pament del seu llibre, i aquesta contemplació l'ha duta a aplicar-10s d'una manera exhaustiva. ~n efecte, l'autora manifesta la seva volun- tat (proleg, p. 11) d'intentar recollir tota la literatura parcial produi'da sobre 1'Apocol. des de Weinreich (seixanta anys de literatura científica!), per aplicar la informació que se'n desprengui críticament a l'analisi del text i, a més, pretén fer-ho des d'una perspectiva nova, reelaborant (o reinterpretant) la teoria literaria sobre la satira a partir de la revisió dels escrits dels erudits grecs i llatins, pero també dels moderns i contemporanis. Dos aspectes, doncs, molt ambiciosos que defineixen I'estudi i que I'autora intenta desenvolupar en la seva obra d'una manera fortament diferenciada. La primera part del treball desenvolupa una analisi de teoria literaria sobre la satira gairebé exhaustiva, en qui: s'intenta, al capdavall, delimitar-ne les característiques distintives per poder-les aplicar després a la interpretació especifica de 1'Apocol. 6s una extensa primera part d'introducció tebrica, en la qual es comen- $a intentant distingir, ja a partir dels estudiosos antics, entre satira i invectiva (I. Historia y teoria de sátira e invectiva en la Literatura Latina, pp. 17-37), amb una descripció del que van escriure sobre el tema (directament o indirecta) Varró, Lucili i Horaci (I.B. Sátira e invectiva: Varrón y Lucilio, pp. 19-30 i I.C. Horacio y su teoria, pp. 30-37). Segueix aquesta primera part analitzant les doctrines retoriaues sobre el ridiculum i la invectiva (fonamentalment: Ciceró i Quintilia), les quals, si bé no tenen una relació directa amb el g&nere literari de la satira perqui: estan enfocades sempre des del punt de vista de la utilització ttica per part d'un orador, si que poden aportar llum sobre com són interpretades pels autors analitzats (11. Retórica: su aportación al estudio de la sátira y la invectiva, pp. 37-77, amb tres subapartats dedicats a A. Doctrina retórica del ridiculum; B. La invectiva en la Retórica i C. Procedimientos del ridiculum en Cicerón y Quintiliano). Acaba aquesta primera part analitzant les teories actuals sobre la satira, la ironia i la parodia. Realitza l'autora un recorregut crític pels diferents estudiosos que s'han preocupat del tema (Frye, Kernan, Rosenheim, Mack, Paulson, etc.), recorregut que, partint ja de la prbpia base de la seva existencia i la relació amb el contingut de I'estudi (alb que s'amaga i interpreta actualment darrere de paraules com satira o ironia no és elmateix que s'hi amagava quan Si:neca escrivia el seu atac contra Claudi), considerem innecesari en un estudi exegktic sobre 1'Apocolocyntosis diui Claudii, la qual cosa no vol dir que, per se i en un altre context, no sigui valuós (111. Teoria actual, pp. 77-125). El llarg recorregut teoric desemboca en l'analisi de l'obra de S&neca, la qual, al llarg de tota la segona part del llibre (Anblisis e interpretación, pp. 127-282), és disseccionada seguint la seqüi:ncia dels diferents episodis que la componen (I. Titulo, proemi0 y marco temporal; 11. Muerte de Claudio y alabanza de Nerón; 111. A las puertas del Olimpo; IV. Concilium Deorum; V. Viaje a 10s infiernos: funeral de Claudio i VI. Claudio en 10s infiernos), amb l'ajuda i la interpretació constant de la li- teratura científica produida des de Weinreich i intentant esbrinar-ne, sobretot, els diferents elements distintius definits en la primera part del treball, quant a satira. Les conclusions, amplíssimes (pp. 283-293), intenten ((definir, una mica que és Apocolocyntosis diui Claudii de Seneca i intenten, a més, aplicar els coneixements extrets de l'analisi exegetica d'una única obra antiga com és aquesta, a d'altres obres antigues amb característiques semblants, perb també a obres que podríem anomenar successores contemporinies de la tradició representada aquí per Seneca, molt en la línia ja descrita al final de la primera part del treball, d'intentar lligar estudis i coneixements sobre satira antiga i moderna. En resum, un llibre que, a pesar d'alguns punts que es podrien considerar accessoris-(i no hem volgut entrar en qüestions de detall d'interpretació sempre discutibles, com fa per exemple R. Astbury en la seva recensió de la Classical Review de 1988, perque creiem que no corresponen a un comentari general com aquest), es constitueix, a partir de la seva aparició, en referencia insubstitui'ble dins de la literatura científica de 1'Apocolocyntosis de Sheca, tant pel que significa de recorregut crític a través d'aquesta literatura, com per les prbpies observacions, interpretacions i informació de la Dra. Cortés, sempre atenta a la revisió raonada i crítica del que s'ha escrit abans de I'aparicio del seu llibre, ofereix de la seva prbpia collita. Joan Gómez Pallares P. V. COVA-R. GAZICHG. E. MANZONI-G. MELZANI, Studi sulla lingua di Plinio i1 Vecchio, Pubblicazioni della Universita Cattolica del Sacro Cuore, Mil2 1986,233 pp. Studi sulla lingua di Plinio i1 Vecchio recull quatre treballs dedicats monogrificament a I'estudi de la llengua de la Naturalis Historia de Plini, des de diferents punts de vista i tocant aspectes particulars de I'obra. Els treballs, firmats per Pier Vincenzo Cova, Roberto Gazich, Gian Enrico Manzoni i Graziano Melzani (tots ells lligats d'alguna manera a la citedra de Llatí de la Facultat de Magisteri de la Universitat Catblica a Brescia), tenen com a nexe comú principal, al nostre entendre, la matbria motiu d'analisi i la docbncia compartida dels seus autors, pero poca cosa més: tot i tractar-se de I'edició d'un volum unitari sobre un sol tema i, diu l'qdvertiment del comeqament del llibre, des d'un punt de vista metoPologic homogeni, no hem advertit nosaltres cap voluntat real ni cap resultat específic que permeti dir-nos que el llibre té una línia estructural definida clarament, que s'inicia amb el primer treball i acaba amb unes conclusions generals, aportades a partir de les concFusions particulars de tots quatre autors. No es tracta, ni molt menys, de criticar negativament aquest aspecte general del treball (parlarem breument més endavant dels resultats particulars de cada es-