Recensions

anversos y, sobre todo, la de 10s muy variados reversos, en cuanto a personificaciones alegóricas, fastos imperiales, conmemoración de aniversarios, etc., incluyéndose además las más importantes leyendas referentes a emperadores y sus cargos. Asimismo se examinan ciertas acuñaciones peculiares, como las llamadas póstumas, realizadas por otro emperador después de la muerte del personaje a quien van referidas, las de consagración en función de la divinización de la figura imperial, así como las monedas de restitución, que constituyen una reacuñación o repetición con 10s mismos tipos, presentando un carácter conmemorativo. También, y finalmente, se abordan las muy interesantes y a la vez problemáticas contramarcas, así como el desarrollo que experimentaron las cecas durante este periodo. Una vez expuestas estas consideraciones generales sobre las acuñaciones imperiales, se pasa a realizar una ordenación cronológica de las emisiones, destacándose el papel que desempeñan cada emperador y su época en la propia evolución de éstas, por 10 que respecta a la materia, ley y forma. Por Último, con unos muy prácticos y obligados apéndices clasificatorios de abreviaturas más frecuentes, cargos, titulos, representaciones alegóricas, etc., se cierra esta obra que, pese a no intentar ser un compendio de numismática romana, creemos resulta de gran utilidad para todos aquéllos que se interesen por esta importante fuente histórica. G. Carrasco Serrano A. BALIL ILLANA i R. MARTIN VALLS, editores, Tessera hospitalis de Montealegre de Campos (Valladolid). Estudio y contexto arqueológico, Monografias del Museo Arqueológico de Valladolid 1988,101 pp. Es tracta d'una obra col-lectiva en la qual han col.laborat vuit autors, entre historiadors i arqueblegs, amb l'objectiu fonamental d'aclarir la problematica promoguda per la Tessera hospitalis de Montealegre, i ferne conkixer el context arqueolbgic. El llibre, acuradament editat, com ja és habitual en les monografies d'aquest Museu, es presenta dividit en dues parts, amb una breu introducció d'E. Wattenberg. La segona part (pp. 45-94) es dedica íntegrament a l'estudi arqueologic del jaciment, descobert l'any 1985 a conseqükncia del trobament casual de la peGa quan es realitzava la cimentació d'un edifici privat. Les aportacions de M. Rojo Guerra, M. V. Romero, A. Balil, G. Delibes i F. Romero donen una visió prou completa dels abundants materials apareguts: plats i gots de ceramica comuna i terra sigillata, dolia, ceramica celtibbrica, una gran quantitat de vidres de diferents tipus (que fins i tot han pogut ésser recomposts), un excepcional gerro de bronze i una figura de brau, també d'aquest material, que probablement hom ha d'interpretar en un context religiós. Aquestes i d'altres troballes completen un ric jaciment que, com ja hem assenyalat, és objecte d'una acurada descripció i d'una interpretació que ens sembla encertada en termes generals. La pesa, perb, mbs important és l'esmentada tessera hospitalis, la qual, malgrat la seva descoberta encara recent, ha estat objecte ja d'altres estudis, sense que la seva interpretació, al nostre parer, sigui definitivament aclarida. La primera part, doncs, de l'obra present (pp. 13-43) es marca com a fita la tasca de descriure, transcriure, interpretar i treure conclusions del document esmentat. L'estudi epigrific, a carrec de R. Martin Valls (pp. 14-22), és molt més complet no pas els que aportava la bibliografia anterior i, amb una fotografia ben aclaridora, no permet ja dubtar de la lectura del text. La forma de les lletres coincideix amb la cal.ligrafia que cal esperar tenint en compte la datació del document: l'any 134 d.C., sota l'imperi d'Hadri8. La tristament desapareguda M. L. Albertos és l'encarregada de la traducció i interpretació textual que és, de molt, la part més problemitica de la tasca. Pren com a referbncia les tesserae conegudes del NO peninsular i, després de reconeixer les greus dificultats estructurals de l'epígraf, proposa una solució que, des del nostre punt de vista, s'ha de precisar i corregir. En opinió de l'autora, es tracta d'un pacte d'hospitalitat entre uns individus d'Amallobriga i el populus senatusque Caucensium, representat per tres persones amb onomistica romana: Granius Silo, Aemilius Sapienus i lubius Proculus. Aquesta interpretació topa, perb, amb qualques dificultats que val la pena assenyalar: d'una part, no arriba a resoldre el problema dels tres nivells onomistics del text: individus amb un sol nom, individus amb dos noms i d'altres amb tria nomina. D'altra banda, hom no comprbn massa bé com poden ésser Caucenses Silo, Sapienus i Proculus, quan són ells els qui van renovar el pacte amb el Poble i el Senat de Cauca. I en aquest aspecte l'organització sintictica del text és prou clara. Altrament, ens sembla de cabdal importincia I'aparició al text de la fórmula tessera hospitalis que, en l'epoca en la qual és datat el nostre document, sembla haver estat substitulda per altres, com tabula, hospitium i que no apareixia des de l'any 27 p.C., a la tessera de Moguer. Totes aquestes dades són, al nostre entendre, claus fonamentals per a la comprensió del text que l'autora no arriba a prendre en la deguda consideració, i és per.aixb que no podem estar-hi totalment d'acord. L'estudi de l'onomastica del document esti dividit segons el seu caracter: A. M. Canto i el també tristament desaparegut A. Balil s'ocupen dels cbnsols que apareixen a la datació (pp. 26-29); L. Zulius Ursus Servianus i Publius Vivius Varus i resolen de manera forqa satisfactbria el problema de I'esmentat d'aquell, sis mesos després de la seva mort. A. Balil ens parla breument dels noms romans; M. L. Albertos, una altra vegada, dels noms indígenes, adduint-hi molts paral.lels amb la solvencia que sempre ha demostrat en la seva principal especialitat. Com a complement, A. Balil (pp. 33-35) fa un intent d'integració del document en el context de las tabulae de la conca del Duero, que, sempre segons la nostra opinió, resulta hipotecat per la dolenta comprensió textual analitzada més amunt. El mateix autor tracta (pp. 36-40) a continuació de la urbanització de la conca del Duero, i R. Martin Valls (pp. 41-43) de la ubicació d'Amallobriga, que posa fi a la primera part. Unes consideracions finals (pp. 95-98), a carrec d'A. Balil i R. Martín Valls, on es fa un resum breu del tractat, cerca d'unificar els esfor~os individuals dels especialistes que, de manera desigual, han col.laborat en una obra que té el m&rit fonamental de posar-nos a l'abast, per primera vegada acuradament, un document de gran interks per al coneixement de les relacions d'hospitalitat en epoca flavia, i d'afegir-hi el context arqueolbgic, sempre útil a l'hora d'interpretar els textos epigrhfics. Javier Velaza Frias ral, dedicada, en principi, a l'exkgesi de 1'Apocolocyntosis diui Claudii de Stneca. Un treball d'aquesta magnitud i característiques exigeix sempre la precisió d'alguns punts de refertncia apriorístics. El primer d'ells, i que R, Cortés té ben present, és el de la literatura critica escrita sobre la dtira senequiana. En aquest sentit, I'últim treball de conjunt important sobre aquesta obra era el d'O. Weinreich, Senecas Apocolocyntosis, Berlin, 1923, la qual cosa vol dir que el llibre de R. Cortés pretén omplir, també amb un treball de conjunt, el buit temporal que va de 1923 a 1985 i, a més, recollir tota la literatura científica varcia1 que, incessantment, ha anat apareixent sobre el tema, per utilitzar-la en aquesta anhlisi. El segon punt de refertncia, probablement imprescindible (es trobi o no explicitat en un llibre d'aquestes caracteristiques) per a aquest tipus d'anhlisi, és el del fonament tebric sobre el qual es basa aquesta anhlisi. Quk diu la teoria literhria antiga i moderna sobre el gknere al qual pertany I'obra motiu d'estudi? R. CORTES, Teoria de la sátira. Análisis de Apocolocyntosis de Séneca, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Extremadura, Caceres 1986.320 pp. Rosario Cortés, professora de la Universitat d7Extremadura, presenta amb aquest llibre la seva tesi doctonecessari replantejar-se el coneixement tebric sobre el gknere literari ccsatiran i tots els seus possibles trets distintius, o podem simplement assumir el que s'ha escrit fins ara i aplicar-ho a l'analisi de l'obra sense més dilació? Ambdós pressupbsits han estat contemplats com a leit-motivs, gairebé. ver R. Cortés en el desenvolu- , . pament del seu llibre, i aquesta contemplació l'ha duta a aplicar-10s d'una manera exhaustiva. ~n efecte, l'autora manifesta la seva volun-