Les crítiques de Mn. Josep Perarnau a la meva edició del manuscrit barceloní del "Memorial del pecador remut" de Felip de Malla

LES CRITIQUES DE MN. JOSEPPERARNAU A LA MEVA EDICIO DEL MANUSCRIT BARCELONI DEL <<MEMORIAL DEL PECADOR REMUTn DE FELIP DE MALLA Manuel Balasch Altrament si a la ciutat existeix fins i tot un subjecte que sigui capas de cercar per tots els mitjans persones per acusar-les, i que calumnii' els altres sense preocupar-se de si ho fa o no cautament, no podríem trobar ningú menys útil per a si mateix que aquest Aristogiton. Per qui?? Perqu& el qui acusa els altres i fa processar tothom cal que sigui, ell mateix, irreprotxable; si no fos així la maldat d'aquest tipus faria que els altres sortissin absolts. Dembstenes, Contra Aristogiton, I, 39. Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que comenci a tirar-li pedres. Evangeli de sant Joan VIII, 7 Mn. Josep Perarnau ha acotat críticament diverses vegades la meva edició de l'obra de Felip de Malla Memorial delpecador remut; la critica es refereix als tres primers volums, és a dir, a la totalitat del meu treball sobre el manuscrit barceloni de l'obra de Felip de Malla. La primera de les crítiques sorti a la Revista Catalana de Teologia VIII (1983), pp. 475-478. No s'ocupa dels aspectes textuals, sinó del contingut i del valor i del sentit de l'obra, i els elogis que fa de la meva tasca, vet-10s aqui: <<Ningú no li podri discutir l'elogi substantiu (en comparació amb el qual les possibles critiques són autentiques petiteses) d'haver posat a les mans del possible lector una obra de primera, per no dir de primerissima, categoria, abans d'ell inaccessible. Per aixb, moltes gricies,,. Déu meu, i com canvien les coses! Pensi's que pel tercer volum, obra en les seves característiques exacta als dos primers volums esmentats, Mn. Perarnau em blasma de manera tan agra com immerescuda. La primera de les critiques que aqui interessen directament sorti a 1'Arxiu de Textos Catalans Antics 3 Barcelona 1984, pp. 290-293; s'ocupa dels dos primers volums. La recensió feta per Mn. Perarnau dels dos primers volums és objectiva i cordial. Assenyala errades de transcripció i alguna hipotktica dissonancia entre la ratio tebrica establerta en el prbleg del primer volum (pig. 56), de la qual avanqo ja que fou redactada personalment per l'editor Sr. Josep M. de Casacuberta, de santa membria, i el meu text. També proposa alguna lectura com a conjectura. I aquí mateix vull observar que Mn. Perarnau fa una llista de lectures errades, per mi, i de la lectura del seu redactat sembla que se'n desprengui que l'adduit per ell és només una mostra, per6 quan escric aquestes ratlles (maig del 1988) tinc motius per creure que allb que ell reporta és tot el que ha trobat. La importhncia volumktrica del fruit de la seva recerca no sembla gens decisiva. Perb aquí hi ha una frase que potser anuncia el futur: *Si dedico una certa atenció a possibles faltes és perqui! estic segur que aixb contribuira a fer encara més acceptables els volums següents, (p. 291). 6s important per a mi fer una exegesi d'aquesta frase, que hauria hagut d'emmarcar la crítica següent, la del tercer volum: Mn. Perarnau parla, amb una contenció encertada, de <<faltes possibles,,. I admet que els meus volums son <<acceptables>>. MCs encara, a la mateixa pagina 291, una mica més amunt, hom llegeix: <<La feinada que aixb (el conjunt del meu treball de l'edició) haura representat per a Manuel Balasch, que resulta ben patent en les phgines d'aquests dos volums, és mereixedora de tota mena de gratitud i d'enhorabona,,. De tota manera, Mn. Perarnau m'havia assenyalat unes errades de transcripció que jo mai no havia verificat, convengut de la solidesa de la crítica, i en general del treball, del canonge de Sogorb-Castelló. Pero amb el temps aquesta meva seguretat havia de rebre una primera sotragada, i no l'última, per descomptat. Quan vaig comenqar a transcriure el manuscrit valencia de Felip de Malla em vaig posar al costat la transcripció que Mn. Perarnau va publicar I'any 1978 de I'inici del text del manuscrit en el seu llibre Felip de Malla. La correspond2nciapolítica. I vaig descobrir, amb gran sorpresa i decepció, que hi havia errors greus, i en llocs no difícils, la lectura dels quals hom pot fer amb dihfana claredat. Perb aquest tema, el deixo per a després. Recentro, doncs, el tema. Dolgut per la inacceptable crítica que Mn. Perarnau fa de la meva edició del tercer volum de Felip de Malla m'he posat a comprovar, una per una, les hipbtetiques errades que descobreix en el meu treball. Aquí exposo el resultat de la meva acurada recerca. a) Llocs on les esmenes de Mn. Perarnau són correctes. 1) Vol. I, p. 124, línia 358, lloc del manuscrit IOC, diu: eco cor meu incivil>> - ha de dir: eco cor meu dur, incivil,,. 2) Vol. I, p. 165, línia 336, 1l.d.m. 20c, diu: ccanar on lo>> - ha de dir: ccanar no lo~. 3) Vol. I, p. 181, línia 279, 1l.d.m. 25a, diu: ceprepes,, - ha de dir ceperpresa>>. 4) Vol. I, p. 182, línia 810,ll.d.m. 25a, diu: cequi us ha de dalt>> - ha de dir ccqui.ns ha d'alt>>. 5) Vol. I, p. 198 (aqui el mateix Mn. Perarnau s'equivoca, perquk posa 189. Ell m'hauria de concedir que algun petit error tipografic pot ser perdonable. Pero no, ho aprofita tot.), línia 353,ll.d.m. 29d, diu: apassar per plases>> - ha de dir: ccpassar per plasa,. 6) Ara ve un error molt gros, del qual no em sento responsable, vol. 11, p. 107; manca una línia de l'original, com va assenyalar Mn. Perarnau, de manera que el text ha de quedar: línia 288 (aquesta és correcta i figura a 170riginal): cela pena per 10 entrenyo,,, ara el text que manca: cement, bé saps tu que amor avoreix tota triga e tot>> aqui s'acaba el text omes, i continua el text, línia 889: ceseparament...>>. Em sembla, ho dic humilment, que un error aixi, en la correcció de compaginades, no se m'hauria escapat. En fi, diguem que en Últim terme n'acceptaria la responsabilitat. 7) L'error anterior és gros, i ja he dit el que en penso; en canvi d7aquest d'ara dic sense dubtar-ne que no és meu. A la p. 122 del segon volum, o perqui: els va caure, o pel que sigui, que no ho arribo a endevinar, als tipografs se'ls va perdre l'última ratlla (la 418). Advertiren l'error, pero no restitulren el text correctament, que ha de ser aixi, ratlla 417: cccaritat, que és, ratlla 418 errada totalment; ha de dir: ccregina e maestressa nostra, que tot amant no sent les sues>>, línia 419: cedolors,>> etc. I ja en aquest punt haig de dir que la minuciositat de Mn. Perarnau és excessiva; amb mínimes variants, i tot perquk afecta més d'una ratlla, aquest error me l'assenyala dues vegades, una que jo dic que és la valida o central, i una altra (quina insistkncia!) quan diu, cap al final de la p. 291 del volum 3 de l'ATCA, de les línies 418 de la p. 122 de la meva edició i 446 de la p. 123 que són repetides. Fent aixo, infla l'entitat volumetrica de les errades, i l7efecte en el lector o possible investigador depassa el límit just. b) Errors de Mn. Perarnau en esmenar-me 1) Contra el que Mn. Perarnau diu, a vol. i, p. 191, línia 143, 1l.d.m. 27d, la lectura inequívoca és la meva: <<Cartagerna>> i no acartagbnian que llegeix Mn. Perarnau; m'estalvio raons de tipus fonbtic i d'histbria de la llengua que abonarien la lectura genui'na del manuscrit. 2) Molt més gros és l'error de Mn. Perarnau en el que segueix. Al vol. I, p. 216, línia 868,ll.d.m. 35 b, surt dues vegades, molt a prop l'una de l'altra, el mot ccsimulaciÓ>). En Perarnau només el veu una vegada, a la 'línia 868, i m'esmena dient que cal llegir ccstimulaciÓ.>> Doncs no, l'dnica lectura correcta i possible és la meva, i del manuscrit. Escriu Felip de Malla: ecaquesta simulació era en 10s juheus crucifixós de Jhesds: se feyer haver ira contra Jhesus per zel de la ley e de Moysbs, e havien-la per odi e rancor de la sua persona...>>. Perb la cosa no s'acaba aqui, només una mica més amunt, a la línia 860 de la p. 216 ja surt aquest terme: la supbrbia personificada, ens explica Felip de Malla, cccavallerej8 e s'esforsa en la mort de Jhesús palessament com en aquells qui cridaven 'crucifige, crucifige' e ab simulació, com en Cayfas>>. I només una línia més avall: <<Ira cavalca sobre un strus, el qual així matex designa simulació>>. El nostre canonge de Sogorb-Castelló hauria hagut de fixar-s'hi més. 3) En el vol. 11, p. 65, línies 665-666,11.d.m. 59b Felip de Malla escriu: <(tot 10 cors>>, i Mn. Peraxnau m'esmena amatent; segons ell cal llegir: cetot 10 cos>>. Déu meu! Com qui no ha llegit el manuscrit valenci8 del Memorial, on la grafia constant d'aquest mot és <<cors>>, amb el plural corresponent <<corsos>>. Mn. Perarnau rectifica temerariament, quan en aquests casos la conducta més prudent és respectar la grafia del manuscrit i veure-les a venir. 4) I un altre lloc ben instructiu. En el vol. 11 també, p. 225, línia 15, 11. d. m. 107b dono el text següent com a lectura del manuscrit: <<en vil loch com és Calvari mont,, que Mn. Perarnau m'esmena: ceen vil loch com és Mont Calvari,,. Bé, el que aqui passa és que hi ha un error de copista, que escriu dues vegades la paraula <<calvari>>, abans i després de cemont,,. Mn. Perarnau sosté que el mot <<mont>> després de <<Calvari>> ha estat ratllat, per6 sóc incapas de veure la ratlladura, i a més a més em sembla clar que aquí el terme <<calvari>, és un adjectiu, per l'elemental raó gramatical que cemont>> és un substantiu, i en aquest cas l'hipbrbaton que resulta de posar l'adjectiu davant del substantiu encaixa molt més en l'estil del nostre tebleg. És qüestió de sensibilitat en la justesa de dicció. c) Altres minúcies Resta encara algun lloc, perqub Mn. Perarnau no deixa res per verd, que m'imputa com a error de transcripció, quan són tristos, tristos, sí, errors tipografies. 1) Vol. I, p. 197, línia 318,ll. d. m. 29c, diu: <<a anticipar)) i ha de dir: c<e anticipar*. 2) Vol. I, p. 242, línia 673, 11. d. m. 43a, diu: <<filil)> i ha de dir: <<fill)>, 3) Vol. I, p. 274, línia 799, 11. d. m. 52d, diu: cca satisfer, i ha de dir: cce satisfer,. 4) Vol. 11, p. 144, línia 185,ll. d. m. 82a, diu: celur frares)) quan ha de dir: c<lurs frares)>. d) Un error no vist per Perarnau I perqub el conjunt de la meva edició sigui fidedigna al maxim, assenyalo un error greu de puntuació que se'm va escórrer, i que cal esmenar. Al vol. I, pp. 88-89,ll. d. m. 22b cal suprimir el punt i a part de la línia segona de la p. 89, substituir-10 per una coma i escriure seguidament cesi donchs.. .>>. Fins aqui la critica que faig a la crítica de Mn. Perarnau. El to d'aquesta recensió, no tan cordial com el de la Revista de Teologia Catalana, no ateny tanmateix cap nivell que sigui molest. De tota manera val a dir que la critica no m'agradh, per6 no la vaig comprovar en els seus detalls perqui3 aleshores jo estava convenqut de la solidesa massissa del treball de Mn. Perarnau. El que més em va doldre fou que denegués a la meva edició la qualitat de critica, p. 291 de 1'Arxiu.. .: ccel text dels dos primers volums no es pot considerar definitiu perque presenta falles, de vegades d'un cert gruix.* No havia dit a la recensió de la Revista Catalana de Teologia que són ccpetitesesn? En qub quedem? Reconec humilment els meus errors, pero a partir d'ells, ara i aqui, arribar a la conclusió que la meva edició no és crítica, que no pot ser tinguda per tal, aixb és excessiu. En la meva ja llarga experiCncia de revisor de textos a la Fundació Bernat Metge asseguro sincerament que he trobat edicions crítiques amb moltes més faltes (i alguna vegada en textos més breus) que les que veritablement aqui se'm poden certificar, i puc hdhuc declarar que en les edicions més acurades sempre s7hi troba algun error, que jo he subsanat, naturalment, en passar el text a la Fundació, de manera que la nostra, modesta a nivell internacional, Fundació Bernat Metge presenta en alguns volums de Tucidides i de Demostenes, de Plató, textos grecs un pttl més exactes que el d'algunes grans edicions alemanyes o angleses, potser no revisats amb tant d'amor. La meva edició del text de Felip de Malla en el Memorial del pecador remut és ben critica, i com a tal pot ésser manejada. Acabada l'edició del manuscrit barceloni calia encetar la feina del manuscrit valencia. Mossttn Vicenq Rocosa, persona veritablement experta en l'art de la fotografia, es va prestar amablement a viatjar a Valttncia per microfilmar el manuscrit, i un cop ja en possessió meva vaig comenqar a transcriure'l, i per guiar-me fins on fos possible, vaig agafar la transcripció que del principi del text del manuscrit Mn. Perarnau n'havia fet al seu llibre Felip de Malla. Correspondtncia política, pp. 102-105. I em trobo: 1) p. 102: cesperant e optant la mia ardent e inquisitiva calor per venir a notícia ... D. L'error és evident, l'infinitiu és ccpemenir>>. 2) El segon error que descobreixo és molt gros. Som ja a la p. 103, on llegim en la transcripció de Mn. Perarnau: <<empero, car 10 Pare dels lums qui habita en 10s cels reblanit de la nostra ignorancia, duplicada il.lustraci6, co és de fe e de rahó, premis al tron. ..P. Aquest text transcrit aixi és un galimaties inextricable, no vol dir res de res. I Mn. Perarnau hi passa, tiri endavant, pero el nyap solemne aquí romania. El text del manuscrit diu: cedel Paren. Jo no sé si Mn. Perarnau el substituí anguniosament per cclon per mirar de salvar una mica un text que no entenia gens, o si fou un error que li passa desapercebut. La clau de volta és la seva mala lectura cereblanit>> que cal llegir: crreb la nit>>; la lectura correcta és aixi: ccemperb, car del Pare dels lums reb la nit de la nostra ignorancia duplicada il.lustració.. .>>. 3) Quatre línies més avall llegim: aNecessitat e justícia manen a la tua racional creatura ab (sic: o) omnipotent príncep,,. Bé, si hi hagués hagut la preposició <cab>> la intuició de Mn. Perarnau hauria estat exacta. Per6 és que en el manuscrit hi ha la interjecció <<o>>. 4) A la mateixa p. 103, bastant més avall Mn. Perarnau transcriu: <ce teu és e de tu tot quant me promeu [sic: promou?] Per6 la lectura proposada és falsa; cal llegir ccpromttn>> i el text corre flui'dament: c<e teu és e de tu tot quant me promttn a la tua dilecció ... >>. 5) L'última paraula d'aquesta pagina és també una lectura errada; el manuscrit no diu: <<a peu de descalp) com posa Mn. Perarnau, sinó <ca peu e descalsn, que és la dicció que, a més a més, reclama el geni de la llengua. 6) Som a la p. 104, una mica més avall del seu mig. El text d'ara és llati: <<et existimarent quod confestim regnum Dei manifestaretur>>. El text llati és correcte, perb és que el manuscrit no diu ccquodv, diu <<per>). Mn. Perarnau l'ha subsanat correctament, perd ho havia d'advertir d'alguna manera. O és que aqui s'ha oblidat del corcó que li és la seva akribeia? 7) Dues línies més avall llegim: acorregir de lur error,) quan el text del manuscrit és: acorregir de la lur errorn. 8) A la mateixa p., a la línia cinquena comensant per baix: <<Aquest)>, quan el text del manuscrit és: <<E aquest,). 9) Al final d'aquesta mateixa línia Perarnau transcriu: alo Xe dia de la prima lunació.,, Diu el manuscrit: <<. . . de la dita prima lunació)). 10) A la p. 105, cap a la meitat, Perarnau transcriu: <<eren de ell, manifestant)>, quan al manuscrit hi ha només: <ce manifestant)). 11) A la mateixa línia llegim <rlongament)> quan al manuscrit el mot consta: <<longuamentn. 12) 1-una altra errada massa grossa. Quan a la p. 105 ens dóna l'explicit del manuscrit valencii: <<O gloriós miracle de mon senyor Jhesús, presta són de dar responsió. ..D. La <<o)) del text de mossbn Perarnau sembla que cal interpretar-la com una interjecció. Tirem endavant: <<presta són de dar responsió>). <<Són)>, així accentuat, és tercera persona plural. I on és el subjecte? En tot cas sera singular, algun substantiu del qual <<presta>) és predicat nominal. On és aquest substantiu? En la transcripció de Mn. Perarnau no apareix per enlloc. El que aqui ocorre és que la transcripció ha estat feta a tota velocitat, sense cap ni peus, sense fixar-se en absolut en el contingut veritable del text, que Mn. Perarnau hauria hagut de comengar a transcriure més amunt. La Teologia personificada s'adresa a Felip de Malla: <<E prepara, fill meu, devotament ton cor e ta lengua a fer-me altra demanda, car pus que sia de alguna cosa concernent la Dei'tat, o la humanitat, o alguna obra o gloriós miracle de mon senyor Jhesús presta son (sense accent!) de dar responsió...>>. Naturalment, la <<o)> a qui: aleludíem és conjunció copulativa disjuntiva. M'estalvio qualsevol comentari. I ara arribem al punt veritablement enutjós d'aquesta historia, la despectiva crítica que a I'ATCA 6, pp. 362-364 Mn. Perarnau etziba al tercer volum de la meva edició crítica del Memorial de Felip de Malla: <<Un text d'aquesta naturalesa i la consideració que sera difícil d'arribar a una nova edició durant anys, sembla que haurien d'exigir que la presentació que la present edició en dóna fos tan fiable com fos possible. I, dissortadament, hem de confessar que la lectura del volum ha estat insatisfactoria.. .D. On són, ara, els errors? És curiós: jo alguna vegada amb ingenu candor havia dit a Mn. Perarnau que les primeres galerades d'aquest tercer volum, les havia esmenades directament sobre el manuscrit. I aixo deu haver actuat tan fortament en el subconscient de Mn. Perarnau que ara no declara trobar cap error de transcripció; ara he puntuat malament: a.. .és massa faci1 de presentar un feix de llocs en els quals la puntuació no sembla ésser la que l'autor hauria donat al text>>. La qual cosa no obsta que en el seu elenc hi posi suposades errades no de puntuació. I d'aixo, quk en surt? Mn. Perarnau em proposa quinze esmenes a quinze lectures segons ell equivocades. Pero, quines esmenes! En llur gran majoria són detalls insignificants que no alteren per res el sentit de la dicció. Per exemple, a la p. 42, la paraula final de la línia 207 c<fap difícilment deixa endevinar que el subjecte de la frase és <<tu>>. Pero aquest retret és absurd: que cal fer-hi si Felip de Malla ho va escriure aixi? i0 és que Mn. Perarnau insinua que el fet que en la meva edició el mot clogui la línia enfosqueix la comprensibilitat? Una altra vegada el meu ackrrim crític ha descobert una -mínimaerrada, per6 proposa una solució que esbotza definitivament el lloc. A la p. 41 de la meva edició, línia 174, lloc del manuscrit 116b, la lectura que jo dono és: {{alegra pobretat d'esperit contenta més avant ... n. Sí, em vaig equivocar lleument quan després del mot c<d'esperit>> no vaig posar interpunció suau, una coma, mai un punt, que és el que proposa Mn. Perarnau, perquk <<contenta>> és un adjectiu referit a <<alegra pobretat,,, i el punt i seguit estableix una solució total de continultat, i el paragraf següent queda absolutament ininteleligible: <<Contenta més avant de tota ordinació divinal, humil, simple e graciosa plena de pacikncia e de consolació spiritual, poch tement e poch redubtant tota mutació de prospera fortuna mundanal>>. Amb la puntuació de Mn. Perarnau el text resta aixi, sense cap verb conjugat entre els dos punts i seguit. Altres vegades m'insinua lectures que el manuscrit no autoritza: <<Hom es pregunta si "mortal" de 641884 i "franchs" de 661928 no haurien de ser respectivament "moral" i "flanchs", aixi com "trenes" les "treces" de 93/401>>. Doncs no: les lectures que jo dono són rigorosament les del manuscrit; adverteixo que a l'entorn del ccmortalu del lloc 123b, que és la lectura del manuscrit, hom llegeix manta vegada <<moral>>, de manera que <<mortal>> com a lectio difficilior del lloc resta plenament justificat. I el manuscrit en el lloc 123d, que és el de la línia 928 de la p. 66, ofereix la lectura c<franchs>> per uns que cauran a l'infern. Jo em pregunto si Felip de Malla podia pensar que l'infern té flancs. Posem adhuc que, en un altre sentit, la lectura de Mn. Perarnau arribi a ésser suggestiva: no sera en cap cas obligatoria, perquk el mot <<franch>> s'escau molt bé a aquest context, per tal com designa també <<llibertat>>, els qui es condemnen, ho fan voluntariament. Anoto que la lectura <<franchs>> dóna una pregonesa teologica al lloc que li és negada per la lectura simplement topografica c<flanchs>>. Pel que fa a les cctreces,,, la paraula és totalment normal, com ho justifiquen Alcover-Moll en el DCVB, és el paralelel del castelli <<trenzas>>. En el lloc 153188, lloc del manuscrit 150b, el text és: <<tot ajuda exaudició>>. Que aquí hi ha una duresa de dicció és innegable; Mn. Perarnau proposa de llegir: <(Tot ajud a exaudició,,; d'acceptar esmenar el text, jo llegiria, més normalment: <<tot ajuda <a> exauditió>>; perquk la solució que proposa Mn. Perarnau no es troba com a possible en la llengua de Felip de Malla, és a dir, difícilment trobaríem casos paralalels que fessin pensar en aquesta solució. Pero com a comú denominador de tots aquests casos cal notar la insignificincia; Mn. Perarnau, agullonat per un inexplicable tivec, els aporta perquk no n'ha pogut trobar de més entitat. El mateix cal dir de dos llocs esmentats a la p. 95 de la meva edició, línies 470 i 471. Mn. Perarnau diu que després de <<junyir>> caldria posar punt, i també després d'<cobservada>> Ambdues lectures, la meva i la d'ell, són admissibles, la diferkncia és totalment irrellevant. Mn. Perarnau té raó zbsoluta només en set casos dels que proposa, per6 solament un té alguna entitat, els altres són menuderies que cal esmentar només per tenir un cataleg total de les errades, i res més. 1) De primer, el cas que dkiem que presenta un cert relleu. Al lloc 140a, línies 578-580 de la p. 120 vaig establir el text: <<E per donar exemple de obeir a obedikncia.. . ?I la sua vida e B la sua sensual affecció preferida,, quan la lectura correcta és la proposada per Mn. Perarnau: <<E per donar exemple de obeir a obedikncia.. . a la sua vida e a la sua sensual affecció preferida,,. Els que segueixen són errors minúsculs en entitat i importancia: