El llatí epigràfic de la Safor valenciana

Josep Antoni Clua ABSTRACT In this paper, the author studies the main characteristics of the Latin epigraphy from a Valentian region, the Safor. His intention is to give us a whole exposition of the linguistic material. The words are classified according to their morphological condition, being included sigla, abbreviations, etc. Nominative and dative cases proliferate. This corpus is anchored in a rural region, so thatpolitical personalities are missing. Introducció La comarca de la Safor, per la seva configuració geogrhfica, constitueix una unitat de trets distintius ben definits pel que fa al seu poblament. Quant a la llengua, l'epigrafia ens demostra com, des d'bpoca romana, va gaudir també d'una veritable uniformitat en els seus elements. Maygrat que la nostra informació sobre la romanització a la Safor sigui encara molt migrada, som del parer que cal utilitzar cada vegada més aquesta nova i reviscolada ciencia epigrafical, per tal d'esbrinar el que els monuments o la ceramica no poden il.lustrar. ' Tot i que no sigui aquest I'objectiu del nostre estudi, no podem deixar d'esmentar algunes novetats bibliografiques pel que fa al País Valencia, i que ens poden servir de parió: F. ARASA GIL, Cuadern. de Prehist. y Arqu. Castellonense, 4, 1977, pp. 321325; F. BELTRAN, Epigr. Latina de Sagunto, Valtncia 1980, i G. ALFOLDY, <<Neue und revidierte Inschriften aus Saguntumn, ZPE, 41, 1981, pp. 219-243, o G. ALFOLDY, aEin Corpus der rom. Inschriften aus Saguntum und Umgebung~, AE Arq. 54, 1981, pp. 117-140, amb correcció d'algunes lectures de F. BELTRAN; G. PEREIRA, Inscripciones romanas de Valentia, Valtncia 1979, o els treballs de G. ALFOLDY, Respublica leserensis, Valencia 1977, i Los Baebii de Saguntum, Valtncia 1977, I'obra de R. EN GUIX^ C. ARANEGUI, Taller dehforas romanas de Oliva, Valtncia 1977 i un poc anterior el treball de A. VENTURA, Játiva Romana, Valtncia 1972. entre d'altres. D'altra banda, la reunió en un corpus-carta epigrhfica de les inscripcions saforenques gracies a la publicació de la Carta arqueológica de la Safor dels estudiosos J. Aparicio, V. Gurrea, i S. Climent ha fet molt més faci1 la tasca de presentar aquí el material lingüístic que les esmentades inscripcions forneixen. Ara bé, no pas totes les trentacinc inscripcions recollides i estudiades en aquella monografia tenen les mateixes característiques2. Un estudi més detallat, que inclogués el context arqueologico-geografic, la materia sobre la qual s'escriu la inscripció, la cronologia i subclassificació de les inscripcions entre les que tenen un caracter públic, les de caracter privat, i les que tenen un caire sagrat, i alhora els problemes de realia, i d'interpretació de paraules i del text en general, ens mostraria 17heterogene'itat de les inscripcions, si són apocrifes, si tenen a veure amb l'antiga demarcació de la Safor o es relacionen, en canvi, amb d'altres municipis o comarques confins, etc. Finalment, no totes ens forneixen un cabal lingüístic semblant, ans al contrari, sovint es tracta de petits i escadussers fragments o d7inscripcions perdudes i transmeses per estudiosos de la centúria passada o del Renaixement. Esmentem, a titol d'exemple, els noms de Gregori Mayans, G. Simancas, Cean Bermúdez, Nicolás Antonio i, fa més de mig segle, l'edició de Sanchis Sivera, La Diócesis Valentina. Estudios Históricos, Valencia, 1920. El conjunt epigrafic actual de la Safor es compon de trenta-set inscripcions3 de text conegut, és a dir, aquelles que ens han estat conservades o de les quals tenim notícia abans de la seva p6rdya. Malgrat que d'algunes es desconegui la seva localització actual4, l'afortunada edició de Sanchis Sivera fa que incloguem en la relació numbrica les dades ambigües d'inscripcions i que, almenys ara per ara, considerem objecte del nostre estudi inscripcions que la investigació posterior titllar& potser de <<falses>>. A aquest nombre hi afegirem, en el nostre recull Itxic, dues inscripcions més que no han estat incloses en el treball esmentat (Carta arqueológica.. .). Les dues inscripcions a les quals ens referíem en la nota anterior han estat trobades a Villalonga i en el terme municipal de Gandia respectivament. Pel que fa a aquesta darrera, vegeu I'estudi de G. ALFOLDY a Ullal, 9, pp. 77-78. L'altra, inesbrinable encara, resta intdita. En aquest sentit assenyalem a títol comparatiu que han desaparegut pocs epitafis en relació amb d'altres comarques o ciutats vei'nes -poso per cas Xhtiva-, i no ens ts, doncs, tan necessari guiar-nos, per al nostre estudi, de la lectura que en van fer els epigrafistes antics. Si d'acord amb la distribució acceptada normalment, les inscripcions es poden dividir en votives dedicades a divinitats-, honorífiques -amb destinataris: emperadors, cavallers, senadorsi funeraries, val a dir, pero, que el conjunt d'inscripcions llatines de la Safor presenta els tipus propis de l'epigrafia funeraria alto-impera1 amb l'estela com a forma més comuna, i amb cinc exemplars trobats al terme d701iva, dos a Rafelcofer i un a ~btova'. Tanmateix, tenim també plaques quadrades de sepulcres, blocs de possibles monuments, ares funeraries, i tot aquest material pertany, insistim, al que hom anomena <<monuments funeraris,,. És ben cert que les inscripcions que conservem no difereixen pel que fa al tipus de fórmules i tipus de lletra, cosa que és freqüent a la Tarraconense durant la primera meitat del segle 11. A més, la dispersió de totes les nostres inscripcions és fonamentalment coherent amb un context arqueologic que ens mostra l'horitzó de poblament rural al qual ens referirem més endavant. D'altra banda, és plenament fefaent que la Safor, que pertanyia a la Provincia Hispaniae Citerioris dintre del Conventus Cartaginensis, era una província assignada a l'emperador. Per tant, devia tenir una administració pública, de caire rural sens dubte, encara que tingués algun centre político-administratiu un xic més important6 dintre de la xarxa de camins entre nuclis de poblament que creuaven aquesta comarca. El fet és que, des d'una distribució bastant semblant i homogknia del poblament prehistoric i posteriorment ibkric, s'arriba a un resultat divers i fragmentat en petites propietats rurals amb una quantitat limitada de villae, conegudes com a ckl.lules econbmiques7. Una altra tasca a la qual ens empeny la troballa d'inscripcions és la consideració de la possibilitat que entre la variada onomastica persoCf. J. GISBERT, aL't?~oca romanas, dintre del Llibre de la Safor. Sueca 1983. . . pp. 244-246. Les pagines q;e assenyalem fan esment de l'epigrafia romana a la safor: Pensi's en el iaciment araueolbaic anomenat taller d'amfores romanes dlOliva, - trobat dins de I'actual casc urba -vegeu I'estudi suara esmentat de R. ENGUIX i C. ARANEGUIi tambC amb la partida de la Catorzena (Potries) -vegeu J.A. GISBERT, -La vil.la romana de la Campina-Catorzenan, Guaita, 1, La Safor febrer, 1982i amb I'anomenat Hort del Comte (Daimús), que coincideixen tots dos amb la situaci6 de dues de les grans vil.les de la comarca. ' Paradigma o model de poblament no pas infreqüent a la Tarraconense i tampoc a la resta de les províncies romanes. Per les seves similituds esmentem la comarca barcelonesa del Vallt?s, malgrat la seva llunyania de la Safor. Vegeu I'estudi de M. MAYER i I. RODA. La romanitzacid del Vall2s segons l'epigrafia, Sabadell 1984. nal, aparentment no representativa, se'n puguin treure referhcies a ciutadans romans amb filiació important, amb carrecs polítics gens menyspreables o que tinguin un cert parentiu amb d'altres individus de la Tarraconense o de la eti ica'. Aquestes i altres qüestions entorn de les troballes epigrafiques poden ésser objecte de posteriors recerques i treballs molt valuosos. Tanmateix creiem que cal posar abans les bases lingüístiques si hom vol aixecar consideracions i interpretacions relatives a la romanització a la Safor. Aquest és, doncs, el nostre objectiu en les línies que segueixen. Un examen minuciós, sempre Útil, no tant per a la configuració d'un llatí ccsaforencn, com per a destacar amb tota seguretat que el material lingüístic (gramatical i Mxic) de les inscripcions de la Safor no ha d'ésser negligit ni menystingut per les histbries globals epigrafiques. El material lingüístic Comptem amb un material lingüístic d'unes 477 U o paraules grifiquesg, la major part de les quals correspon a inscripcions conservades * Diguem en aquest sentit alguns suggeriments-a priori. En primer lloc, prop de I'actual Tíjola (província d'Almeria) cal situar la respublica Tagilitana, ciutat donada a contixer a partir d'un epígraf que recorda la donació feta per Voconia Avita.. . Aixa ens pot fornir elements de parió amb la nostra coneguda i debatuda inscripció rVoconia Paxs, tot i que aixb ia va ésser suggerit per Hiibner i Masdeu, encara que no pas d'una manera explícita. Recentment el mateix A. VENTURA, OP. cit., p. 108 ha citat com el nom VOCONIUS apareix també en una inscripció de Cartagena, i a la Galia, Brithnia, i Nbric en formes derivades, analitzant una inscripció de Xativa. D'altra banda, no existeix una prosopografia de la Tarraconense i dels seus aconventis. Tanmateix, a partir de les llistes senatorials per províncies elaborades arran de la celebració del Col.loqui internacional sobre Epigrafia i Ordre Senatorial (Roma 1981), hom podrh escatir més facilment les possibles relacions entre personatges de les inscripcions saforenques i el conjunt del conventus. Efectivament, cada vegada són més freqüents els epígrafs on es troben nous senadors o cavallers a la Tarraconense. De troballa recent són el barcelonks Minicius Natalis, o el consular Decius Valerianus, governador de la Tarraconense I'any 238, tot i que són més freqüents els que es coneixen pertanyents a la Bktica. Seguirem els procediments de recompte esbossats pel prof. V. BEJARANO en el Boletín del Instituto de Estudios Helénicos, Barcelona, vIr (1973), pp. 20 i SS. Voldríem agrair ací sincerament 1'excel.lent mestratge del prof. V. Bejarano, de qui tots els que el coneixem ens sentim deutors. Les directrius d'aquest treball que teniu entre les mans les ha marcades ell i a ell volem remetre els possibles encerts; no és, tanmateix dns6euvos de cap errada. ' i una porció poc considerable a les inscripcions amb text arribat per transmissió libraria o, en el seu cas, manuscrita. En aquest nombre hi ha incloses formes que apareixen en les 51 sigles o abreujaments que conté el nostre corpus. Convé assenyalar, a més, que aquestes són de fhcil interpretació en les nostres inscripcions, i el seu desenvolupament anira posat entre parentesis. D'altra banda, queden minvats considerablement els testimonis epigrhfics sobre la flexió nominal i verbal, car les sigles i abreujaments solen afectar el final de les paraules. El nombre de paraules dubtoses i inescrutables, fruit de la ruptura o desaparició d'una part més o menys considerable de certes inscripcions es redueix a 15, i 19 són les vegades en que apareix assenyalada l'edat del difunt quan aquest mori, i la mitjana que en resulta, a títol només de curiositat demografica, és d'aproximadament uns 34 anys. No és pas massa freqüent la restitució d'una o més lletres afectades per la ruptura o desaparició d'una part de la inscripció, i tampoc incideix molt en l'escatiment de la flexió dels mots. Uns 125 són els termes constituits per paraules senceres (el 26,20 %). Seguim l'index numeric i afegim una lletra ordinal (a, b, c, etc.) a les inscripcions tal com les trobem numerades en -la Carta arqueologica suara esmentada de J. AparicioV. Gurrea-S. climentl0. Noms (substantius i adjectius). Temes en*d (la. declinació). Nom. sg. MVNATIA, 109 c; FAVSTA, 109 c; [~]AEBI [a], 108 a; SATVRNINA, 104 b; VOCONIA, 104 a; VALIDA, 102 C; PoMPIL[~~], 102 a; MINICIA, 100 C; POMPEIA, 89; [lo] [C]VSTA, 10; MVNA[t]IA, 111; POMPEIA, 89; AP(pia), 104 b; IVLIA, crG>>; PLACIDA, c<G>>; SEM[~]RONIA, <<V)>; [~IVSTA, <<V)>; LIB(erta), 109 C; LIBERTA, 102 C; LIBERTAE, 85; F(ilia), &>>. Gen. sg. BITINIAS, 104 c; Dat. sg. [q]VIE[tae], 95 b; [baebiae], 95 b; Abl. sg. GALER(ia), 102 a; GAL(eria), 100 c; GAL(eria), 100 b; REPVBLICA, 102 a; SVA, 102 a. Temes en*-o- (2a. declinació). Nom. sg. RVSTICVS, 118; SVLPICIVS, 118; P(ublius), 118; BAEBIVS, 117; L(ucius), 117; [r]VSTICVS, 116 b; L(ucius), 116 a; 'O Les dues inscripcions que no són incloses en la Carta Arqueologica ... seran abreujades així: Inscripció terme de Gandia: MG*; Inscripció de Villalonga: nVr. SAVFEIVS, 116 a; CN(aeus), 116 a; FESTVS, 111; [plOMPEIVS, 109 b;; ACILIVS, 109 a; PILIGNVS, 109 a; M(arcus), 109 a; [nIUMISIANVS, 106; NVMISIVS, 106; APPIVS, 104 c; Q(uintus), 104 c; MARCELLVS, 104 c; APPIVS, 104 c; Q(uintus), 104 c; FVLVIANVS, 104 b; Q(uintus), 104 b; AP(pius), 104 b; C(aius), 102 c; MARCILIVS, 102 a; MINIVIVS, 102 a; SEVERINVS, 100 c; SEMPRONIVS, 100 c; C(aius), 100 c; HOMVLLVS, 100 b; SER(vius), 99 c; OBILVS, 99 c; P(ublius), 99 a; C(aius), 99 a; L(ucius), 99 a; NEDIMVS, 99 b; SAVFEIVS, 99 b; CN(aeus), 99 b; CN(aeus), ?99 b; L(ucius), 99 b; CONSTITVTVS, 95 a; RATT'IVS, 95 a; Q(uintus), 95 a; CAMPANVS, 90; VALERIVS, 90; CLA(udius), 89; P(ublius), 89; C(aius), 89; TERENTIVS, 86; IANVARIVS, 86; TERENTIVS , 86; M(arcus) , 86; ACILIVS , 85 ; M(arcus) , ASMENVS, 82; CLAUDIVS, 82; APPIVS, 82; Q(uintus), 82; THA[u] [ma]STVS, 86; BAEBIVS, <<GB; C(aius), GGD; FLORVS, <<GB. SER(vus), 111; FILIVS, 106; GNATI, 104 c; F(iliu), 104 b; FILIVS, 102 a; F(ilius), 100 C; LIB[erti], 85. Gen. sing. IUSTI, 111; MVNATI, 111; Q(uinti), 109 c; Q(uinti), 111; C(naei), 116 a; Q(uinti), 104 b; CARPI, 104 a; PROCVLI, 104 a; BANINII, 104 a; SITI, 102 c; C(ai), 102 c; Q(uinti), 102 c; MARCI, 102 a; P(ubli), 100 b; C(ai), 100 c; CN(aei), 99 c; SAVFEI, 99 c; [c]N(aei), 106; C(ai), crG~. AN(norum), 116; AN(norum), 111; AN(norum), 109 a; A(nnorum), 108 a; A(nnorum), 104 b; ANNORVM, 102 a; ANNOR(um), 100 a; AN(norum), 100 b; A(nnorum), 99 a; AN(norum), 99 c; AN(norum), 95 a; AN(norum), 89; AN(norum), 86; AN(norum), 82; A(nnorum), ccG~ ; AAN(norum), c<V)>. Dat. sing. PARDO, 104 d; PHILINO, 103; BRINO, 103; NICOSTRATO, 103; POM[pei]O, 103; ATELLIO, 100 b; P(ublio), 100 b; VERECVNDO, 100 b; P(ublio), 99 a. FILIO, 104 e; FILIO, 104 c; VIRO, 103; FILIO, 102 a; F(ilio), 100 b; FIL(io), 100 b; PATRONO, 99 a; PATRONO, 89; P(atrono), 86; SVO, 95 b; SVO, 116 b. Abl. sign. [testa]MENT(o), 95 b; ANNIS, 104 d. Temes en consonant i en -i- (3a. declinacic5). Nom. sg. TRVPO, 117; VXOR, 114 d; PAX, 104 a; SOROR, 102 b; MATER, 102 a; DECVRIO, 102 a; NVMI(tor), 89; PISTOR, 85; H[e]R[es]?, 104 a; VXOR, ~(GD. CARTA XNENSIS, 104 c; AFINIS, 102 c; ALCIDIS, 102 b; DAMA[li]S, 111; C[ivis], 104 c. Gen. sg. CLEMENTIS, 104 a; VXORIS, 103. Dat. sg. [ux]ORI, 103; CONTVBERNALI, 82. Nom. pl. PARTES, 85. Acus. pl. MESES, 104 d. Abl. pl. HONORIBVS, 102 a; OMNIBVS, 102 a. Temes en -ui en -e- (4a. i 5a. declinacions). Nom. pl. DIES, 104 d. Noms grecs (la., 2a. i 3a. declinacions). Nom. sg. THYMELE, 116 b; CALITICE, 104 d; ASATE, 100 c; MYSTES, 100 a; PIALE, 99 b; ASTEROE, 89; EROS, 85; SITICHE, 99 a; ESYCHUS, 116 a. Dat. sg. POLY[de]UCI, 99 a. Superlatius. Dat. sg. CARISSIM(o), 104 c; PIISSIMIS, 103; CARISSMAE, 103; INDVLGENTISSIMO, 102 a; PIISSIMO o PIISSEMO, 104 b. Pronoms. a) Pronoms personals. SIBI, 102 a; SIBI, 100 b. b) Possessius. SVIS, 102 a (Dat. pl.) c) Demostratius. HAS, 85 (Acus. pl.) d) Indefinits. QVISQVIS, 85; QVISQVIS, 85. El verb. Indicatiu. Present: IMPRECOR, 85; SVM, 102 c; PERCVRRIS, 85; D(at) o D(edidt), 99 b. Pret. perf. [plOSVIT, 103; FECIT, 104 b; I(ussit), 111; VIXIT, 104 d; FECIT, 104 d; CVRA(vit), 85; C(uravit), 89; Q(uravit), 116 b; P(osuit), ccG,,. Subjuntiu present. DICAS, 85. Infinitius. FAC(iendum), 85; F(ieri), 89; F(IERI), 111; F(aciendum), 116 b. Participis. FVNCTVS, 102 a; MERENTI, 104 d; L(ibens), 99 b; M(erenti), 102 b; M(erenti), 99 a; M(erenti), 89; M(erenti), 86. Formes passives perifrastiques. SITVS EST, 117; La resta esta inclosa en I'apartat posterior sobre sigles per tal d'evitar la repetició. Adverbis: H(ic) cfr. en sigles; BENE, 104 d; B(ene), 102 b; B(ene), 99 a; B(ene) 89; B(ene), 86. Preposicions. a) Amb acusatiu: IN, 85; b) Amb ablatiu: IN, 102 a; (ex) ,95 b. Conjuncions. ET, 104 c; QVE, 86; VTI, 85; ET, 104 d; ET, 104 a; ET, 104 a; ET, 103; ET, 102 a; ET, 100 b. Sigles i abreujaments estereotipats. HIC SITUS EST, 117; H.S.E., 116 b; H.S.E., 116 a; H.S.E., 111; H.S.E., 109 c; H.S.E., 109 b; H.S.E., 109 b; S.T.T.L., 108 c; H.S.E., 108 b; D.M.S., 104 d; H.S.E., 104 c; D.M.S., 104 b; D., 103; B.M., 102 b; H.S.E., 102 a; D.M.S., 102a; H.S.E., 100c; H.S.E., 100a; B.M., 99a;H.S.E.,99 c; S.T.T.L., 89; B.M., 89; F.C., 89; H.S.E., 89; P.B.M., 86; D.M., 86; HSE (sense interpunció), 86; H.S.E., 85; H.S.E., 82; S.T.T., 85; L.D., 99; H.R. (Heres), 104 a; SVO F.Q., 116 a; HIC S.E., ccG>>; No esmentem les sigles sobre l'edat (ex. A(nnorum). DVBBIA. F(ilius)?, 111; HISPA.. . , 109 b; (. . .)IO, 103; ELE.. .RR, 100 c; ... BVS, 102 b; EDI( ...) VS, 102 b; MDV, 110; M ..., 110; ... ARINVS, 110; ... ANIV ..., 110; EG ..., 103; ADILIVS, 103; CLA(udius) o CLA(udia), 10.5; BAEBI(a) o BAEBI(5), 105; ME.R. ccV,>. NUMERALS - CARDINALS. LXXXX, 89; XXVII, 95; XV, 99; X, 100; LX, 99; XXX, 100; X..., 102 a; LXXX, 109; XX, 111; XVIII, 116; LXXV, 109; I, 108; VIII, 104; V, 104; XXXXIII, 104; XVI, 104; XII, 104; LXXXX, 86; L, <cG>>. Pel que fa a les peculiaritats grhfiques, fonetiques i morfologiques, més aviat exigües, que apareixen en estudiar el Corpus Inscriptionum de la Safor, mereixen assenyalar-se les següents: La grafia ccin en comptes de ccy~ en la penúltima sílelaba de SINTICHE, 99 a; l'elecció gramatical i possible de la forma no assimilada INPRECOR, 85, en comptes de IMPRECOR, així com de MESES, 104 d en comptes de MENSES. La notació possible de PIISSEMO per PIISSIMO, 104 b, amb possible apofonia o possible assimilació de la consonant oclusiva sobre la vocal, tot i que no és pas infreqüent. La grafia ce-i, en comptes de cc-ii>> del genitiu dels temes en ce-yo-D: