Recensions

concessió a una comunitat urbana d'una serie de privilegis jurídics semblants als de Roma. De les 175 comunitats de la regió de l'alt Genil, només tres o quatre frui'ren d'aquests privilegis; les restants eren possiblement ciuitates stipendiariae. Els orígens i la difusió del cristianisme són els temes de l'apartat cinque. El cristianisme de la Hisphnia és tarda (5s. 11 i 111). L'autor estudia alguns aspectes derivats de les actes del Concili d'Elvira referents a la societat hispana del segle IV, i pressuposa que la darreria del segle IV fou el final del procés de romanització de la població hispana. Finalment, Pastor ofereix I'estudi d'una inscripció monumental cristiana i el de dos epígrafs inedits també cristians, datables els dos primers al segle v, i el darrer, al període VI-VII. Creiem que l'autor comet alguns anacronismes quan parla del govern roma (p. 241) i del Concili nacional (p. 249). L'obra conclou amb un mapa del terme municipal de Loja (Granada), ben documentat, perd amb manca de llegendes especificatives interiors. A continuació, vénen sis lamines amb la reproducció de nou lapides i esteles. Ens estranya la numeració de les 1amines, perque el nombre roma de les llegendes de peu de pagina comenqa amb el número xv. Suposem que aquest fet correspon a una numeració correlativa d'un volum al qual pertany aquest estudi. Aquesta obra de Mauricio Pastor Muñoz és altament lloable per la minuciosa analisi de les dades documentals i arqueologiques, i per les conclusions ponderades que l'autor n'extreu. Pere Villalba AVIENO, Orla Marítima. Edició de José Ribeiro Ferreira Textos clássicos-23, Instituto Nacional de Investigaqáo Científica, Coimbra 1985, 81 pp. i un mapa. Aquesta obra presenta una aIntrodu@o>>, breu, la traducció de I'Ora maritima d'Avi6 (sense el text llatí), unes cCNotas* a continuació, una gBibliografia Selecta* i un afndice de nomes próprios*. En la ccIntroduqáo~, l'autor dóna unes dades biografiques sobre la vida d'Avib, apunta la seva labor com a escriptor i exposa les línies generals corresponents al desenvolupament del seu periple (pp. 11-14). Quant a la traducció, cal dir que és correcta, i l'autor hi revela un bon domini del llatí en la no faci1 problematica que, molt sovint, presenten l'estil i el lbxic d'Avit. La traducció, a més, conserva certs trets barrocs i arcaitzants propis d'una obra llatina tardana, la qual cosa fa que el lector vagi tenint consciencia que té a les mans un text de ['Antiguitat. L'dnica cosa que li objectem és la traducció dels versos 519-520, referents al pla de Barcelona. Ribeiro tradueix: 4Em seguida fica a cidade de Tarragona e o sitio ameno das ricas Barcelonas)) L'autor, en aquest punt concret, esta aviciat per la interpretació de Schulten referent a l'existencia de dues Barcelones, que devien ésser molt importants en I'tpoca d'Avit, pel sol fet de ser-hi consignades. Perb el terme Barcilo té una accepció prbpia, que en aquest vers cal usar: I'habitant de Barcilo. Les 125 notes són suficients. Ribeiro hi identifica punts geogrhfics de les costes marítimes, hi fa comentaris etnolbgics i hi assenyala les dificultats interpretatives més importants. Cal fer ressaltar la nota 55, en la qual hom intenta exposar els problemes entorn de I'existkncia de Tartessos, amb una arreplega de bibliografia que aconsegueix de presentar, d'una manera satisfactbria, l'status quaestionis. Tant I'apartat bibliografic com la bibliografia citada a les notes indiquen que I'autor ha escorcollat bé el tema i se n'ha assegurat. Les citacions d'obres d'autors portuguesos signifiquen una bona aportació. El mapa que il.lustra aquesta edició és de Schulten, sense cap modificació. José Ribeiro repeteix les tesis interpretatives de Schulten, es documenta també en les edicions de Berthelot (1934) i de Murphy (1977), i no planteja el problema de I'autenticitat de 1'Ora maritima. Afirma, per tant, que el periple d'Avit es basa en un periple del segle VI aC, que va ésser incrementat amb fonts posteriors d'bpoques diferents, i que la font principal és Eutimenes, un massaliota, anterior a Hecateu de Milet. En aquest sentit, Ribeiro no ha fet cas d'una altra interpretació del periple, com pot ésser la de Berthelot, que ha tingut a les mans. Aquesta obra esta molt ben publicada, i honora la llista de textos classics ja publicats i 1'Institut que la patrocina. Pere Villalba G. BRIZZI, I sistemi infonnativi dei romani: Principi e realta nell'eta delle conquiste oltremare (218-168 aC) Steiner, Wiesbaden 1982 (Historia, Einzelschriften XXXIX) , pp. XIX + 282. Tot i les constants referkncies bibliografiques i les nombroses citacions a peu de plana, d'autors llatins sobretot, obligades en una obra d'aquestes característiques, cal assenyalar de bon comenqament que la lectura de I'estudi de Brizzi es fa faci1 i fluida i manté un interbs continu, talment com si es tractés #una novel.la d'espionatge, tema que ocupa l'historiador italii en aquest cas. Amb aquestes paraules no voldria pas infravalorar el treball de Brizzi, ans al contrari. Qs d'agrair que els autors ens presentin treballs d'erudició exhaustiva i acurada sense aquella aridesa