Recensions

neral, i el doctor Ramírez de Verger, en aquest cas concret. Joan Gómez Paiiares T.P. WISEMAN, Catullus and his world. A reappraisal. Cambridge University Press, Cambridge 1985, 287 pp. Estem convenquts que aquest llibre que ara ressenyem és un treball important, no solament dins del camp bibliogrific que es refereix a l'obra de Catul, sinó també dins del de la literatura llatina cliissica, en general. Hi ha moltes raons que ens inclinen a pensar així (algunes d'elles, com els diferents punts de vista que sobre aspectes concrets defensa Wiseman, les citarem en el moment oportú), pero potser alla que més ha inflult en el nostre parer, hagi estat I'actitud de I'autor davant la vasta matkria que toca: pensar que un estudiós de Catul i la seva obra com T.P. Wiseman (parlem de Catul, pero podnem estar-ho fent també de qualsevol altre escriptor llatí clkssic), que ha estat publicant sobre el tema des de l'any 1969, arriba a la conclusió que el que cal és cremfasitzar els límits del nostre coneixement* i no deixar-se endur per explicacions comodes i acumulades al llarg dels anys, és important i fa ens hi pensem. Com el mateix autor dóna a entendre en el Prefaci, quan fa molts anys que un estudiós treballa en un mateix tema, potser li ha arribat ja el moment d'aturar-se, recapitular sobre all0 que ha fet i iniciar un nou camí. Wiseman es troba en aquest punt de la seva vida professional i I'obra que molts científics haurien dedicat a la immortalitat del seu tema de treball i potser a la d'ells mateixos, l'autor la dedica, en bona part (i aquesta és una opinió personalissima), a fer una skrie d'advertbncies, a vegades subliminars, a vegades ben clares. Advertbncies dirigides, pensem, no tant a aquells que podnem considerar co1,legues en la tasca de Wiseman, sinó a aquells que, com qui escriu aquestes línies, comencen ara la seva feina investigadora. Advertbncies que s'estructuren al llarg del llibre a través d'una strie de capítols, guiat sobretot algun d'ells, per la personal afilosofia~ científica de l'autor: en el fons, ell mateix és conscient d'aquesta personal visió d'alguns aspectes del món de Catul, quan anomena les seves idees my heresies (pref., p. IX). La primera mostra del que estem comentant, és el contingut dels tres capítols inicials del llibre, els quals no estan directament dedicats a Catul i la seva obra, sinó més aviat a fer arribar al lector la sensació (la primera gran advertbncia) que el món del segle I aC, per molt que hom s'hi escarrassi, no és el nostre, i que el fet que hom hi identifiqui sentiments o situacions que puguin ser familiars als nostres dies, no vol dir que tot ell (valors i actituds morals, sobretot) sigui paral.lel al nostre. En concret, el primer capítol, (CA world not ours*, es dedica a reflexionar sobre aquest tipus de perills i a advertir-nos sobre la seva existencia i sobre el <(poder de convocatoria* que han tingut i tenen. Per exemple, idees preconcebudes que nosaltres hem heretat, com pot ser el fet de pensar que tot va canviar a Roma quan es va passar de la República al Principat. Naturalment, des d'un punt de vista polític, aixo és for~a cert. Perd des d'un punt de vista d'historia social, res més lluny de la realitat: hi ha una clara continuitat en els mores de I'élite romana, si més no, en les centúries primera aC i dc. Una altra idea preconcebuda, aquesta sobre Catul, és que aquest era una persona cruel per la gran quantitat de ((castigs literarisn que feia patir als seus enemics. Sembla clar que Catul era un home que odiava amb la mateixa intensitat que estimava, pero d'aquí a considerar la crueltat com a tret distintiu del seu caracter, hi ha un llarg camí. Com refusa Wiseman aquest c(clixén? Doncs, senzillament, fent una analisi dels passatges d'autors llatins que parlen de castigs, i anibant a la conclusió que el món del castig corporal i públic és el que coneixen els romans, des de Plaute fins a Prudenci. El fet que aquests castigs i aquesta crueltat es trobin, en ocasions, en I'obra de Catul, no és altra , cosa que un pa1.lid reflex del món i I'entorn que va viure el poeta, pero no un tret distintiu det seu caracter. També es toca el topic de si Catul era o no un homosexual. Aquest és un tema ja prou discutit i que hauria de ser clar per a tothom: un roma contemporani de Catul no s'ho preguntaria mai, per la senzilla raó que I'activitat sexual no s'etiquetava en relació amb el sexe dels qui la practicaven, sinó tenint en compte les idees d'activitatlpassivitat en la relació iniciada (uid. pp. 10-14 del cap. I: asexual mores>>). Els capítols 11 i 111 els dedica Wiseman a prosseguir l'anilisi de l'entorn del poeta i no pas de la seva obra o &ell mateix. Ho fa a través de l'estudi de dos dels personatges que ,la tradició més ha lligat amb la propia historia de Catul: Clodia Metelli (cap. 11: aclodia: pleasure and sway~) i M. Caelius Rufus (cap. 111 aThe trial of Marcus Caelius*). I ho fa d'una manera deliberadament separada, per tal de respectar, com ja deiem, the limits of our knowledge, i no veure coses gracies a la tradició rebuda, alla on l'evidbncia palpable del coneixement que possei'm no permet veure-hi res d'especial. De tota manera, també reconeix (no sense una fina ironia), que aany reader who really must identify Clodia Metelli as Catullus'Lesbia, and Caelius Rufus as his succesful rival for her favours, will be able, without too much mental effort, to make his own synthesis of chapters 11, III and v (<cLesbia illa*. 1. Falso nomine. 2. The introductory sequence. 3. The theme in the background. 4. Allius' house. 5. The epigrams. 6. Reflections in myth.). As the final chapters shows (aquests estan dedicats a intentar dibuixar els orígens de la imatge de Catul i el seu món, al segle XX, concentrant-se en la figura de Lesbia), he will be in good company,. Ambdós capítols parteixen (sobretot el 111) de I'anhlisi minuciosa i desapassionada del Pro Caelio de Cicer6. El II descriu fil per randa tots els detalls coneguts o dedui'bles de Clodia Metelli i de la seva família (la condició de noble; la possible participació en espectacles escbnics; la pressumpta activitat politi- ca i la seva actitud apassionada envers I'amor i els plaers de la vida) i el 111 analitza l'entorn de Caelis Rufus i ell mateix com a personatge públic, els crims pels quals fou acusat i, sobretot, el judici al qual fou sotmbs. Aquest famós judici es convertí en un autbntic espectacle, gracies als diferents elements que hi convergien: es tractava de gent de I'alta societat, els rbtors que hi participaven eren dels més importants de I'bpoca (com a acusadors, Atratinus, L. Herennius i el gema de Clodia Metelli; com a defensors, el mateix Caelius i Ciceró i Crassus, els seus dos protectors) i a més, un dels principals testimonis de I'acusació era una vídua noble (Clodia Metelli), que havia de parlar en contra d'aquell que havia estat el seu amant formal. La descripció del judici que duu a terme Wiseman i l'analisi que fa dels elements interns i de la tactica, seguida tant per la defensa com per I'acusació, ens semblen magnífics i de lectura obligada per qualsevol estudiós o amant del període histbric concret, fins i tot sense tenir en compte que el llibre té com a tema central Catul. Es viu d'una manera apassionada, gracies a aquesta lectura, el fil argumental i I'estratbgia que segui en aquella ocasió el genial Ciceró: d'una manera subtilissima porta el fil cap a on ell volia, és a dir, cap a deixar pales que les úniques evidbncies contra Caelius eren basades en el testimoni de Clodia. I el que calia fer era clar: destruir completament la reputació i la credibilitat social d'aquella dona, per tal de destruir, així, el testimoni de I'acusació. No cal dir que Caelius fou absolt. El capítol IV, <Catullus in context,,, toca ja directament la figura del poeta, perd tampoc d'una manera convencional. Intenta Wiseman explicarse alguns dels <<tics, i obsessions de Catul a través de I'anilisi del Catulpersona, del seu origen i formació i del context en qub van viure ell i la Roma de la seva bpoca. Alguns dels punts de vista de Wiseman són francament engrescadors: per exemple, la constant preocupació econbmica que devia patir Catul (es poden citar com a poemes que contenen clares al.1~- sions econbmiques, els 23, 41, 103, 12, 25, 42, 13, 8, 21, 24, 26, 41, etc.), la qual el va dur fins i tot, en un moment de gran exaltació del seu amor per Lbsbia (poema 5, 7-11), a comptar els petons que demanava a la seva estimada de la mateixa manera que les xifres estaven ordenades en un abac de I'bpoca (les centenes a la dreta i els milers a I'esquerra: uid. pp. 104 SS.): és com si cada vers fos una linia de l'abac. Un altre aspecte d'aixb que comenta Wiseman és la visió que ofereix Catul de l'amor dins de la parella, com si es tractés d'un contracte comercial en el qual ambdues parts tenen una sbrie de drets i deures, sent sempre Catul, finalment, la part honesta del contracte i I'enganyada per l'altra part (uid. poem. 30, 73, 76, 87, 91, 102). 6s indicador d'aquesta situació el fet que els dos mots més utilitzats per Catul a I'hora de parlar de les relacions personals, són fides i foedus (cf. p. 105). Un altre punt que ressalta fortament Wiseman és I'origen geografic i social de Catul. L'analisi del lloc i de la societat en qub va néixer i créixer ofereixen imprescindibles dades per poder entendre la contradicció constant que devia viure el poeta, en lluita amb el seu background, per una banda, i amb la vida i costums de I'alta societat romana, per I'altra. No s'ha d'oblidar mai, per exemple, i Wiseman ho indica clarament (cf. pp. 110111), que les comunitats rurals italianes (Catul era de la Transpadana) eren les que conservaven amb més fermesa i convicció les virtuts i tradicions antigues. L'actitud de Catul davant del matrimoni sera la que, una generació més tard, afavorir& la legislació d'August, De maritandis ordinibus (la idea de la proles i la propago). No és d'estranyar, doncs, que la traicio més flagrant al matrimoni, I'adulteri, sigui per al poeta un dels pitjors mals que es poden patir. Wiseman analitza encara altres obsessions de Catul en aquest capítol IV: la seva noció d'amor (un acord i entrega absoluts i sobretot mutus); el seu respecte per la virginitat de la dona i pel fet que aquesta arribi 4ntacta* a la unió amb ['estimat (uid., sobretot, el poema 62,39-47). La conclusió que n'extreu, ja I'apuntavem: probablement, la <<seva tragbdia fou que mai no va refusar del tot els <<esthndards,, morals dels Valerii de Verona, quan va decidir viure en el món dels patricis Claudis: tota la seva poesia amorosa reflecteix aquest conflicteu (cf. p. 129). El capítol v (~Lesbia illan) és dedi-' cat a analitzar la figura que s'amaga sota el pseudbnim catuli2 de Lksbia i la relació amorosa amb el poeta: Wiseman justifica la tria d'aquest nom com a pseudbnim; parla de la manca de dades fiables que facin afirmar que es tractava de Clodia Metelli (apunta més aviat a la idea que fos una germana d'aquesta [?I) i analitza a fons, per mitja dels poemes, el desenvolupament de la relació entre ambdós i les fases per les quals va passar el seu amor (el desig incontenible, I'atracció total, donar-ho tot, i, després, el desengany, la frustració, el ressentiment, la desesperació i l'odi, barrejats encara, perb, amb un fort desig cap a I'estimada -uid. el poema 85 que expressa meravellosament bé aquest sentiment). Intentar saber com va acabar, o quan va fer-ho, la relació Lbsbia-Catul, pertany al camp de la fabulació histbrica. Ara bé, Wiseman intenta presentar més informació, enfocant la relació des d'un punt de vista nou (l'apartat 6 del cap. v: c<Reflections in myth~, pp. 175 SS.): busca els possibles paral.lelismes entre la situació del poeta i el tractament que fa en alguns poemes del tema mitolbgic i les relacions entre déus (analitza els poemes 68b, 64 i 63). El capítol VI, c<The unknown CatuIlus~, és potser el més arriscat del llibre. Wiseman hi proposa una lectura nova del poema 116 (uid. pp. 183 SS.) i, sobretot, dels versos 3 i 8. A través d'ella (impossible resumir-la aquí) arriba a la conclusió que és probable que Catul dirigís els esforqos literaris, després d'acabar els seus llibres de poemes, cap al camp de I'escenificació (potser cap al mim). Des d'aquesta nova perspectiva, Wiseman recull i analitza tota l'evidbncia externa que ell coneix sobre Catul (la informació esta recollida en un gAppendix. References to Catullus in Ancient Authorsn -pp. 246-262-, on es troben les 109 citacions que hi són treballades), per tal de refermar la seva hipbtesi, i a continuació reinterpreta algun dels poemes de la col.lecci6 catuliana (el 34 i el 62) des d'un punt de vista escbnic (cap. VI, ap.3: ~Attis at the Megalesian, pp. 198 SS.). El capítol VII i darrer, <<The afterlife of Lesbia,,, esta dedicat a reconstruir el camí que ha seguit la imatge de Catul, fins arribar al segle xx, comencant des de Petrarca (els apartats són: 1. Before Schwabe. 2. Moralisers. 3. Cynics. 4. Wilder's Clodia. 5. Some post-war versions.). El llibre és completat per l'apbndix que ja hem citat abans; per unes Endnotes (pp. 263-272), que toquen punts molt concrets relacionats amb Catul (1. Murena dancing. 2. Catullus' collection. 3. Veranius. 4. Varro on Cybele); per una completíssima bibliografia i pels índexs (un índex de passatges citats i el general). Recollint ja al10 que avancavem al comencament, pensem que aquest és un llibre de lectura imprescindible per tot aquell que avui vulgui acostar-se a Catul i a la seva obra. Perb també ho és, per la rigorosa manera d'enfocar el treball que té T.P. Wiseman, per a qualsevol que vulgui iniciar-se en l'estudi seriós de la literatura llatina d'bpoca classica. Joan Gómez i Pallares MAURICIO PASTOR MUNOZ, Zndigenismo y romanización en la tierra de Loja, Granada 1986, 61 pp. i un mapa i 6 lamines. L'objectiu perseguit en aquest estudi és precisat pel mateix autor: <<apartación critica de un amplio caudal documental, epigráfico y arqueológico, que permita ulteriores profundizaciones en estudios de detalle que, a su vez, posibiliten, en el futuro, la concreción sintética de una "Historia de Loja y su tierra" durante la época ibero-romana,, (p. 197). Per aconseguir aquest objectiu, Mauricio Pastor es fonamenta en un estudi de les fonts (pp. 197-220). En primer lloc, les fonts literaries. Pastor analitza les fonts literaries clhssiques, ccmuy escasas y poc0 esclarecedoras),, limitades sobretot a Plini i a Ptolemeu, autors que citen noms de ciutats que podrien ésser identificades a la terra de Loja. El text de Plini (Nat. III, 10) és ofert en llatí, s'hi afegeix la traducció de Garcia y Bellido, i I'autor mateix dóna encara la seva versió prbpia. Pastor hi admet una lli@ nova, un omnia, que li permet de salvar algunes dificultats interpretatives. Ambdues traduccions són correctes, pero hom no entén la interpretació de in Mediterraneo per en el interior de las tierras per part de les dues traduccions. Una interpretació més ajustada s'obtindri si es té en compte la posició geografica en qui: els gebgrafs de I'kpoca concebien la Hisphnia. Si s'hi pensa, sens dubte els oppida esmentats estan dirigits cap a la Mediterrania. La segona citació és de Ptolemeu, i Pastor la publica en grec i, després, la tradueix. Lamentem que només,la citi d'una manera vaga, o sigui, <<en el libro II~, i no concreti ni el capítol ni I'apartat, sobretot tractant-se d'un autor difícil de citar. Tampoc no creiem