Recensions

que de vegades acompanyen el déu com si fossin els seus ajudants, pero que són perillosos per a I'home i podrien ser I'expressió del poder del seu déu (Quaegebeur). S'acaba el llibre amb un treball sobre el grifó en el bestiari d'Adam del santuari d'Huarte (Síria). Afirma Canivet que el grifó, en aquest cas, esta col.locat de manera simittrica al fitnix de la Resurrecció i podria representar Nitmesi, la for~a cega del destí i de la mort que Crist ha aconseguit de sotmetre, alliberant I'home de les forces astrals que l'oprimien. Victoria Solanilla F.M. GIMENO BLAY, La escritura gótica en el País Valenciano después de la conquista del siglo XZZZ. Departamento de Paleografia y Diplomatica, Universidad de Valencia, 1985 Serie Monografias, 3, 185 pp. + 22 laminas. Amb proleg del professor J. Trencs, el Departament de Paleografia i Diplomatica de la Universitat de Valbncia ens ofereix I'obra intitulada La escritura gótica en el País Valenciano después de la conquista del siglo XIII de F.M. Gimeno Blay. Aquest llibre és fruit de I'ampliació d'una part de la tesi doctoral de I'autor, La escritura en la did-cesis de Segorbe. Una aproximación al estudio del alfabetismo y la cultura es~rita en el Alto Palancia (1383-1458), defensada a la susdita universitat el 1984. En la introducció (pp. 19-24) F.M. Gimeno, després de posar en eviditncia el contrast entre la riquesa de testimonis grafics que posseeix el País Valencii i I'escassa atenció que els paleografs li han prestat, postula per a aquesta &rea geografica la necessitat d'analisis paleografiques de caricter descriptiu i evolutiu, i també d'estudis sobre els mecanismes d'aprenentatge i utilització de I'escriptura amb vista a aprofundir en el coneixement de la difusió social de la capacitat d'escriure i la seva funció, preocupacions noves dels estudis paleografics, encoratjades sobretot per I'escola de Roma. I centra, immediatament després, I'objectiu del seu treball. aIntentaremosr, diu, <<hacer un analisis de lo que sucedió en el campo de las escrituras bajomedievales valenciana~ después de que Jaime I conquistara las taifas musulmanas, y que éstas pasaran a depender de una superestructura cristiana, enfrentada con la musulmana no so10 a nivel ideológico-religiosa, sino también a nivel lingüístic~, y naturalmente, por su vehículo de comunicación escrita,, (p. 22). L'autor dedica tot un capítol (pp. 25-44) a fer un repis crític de la bibliografia -manuals i col.leccions de facsímilsque s'han ocupat -o haurien pogut ocupar-sede les qüestions paleografiques que interessen el País Valencia i, per extensió, la dita Corona d'Aragó donat que aquesta tingué una important influitncia en les terres valencianes. En els dos capítols seguents hom continua insistint sobre la bibliografia precedent, pero ara referida a la Corona de Aragón en general y a la Can- cillería real en particular (pp. 45-50) i a la Znvestigación paleográfica en el País Valenciano (pp. 51-55). 6s a partir del capítol cinqub que F.M. Gimeno entra propiament en matkria amb el títol Una metodologia de estudio. Criterios a seguir en la selección de las fuentes (pp. 57-69), on l'autor preconitza la necessitat de triar correctament la documentació grafica a analitzar per tal de poder deduir la difusió i funció que I'escriptura tingué entre els distints grups socials - que l'autor ens presenta en esquema a la p. 69i tambC per saber d'on partí l'evolució histbrica de I'escriptura a Valbncia després de la conquesta per Jaume I. A tractar més detingudament aquesta darrera qüestió, Gimeno dedica la primera part de l'apartat següent, intitulat La historia de la escritura en el País Valenciano. Un modelo teórico de interpretación (pp. 71-lli), capítol on exposa que la conquesta va comportar per al País Valencia un canvi radical respecte a la situació anterior al segle XIII, escripturariament parlant, i que va representar una imposició grafica per part de la nova superstructura dominant. L'autor també considera aquí el tema de la denominació <<gotica, aragonesa,, -defensada per M. Usono ccgotica catalana* - proposada per F.C. Casulai encara ens ofereix una relació dels diferents noms que van emprar els litterati de l'bpoca. Dins aquest mateix capítol Gimeno no sols es preocupa per les qüestions de terminologia sinó també pels moments d'aparició i perdurabilitat de la gotica cccatalana~ i de la bastarda, tot reconeixent tant per a un tipus d'escriptura com per a l'altre la manca d'estudis paleografics suficientment concloents referent a aixb. - El darrer capítol tebric, La nescrituralidad)) valenciana bajomedieval: muestras para su estudio (pp. 113-120) és una dissertació sobre els problemes que planteja l'elaboració d'un album de facsímils i, al mateix temps, una explicació de la selecció que ens ofereix tot seguit. - - La col.le& de facsímils esta formada per 22 lamines precedides d'un comentari (pp. 124-147) i de les respectives transcripcions (pp. 148-174), on hom adverteix algun petit lapse que no fa desmerbixer, tanmateix, el valor del conjunt. Una bibliografia escollida (pp. 177185) tanca aquesta interessant aportació que representa una obertura a nous corrents metodolbgics en paleografia, que enriqueixen -sense substituir, perbles ja antigues preocupacions dels palebgrafs de llegir els textos, datar-10s i localitzar-10s. Jesús Alturo i Perucho M. CASEVITZ, Le vocabulaire de la colonisation en grec ancien. Étude lexicologique: les familles de KZ~~W et'de oi~Ém-oi~i(a, Klinchieck, Paris 1985, 280 pp. El fenomen de la colonització ha suscitat una molt abundosa bibliografia, que l'aborda des dels angles més