Recensions
Abstract
Épigraphie hispanique. Problèmes de méthode et d'édition.
Full text
mostri en els seus comentaris com s'allibera el poeta de qualsevol compromís que pogués malmetre la seva dignitat i la seva llibertat. Així arribem a l'ultim capítol del llibre, dedicat a dilucidar un dels trets mes distintius de la lírica horaciana: el contrast entre I'individualisme i el civisme del poeta. Certament una doble inspiració es manifesta en la seva poesia: d'una banda Horaci es el poeta de la conquesta interior del plaer i la serenitat, de la mesura, de la renuncia a les ambicions, i, d'una altra, es el poeta celebrador de la historia, de la missió civilitzadora de Roma i dels Merits i empreses d'August. Aixo fa que al costat de l'exhortació a retirar-se en un mateix per aconseguir la tranquillitat interior, a dominar I'instant que fuig i a no deixar-se il.lusionar pel futur incert, trobi tambe la necessitat de sortir d'un mateix per prendre interes en la vida social i en les qüestions de la comunitat, el sentiment de la uirtus i el valor del sacrifici de la vida per la patria. Aquestes dues actituds s'han intentat explicar fent-les procedir de dos sistemes filosofics, I'epicureisme i I'estoicisme, que, a mes, es farien correspondre a dos períodes respectivament de la vida del poeta, Cremona nega aquest pressupbsit i mes aviat creu que Horaci tingué sempre present la tendencia a I'alliberament de les inquietuds polítiques i I'interes pels esdeveniments de la comunitat. Es pregunta a mes, per que hem d'intentar conciliar aquestes dues vocacions, afirmant que aquesta contradicció es produeix en I'interior del poeta i que precisament es la clau per a entendre certes manifestacions publiques de la seva poesia que podrien ser malenteses com a posicions oficials imposades de l'exterior i, per tant, insinceres. L'autor creu, doncs, que el contrast no deriva tant de dos sistemes filosofics com de dues practiques de vida, dualisme que caracteritza la naturalesa horaciana mateixa. Ha valgut la pena que s'hagi realitzat aquest estudi perque completa substancialment la tasca d'estudiosos com ara Fraenkel, La Penna i d'altres, i perque sens dubte ens ajuda a apropar-nos no solament a I'Horaci poeta, sinó tambe a I'home que hi ha rera seu i que viu el que s'esdeve al seu voltant. Lídia Martínez i Flores Épigraphie hispanique. Problemes de méthode et d 'édition Publications du Centre Pierre Paris, 10. Paris 1984. 427 pp., 34 láms. Tenemos en este volumen las Actas de la mesa redonda internacional del C.N.R.S. sobre ((Epigrafia hispánica. Problemas de metodo y de eclicion)), organizado por la Universidad de Burdeos 111 10s días 8, 9 y 10 de diciembre de 1981, con la colaboracion del Centro Pierre Paris, la Universidad Autonoma de Barcelona y la Asociacion Internacional de Epigrafia Griega y Latina. Abrio 10s trabajos de la mesa redonda P. le Roux, con una introducción general sobre ((E. Hiibner ou le metier d'epigraphiste)) en la que se hace la evocación emocionada del gran epigrafista y sus trabajos a 10 largo y ancho de la Península con 10s resultados de su gran obra, de la
que surge, junto a 10s trabajos de Momsen, la sistematizacion y auge de la epigrafia. Los temas de estudio se dividieron por apartados en 10s que formalmente se presenta la correspondiente ponencia seguida de su discusion pertinente y, si procede, de la aportacion de comunicaciones relacionadas con ella. Los diversos apartados en que se estructuraron 10s trabajos y estudios fueron 10s siguientes: Epigrafia y manuscritos: M. M AYER, <<Epigrafia hispanica y transmision literaris con especial atencion a la manuscrita)). (discusion). A. DONAT], ceuna silloge manoscritta di iscrizioni romane della Spagna del XVII secolo: breve notizia)). C. FABRE, ctAccursius, Hubner et I'epigraphie de Conimbriga)). J.N. BONNEVILLE, trA propos de i'expiotation des livres anciens par E. Hubner: Les ccAntiguedades)) de Ambrosio de Morales (1575))). (Discusion). Epgrqfia y soporte arqueologico: A. ÁLVAREZ PEREZ, ctEstudio de 10s materiales lapideos presentes en la epigrafia de Cataluña)). (Discusion). J.N. BONNEVILLE, ctLe support monumental des inscriptions: terminologie et analyse)xc. (Discusion). J. MALLON. ccQu'est-ce que l'epigraphie?)). (Discusion). Epigrqfia y cultura: G. SUSINI, ccL'analisi dei primi processi di acculturazione epigrafica)). (Discusion). P. LE Roux, ctAutour de la notion d'inscription faussen. G. FABRE, M. MAYER, ccC'Falsae et alienae": quelques aspects de l'application des criteres d'E. Hubner a I'epigraphie romaine de Catalogne)). (Discusion). Epigrafia e ccinstrumentum domesticum)): C. DOMERGUE, ctL'epigraphie des produits metalliques industriels: I'exemple des lingots de plomb romains d'origine espagnole)). F. MAYET, ((Epigraphie et ceramique. Reflexions sur une nouvelle edition de l'epigraphie hispanique sur instrumentum domesticum)). (Discusion). Epigrqfa e informatica: F. CHARPIN, ctLe traitement informatique des inscriptions latines: application a un choix de textes de Barcelone)). (Discusion). P.J. QUETGLAS; ccEl problema del tratamiento informatico de las inscripciones no conservadas)). A. BRESSON, ctEpigraphie grecque et ordinateur: le cas des timbres amphoriques rhodiens)). (Discusion). Epgrafia y miliarios: G. WALSER. (des bornes milliaires de I'Espagne et du Portugal)x (Discusion). P. SILLIERES, ((Les milliaires de Sud de la Peninsule Iberique)). G. FABRE, M. MAYER, I. RODA, trA propos du pont de Martorell: la participation de l'armee a I'amenagement du reseau routier de la Tarraconaise orientale sous Auguste)). J. ARCE, ctLos miliarios tardorromanos de Hispania: problematica historica y epigrafica)). (Discusion). ccCorpora)) regionales: J. D'ENCARNACAO, ctEpigraphie funeraire du conventus Pacensis (Lusitanie) . Un essai de distribution geo-sociologique des types de monuments)). J.M. BLAZQUEZ, ecCastulo a traves de sus inscripciones latinasn. C. CASTILLO, ctConjuntos provinciales y locales en Españan. I. RODA, ((Estado actual de la epigrafia en Cataluña)). A. TRANOY, ccL'epigraphie et le nordouest de la Peninsule Iberique)). Y. BURNAND, J. GASCOU, ctLa mise a jour de I'epigraphie de la Caule)). V. BOZ~LOVA, J. KOLENDO, ((Observations sur I'edition des inscriptions de Novae pres de Svistov (Bulgaire))xc. P. DEBORD, trEpigraphie grecque en Peninsule Iberique)). J. D'ENCARNACAO, ctL'epigraphie au
Portugal. Bilan des experiences en cours>x (Discusion). Edicion de un suplernento al CIL 11: A.U. STYLOW, HCIL 11 Supplementum. Proyecto y estado actual>>. (Discusion). S. PANCIERA, NI signi diacri- , tici: riflessioni e proposte)). H. KRUMBREY, (<Bemerkungen zu Herstellung und Gestaltung der lndices in Kiinftigen CIL-Banden),. (Discusion). Un meritori0 esfuerzo de G. Fabre y P. Le Roux por recoger las conclusiones de la mesa redonda cierra 10s interesantes trabajos de estas Actas. En estas conclusiones se resaltan en dos niveles fundamentales lo esencial del encuentro: 10s debates intelectuales sobre la problematica de la epigrafia y las conclusiones sobre tecnicas y resultados en tres aspectos: la aportación sobre la reflexion acerca de la metodologia, la reflexion sobre 10s contenidos de la epigrafia y, por ultimo, la forma de las ediciones, 10s circuitos de informacion y 10s problemas de armonizacion ante la paradoja, evidente para 10s autores, de no emplear en nuestro tiempo la lengua latina como vehiculo de comunicacion universal de la epigrafia. La vision de conjunt0 que sobre la epigrafia y su problematica actual encontramos en las Actas de esta mesa redonda internacional es verdaderamente completa e interesante, en la cual creemos que resaltan con luz propia 10s importantes logros que aportan 10s metodos filologicos y de analisis del texto aplicados a la epigrafia. José Martinez Gazquez ARNALDI DE VILLANOVA Opera Medica Omnia, vol. XV: Commentum supra tractatum Galieni de malicia complexionis diuerse Ediderunt et praef. et comm. hisp. instrux. L. Garcia-Ballester et E. Sánchez Salor. Doctrina Galieni de interioribus Edid. et praef. et comm. angl. instrux. Richard J. Durling. Barcelona 1985, 393 pp. El volum que ara recensionem es el segon, per ordre d'aparició, del vast i importantissim projecte impulsat per L. Garcia-Ballester, J.A. Paniagua i M.R. MC Vaugh, que busca editar totes les obres mediques conegudes d'Arnau de Vilanova. Aquest llibre (el quinze dins del pla general de l'edició) recull l'extens comentari d'Arnau sobre el text de Gale De malicia complexionis diuerse i, en segon terme, el petit text De interioribus, considerat un text anonim fins que l'any 1981 M.R. MC Vaugh (a ctThe authorship of the Galenic compendium de interioribus ((Quoniam diuersitas ... )>, Dynamis, 1 (1981), pp. 225-29) en demostra la filiació que permet que avui poguem llegir les dues obres en aquest volum. Es important remarcar l'esperit que mou els estudiosos que han confeccionat aquestes edicions: no es tracta solament de fer una edició critica del text triat, sinó un veritable estudi que analitzi tots els aspectes destacables, tantdes d'un punt de vista d'analisi interna com del context on s'ha escrit l'obra en qüestió. Aquesta planificació l'han duta a