Recensions

- P. 291 (fr. 64, I 13): el texto italiano dice Eubea; debe decir Beocia. - P. 320 (fr. 74,7): ctodp~~vov>>. Traduce: (tcorporale>). Puesto que ((UO~~TLK~V)) tambien aparece en el texto (vease el Indice), seria mejor traducir ctcarnale)), habida cuenta de que el termino ccadp5)) aparece citado en sentido moral en una sentencia de Epicuro en el fr. 46 inferior. Sirvan estas pequefias observaciones de testimonio de admiración hacia el denso y altamente cualificado trabajo de Angelo Casanova, que enaltece la serief Studi e testi de la Universidad de Florencia. Josep Montserrat i Torrents X Aniversario. 1975-1985 Servicio de Investigaciones Arqueologicas y Prehistoricas (SIAP) , Diputacion de Castellon, Castelló 1985, 86 pp., 1 plano1 i 28 fotografies. La creació l'any 1975 del Servicio de Investigaciones Arqueológicas y Prehistóricas (SIAP) al capdavant del qual es troba el doctor Francesc Gusi, fou un projecte feli~ment dut a terme mercés a la col~laboració de la Diputació provincial de Castelló de la Plana. Després de deu anys de productiu funcionament i d'ampliacio progressiva de l'abast d'aquest servei, que avui dedica estudis als períodes prehistorics i als períodes iberic i roma, l'any 1985 se celebrava el seu dese aniversari d'intensa activitat arqueologica. En commemoració de tal esdeveniment, tenim avui a les mans un llibret que recull en forma de memoria la relació per anys de les activitats dutes a terme: les campanyes d'excavacions, les excavacions d'urgencia, les co1,laboracions rebudes d'altres serveis provincials i d'universitats o entitats estrangeres, les campanyes especials i una referencia anyal a les tasques de protecció del patrimoni arqueologic provincial; aixo quant a treballs de camp. Quant a l'assistencia i participació del servei en congressos, simposis i reunions nacionals i internacionals que s'han convocat durant aquests deu anys, la memoria en dóna una informació puntual des de 1975 fins a 1985. L'organització d'exposicions i l'adequació del museu han ocupat també el programa de SIAP, que ha aconseguit certament exits i millores en ambdues activitats al llarg de la decada. La tasca divulgativa de les investigacions realitzades, que es tradueix en l'organització de conferencies, es mostra més activa durant el primer any de formació del servei, i és simptomatica d'aixo la seva voluntat d'apropament al públic majoritari dels instituts de batxillerat i casals culturals d'abast interprovincial, mentre que a partir de l'any 1977 l'activitat es menys intensa i es dirigeix fonamentalment al públic minoritari i especialitzat dels estudis superiors. Les publicacions produides dins del Servei comencen a apareixer ja l'any 1975, amb l'edició del volum 2 dels cccuadernos de Prehistoria y Arqueologia Castellonenses)) que arriben fins al núm. 10 l'any 1985; l'any 1977 es publica el núm. 1 de NMOnografias de Prehistoria y Arqueologia Castellonense>), Sinopsis de epigrafia latina castellonense, que l'any 1985 ofereix al públic el seu núm. 2, titulat Cova Fosca (Ares del Maes- trat). Un modelo de asentamiento del Neolitico Antiguo; I'any 1981 apareix el primer volum de la trColecciÓn de Prehistoria y Arqueologia CasteIlonense~, titulat Castellon en la Prehistoria, que es reedita I'any 1984. Notem tambe, en aquest sentit, els buits de producció editorial dels anys 1976, 1978, 1980 i 1982. Els ttcuadernos de Prehistoria y Arqueologia>) s'intercanvien amb publicacions científiques de vuitantavuit organismes espanyols, a mes quaranta-nou d'estrangers, la qual cosa contribueix a engrandir el fons bibliogr& del Servei, que fins a febrer de 1985 posseia 2.158 títols entre llibres (624) i revistes o d'altres publicacions (1.533). El pes del llibre recau en el que podríem anomenar segona part, on es fa una relació, precedida d'un planell de localització geografica, dels diferents treballs de recerca arqueoIogica realitzats en diversos indrets de la província, que inclou breus comentaris sobre la situació, troballes i particularitats dels jaciments. Cada comentari es acompanyat per una fotografia, en la majoria dels casos en color, que ofereix una visió global o parcial de I'aspecte que presenten les excavacions. El Servei ha dedicat els seus esforqos als vint-i-sis jaciments seguents: Casa Blanca I (Almenara), amb importants troballes de restes paleontologiques (sobretot pel que fa a micromamífers) i una possible industria lítica pendent de revisió; Cau d'En Borras (Orpesa) on apareixen restes ossies i lítiques procedents del Paleolític Inferior Mitja; Cova del Tossal de la Font (Vilafamés), on cal destacar importants troballes paleoantropologiques que pertanyen a un Anteneanderthal o a un Neanderthal arcaic; El Pinar (Artana), jaciment musteria d'on s'ha extret abundós material lític; Cova Matutan0 (Vilafamés), cau de cacadors magdalenians de finals del Plistoce, que ha representat nombroses troballes d'industria lítica i estris d'os; Cova Gran de Can Ballester (Vall d'UixÓ) amb material arqueologic que procedeix d'un període indeterminat de I'Epipaleolític; Cova Fosca (Ares del Maestrat) que ofereix una fase mesolítica i dues fases neolítiques antigues; La Cova (Vall d'UixÓ) amb un nivell que presenta vestigis d'un possible enterrament datable a 1'Eneolític o Bronze Antic i restes de moluscs que fan pensar en un esporadic refugi huma de la fi del vuite mil.leni; el Cingle de I'Ermita (Albocasser), en un abric on han aparegut restes d'industria lítica prod~ida a la fi del sete mibleni, a mes de les troballes de 1'Eneolític avanqat; els petits abrics de Can Ballester, que representen una possible ampliació de I'ocupació de la Cova Gran de Can Ballester; Cova del Forat de Cantallops (Ares del Maestrat), amb restes que situen el jaciment en un període poc avanqat del Bronze inicial; Cova del Mas de I'Aba~t (Coves de Vinroma), que presenta restes paleoantropologiques i aixovars d'enterraments de 1'Edat del Bronze; Orpesa la Vella (Orpesa), tambe amb restes i estrats de 1'Edat del Bronze. A mes de jaciments de poblats iberics a la Punta de Orleyl (Vall d'UixÓ), que representa una important font d'epigrafia iberica; el Puig de la Nau (Benicarló), on s'ha descobert a mes fases anteriors a I'ocupació iberica, datables entre finals del Bronze i Primera Edat del Ferro; al Puig de la Misericordia (Vinarós); a I'Abric de les Cinc (Almenara), on tambe s'han trobat restes del període Bronze Final i d'epoca medieval; al Castell (Almenara); Les Forques (Borriol), i el poblat iberic de Torre la Sal prop del qual, al jaciment submarí, s'han trobat restes d'amfores i ancores romanes. Restes romanes tambe a Benicató (Nules), a Mas d'Arago (Cervera del Maestrat). Restes de cultura musulmana en un enterrament es descobriren a Les Mesquites (Salsadell) , així com tambe a l'ermita de Sant Lledó, que a mes revel.la un període d'ocupacio romana imperial; i el poblat roma o medieval -qüestió aquesta pendent de revisiód'El Punt del Cid (Almenara). Ens ha semblat particularment encertada la disposició en el llibre del material informatiu de la segona part, per la justa combinació de text i imatge. Malgrat alguns errors tipografics i certa manca de coherencia en els criteris de notació bibliografica, el llibret es ben ideat i la lectura ens apropa a la situació actual de I'arqueologia d'aquesta zona. Pilar Sanchez Domingo DIONE DI PRUSA I1 Cucciatore a cura di Elisa Avezzo e Francesc0 Donadi, Marsilio Editori, Venezia 1985, 141 pp. L'Oratio VI1 de Dio de Prusa, De Venatore o L'Euboic, es una obra característica i alhora atípica dins el context de la literatura d'epoca imperial. Al seu entorn hi ha una serie de problemes, els mes importants dels quals tenen a veure amb la seva construcció, amb l'ocasio de la composicio i, tambe, amb la intenció i I'actitud de I'autor. Obra interessant, doncs, des de molts punts de vista, pero ben poc coneguda i estudiada, fins i tot aquests darrers anys. El volumet publicat per AvezzuDonadi es presenta en un moment oportú i es forqa d'agrair, si mes no pel seu afany divulgador, necessari per a I'ample coneixement de l'obra en qüestió, centrat, basicament, en la traduccio italiana; traduccio, a mes, la d'Elisa Avezzu, habil i entenedora, molt fidel al text de Dio i, alhora, alla on cal, interpretativa tant del llenguatge expressiu d'aquest com de les llargues estructures sintactiques que va encadenant. La Ilengua de DiÓ no ofereix especial dificultat pero sovint, sobretot a la segona part de l'obra, el seu pensament ve expressat per llargues construccions ad sensurn que responen mes a un habit declamatori que no al d'un assagista: aquest tipus de dificultats innegables són les que Avezzu salva amb inteLligencia i correcció, i en fa un text llegidor, fins i tot per a aquells que no vulguin seguir-10 en la llengua original. Per aixo moltes vegades ens trobem a la traduccio amb frases que interpreten o expliquen mes que no tradueixen (vegeu, per exemple, la p. 55 ctLoro, i nostri genitori)), o la p. 65, cce rincarava anche la dose))); explicacions i interpretacions, tanmateix, que, juntament amb els mots o expressions de nivell mes popular (p. 107, cccucitori di liti>); p. 109, ccgente alla lingua sciolta>), etc.), ajuden a I'objectiu fonamental de lectura desimbolta que ja hem esmentat. En la mateixa línia esclaridora s'han confegit un bon nombre de notes: aquelles que, a la manera