Recensions

grz~ca exhaustiva sobre els manuscrits que referencia. El llibre es completa amb uns índexs, imprescindibles en tasques d'aquesta mena: el primer, d'autors i d'obres, on, a més, es relacionen en negreta tots els manuscrits fitxats pel seu numero al Ilibre; i el segon, de biblioteques estudiades, ordenades alfabkicament per poblacions (així s'estructura el llibre). Només hi trobem, pero, una petita mancanGa que ens sorpren perque el mateix Rubio n'anuncia la predncia al proleg: un índex de correspond&ncies on es reflecteixin les signatures actuals de tots els manuscrits citats a les fitxes i les signatures antigues d'aquests. Heus ací doncs, un llibre que és important perque representa un primer pas, que mai no s'havia fet abans, per tal que aquells que es dediquen a la filologia classica puguin tenir coneixement, en una sola obra de consulta, dels manuscrits de temes clhsics conservats a Espanya. Ara bé, tal com diu Rubio i nosaltres confirmem, aquest treball és solament un primer pas (d'ací, pero, la seva trascendtncia), que, en el fons, es veu una mica superat per la grandaria de I'empresa. Hi ha informació que Rubio no pot consignar en aquest llibre (per manca de temps o de mitjans economics, donat el seu apreciable interts per la revisió personal) i la demanda que ell fa i nosaltres suscrivim és que els estudiosos que emmagatzemen dades sobre manuscrits classics o de tematica d'aquest tipus les ofereixin a la llum, per tal de poder anar completant, en successius apendixs, aquest cataleg de manuscrits classics llatins ara iniciat per ell. Joan Gómez i PaUar5s E. POTZ Claudian. Kommentar zu De Raptu Proserpinae. Buch I Dissertationem der KarlFranzens-Universitiit Graz 65, 171 pp. L'obra del doctor E. Potz constitueix la seva tesi doctoral, publicada per la Universitat austríaca de Graz i elaborada sota el mestratge d'un especialista en la problematica claudianiana: el doctor F. Schwarz. La línia de treball que segueix el doctor Potz deixa palts que, com el seu mestre, s'interessa especialment per la intrincada pmblematica que desperten la persona i l'obra de Claudia pel que fa a la seva ideologia religiosa. El llibre comenGa amb una traducció molt acurada del proleg i el llibre primer De raptum Proserpinae, a la qual segueix un capítol introductori encap~alat per una síntesi orientativa de tota I'obra, aprofundint més en els continguts del llibre primer que no en els altres dos que formen part del Pros. Dins del mateix capítol introduc- tori, Potz exposa la seva opinió personal sobre I'estructura i la intenció del poema i exposa una interpretació propia: Claudia hauria volgut emfasitzar en el Pros. les al-lusions a la tríada eleusina i enfocaria clarament els esdeveniments cap a una acceptació final joiosa del matrimoni ProserpinaPlutó, tant pel que fa a Ceres com a Prodrpina. Aquesta teoria de Potz podria estar en contradicció amb el fet que el tercer llibre acaba amb una Ceres que cerca enfurismada una Prodrpina que ha vist planyent-se en somnis. Nova és també la interpretació dels dos prefacis del poema: Claudia dedica el poema a Florentí, el prefecte que va proveir de blat Roma en temps de la revolta de Gildó (prefaci 11), pero ho fa mitjan~ant un tema mitologic paga, es a dir, certament agosarat per a un poeta que treballa dins una cort que és cristiana des de l'emperador Teodosi (prefaci I). L'explicacio del doctor Potz recupera i explica així molt coherentment, per a la tradició del Pros., ambdós prefacis, que han estat moltes vegades objecte de les reticencies dels filolegs. Sempre dins la introducció i en , l'apartat següent, Potz sintetitza les diferents postures que defensen Claudii com a cristia o com a paga, i personalment s'adhereix a l'opinio que Claudia era un poeta paga (el Pros. en seria una prova) que es veia obligat, de tant en tant, a fer concessions a la cort cristiana que el voltava (ad ex. el poema De Salvatore, carn. min. 95). Potz dedica també algunes pagines a l'estil imitatiu de Claudia, on segueix les teories de Cameron, i comenta breument algunes imitacions assenyalades per l'edició de Birt, encara que no fa una classificació personal de les imitacions de Claudii. La segona part, la més extensa de l'obra, ofereix un comentari del llibre primer basat en el text de I'edició de MGH de Birt de 1892, encara que té en compte l'edició monogrifica posterior de Ha11 (1969). El comentari és de tot tipus (sintactic, d'imitació, de realia i de critica textual) encara que no es exhaustiu: Potz comenta en cada cas només all6 que li sembla rellevant, i sovint el seu comentari resulta for~a aclaridor (com ara la seva explicació sobre el tapis que teixeix Proserpina, p. 142 SS, v. 246 SS). En els casos d'imitació cita alguns exemples de precedents d'una expressió claudianiana i els confronta amb la informació que donen el ThLL o el Forcellini (obra aquesta ultima que, tal vegada, només caldria consultar de forma orientativa, pero no per a il4ustrar un comentari filologic, donat que esta ja superada per el ThLL). En el comentari de critica textual sol esmenar la lectura de Th. Birt; de vegades (p. 91, v. 122 Aetnnene (oder Hennaeae) Cereri:), adopta ambdues lectures. En les cites no sempre reflecteix la posició dels mots en els versos, invertint, de vegades, I'ordre d'aparició dels mots (cf. p. 92, v. 122 optnta proles (. . .) unicn, enlloc de proles optata (...) unica, que és la lectura de les edicions que té a l'abast); apareix també alguna errada tipografica (p. 71, v. 61 certisque nmbagibusque per certisque ambagibus). El llibre acaba amb una triple bibliografia: a) d'edicions, comentaris i traduccions (on caldria citar potser I'edició de Hall, que apareix, en canvi, en el següent repertori bibliografic, i I'ultima traducció italiana de F. Serpa, de 1981); 6) bibliografia de literatura (on no inclou I'ultim comentari aparegut sobre Claudia: el de W.E. Heus de 1982 sobre Laus Serenae carm. min. 30, publicat per la Universitat d'utrecht); i c) bibliografia de llibres de consulta (on, certament per oblit, es cita el Forcellini i no el ThLL, emprat també en el comentari). Ange~s Calderó Cabre Antoni M. UDINA I ABELL^ La successió testada a la Catalunya altomedieval Textos i documents, 5. Fundació Noguera. Barcelona 1984, 357 pp. (24 x 17 cm). Aquesta obra presenta una sintesi detallada i completa de les formes testades a Catalunya durant el període compres entre els anys 840 i 1025. L'autor es basa gairebé exclusivament en les fonts diplomatiques. Aquestes, extretes de diferents arxius catalans (Arxiu capitular de Vic, d'urgell, de Barcelona, Arxiu de la Corona d'AragÓ, Arxiu de Montserrat, Arxiu capitular de Solsona), són majoritariament inkdites, i han estat transcrites en extracte o íntegrament en I'apkndix I (pp. 147-319). L'autor les contempla des d'una dimensió socio-economica, i I'estudi compren basicament una analisi juridica de la successió testada voluntaria enfront de la successió intestada o legitima, tractada només puntualment, en el marc geografic de la Catalunya Vella i del Rosselló. Després d'assenyalar les fonts documentals inkdites impreses i la bibliografiageneral, (cap. I), I'obra s'inicia amb una introducció a la influkncia del món visigotic sobre l'estructura socio-economica catalana, oblidada massa sovint pels historiadors (cap. 11). Analitza a continuació (cap. 111) la tipologia i I'estructura dels diplomes de I'kpoca: testaments escrits, testaments orals coneguts només per les seves adveracions sacramentals i donacions mortis causa, en el seu doble vessant (donacions reservnto USUfr-lrcto, frequents, i donacions post obitum, poc frequents als comtats catalans). Aquest darrer aspecte, cal no confondre'l amb les execucions testamentaries realitzades pels marmessors, car <<donen en virtut d'un testament que ells han d'executar~. Antoni M. Udina passa a analitzar les particularitats que envolten la capacitat legal per fer testament i la identitat de testador i benefi-