El Setè Col·loqui Internacional de Paleografia

Faventia, 811 (1986). 145-148 EL SETE COL-LOQUI INTERNACIONAL DE PALEOGRAFIA Jesús Alturo i Perucho Entre el 18 i el 21 de setembre de 1985 ha tingut lloc a Londres la setena edició dels Col-loquis Internacionals de Paleografia, que, des de la celebració del primer a París el 1953, s'han realitzat respectivament a Pans mateix (1966), a Roma (1972), a Viena (1975), a Sui'ssa (1979) i a Munic (1981). En aquesta ocasió, com en totes les anteriors, el Col.loqui Internacional de Paleografia s'ha distingit pel gran interes de les ponencies i comunicacions presentades així com per la perfecta organització de tots els actes que acompanyaren les sessions científiques, que van congriar una nodrida assistencia de paleografs i codicblegs d'arreu d'Europa i d'Estats Units. El dia 18, després de 1'Assemblea plenaria dels membres del Comitk Internacional de Paleografia, va tenir lloc, a la tarda, l'obertura oficial del Col.loqui, que s'inicia amb la ponencia del professor J.P. Gumbert, An Illustrated Inventary of Medieval Manuscripts: can it help us ro see what we have? L'autor hi proposi la realització d'un inventari il-lustrat de manuscrits medievals basat en quatre principis fonamentals: l) inclusió no sols d'il.lustracions de manuscrits sinó també de fragments, 2) analisi sumaria del contingut i breu descripció codicologica, 3) reproduccions estandards de parts de manuscrits a mida natural i 4) compilació dels facsímils d'acord amb regles uniformes. Un inventari d'aquesta mena és factible dins un període de temps raonable i a un cost no excessiu. Les sessions del dia 19, les obri el professor A.M. Mundó amb la ponencia Comment reconnaitre la provenance de certains fragments de manuscrits détachés de reliures, dedicada a la memoria del professor L. Mezey. El professor Mundó remarca en el seu treball que ha guanyat molt la historia de la cultura d'en~a que la paleografia i la codicologia han incorporat l'estudi sistematic dels fragments de manuscrits. Pel que fa a aquest estudi, precisament, l'autor dona una serie d'indicacions molt Útils per a determinar el centre d'origen i la procedencia o procedencies successives, tot exemplificat amb diversos casos concrets. D'aquests exemples el més destacable és, sens dubte, el que procura la minuciosa analisi dels fragments en papir i en pergamí que serviren per a confeccionar l'unica tapa que ens ha restat del manuscrit Barcelona, Arxiu de la Catedral 120, la llista dels quals se'ns don%. El senyor M.R. Guillick exposa, tot seguit, Some observations on Tweifth-Century English Bookbindings, en les quals féu notar algunes característiques de les enquadernacions antigues que s'afegiren a les ja advertides pel professor L. Gilissen. A continuació, el professor P. Spunar disserth sobre The Autograph as a Palaeographical Problem, basant-se en exemples extrets de manuscrits deguts a mestres de Praga del segle xv. Les sessions matinals conclogueren amb l'exposició del professor M. Reeve, The transmission of Commentariolum petitionis and the dates of some 15th. century Italian manuscripts, segons el qual el Commentariolum hauria arribat a Italia arran del concili de Constansa, cap al 1415, cosa que permet suposar posteriors a aquesta data alguns manuscrits italians no datats. La fins aleshores Secretaria General del Comite, senyora M. C. Garand, inicia les conferencies de la tarda amb algunes Observations sur quelques crithres liturgiques, computistiques et historiques de datation des manuscrits médiévaux, on l'autora alerta sobre alguns dels perills que pot comportar l'intent de datar determinats manuscrits basant-se en criteris litúrgics, de comput o histbrics. Així, per exemple, l'abdncia d'una festa en un manuscrit no és suficient per provar que la copia sigui anterior a la celebració d'aquesta i no és rar que tractats de comput o textos histories hagin estat copiats d'un model ante-rior sense haver estat posats al dia. La següent ponencia insistí sobre els problemes de la datació dels manuscrits. El professor E. Poulle parla de L'astronomie dans la dototion des manlrscrits rnédiévarrx, els quals sovint ofereixen informacions cronologiques per bé que de vegades han de ser desxifrades.. El doctor G. Powitz tracta sobre el Modus scolipetarum et repertistarurn. The students Cursive Hand (XVth.Century), l'escriptura particular dels estudiants de les universitats i de les escoles de gramatica que féu la darrera aparició en la littera glossatum, propia de les glosses interliniars i dels comentaris marginals dels impresos del segle xv. El doctor G. Ouy féu una exposició sobre la Datation fine de spécimens d'écriture d'un individu par Lrne technique quantitative: I'exemple de Pierre d'Ailly et de Jean de Montreuil, on, partint dels exemples d'aquests dos autors, ens oferí un model per a l'estudi de l'evolució cronolbgica de l'escriptura d'un mateix personatge basant-se en el calcul quantitatiu d'innovacions formals. El senyor J.C. Higgitt, a The Latin inscriptions on the Ruthw~ell Cross, compara les inscripcions de la creu de l'església de Ruthwell amb els títols i incipits de manuscrits litúrgics de la mateixa centúria que les inscripcions. El professor J.T. Brown, en la ponencia A North~~mbrian Schoolbook: Pa~rlinus of Nola in Vat. Pal. lat. 235, ilslustra les afinitats paleografiques entre el Vat. Pal. lat. 235 i el Leningrad Q. v.XIV.1 i altres manuscrits coetanis de la regió de WearmouthJarrow i Lindisfarne.. El professor J.D. Thomas centra el seu tema sobre A nerv hoard of Tcrblets at Vindolanda, que eleva el nombre de tauletes de fusta escrites, fins ara trobades, a més de set-centes, l'analisi paleografica de les quals és del més gran interes. Les sessions del dia 20 van ser tancades pel professor J.J. John, que tracta de The Colligraphy Book of Gregorilrs Bock of Ochsenholrsen, obra que sera publicada en facsímil aviat. La darrera sessió científica fou a carrec del professor L. Gilissen, que parla de Ductus et Morphologie i presenta algunes mostres d'un fitxer fotografic de lletres i signes, sols o en nexe, agrandits, que I'autor esta recopilant prenent com a base els Codices lotini antiquiores. Per Últim, es féu un balang de les activitats dels diferents comites de Paleografia entre les quals ressalten: pel que fa al Comite de Paleografia llatina, l'aparició de sis nous volums del Cataleg de manuscrits datats, i la publicació de D. MUZERELLE, Vocabulaire codicologique. Répertoire méthodique des termes francais relatifs aux manuscrits, París 1985, obra que aviat sera tradu'ida a la nostra llengua per I'Institut d'Estudis Catalans. Així mateix, cal deixar constkncia que els membres del Comitb Internacional de Paleografia, davant la creació d'altres comitbs de paleografies no llatines, decidiren de canviar I'antiga denominació per la de Comitb Internacional de Paleografia Llatina. Diverses recepcions i exposicions de manuscrits i facsímils van fer d'aquest setk Col-loqui una agradable i profitosa reunió científica.