Recensions

fersncies al cardenal Margari t (R. B. Tate, J.M. Madurell, J. Rubió, E. Mirambell), per6 que abasten també tota I'obra, car a les notes hi ha un recurs continu a la bibliografia recent sobre diversos temes tractas o esmentats. Cal destacar sobretot amb I'estudi d'E. Mirambell ['augment del coneixement sobre la biblioteca de Roger de Cartell2 (la documentació de la biblioteca de la Catedral ha estat precisada amb dades extretes de treballs de P. Bohigues, F. Miquel Rosell i J. Mateu); I'índex ha estat modificat d'acord amb aquests afegitons que permeten a aquest llibre de continuar complint la important tasca de documentació que ha realitzat des de la seva primera edició. Donarem en darrer lloc una breu notícia del treball fins ara inedit: aLa Escuela de la Catedral* (pp. 281-309), on I'autor tracta les notícies sobre aquesta escola des dels segles X-XI. conservades al Martirologi d'Ad6. Precisa també, tant com és possible, les funcions dels magistn' fins al segle XV. La situació de I'escola és també un altre dels problemes proposats, puix que I'escola era al mateix temps estatge del magister, documentat des del segle xrv fins al xvr prop de la torre Cornelia a les muralles, amb diferents trasllats posteriors a d'altres cases canonicals, fins a I'aplicació de la normativa del Concili de Trento que origin2 el Seminari Tridentí. Estableix també I'autor una namina, extreta de la Documentació de I'Arxiu diocesii, de magistn'que compren de 13 18 fins a 1482 i és de gran utilitat. Els apendixs ens documenten sobre la normativa que afecta els amagistri gramatice* i el testament d'un d'ells, Bernat Torniis. Es tracta, doncs, d'un estudi que complementa el coneixement que tenim -d'altres escoles catedralícies catalanes, bé que situ'i Girona en un lloc destacat. No cal, per posar terme a aquesta notícia, insistir en la importlncia d'uns treballs de la meritorietat dels quals és prova aquesta reedició i cal només que ens afegim a la serie d'homenatges merescuts, dels quals ha estat objecte ei doctor Lluís Batlle i Prats. M. Mayer PERE ROCA I GARRIGA Índex toponím"m del Cartulari de Sant Cugat del VaZZ2s Museu d'Hist8ria de Sabadell, Sabadell, 1981, 138 pp. El Museu d'Hist6ria de Sabadell -i les altres entitats que hi han col.laborat econ6micamenthan tingut un gran encert a publicar l'obra del doctor Pere Roca i Garriga, Index toponímic del Cartulan' de Sant Cugat del VallZs. La tasca duta a terme en aquest llibre era una necessitat ineludible, sentida des del dia mateix que s'estampii el tercer volum del valuós Cartulari de Sant Cugat, editat per I'eminent Mons. Josep Rius i Serra, el qual no arribP a donar-nos el quart volum, que hauria incl6s la llista onomltica, un vocabulari i les correspondencies cronol6giques dels documents, tal com se'ns recorda en el llibre que ens ocupa. Va de callada que una obra de tanta envergadura com la del susdit cartoral quedava incompleta i es feia llibre com el del Dr. Pere Roca presta de difícil -gairebé impossiblemaun servei senzillament imprescindible. neig sense els corresponents índexs, puix que els elaborats per algunes perJesús Alturo i Perucho sones per a Ús propi no eren de plena utilitat pública en no haver estat editats. Calia que sortissin a la llum i que , fossin confeccionats amb un criteri .. L cient'fic i unitari. I aquesta, sens dubGABRIEL CRAMER te, ha estat la gran feina del doctor PeTratado fisico sobre la estructura re Roca. Car, en efecte, després d'unes actual de la tierra paraules de presentació degudes ai Traducción del latín por Virgilio senyor Ramon Vall i Rimblas, codirecBejarano. En Geocritica, Cuadertor del Museu d1Hist6ria de Sabadell, nos criticos de geografia humana, se'ns expliquen les normes a que hom 39. La teo& fisica de la tierra. ha subjectat I'elaboració de I'index i, Una tesis ginebrina del siglo xviii. de retop, les instruccions per a la seva Barcelona, Ediciones Universitat utilització. Tot seguit ve, de fet, el trede Barcelona, 1982, 46 pp. ball, que consta d'un índex conceptual -el gruix de I'obrai.un altre A pesar de su corta extensión ha d'analític. Tanca el llibre una breu nodespertado en nosotros esta obra una ta on I'autor es fa ress6 de I'article del gran curiosidad y un notable interés al Dr. Frederic Udina, Unas rectzficaciotiempo de su lectura, agradable y fluiries al Cartulano de Sant Cugat, en el da por obra de la traducción, ya que qual corregeix algunes reduccions de en principio por su contenido temático dates al c6mput actual, esmenes no 10 habia de parecer. aquestes que el doctor Pere Roca reSe trata de un logrado intento de produeix. poner al alcance de 10s estudiosos de la Hem de dir, pera, que ens hauria historia de la geografia y de la física agradat que la relació fidel, meticulosa una obra que viene a ser compendio i absoluta de tots els top6nims que armonioso de las tesis científicas que apareixen en el cartoral hagués estat sobresalen en su momento en este seguida de la seva identificació i que, campo y que la Escuela de Ginebra pel mateix fer, s'hagués completat sustenta y difunde en 10s primeros amb la inclusió dels antrophnims, años del siglo XViii. amb la qual cosa I'index hauria estat En el año 1735 Robert Guillaume onombtic i perfet. Per6 aquest és un Rilliet, discipulo de Gabriel Cramer y desig nostre, no el propasit de I'autor, dentro de 10s trabajos que éste dirige el qual I'ha dut a cap perfectament. en su Cátedra de la Academia de GiEn definitiva, doncs, cal reconeixer nebra, presenta su tesis para aspirar al que s'ha donat un pas importantíssim grado de doctor bajo el titulo de Speciper tal de fer útil una obra essencial men Physicum de hodema terrae per als medievalistes de casa nostra i stmctura. En ella se refleja un profunhem de concloure, per tant, que un do conocimiento de cuantas teorias se