Recensions

rencia als estudiosos del tema que cita I'autor, mentre que el segon esta dedicat a les tradicions que es repassen, consignades per autors i textos estudiats. Joan Gómez i Pallares L. RUBIO GARC~A Del latin al castellano en las escrituras reales Departamento de Filologia Románica. Universidad de Murcia, 1981, 74 pp. Si no fa gaire ens congratulivern de I'aparició per a la filologia catalana i medieval de 1'excel.lent obra del professor L. Rubio Documentos lingiiísticos catalanes (s. X-XII) (vegi's Faventia 2 / 2), avui no podem fer altrament en comentar un nou treball del mateix autor. Ens referim a l'o~uscie Del latín al castellano en las escrituras reales, publicat també pel Departament de Filologia Romanica de la Universitat de Múrcia. El doctor L. Rubio reflexiona en aquesta monografia sobre les solucions que diversos investigadors han donat a IH qüestió de saber en quin moment va apartixer la disposició oficial on qued2 rkcoi~ida la possibilitat de redactar en vulgar, en lloc de llatí, els documents de la cancelleria reial de Castella. L'autor passa revista a algunes de les opinions més autoritzades sobre el tema i pren partit per la que situa aquest canvi en temps del regnat d'Alfonso X el Sabio, toti que reconeix la tendencia tímida, per6 ininterrompuda, cap al romanc durant el regnat d'Alfonso VIII, tendencia que observa en els diplomes publicats per J. González en El Reino de Castil'l'a en ¿a época de Alfonso VIII (Madrid 1960, 3 vols.), i en d'altres documents que aporta personalment. Coincideix, per tant, en aquesta apreciació amb D. W. Lomax. que ja havia arribat a conclusions semblants en base a I'aniilisi del mateix diplomatari, malgrat que el professor L. Rubio fa algunes precisions de carkter diplom2tic respecte a I'autenticitat de diversos documents en romanc de I'aplec de J. González que I'aparten del criteri de D.W. Lomax. Després de cridar I'atenció sobre l1interb dels furs -molts d'ells ia escrits en vulgar en el primer ters del segle XIII per tal de facilitar la comprensió del contingut als seus destinataris-, mostra diferents exemples que proven la predisposició reial al canvi i la gradual prefereccia pel vernacle en la cancelleria al llarg de la susdita centúria. fins a esdevenir el seu ús preponderant. Aquests exemples li fan acceptar com a inqüestionable la idea quela permissió de mudar de llengua tingué lloc en els dies d'Alfonso el Sabio. A continuació es pregunta per l'any concret en que es port2 a cap oficialment la innovació i s'adhereix al parer ja antic de Diego Ortiz de Zúñiga, que situava el fet en 1260. Conclou les seves observacions posant de manifest que, segons el pare J. Villanueva, dos anys abans, el 1258, Jaume I s'anticipa al monarca de Castella amb una disposició semblant pel que fa a 1'6s del catal2 en la redacció de documents jurídics. L'apendix documental agrupat en dues series -els diplomes en romsnic del temps d'Alfonso VI11 ja coneguts grLies a les recerques de J. González i R. Medndez Pidal, i uns altres d'inedits pertanyents al primer terc del segle XiIItanquen I'obra. En definitiva, doncs, es tracta d'una nova i interessant aportació del professor L. Rubio. Jesús Alturo i Perucho LLU~ BATLLE i PRATS La cultura a Girona de ¿'Edat Mitjana al Renaixement Girona 1979. (Col~lecció de monografies de 1'Institut d'Estudis Gironins, núm. 7.) Se'ns ofereix aci, presentat pel professor P. Bohigas, el recull d'una strie fonamental d'estudis sobre la cultura gironina. Cal celebrar que més de trenta anys després LI. Batlle hagi pogut acomplir el seu designi inicial en publicar el seu estudi sobre la biblioteca de la catedral de Girona, és a dir presentar un estudi complet on no manquessin els altres aspectes de la cultura de Girona, la qual cosa havia estat objecte d'estudis i articles independents que avui constitueixen per primera vegada I'obra per a la qual foren concebuts i guanyen amb aixa una coher?ncia i profunditat que la seva consideració independent no permetia de vegades de captar: I'autor ens mostra la realització perseverant al llarg gairebé de cinquanta anys d'un projecte de treball en diverses etapes. Els treballs recollits en aquest volum estan agrupats en quatre nuclis temstics: ~studios ene eral es y Estudiantes, Noticias de libros y Biblioteca de la Catedral, La Escuela de la Catedral i La imprenta en Gerona (siglos xvXVI). En conjunt són nou treballs publicats sota la primera rúbrica: <El Capítol de Girona i els Estudis Generals* (Homenatge a Antoni Rubió i Lluch, vol. 111, Barcelona, 1936), ~Estudiantes Gerundenses en 10s Estudios Generales, (Hispania, 27, 1947). Sota la segona: <Inventari dels libres de Berenguer D'Anglesola~ (Estudir Universitarts Catalans, 17, 1932), La Biblioteca de la Catedrai de Gerona desde su origen hasta la imprenta (Girona, 1947), uNoticias de libros de la Catedral de Gerona (siglos XVI-XVIII)~ (Hispania Sacra, 19, 1966), ~Noticias de libros antiguos de servidores de la Catedral de Gerona. 13351594, (Hispania Sacra 26, 1969). <La escuela de la Catedral,, publicat ací per primera .vegada, constitueix el tercer apartat. El quart és constitui't per <(Nota documental para la biografia del impresor Pedro Malo y para la historia de la imprenta en Geronan (Biblioteconomía, 13, 1947); ~Más datos sobre la imprenta incunable y 10s libreros de Gerona, (Homenaje a Santiago Sobrequés Vidal, Anales del Inst. de Est. Gerundenses, 22, 1974-1975). Ens referirem ací només als dos treballs que presenten novetat, puix que la resta de I'obra de LL. Batlle i Prats és ben coneguda pels estudiosos. Cal destacar de primer la refecció soferta pel llibre La biblioteca de la Catedral de Gerona, que fou en 1946 la tesi de I'autor. al aual s'han incorporat els resultats dels treballs més recents que afecten principalment les re-