Notes per una traducció catalana del "De Paenitentibus" de Pacià de Barcelona

L'ocasió d'aquestes línies és una recent traducció catalana de dues obres de PaciP, Els Penitents i El Baptisme, titulades en la traducció esmentada De la Penit2ncia i Del Baptisme. Es tracta de: St. Paciri de Barcelona: de la Penitzncia; del Baptisme. Traducció, versió i notes de Jaume Fabregas i Baqué. Testimonis Litzirgics. Facultat de Teologia de Barcelona. Secció St. Paci2, 1981, 52 pp. El llibret que considerem amb molt de gust té una presentació excel.lent que convida a llegir-10; a més, la impressió tipografica ajuda a fer de la lectura un plaer. Una introducció forneix al lector una primera notícia sobre la persona del bisbe i les seves obres. No hi manca fins i tot una menció de la tradició manuscrita. El títol Paraenesis ad Paenitentiam (Exhortació a la Penitencia) no és, pera, I'original, sinó el canviat per Jean du Tillet en la seva editio phceps de I'any 1538. Pacia va emprar un sinijnim de I'obra De Lqbsis de CebriP, que en bona part li va servir de model, inspirant-se no poc també en el De Paenitentza de Tertul.li5 i. fent d'ambdós títols un, digué De Paenitentibus, com llegim en el foli 39 r del manuscrit Reginensis 331. Aquest error ja havia estat advertit per R. Kauerl i J. Ph. W. Borleffs2. No sembla feli$ I'expressió uPaciP segueix les regles de la prosa rítmica i acaba gairebé tots els períodes en un cursus apropiat,. La prosa de PaciP 1 Studien zu Pacian: Zweiter, ~ahresbencht rks k.k. Staats-gymnasiums im h. Bezirke in Wien. 1902, p. 1 n. 1. 2 Ztuei neae ~cbrifien Pacians?: Mn VI1 (1939) p. 1 n. 1. no és rítmica, sino mttrica, com ho fa preveure el vers virgilih: quos fama obscura recondit3, invertit per Pacia en quosfama recondit obscurd per a evitar un final d'heximetre i obtenir una clPusula ly. El Rev. Fhbregas cita la frase més ctlebre del nostre bisbe, amb l'esmena indeguda, perb, de Drepanius Florus, el diaca director de 1'Escriptori de Li6 a mitjans del segle IX. El text correcte empra la construcció en datiu, no en nominatiu: chrirtiano mihi nomen est, catholico uero cognomen. L'explicació del terme cat6lic no és pas al.legbrica, si hom recorda que Pacil en fa una defensa fonamentada en I'etimologia del terme que com a tecnicisme gramatical significa unitat. En la tradició gramatical estoica el nom és marcat per una empremta material de l'objecte que designa, donant-nos-en directament la veritat. Per als estoics, i també per a PaciP, I'origen dels mots no és arbitrari, sinó que procedeix de la naturalesa mateixa de les coses. Pacih, per a no contravenir el principi estoic de ccconformar-se amb la naturalesa*, recorre a l'etimologia de cccatblic~ a fi de trobar-ne el significat vertader. Quant a la transmissió del text en són coneguts sis, de manuscrits: El Reginensis 331, al qual donem la sigla R, conservat a la Biblioteca Apostblica Vaticana; el Gratianopolitanus 262, de la Bibliothtque Municipale de Grenoble i el Parisinus 2182 de la Bibliothtque Nationale de Paris. A més d'aquests tres coneguts pel Rev. FPbregas, n'hi ha dos que són extractes presos sobre el R: es tracta del Lugdunensis 5804 de la Bibliothtque Municipale de Li6 i el Virtryensis 2 de la Bibliothtque Municipale de Vitry-le-Fran~ois. Un sis? manuscrit, el Vaticanus 621 1, conservat a la mateixa biblioteca que el Reginensis 331, del segle XVI, conté només el aBaptisme~ i és una cbpia de la editi0 princeps. Els dos manuscrits de Grenoble i París no presenten cap interts per a la constitució del text perqut depenen, el primer, del Reginensis 331 i el segon del Gratianopolitanus 262. Mirem la traducció catalana d'alguns passatges del De Paenitentibur: 11, 2: cctota la disciplina de 1'EsgKsia queda com anusada amb aquesta fíbula~ (cum in hanc quasi fibulam totius ecclesiae disciplina notetur). El mot c(anusada>> respon a nodetur, modificació que té el seu origen en una nota marginal de Jean du Tillet: alias coarctetur, explicant malament el notetur de R que no va entendre. Galesinus, en la seva edició de 1564, va escriure nodetur en lloc de notetur, quan aquest verb concorda, en can- vi, amb el significat de upromptuari, que téfibula en el nostre text i no el de usivella)>. IV, 3: uL'Esperit Sant que és menyspreat de moltes maneres en el pecatg (Depectus in multis spiritus sanctus). El *que és menyspreae tradueix Despectzls, alteració arbitriria de Jean du Tillet, que no va saber veure que el Depectus de R és el participi del verb depeciscor i per aixa hi va afegir una s contriria al sentit. La traducció correcta és, doncs: aL'Esperit, que va condescendir en molts punts*. Ja V. Noguera5 va tenir l'encert de traduir uconsultado~ i davant I'absurd de despectus va pensar fer10 participi de despicio amb el sentit de ccresolver examinando~. VI, 1: <(Amb quins guanys rescabalaris tantes perdues per a l'Església, (Quibus emolumentis tota ecclesiae detrimenta pensabis). Una lectura directa de R amb llum de raigs ultravioleta palesa una a gratada a tota; per tant, no és cctantes pZrdues,, sinó cctotes les perdues de I'Església~. No hi cap pensar que aquesta a sigui motivada per la grafia aecclesia, que a R no hi surt mai, i aixb que ecclesia és emprat un sens fi de vegades VI, 4: uel senyor t'espera, pots apaivagar-10, si vols)> (spectaris a domino, potes illum placare, si uelis). La traducció at' espera, sembla ésser influlda per la correcció indeguda de Florus tres ratlles més amunt canviant spectat per expectat. El significat és: uel Senyor dirigeix els seus ulls vers tu,. Atts el sentit depossum i que uelis és subjuntiu, sembla més correcta la traducció en potencial: upodries apaivagar-10, si volguessis~. IX, 1: aN'hi havia per a llogar-hi cadires. Per6 us explicaré quelcom pitjor, (Stomachum. Hoc erat. Sed uidete quid stultius.). Les edicions no donen el text original de Pacii, que parla amb una exclamació, com del metge que descobreix clarament la causa de la malaltia i diu: uL'estómac. Era aixb. Pero mireu quina ximpleria més gran,. L'estómac era considerat en l'antiguitat com la seu dels sentiments de malhumor irracionals. És apropiada, doncs, l'exclamació com a motivada per una conducta tan delirant com fóra la del malalt que digués al metge que esta malalt i afegís, perb, que no vol guarir-se. IX, 4-1: al'ucendenti de Maria confessi que ell era un desgraciat miseriós. També el dominador del poble jueu, el rei de Babilbnia.. .)> (infe- . - D. Paciani Episcopi Barcilonenszs Opera quae extant, Valencia 1780, p. 28. És citada NOGUERA V.D.; cal advertir que D ( = Divz) es refereix a Paciani i no és nom de Noguera. licem se, miserumque confessus est; Pater mariae, iudaei etiam dominator imperii, Rex ille babylonius.. .). La puntuació de R, que és I'original de Paciii, uneix el dominador del poble jueu amb I'ascendent de Maria. El comenfament del pariigraf contravenint la puntuació assenyalada desfa la unitat del text, el qual evidentment es refereix al rei David, com ho diuen els atributs aascendent de Maria, i arei dels jueus*. IX, 5: amastega palla d'herba~ (pallentium ruminator herbarum). L'expressió és virgiliana6, que no implica, naturalment, que Paciii la repetís en el mateix sentit. De fet el comentarista Servius entengué que el color piil.lid de les herbes era degut a la masticació. No sembla, per6, que en el nostre cas assenyali una manera de ser de les herbes, sinó més aviat I'efecte de I'afebliment de I'home que les menja, circumstiincia molt adient a un pecador penedit i penitent. La traducció és, doncs: ccmastega les pil.lides herbes~. En aquest sentit pallentes té una tradició literiria testimoniada per Persi7 que el concorda com a adjectiu dels mals costums que destrueixen la salut del ser hum;. X, 1: aarrossegar cues de seda, (serico fluere). L'expressió llatina correspon a la idea de fluldesa de la seda, que s'esmuny en tocar-la. És senzillament una manera de dir que portaven vestits de seda, luxe impropi de qui ha de fer penittncia. X, 3: <Obreu, creieu aixi, mentre us romangui la vida, (Sic agite. sic credite. Quando uiuetis.). El text correcte amb la puntuació de R, que és la reprodu'ida, precisant-la per6 amb l'interrogant final en lloc de I'admiració (uiuetis?). La traducció és: aporteu-vos aixi. Seguiu aquestes creences. Quan viu reu?^. Convé recordar que la traducció de Mn. Riber, en la qual descansa en part la del Rev. Fiibregas, és gairebé un calc de la de V. Noguera: tant, que quan aquest dóna un text equivocat, Riber el reprodueix exactament en la seva versió8. - dlgrle de Iloansa I'esforg del Rev. J. Fiibregas perqut el poble catal; vagi coneixent les figures histdriques de I'Església en una traducció com aquesta, assequible a tots. 6 Eg¿. VI. 54. sat. V, 15. 8 Veg. A. ANGLADA. <La edición de las obras de San Paciano encomendada a V. Noguera por Josef Climent Mayans y la Ilustracibna, Simposio Internacionalen elBicentenario de la muerte de Gregono Mayans, Ayuntamiento de Oliva, 1982. I. pp. 299-302.