La Bucòlica IV de Virgili, traduïda per Carles Riba

LA BUCOLICA IV DE VIRGILI, TRADU~A PER CARLES RIBA Jaume Medina En el meu treball sobre el Bimil.lenari de Virgili, que es publica en aquesta mateixa Revista1, donava noticia2 de la possibilitat que existís una traducció de l'~~lo~a IV, elaborada per Carles Riba expressament per a aquella escaienca: el carPcter d'arcaiques que el poeta catal2 havia donat a les seves primeres versions de l'any 191 1, així m'ho feia suposar. Ara, per un sortós atzar, he trobat a 1'Arxiu Riba, en uns papers solts, la traducció que suposo pensada per al Bimil.lenari de I'any 1930, i que és continguda en cinc quartilles numerades, escrites a mdquina, sense indicació de data. Fa I'efecte que el treball ha consistit, en bona part, a posar al dia la primitiva versió de I'any 1911. No em sé estar, tanmateix, d'oferir un altre cop, abans que el lector recorri els versos tradui'ts, les afirmacions de Riba entorn d'aquesta Bucalica davant el públic que omplia el Paranimf de la Universitat de Barcelona: <<[Carles Riba] manifest2 -diu el periodista de La Veu de Catahnya, el 16 de desembre de 1930que si ha triat la Bucalica IV és perque en ella s'hi troba amb més intensitat l'esperit de la poesia pura. Diríeu que en aquesta Bucalica, la paraula és més paraula, i I'única cosa que lamento és que la traducció no hau& conservat tot el que jo voldria. ,Finalment afirma que en aquesta epoca de renovació, la Buchlica de Virgili ens posa davant els ulls un instant de naixenga~. J. MEDINA. Virgili en la literatura catalana, Fuventiu 11 1, 1979, pp. 47-61 2 Ibid.. p. 49, nota 4. Fos o no circumstancial la reelaboració de I'~~lo~a en vistes a les festes en honor de Virgili, la cbpia del que Riba llegí ha restat sense cap altra indicació entre els seus papers. Em plau, doncs, de donar les gracies al Dr. Oriol Casasses i a la seva muller, Eul2lia Riba, per la generositat amb que m'han ofert el text a publicar. Muses de Sicília, elevem un poc la tonada: no a tothom són plaents els humils tamarits i els arbustos. Si cantem el bosc, que el bosc sigui digne d'un cbnsol. Ja s'acosta I'edat darrera dels versos de Cumes; íntegrament recomenca un ordre magne de segles. Ja retorna la Verge, retorna el regne saturni: una genera nova de dalt del cel ja davalla. Sies només al nadó amb el qual la centúria ferrissa finir2 i per tot I'univers brillar2 la daurada, casta Lucina, propicia: el teu Apol.10 ja regna. Sent tu cbnsol és quan vindr2 I'edat gloriosa i emprendran, Pol.lió, llur cursa els mesos magnífics, tu governant. Si en resten alguns, els vestigis del nostre crim esborrats lliuraran el món de perpetua paüra. Ell la vida rebr2 dels déus, i amb els déus ha de veure entremesclats els herois, i entre ells el veuran apartixer i regir I'univers en pau amb el seny del seu pare. Quant a tu, oh infant, per primera ofrena la terra sense conreu vessar2 les eures errants amb el bacar i amb I'acant rioler mesclades les colocisies. Elles mateixes, les cabres vindran a la pleta amb mamelles plenes de llet; ni I'enorme lleó temeran les ramades. El teu bressol mateix s'ornar2 de flors oloroses. I morir2 el serpent, i I'herba fal.lac de metzina morid: pertot naixera el gingebre d'Assíria. Quan les lloances, pera, dels herois i les fetes del pare comencar2s a llegir i que és la virtut a coneixer, el camp es daurar2 lentament de tendres espigues, el ralm vermellós penjar2 dels arcos feréstecs i els roures durs suaran una mel com una rosada. Restaran, amb tot, de I'antiga malícia vestigis que forcaran a arriscar-se en naus per la mar, de muralles a cenyir les ciutats i a fendre solcs a la terra. Hi haur2 un altre Tifis, i una altra Argo que porti herois selectes; hi haud també noves guerres i altra vegada ser2 trames un Aquil.les a Troia. Per6 després, quan I'edat afermada t'hagi fet home, desdir2 el navegant de la mar i el pi del seu tr2fec per les ones: produir2 de tot tota terra. No patir2 la gleva el rasclet ni el cep la falceta i el forcut llaurador lliurar2 els seus bous de I'arada; ni de fingir diversos colors aprendr2 més la llana, car el moltó mateix mudar2 el velló per les prades adés en porpra suau, adés en galda groguenca; naturalment la sandix vestir2 I'anyell quan se'n peixi. <Segles tals benaurats, correu!,, han dit a llurs fusos d'acord amb I'immutable voler dels destins les Parques. Puja a les honors, -en ser2 ja el tempsoh, supremes, cara nissaga dels déus, rebrot il.lustre de Jove! Mira el món estremint-se en son aix inclinat, i les terres i els espais de la mar, i del cel la volta profunda; mira com tot s'alegra en l'expectació d'aquest segle! Oh, si tan llarga fos la darrera part de ma vida i em restés prou alt per a dir les teves proeses! No em vencerien cantant Orfeu de Tdcia ni Linus, enc que assistís a Orfeu sa mare Cal.liopea, enc que assistís a Linus el bell Apol.10 son pare. Pan mateix, si em desafiés amb l'Arc2dia per jutge, Pan mateix, amb I'Arcldia per jutge, vencut es diria. Oh, comenca, infantó, a coneixer amb un riure la mare (deu mesos han portat a la mare llargues angúnies); oh, comenca, infantó: qui no ha rigut a la mare no I'han admes a la taula el déu ni al llit la deessa3. Barcelona, 30-1x42 3 A la capia a miquina de 1'Arxiu Riba, el full 1 conté els versos 1-1 1; el full 2. els versos 12-27; el full 3, els versos 28-43; el full 4, els versos 44-59; el full 5, eis versos 60-63. El text no presenta més vacil.lacions que: v. 8: sies només al nadópelqual ... ; v. 60: Oh, comensa, infantó, a conPixer pel riure la mare; v. 62: oh, comenga, infantó: a qui no n'- gueren eis pares. En aquestes tres ocasions, els mots en cursiva foren substitu'its per Riba pels que figuren al text de I'edició. Altrament he restitu'it el punt volat a les eles geminades que els mancava.