Anàlisi de l'exclamació

ANALISI DE L'EXCLAMACIÓ Pere Quetglas i Nicolau En comensar haig de confessar el meu agosarament per fer un article d'allb que comensi per ser una impre!jsi6 lingüística. Llegia, fa temps, .el llibre I1 de LucP, quan de sobte, en arribar al vers 45, vaig romandre certament emocionat davant una imatge lingüística poc usual: la d'un genitiu exclamatiu. La imatge em deixa una empremta que dormí aletargada una bona temporada. Després, en tornar-hi, he intentat, tot partint del genitiu exclamatiu, fer una anilisi de l'exclamació. El genltiu exclamatiu 6s una construcció molt escadussera en llatí; a les diferents gramatiques només n'he trotlat testimoniats nou exemples, dels quals alguns, com veurem, són amb prou raó qüestionats. Els exemples són aquests: (I) Cat. 9,5. O mihi nuntii beati. (2) Prop. 4,7,2i. Foederis heu taciti. (3) Luc. 2,~[5. O miserae sortis ,... (4) Tert. L)e paen. 12,7. Pro malae tractationis. (5) Pl. Most. 912. Di inmortales, mercimoni lepidi. (6) Pl. Truc. 409. O mercis malae. (7) Clem. Ad Corznth. 53,5. O magnae caritatis, o perfectae sinceritatis. (8) Iren. 2.7,2. O indissimilis, simul autem blasphemae imaginis. (9) Ter. Pliorm. 351. Pro deum inmortalium. El nombre de nou, més extens sense dubte del que donen totes i cada una de les gramhtiques, es podria augmentar amb d'altres exemples trets d'autors cristians, perb, fer-ne una llista exhaustiva no Cs pas el nostre propbsit aquí. D',aquests exemples el núm. (4) és clarament rebutjable, ja que 6s fruit d'un engany o d'un error involuntari 1, perqut: l'expressió sencera diu: (4 bis) Pro malae tractionis felicitatem. I com a tal s'ha de posar en connexió amb el núm. (g), en el qual Hofmann diu que s'ha de sobreentendre fidem. Aixb certamen-t ja és discutible, el que no admet cap tipus de discussió és que (4) = (4 bis) no és un genitiu d'exclamació sinó un acusatiu. L'exemple (I) ha estat repetidament qüestionat ja que pot admetre perfectament una interpretacici com a nominatiu. En tot cas, no hi ha una decisió determinant. Tant si es prenen en consideració els exemples dubtosos, com si es deixen de banda, la construcció té una configuració prbpia amb unes característiques definides, que ha posat de relleu De Groot4 en el seu estudi estructural del genitiu; a ell ens remetem : ((Trets gramaticals: nom en genitiu amb un adjectiu adjunt usat independentment. Significat: expressió d'una actitud emocional del qui parla envers de qualque cosa, potser sempre una no-persona)). i. En tot cas no es una consideracib esporPdi,ca d'un autor sinó que el fet el trobem repetit entre altres a J. B. HOFMANN-A. SZANTYR, Lateinische Syntax und Stilistik. München 1965. p. 85. E. WFSTEDT, Syntactica. Studien und Beitruge zur historischen Syntax des Lateins. 11. Teil, Lund 1933, p. 417. I a A. ERNOUT-FR. THOMAS, Syntaxe Latine. Paris 1953~. p. 61. 2. OP. cit., p. 85. 3. Així C. J. FORDYCE, Catullus. Oxford 1961, p. 114-115, critica Baehrens i Kroll, ,perque a llurs edicions s'havien inclinat pel genitiu i critica també Lofstedt per haver pres en consideració l'exemple (3), que ell pensa que s'ha de considerar adjectivament per esser la frase equivalent a: o (nos) miseros. Una opinió divergent 6s la de A. DMEGER, Historische Syntax der lateinische Sprache. Vol. I, Leipzig 1878, p. 492, que creu que l'exemple (i) 6s un vocatiu plural. 4. A. W. DE GROOT, ((Classification of the Uses of a Case Illustrated on the Genitive in Latim). Ltngua, 6, (1956) p. 56. Aquí hauríem d'afegir la preskncia potestativa dc l'element exclamatiu o [també pro, si es considera l'exemple (g)]. L'explicació més generalitzada d'aquesta construcció, que trobem per exemple a Brenous s, Liifstedt6, Bassols7, i ErnoutThomas és la d'ésser un helenisme. Donant suport a aquesta hipbtesi Lofstedt, que és el qui ho ha estudiat més, diu que no és gratui't que l'expressió es trobi en autors de forta influkncia grega com són Catul i Properci, i incideix particularment sobre l'exemple núm. (7), ja que constitueix una cbpia iclkntica de l'original grec. Més problema li ofereixen els exemples de Plaute, dificultat que soluciona posant de relleu el fet que en els dos exemples hi ha una paraula d'etimologia comuna i referida al món dels negocis, i indicant que la influkncia grega hauria pogut venir per aquest viarany. Una altra explicació és la que donen Hofmann i Tovar 'O, que tamb6 recull, encara que sense compartir-la Ldfstedt ", en el sentit de fer dependre el genitiu de verbs d'alecte com misereor, pudet, etc., eIs quals s'haurien elidit. No crec que cap de les solucions sigui convincent. La primera perquk evidentment és una no-solució; remetre el problema als grecs no és explicar-10 ni solucionar-10, sinó evitar-lo 12. L'altra explicació, de caire més gramatical, és més atractiva, perb igualment rebutjable per dues raons: i") La quantitat de verbs a suposar 4s tehricament dlimitada, de creació ad hoc i carent de forqa intrínseca, i a causa d'aquest fet, un canvi d'interpretació obliga a canviar el verb pressuposat 13. 2") Aquesta raó es rela5. J. BRENOUS, Btude sur les hell$nismes dans la syntatxe latine. Paris 1895. p. 141. 6. Op. cit., p. 417. 7. M. BASSOLS DE CLIMENT, Sintaxis histdrica de la len,gua latina. Vol. I. Barcelona 1945, ,p. 307, i Sintaxis latina. Vol. I. Madrid 1956, pp. 94-95. 8. Op. cit., p. 61. 9. Op. cit., p. 85. 10. A. TOVAR, Gramdtzca histdrica latina. Sintaxis. Madrid 1946, p. 42. 11. OP. cit,?, p. 417. 12. Per altra banda, tampoc les sintaxis gregues donen indicis clars sobre la construcci6. Concretament J. S. LASSO DE LA VEG~, Si.ntaxis griega. Vol. I. Madrid 1968, pp. 533-534 l'explica com a fruit df: l'elisi6 d'un nominatiu exclamatiu per sobreentendre's fhcilment en un grup format pel dit nominatiu exclamatiu i un genitiu de causa, que adquiriria el valor exclamatiu que tenia el. nominatiu. 13. Aquest mateix argument es pot concretar en la necessitat de la regla de recuperabilitat. &s a dir, que donada una Estructura Derivada a la qual s'ha arribat mitjanqant l'aplicaci6 d'una transformaci6 a una estructura prh- ciona amb la creenqa que el genitiu exclamatiu és una forma ai'llada. Si fos així es podria admetre l'elisió de diferents verbs, perb resulta que existeixen expressions semblants a la del genitiu exclamatiu per a les quals no és possible sobreentendre els mateixos verbs que se suposen subjacents al genitiu. Aquestes expressions són nombroses i les trobem en nominatiu, vocatiu, acusatiu i datiu. Vegem-ne alguns exemples : Nominatiu exclamatiu. (1 1) Ter. Eun. 560. O festus dies. (12) Cic. Mi. 94. O frustra suscepti labores. Vocatiu exclamatiu I". (13) Pl. Poen. 798. Quid nunc, sceleste leno? (14) Cic. Arch. 24. O fortunate adulescens. Acusatiu exclamatiu. (15) Pl. Aul. 704. O lepidum diem. (16) Pl. Amph. 1056. Me miseram. (17) Pl. Aul. 721. Heu me miserum. Datiu exclamatiu. (18) Pl. Merc. 770. Heu miserae mihi. (19) Pl. Aul. zoo. Ei misero mihi. (20) Pl. Capt. 806. Vae misero illi. El caracter unitari de tots aquests tipus no el discutirem perquk és palks; ara bé, sorprkn que els gramitics hagin om& tan llarg temps aquesta circumstancia, al temps que n'han fet un tractament discriminatori; si es parla, per exemple, de nominatius per vocatius 15, {per quk no es parla també de genitius per vovia, ha d'ésser possible en qualsevol cas retrobar la forma primitiva; cosa que vol dir que la transformació no ha de tener una actuaci6 ambigua com seria el cas que l'elisió afectés a verbs distints. Vegeu al respecte J. P. KIMBALL, The Formal Theory of Grammar, New Jersey 1973, p. 48. 14. Hem de remarcar que ens referim exclusivament al vocatiu exclamatiu i no al vocatiu que podríem anomenar apdlatiu. 15. Vegeu per exemple BASSOLS, Si,ntaxis latina. Vol. I. pp. 39-40, ERNOUT-THOMAS, OP. cit., p. 13, etc. catius, quan en realitat del que es tracta en ambdós casos és d'una forma d'expressi6 de l'exclamació que sempre s'ha considerat típicament representada pel vocatiu? Com a prova de la relació existent entre les diferents construccions hem d'assenyalar. l'existhncia de tractament>, parallels com el que Ernout-Thomas adjudiquen a l'acusatiu exclamatiu, suposant-10 depenent de verbs elidits com per exemple imploro, dico 16, etc. D'aquesta manera creiem que est& suficientment justificat ell recel, que exposavern abans, de donar per bona una interpretació basada en l'eljipsi. Aleshores és arribat el moment d'intentar una altra solució. I aquesta ens ha semblat que la podriem trobar dins el marc generativo-transformacional. De Groot 17, i tambt Benveniste ls a la critica del treball del primer, donen per suposat que 1'6s del genitiu exclamatiu és un ús independent, i sobre aixb .es basen totes les anilisis que se n'han fet, quan és precisament en aquest punt que estP l'error del tractament, cosa que intentarem demostrar a continuació. En un altre lloc l9 parlPrem de la derivació de frases copu. latives a partir d'expressions locatives seguint la teoria de Fillmorezo; allP virem intentar demostrar la possibilitat de derivar frases com (21) i (22) a partir d'una mateixa estructura. (2 i) Calor in thermis est. (22) Thermae sunt calidae. I exposarem així mateix l'ampli potencial d'aque:sta teoria. Aleshores seguint en la mateixa perspectiva i prenent en consideraci6 l'exemple (6) podriem proposar-li un estructura pregona de base locativa que tingués la forma següent: 16. ERNOUT-THOMAS, OP. CC~., P. 23. 17. 09. cit., p. 56. 18. E. BENVENISTE, ((Pour l'analyse des fonctions casuelles: le génitif latim), Llngua, 11 (1962). p. 13. ig. P. J. QUETGLAS, ((El locativo y las oraciones copulativas)). Anuario de Filologia (Untversitat de Barcelona), 2 (1976). PP. 113-119. 20. Aquesta teoria es troba bislcament exposada a CH. J. FILLMORE, ((The Case for Casen, en E. BACH-R. T. HARMS, Universals in Linguistic Theory. New York 1968; pp. 1-88. Aquesta teoria ha estat refeta posteriorment diferents vegades pel propi autor, pero sense alterar en cap moment els pressupbsits Msics de que ens servim. Vegeu per exemple (&ome Problems for Case Grammarn. En R. J. O'BRIEN, 22 nd Annual Round 'Table, Washington '971. PP35-56 I I AP M I I v I I I I I I I 1 1 f I I I I I I I I I I 1 I I I I I I I 1 I I i 1 I1 I Pres 0 I 0 0 mal- -um in 0 merc. -e Aquesta estructura es veuria afectada per les transformacions de cbpia del locatiu a posició subjecte, la de deleci6 de k, de l'actuant situat en aquesta posició i adaptació de k, a la nova posició donant-nos l'I(ndicador) S(intagmPtic) (24). S Seguidament actuaria la transformació de conversió de l'objcliu : (25) V + O-+V, si L-+AS que en aquest cas concret donaria lloc a (26) VO ---t malus, -a, -um si N --t mal- En aquest punt la reescriptura de M com a suin i l'aplicacii, dc la transformació de concordanqa de V, respecte a AS ens proporcionarien : d N I I I I I I I I I I 1 I I 0 merc- -s est nzala I per fi les regles del component fonolbgic ens generarien la frase (28). (28) Merx est mala. Ara bé, és evident que la frase (6) no diu aixb exactament, cosa que fa necessiria la introducció de modificacions. En primer lloc caldria que el component M no es reescrivís com a Pres, sinó com a Excl(amatiu), cosa que ens permetria donar compte de la presencia d'interjeccions. Igualment caldria que es produís la cbpia de L a AS, i la deleció del k, d'aquest actuant, perb no és tan clar que s'hagi de mantenir l'adaptació de k, a la nova posici6, ja que a continuació seri precís canviar-li de bell nou la forma; aquesta seria una possibilitat, perb creiem que és més adient l'altra, que consisteix a establir un bloqueig mes elevat condicionat a la preskncia de l'element exclamatiu a la modalitat. En conseqiikncia podríem donar aquestes regles : (2 9) M -+ [ + Excl] (30) nominatiu / si MI [- JSxcl] / si M ----t [+ Excl] 1 on (x) representa qualsevol cas, exceptuant l'ablatiu 2'. Per altra banda tenim le possibilitat d'aparició superficial tlc [+ Excl] que podem representar així: (y I) [+ Excl] ---+ [al Llavors tornant a 1'1s (24) aquest es veuria canviat de la següent Ii1anel.n : [+ Excl] I % merc- -s O 0 0 0 mal- -uin I aquí tenim un punt important que cal considerar en una perspectiva diferent de la que s'ha imposat fins ara. Si considerem en funció de (25) i (26) que el verb est& representat per malus, -a, -um, hem de convenir que les frases exclamatives que contenen un adjectiu de cap manera no s'han de considerar independents, perque contenen tots els elements precisos per no ser-ho; per tant, tampoc no té sentit parlar del genitiu exclamatiu com d'una expressió independent tal com feien De Groot i Benveniste, i també la totalitat de les gramitiques. Seguint amb 1'1s (32), la realització d'(x) en una de les cinc possibilitats determinari l'ulterior ajustament de concordan~a amb V,. Si suposem que (x) --+ Genitiu, tindrem (33). 21. Aquest 6s un punt que podria admetre revisió; de fet hem estat temptats d'incloure com a exclamatius alguns exemples d'ablatiu absolut constituits per sustantiu i adjectiu, perb en el dubte de si tenien o no authticament valor exclamatiu, hem preferit l'abstenció. k, [+ Excl] I I t I I I I I I I I 0 merc- -is o Per fi una regla de reordenació 22 ens menaria cap a la frase (6). (6) O mercis malae Cal que fem encara alguna consideració més sobre aquesta estructura, que suposa un replantejament de la idea de relació subjecte-verb; quan a'questa relació .es dóna en la preshncia de + Verb , s'exigeix l'aparició d'un subjecte en nominatiu ", [ - Adjetiu ] i que es doni un tipus de concordanqa en número i persona, en canvi si tenim la presencia de + Verb 1 , el tipus de con- + Adjectiu - cordanqa canvia a gPnere i número; partint d'aixb, és clar que la correcció gramatical acaba en la correcció de la concordansa, que com hem dit es pot realitzar en qualssevol de les possibilitats d'(x). Emperb, aquesta gamma de possil~ilitats esti en certa manera condicionada. De Groot 2" parlant del genitiu, deia 22. Aquesta regla hauria d'ésser d'un tipus semblant 3 la que dóna per a l'anglks J. M. ANDERSON, The Grammar of Case. Cambridge 1971. p. 212. Dissortadament, encara que molt abundants, els estudis sobre l'ordre de les paraules en llatí, no ens han tornlt cap regla d'aquest tipus. 23. Prescindim, naturalment, dels acusatius subjectes de verbs en infinitiu. Vegeu al respecte R. T. LAKOFF, Abstract Syntax and Latin Complementatron. Cambrldge (Mass.) 1968), pp. 79-80. 24. Op. ctt., p. 56.