Marcus Licinius Celtiber, un membre important de la aristocràcia municipal d'Aeso

MA RCUS L ICINIUS CEL TIBER UN MEMBRE IMPORTANT DE L'ARISTOCRACIA MUNICIPAL D'AESO NOUS MATERIALS EPIGRAFICS Jordi Pons i Sala Entre les ben documentades famílies de l'aristocriciamunicipal d'Aeso es troba la de M. Licinius Celtiber. La irnportincia d'aquesta familia, ja coneguda per Hübner (CIL I1 4.464), s'ha vist accentuada darrerament per la publicació de dues noves inscripcions que en fan esment l. Al present treball analitzarem la importincia d'aquests Licinii d'Aeso i aportarem, al mateix temps, uns nous materials epigrifics relacionats amb aquesta família: una inscripció conservada actualment a Barcelona, fins ara considerada de procedkncia desconeguda, i un interessant fragment inkdit trobat als voltants d'Isona. NOUS MATERIALS EPIGRAFICS D'AESO A la rica skrie epigrifica d'Aeso2 cal que hi afegim una inscripció considerada de procedkncia desconeguda avui conservada al Museu Arqueolbgic 1 de Barcelona (lamina I, pigina 101). A la seva fitxa de registre (inv. 9.554) 1 F. LARA PEINADO, Epigrafía Romana de Lérida, Lleida, 1973 (=ERL) on recull tot el material epigrific conegut fins aquesta data al'actualprovincia~de Lleida. El conjunt més ric 6s el pertanyent a l'antiga Aeso, l'actual Isona; algunes de les inscripcions d'aquesta ciutat eren inidites amb anterioritat a aquesta obra, aquest és el cas de dues de les inscripcions que fan referhcia a la família Licinia que estudiemen aquest treball (ERL 78 i 91). 2 La rica sirie epigrifica d'Aeso, es troba recollida bisicament a: E. HUBNER, CIL I1 (1869), p. 594. Aquest mateu autor fa algunes correccions i observacions, encara que sense donar nous materials epigrifics, a CIL II suppl. (1892), p. 981 ia no hi consten ni el seu origen geografic ni cap altra circumst~cia que permeti d'establir-10. fis per aquest motiu que el Dr. S. Mariner va publicar-la entre el grup d'inscripcions de procedencia ignorada conservades actualment a I'esmentat museu3. El nostre recent estudi de la societat d7Aeso a través de la seva epigrafia4, enriquida aquesta darrerament amb noves troballes epigrafiques algunes d'elies de recent publicació5, ens ha permes d'establir l'origen geogrhfic de la inscripció que estudiem. Per motius diferents, que passem a exposar a continuació, cal considerar-la amb tota seguretat provinent $Isona o de la seva Area. A finals de 1936 van ser traslladades a Barcelona, per ordre de la Generalitat de Catalunya, un conjunt d'inscripcions procedents d'Isona i de la seva rodalia6 ; cal situar aquesta decisió entre les mesures preses per la Generalitat a fi de preservar el patrimoni artistico-arqueolbgic catalh davant la situació originada per l'inici de la guerra civil7. Segons R. Pita Mercé8 van ser deu o més les inscripcions romanes d'Aeso portades en aquella data a Barcelona. Guardades als dipbsits del Museu Arqueologic, van ser instal.lades l'any 1940 a les salescommernoratives, funeraria i religiosa, d'aquest museu9. En la nostra visita efectuada a l'esmentat museu varn localitzar set de les inscripcions provinents d'Isona 1°. Hem d'afegir-hi també la inscripció Ephemeris Epigraphica IX (19031, p. 146. F. FITA, "Inscripciones romanas de Isona", B.R.A.H. XXXII, (1898), pp. 532-536. Interessant article, per6 on no es recull tota I'epigrafia d'Aeso; F. LARA PEINADO, op. cit., pp 185 i seguent. 3 S. MARINER BIGORRA, Inscripciones Romanas de Barcelona (lapidarias y musivas), Barcelona 1973 (= IRB). A part de la molt rica ssrie epigrifica prbpiament de Barcelona, es reculí, sota I'apartat "Inscripciones de procedencia insegura" (pigines 21 1-214), un conjunt de set epígrafs d'origen geogrific desconegut o insegur avui conservats al Museu Arqueolbgic de Barcelona, exposats a la sala XXXII i a la banda dreta del pbrtic. La primera inscripció d'aquesta skie (p. 21 1) és la que, per diferents motius, considerem provinent d'Aeso (Sala XXXII, inv. 9.554). 4 A la nostra tesi de llicenciatura, Estudio de la estructura social de Dertosa y Aeso en el alto Imperio a través de la epigrafia, Universitat de Barcelona, 1976, vam estudiar impliament l'epigrafia i la societat de I'alt Imperi d'aquesta ciutat de la Catalunya romana. Cf. pp. 115-176 i 209-246. 5 Cf. nota 1. 6 Cf. R. PITA MERCÉ, "ProspecciÓn arqueológica en Isona (Lérida)", Ampurias XXV (1963), pp. 219-224. IDEM, La Historia antigua y arqueologia delPaZlars, Lleida, 1968. (Resum de la conferencia pronunciada a Tremp el 17 de novembre de 1967). 7 Per tal de consixer les disposicions i mesures preses per la Generalitat, cf. Servei d'Excavacions i Arqueologia de Catalunya. Membria 1936-1 937, Barcelona, 1937. M. JOSEPH I MAYOL, EI salvamentdelpatrimoniartístic catald durantlaguerra civil, Barcelona, 197 1. 8 Cf. R. PITA MERCE, op. cit., Ampurias XXV. (1963), p. 219. 9 Cf, Servicio de Investigaciones Arqueológicas de la Diputación Provincial de Barcelona, Memoria Ario 1940. Barcelona, 1941, p. 6. 10 Les inscripcions d'Aeso avui conservades al Museu Arqueolbgic de Barcelona són: CIL I1 4.458 = ERL 86 (Sala XXIV, inv. 19.053); CIL I1 4.460 = ERL 87 (Sala XXV, inv. 7.547); CIL 11 4.461 = ERL 88 (Sala XXV, inv. 7.549); CIL 11 4.464 = M. J: Numantina, la qual apareix com a dedicant a la inscripció d'Aeso, ERL 78, empotrada actualment a la paret interior de l'església parroquial d'Isona; aquesta inscripció és dedicada al seu fill M. Liciniusceltiber Fab (ius) Licinianus, duovir de la ciutat. Cal destacar que la con;'rucciÓ uel text d'aquest epígraf d71sona és molt semblant a la de la inscripcij que ens ocupa. La inscripció d'Aeso ERL 9 1, avui conservada al Museu Arqueolbgic de Barcelona, esth dedicada per un tal Q. Fabius Licinianus al seu avi M. Licinius L. f. Quir. Celtiber, edil i duovir de la ciutat. Aquest important personatge apareix també honrat a la inscripció CIL 11 4.464 = ERL 89, igualment conservada a Barcelona; la inscripció li fou erigida per L. Terentius Terentianus del qual era tutor. M. Licinius L. fi Quir. Celtiber (CIL I1 4.464 = ERL 89 i ERL 91) era, amb tota seguretat, el pare de Licinia M. J: Numantina (ERL 78). El seu fill, M. Licinius Celtiber Fab. Licinianus (ERL 78) és segurament el mateix Q. Fabius Licinianus (ERL 91) després d'haver estat *doptat pel seu avi matern; la transformació del nom reflecteix cldrament aquesta adopció: probablement M. Licinius L. f. Quir Celtiber no va tenir descendBncia masculina. Licinia M. fi Numantina es degué casar amb un tal Fabius, gens ben coneguda a l'epigrafia d'Aeso, car aquest és el rimzen del seu fill abans d'ésser adoptat per I'avi matern. És ara quan podem establir que la inscripció que ens ocupa prové d'Aeso, ja que els personatges que hi apareixen s'enquadreq perfectament al si de la família de M. Licinius Celtiber. La dedicant no és cap altra que la mateixa Licinia M. f. Numantina de la inscripció ERL 78 Per tant, el seu fill Q. Fabius Q. jf: Cal. Maternus, edil de la ciutat, era segurament el gema de Q. Fabius Licinianus, més tard M. Licinius Celtiber Fab. Licinianus, duovir de la ciutat. Així doncs, Licinia M. J: Numantina devia ésser casada amb un tal Q. Fabius, adscrit a la tribu Galeria, que no apareix a cap inscripció; llurs fills van prendre el mateix praenomen Quintius del pare i, igual que el seu avi, tots dos van ocupar magistratures municipals a la seva ciutat. Per tot el que hem dit fins aquí, cal considerar que el pedestal de Q. Fabius Maternus prové d'Isona o de la seva rodalia. Igualment com d'altres inscripcions d'Aeso degué ésser portada a Barcelonal'any 1936; per& per la convulsió d'aquests anys, no degué ésser possible d'estab~ir la seva procedBncia un cop acabada la guerra civil. Aquests autors consideraven els individus adscrits a la tribu Galeria com a forasters a Aeso; no obstant, el nombre cada vegada més gran d'inscripcions dileso a les que apareixen individus adscrits a aquesta tribu ens fa sospitar una cxplicaci6 inversa, com ja exposarem més endavant. En relació amb aquesta important gens Licinia d'Aeso, volem donar a conhixer l8 un interessant fragment fins ara inhdit que hem localitzat recentment (lhina 11). Es tracta del fragment central inferior d'una placamarmbria (2 1,5O per 8,30 - 7 per 3,s - 2,20 cm) de color blanc groguenc amb algunes vetes grisoses. Lletres capitals quadrades amb tendhncia a l'allargament i amb una certa irregularitat en el seu tragat segons es pot apreciar a la lhina 11. Del text en resta una petita part de les cinc darreres ratlles, l'última de les quals es disposa damunt d'una lleugera motllura en suau i ample gola de 3 cm que emmarcael text i que ve a la seva vegada disposada dins d'un requadrat de de 1,80 cm d'ample. L'interlineació amida entre r.1-r.2, 1,OO-0,90 cm; r.2-r.3, 1,10 cm; r.3-r.4, 1,OO-0,70 cm; r.4-r.5, 0,90 cm; r.5 al nlarge inferior, 0,20 cm. 3,OO-2,90 cm ..... SE ............ 3,OO-2,90 cm .... LIC [INIVS] ...... 3,20-3,00 cm ... EQV ............ 3,lO-3,00 cm ... EQV ............ 2,00 cm H [(IC) S(1TVS) E(ST)] Aquesta inscripció fragmentaria va ésser trobada pel senyor Francesc Plana en un camp de la seva propietat dins el terme municipal de Covet; actualment es conserva al domicili d'aquest senyor (Cal Bastús) a la localitat velna de Biscarri 9. Es tracta, sens dubte, d'una inscripció funeraria, car la H de l'última ratlla sembla ésser l'inici d'una típica fórmula sepulcral. Probablement les lletres LIC de la segona ratlla far, referhcia al gentilici Licinius,-a molt ben documentat a Sepigrafia d'Aeso; ja que, a part de les inscripcions, anteriorment comentades, referides a la família de M. Licinius Celtiber, aquest nomen apareix a dues altres inscripcions d'aquesta ciutat: CIL I1 4.475 = ERL 99 i ERL 83. Les lletres EQU que, respectivament, es llegeixen a les línies tres i quatre, tal volta podrien referir-se a la fórmula equo publico donato o a alguna altra similar; si fos certa aquesta possibilitat, hom podria pensar que algun membre de la gens Licinia d'Aeso va poder ascendir ai rang eqüestre, meta especialment desitjada pels membres de les aristocracies municipals. En tal cas, ens hauríem de preguntar a quina família Licinia d'Aeso es refereix aquest nou fragment. Si aquesta possibilitat fos certa, ens inclinaríem a pensar en algun membre de la important família de M. Lici18 6n la descripció d'aquest interessant fragment ensha ajudat la Dra. Isabel Rodi, la col.laboraciÓ de la qual volem agrair. 19 Volem agrair a ell i a la seva família I'acolliment i tota l'ajuda que amablement ens han dispensat en la nostra recent estada a la Conca de Tremp. LAMINA 11. Fragment insdit de placa marmbria procedent del terme municipal de Covet. Fotografa I. Rodi nius Celtiber ja analitzada; la seva importhcia social a Aeso constituiri l'objecte d'estudi de les pigines que segueixen. Emperb, l'atribució del nostre fragment a algun membre d'aquesta família, tot i que és el més probable, no és del tot segur20. MARCUS LICINIUS CELTIBER UN MEMBRE IMPORTANT DE L'ARIST~CRACIA MUNICIPAL D'AESO Aeso, l'actual Isona, situada a la Conca de Tremp (Pallars Jussa), constituia Sextrem septentrional de la xarxa urbana de la Catalunya romana. La Conca de Tremp, quadrilhter de 20lper 25 quilbmetres, emmarcat per altres barreres muntanyoses rarament inferiors als 1.500 metres, es troba al cor del Pre-Pinineu occidental catala i constitueix perla seva situació, una important porta d'accés a l'irea pirinenca; irea aquesta, especialment el Pallars Sobiri, a la qual sembla que, d'acord amb la toponímia, el llatí no va penetrar fins a i'hpoca medieval2' . Tradicionalment la ramaderia ovina transhumant ha estat fonamental per a Seconornia del Pallars Jus~i~~ ; avui en retrocés, constitueix el factor determinant del despoblament actual d'aquesta regió. Paral.lelament, a la Conca de Tremp, per la sevamarcada originalitat ge~grifica~~ ja exposada, s'hi fan esplkndidament els cultius mediterranis malgrat la seva situació 20 Potser, aquest fragment es podria referir a Licinius Silvanus -el dedicant de la inscripció d'Aeso ERL 83o a algun altre membre de la seva familia. Licinius Silvanus no sembla pertinyer, d'acord amb els nostres coneixements actuals, a la família de M. Licinius Celtiber, tot i que aixb no és res més que una conjectura i, per tant, poc segura. Licinius Silvanus estava emparentat, pel seu matrimoni, amb una destacada familia de I'aristrocricia municipal dyeso del segle 11, uns Porcii adscrits a la tribu Galeria (CZL I1 4.476 = ERL 107; ERL 82 i ERL 83). G. ALFOLDY, Die romischem Znschriften von Tarraco, Berlin, 1975, vol. I, núm. 288, considera que Licinius Silvanus estava probablement relacionat amb la important familia, segurament originiria de Tarraco, de Q. Licinius Silvanus Granianus (CZL II 4.225; CIL I1 4.266 iA.E., 1929, 232 =A.E., 1961,329),rellevant personatge pertanyent a l'ordre eqüestre i flamen provincialde la Tarraconensis de finals del segle I. Aquesta notable família, molt vinculadaa Baetulo (CIL I1 4.609i A.E., 1936, 66), va ascendir de forma vertiginosa al més alt rang de la pirhide social romana car un fiil d'aquest flamen provincial era ja cos. suff: l'any 106. Si l'interessant fragment que donem a con6ixer es referís a Licinius Silvanus o a algun altre membre de la seva família es veuria refoqada la suposició d'Alfijldy ; suposició que, d'altra banda, considerem poc probable car tan sols recolza en l'analogia d'un nom, el nomen i el cognomen del qual són especialment corrents a I'epigrafia de la Catalunya romana. 21 J. COROMINES, La survivance du basque jusqu'au bus Moyen Age. Phenomhnes de bilingüisme dans les Pyrenkes Centrales. Estudis de Toponímia Catalana, Barcelona, 1965, vol. I, pp. 93-151. Cf. per al Pallars Sobiri, L1. Solé, El Pallars a Geografia de Catalunya, vol. 11, Barcelona, vol. 11, Barcelona,l968, pp. 109-118. 22 Cf. P DEFONTAINES, Geografia dels Pazbs Catalans, Barcelona, 1978, pp. 72-74. LL. SOLE, op. cit. pp. 119-127. 23 Cf. P. VILAR, Catalunya dins IEspanya Moderna, Barcelona, 19733, vol. I, Introducció. EI medi natural, pp.239-240. C. ROCAFORT, Provincia de Lleyda, Geo- pre-pirinenc;. Ics vinyes i les oliveres hi són especialment importants. Indubtablement, l;;,>,n romana degué desenvolupar hpliament aquesta agricultura mediterrinia. Per tant, la Conca de Tremp, oferia unescondicions bptimes al desenvolupament urbi romi i alhora, pel seu emplagament davant el Pirineu Central, $rea que degué escapar-se ficilment a la romanització i possiblement de difícil control, donava a aquesta ciutat de la Catalunya romana un caricter i un interks molt particulars. Fins ara no s'han realitzat excavacions a Isona, la poca infonnació que es coneix en aquest aspecte la devem a R. Pita Mer~é~~; per tant, ens manquen unes dades fonamentals en el camps arqueolbgic. El coneixement que actualment tenin d'aquesta ciutat ens haestat provei't bisicament per documentació escrita de diferents tipus, principalment epigrifica. L'Aeso romana era una ciutat que comptava amb precedent indígena; així ho proven les monedes ibtriques amb la llegenda Eso (Vives 23)25 i l'esment que Plini (N. H. III,23) fa delsaesonenses entre els pobles estipendiaris del Conventus Tarraconensis. La strie epigrifica d'Aeso és la més important, quantitativament i qualitativament 26, d'entre les de totes les ciutats romanes de la Catalunya no litoral. Els organismes i les magistratures municipals apareixen molt ben documentats a partir de finals del segle I i al llarg del segle 11; gricies a aixb, sabem que aquesta ciutat, abans estipendiaria, va assolir la categoria de municipiurn. La data d'aquest canvi cal situar-la entre la refedncia de Plini (N. H. 111, 23,) referida segurament a &poca augústia, i finals del segle 127; per tant, podem suposar que aquesta ciutat va assolir possiblement l'status municipal amb motiu de l'extensió del ius Latii a Hispania sota Vespasii 28 (Plini, N. H. III,30), de la mateixa manera que d'altres ciutats de Catalunya: Egara, Rhode, ... A l'Aeso de l'alt Imperi hi ha dos fets molt ben definits que caracteritzen la seva estructura social: grafia Generalde Catalunya dirigidztper F. Carreras y Candi, Barcelona, s. d., pp. 47-48 i per Isona, pp. 800-804. LL. SOLE, op. cit., pp. 119-124. 24 Cf. nota 6. 25 C. ROCAFORT, op. cit., p. 805. 26 Cf. nota 2. 27 La primera referhcia que tenim d'una magistratura municipal a Aeso ens ha estat proporcionada per la interessant inscripció CZL 114.458 = ERL 86 que cal situar cronolbgicament a finals del segle I o a comenqaments del segle Il. 28 R. KNOX MCELDERRY, op. cit., pp. 74-76 estableix dos criteris segons els quals es reconeixen les noves ciutats llatines aparegudes a Hispania per la concessió del ius Latii sota Vespasii: pel cognomen Flavium i per la tribu Quirina. Per aquest darrer motiu (Cf. nota 17), considera queAeso va accedir a la categoria municipal sota Vespasih. H. GALSTERER, Untersuehungen zum romischem Stadtewesen auf der iberisehen Halbinsel, Berlin, 1971, p. 46, considera que aquestes dues indicacions no són absolutament segures. F. LARA, op. cit. p. 179, també considera que Aeso va assolir la categoria municipal sota Vespasih. a) El seu caracter marcadament aristocratic. Hübner (CZL 11, p. 594) ja assenyalava que solament unes poques famílies reapareixien a les inscripcions d'Aeso. Rera la recopilació efectuada per F. Lara de tot el material epigrific, aportant un bon nombre d'inscripcions que Hübner desconeixia, aquesta observació s'ha vist encara més reforqada. Cap de les noves inscripcions que reculi Lara no ha proporcionat cap nou gentilici que es pugui sumar als que hi ha reunits al CIL 11; contririament, aquests nous epígrafs encars hanref~r~at molt més les importants famílies de l'aristocrhcia municipal d'Aeso coneguda ja per Hübner: Aemilii, Licinii, Porcii, ... b) Una bona part del material epigrhfic es refereix a individus que, pertanyent~ a difererlts estrats socials i procedbnts de llocs molt diversos, es van establir durdr~t aquest període a Aeso. Durant l'alt Imperi aquesta ciutat a constituir un centre d'irnrnigració a la Catalunya interior d'un gran interes; potser es reforqava l'element ciutat com a factor de futació i atracció d'una zona marginal i molt poc romanitzada com era el Pirineu Central i, al mateix temps, servint de protecció a la important ruta de comunicació de la vall del Segre29. És dintre aquesta tan interessant societat30, que tan ripidament hem descrit, el marc histbric i geogrhfic en el qual cal situar M. Licinius Celtiber i la seva família. M. Licinius L. f: Quir. Celtiber hem de considerar-10 segurament d'origen personal o familiar foraster a Aeso; la seva tribu, el seu cognomen Celtiber i el de la seva filla Numantina, semblen suggerir-ho. Potser es podria tractar d'un fill d'un antic militar llicenciat establert a Aeso31. Les magistratures d'edil i duovir que va ostentar mostren clarament la seva bona posició sbcio-econbmica, els seus néts, Q. Fabius Q. f: Gal. Maternus i Q. Licinianus, més tard M. Licinius Celtiber Fab. Licinianus, també van ocupar les més altes magistratures municipals; és a dir, el poder i la bona posició de la família seguien a la tercera emparades, probablement, sota l'ombra de l'avi matem. Igualment cal assenyalar que la preeminkncia de M. Licinius Celtiber es reflecteix dins la seva prbpia familia, ja que el seu nét Q. Fabius Licinianus recorda en el seu cognomen la de l'avi matem; aquesta impres29 La línia Segre-Tet, fonamental via de comunicació ja des de la Prehistbria, constitui'a I'accés directe del Roselló a l'irea d'llerda; és a dir, des de la Gallia Narbonensis fins a I'interior de la província Tarraconensis a través de lacerdanya. Unavia romana, encara perfectament visible en alguns punts, seguia aquest importantissim e+ de comunicarib. Per al sector que ens interessa en aquest treball, cf. J. PADRO PARCERISA, "Aportacions ai coneixement de la via romana de Iulia Livia a Ilerda", Cypsela I, 1976, pp. 141-144. 30 Cf. nota 4. Aquest és segurament el cas de C. Iulius Gal. Lepiduslesson (iensis), un militar que, rera la seva carrera a l'exircit, degué assentar-se a Aeso, ja que és en aquesta ciutat on els seus lliberts i hereus li van erigir una inscripció després de la sevimort (CIL I1 4.463 = ERL 94). si6 es fa més palesa en comprovar l'adopció d'aquest últim per part del seu avi del qual, a més a més del nom, també va heretar la preminbncia social, ja que ca creure que va ésser el seu hereu, car, com hem dit abans, M. Licinius Celtiber segurament no va tenir descendbncia masculina. La preminencia del personatge que ens ocupa degué superar els límits estrictament familiars, car era també tutor d'un tal L. Terentius Terentianus (CIL I1 4.464 = ERL 89). Aquest aspecte de la figura de M. Licinius Celtiber podria ésser reforqat per la possible relació d'aquests dos personatges amb els d'una inscripció funeriria de Roma (CIL VI 27.198); es tracta d'un epígraf sepulcral erigit per Licinius Polytimus libert(us) et educator a la membria de M. Terentius Patemus ex H. P. (sic) Citeriore Aesonensis, mort als divuit anys. L'origen personal i el nomen del difunt suggereixen una relació de parentiu molt probable amb L. Terentius Terentianus, Únic representant d'aquest gentilici testimoniat a Aeso. El dedicant no era llibert del difunt car el seu nomen Licinius no permet de suposar-ho així; no obstant, curiosament, el seu nomen és igual al de M. Licinius Celtiber. Encara que com a mera possibilitat hom podria pensar que M. Licinius Celtiber, tutor de L. Terentius Terentianus, també tenia sota la seva protecció M. Terentius Paternus, potser germi de Terentianus a qui hauria enviat a Roma acompanyat del seu mestre o antic mestre d'infancia; en aquest cas, Licinius Polytimus hauria pogut ésser un llibert de M. Licinius Celtiber, el qual li hauria encomanat la formació i la tutela del seu protegit a Roma32. Hom podria buscar el motiu d'aquesta relació de protecció, tot i ser d'una manera hipotetica, amb una procedhcia geogrifica dels Terentii d'Aeso similar a la de M. Licinius Celtiber. En aquest aspecte, una inscripció funerhria d'Uxama (CIL I1 2.828) dedicada a L. Terentius Paternus, segurament adscrit a la tribu Quirina, i a la seva filla Terentia Paterna, podria recolzar aquesta suposició que, com ja hem dit, és una mera hipbtesi. En tal cas, ficilment podríem comprendre que M. Licinius Celtiber hagués estbs la seva protecció cap a uns individus que, com ell o els seus pares, provenien de la Celtibbria, ¿tal volta antigues restes d'una societat amb estructures suprafamiliars ? Cal afegir finalment que en una inscripció dYAeso (CIL I1 4.470 = ERL 90) es fa esment d'un altre individu, també adscrit a la tribu Quirina, que porta com a cognomen el de Celtiber; aquesta inscripció constitueix un exemple més de la probable afluencia humana que, provinent de la Celtibbria -tradicional focus d'emigració 33-, com des d'altres 32 En una inscripció sepulcral d'Aeso (CZL I1 4.465 = ERL 75) es recorda un tal P. Mar(ius) Mariani filius Calpurnianus Orret(anus), mort als divuit anys, del qual s'indica que era liberalibus studiis eruditus. Aquesta inscripció, juntament amb la que comentem de Roma, ens mostren la valoració social i l'interis de la classe ben acomodada d'una petita ciutat pre-pirenaica, com era Aeso, per la formació dels seus fills. 33 Cf. IRENE A. ARIAS, "Materiales epigráficos para el estudio de 10s desplazamientos y viajes de 10s espaiioles en la Espaiia romana", Cuadernos de Historia de España XII, (1949), pp. 5-50.