La iconografia de les estacions a Barcino a propòsit d'un fragment de sarcòfag romà reutilitzat com a làpida

LA ICONOGRAFIA DE LES ESTACIONS A BARCINO A PROPOSIT ?UN FRAGMENT DE SARCOFAG ROMA REUTILITZAT COM A LAPIDA DE F. DE REQUESENS Isabel Roda La pega, motiu central del present estudi, és un fragment de front de sarcbfag (lamina I), avui al Museu d'Histbria de la Ciutat de Barcelona, on fou dipositada juntament amb altres objectes de molt diversa categoria que componien el "llegat Apel.les Mestres". La seva proced8ncia no esta del tot aclarida, per6 per dades internes sembla confirmar-se que degué trobar-se llarg temps encastada en algun punt de la catedral de Barcelona. Precisament podem recordar ara que la construcció de la fagana principal la inicia a mitjan segle XIX I'arquitecte Josep Oriol Mestres, pare d'Apel.les;noseria per tant estranya la preskncia d'aquesta pega a la col.lecciÓ familiar. Les dimensions del fragment de la caixa del sarcbfag que tractem vénen condicionades per la inscripció medieval gravada al seu revers per l'obra de qual es retalla convenientment l'escultura. De l'esmentada inscripció (limina 11) en parlarem a la fi de l'article, puix que dóna la data del reaprofitament (1371) i és a més in8dita amb lYinter8s d'al.ludir un membre encara poc notable de la prestigiosa família dels Requesens. Anem, doncs, primer a comentar el sarcbfag roma fragmentari: Mesures: longitud 56,50 cm; amplada 41 ,SO; gruix 5 cm. El relleu mkim de les figures té 3,50 centímetres. Número d'inventari: MHC 8855. Material: Marbre groguenc amb algunes venes grises. Conservació: tota la pega presenta un fort desgast que afecta principalment els rostres dels personatges els trets dels quals estan gairebé esborrats. La pega correspon a la part central de la caixa, la vora superior de la qual s'aprecia ben clarament, i les figures es troben tallades a I'algada dels LAMINA I. Fragment de sarcbfag de les estacions conservat ai Museu d'Histbria de la Ciutat, reaprofitat després com a Iipida de F. de Requesens. LAMINA 11. Lipida sepulcral de F. de Requesens genolls. De la decoració resta avui només la part de tres personatges que s'han interpretat fins ara com a components d'una escena de sacrifici'. Aquesta identificació podria haver estat produi'da per la inBrcia derivada de la manca d'un estudi detallat perquB creiem que es tracta sens dubte de la repetida tematica de les quatre estacions, de les quals s'identifiquen al al nostre sarcbfag la tardor i l'hivern. La tardor (primera figura a la dreta) és representada sota la forma d'un adolescent2 vestit només amb una chlamys cordada amb una fíbula a I'espatlla dreta i recollida al seu braq esquerre d'on cau en plecs verticals aconseguits per mitja d'incisions 1ineals;a la ma esquerra porta un cistell de fruits, atribut habitual dels genis de la tardor3, de forma estreta i allargada amb un anell al centre i amb reticulat uniforme de línies obliqües i paral.leles 1 Cf. per exemple, F. UDINA-MARTORELL, Guia del Museo, Barcelona, Museo de Historia de la Ciudad, 19693, p. 82; M. TARRADELL, "Barcelona antigava Histdria de Barcelona, Barcelona, 1975, p. 129. W. H. ROSCHER, Ausfichrliches Lexicon, der griechischen und romischen Mythologie S.U. 'Horai'; J.A. HILD, S.U. "Horae", Dar-Sagl.111, p. 54; J0LLES.s.u. 'Horai: RE VIIIb, Stuttgart 1913, cols. 2311-2313; per a exemples d'iconografia a l'art romh, cf. C. ROBERT, Die Antiken Sarkophagreliefs, zweiterband, Berlín, 1890, pp. 3-5 per a la representació de les estacions a rel del sarcbfag de Villa Albani amb les noces de Tetis i Peleu (v. més recentment sobre aquest sarcbfag, G. BENDINELLI, "La genesi del sarcofago Albani con le nozze di Peleo e Tetide", Mitteilungen des Deutschen Archaeologischen Instituts, Roemische Ableitung 64 (1957), pp. 92-97). Com a primer estudi important de conjunt sobre les estacions podem veure, P. HERRMANN, De Horarum apud veteres figuris, Diss. inaug. Berlin, 1887 i més recentment, entre altres, han tractat la qüestió de la seva simbologia: R. ETIENNE, "Dionysos et les quatre saisons sur une mosaipue de Volubilis (Maroc)"MEFRA LX11 (1951), p. 106, especialment número 3 on fa una ampla relació dels mosaics del cicle de les estacions; N. CASINI, "II sarcofago di Apricula", Archeologia Classica IX (1957), p. 77; R. BUDRlESI, "I1 sarcofago con geni delle stagioni nel Parco Archeologico di Tipasa (Algeria)", Atti del 111 Congresso Nazionale di Archeologia Cristiana (Antichitri Altoadriatiche VI), Trieste, 1974, pp. 497 SS., esp. n. 8; M. LAWRENCE, "Season Sarcophagi of achitectural Type", American Journal of Archaeology 62 (1958), p. 277; H. FOURNET-PILIPENKO, "Sarcophages romains de Tunisie", Karthago XI (1 96 I), p. 84 ;R. TURCAN, Les sarcophages romains ri représentationsdionysiaques, Paris, 1966, pp. 593-625, esp. pp. 595-599 on al capítol IX es revisen els dos estudis fonamentals fins al moment: F. CUMONT, Recherches sur le symbolisme funéraire des romains, Paris, 1942 (reimpr. anastitica, Paris 1966), pp. 489-491 i 497, i especialment els dos volums dedicats a la problemitica de les estacions, obra de G.M.A. HANFMANN, The Season Sarcophams in Dumbarton Oaks, Cambridge-Massachussets, 1951 (reimpr. Nueva York -Londres 1971), esp. pp. 210-224 i 230-245 per a la iconografia del període que aquí ens interessa. 3 Cf. J.A. HILD, s.". "Horae", p. 253, nota 9, per a les referhies literhries clhssiques als fruits de la tardor. entrecreuades per a representar els vímets4. El pentinat del personatge consisteix en un casquet o cabasset que cobreix part del front, deixa visibles unes poc marcades orelles. i acaba en petits rissos rodons que es distingeixen amb claredat al costat dret. El pes del cos recau damunt la cama detra i la seva anatomia es remarca per rígide~ incisions que contribueixen a donar un caire de tosquedat a la figura, augmentat per la desproporció entre les seves diferents parts (mi esquerra d'excessiva grandiria, el cap una mica petit...), característiques que també s'observen en la figura immediataque camina cap s la dreta amb la qual cosa podríem potser reconstituir I'esquema compositiu del sarchfag on hi hauria la representació de dues estacions en petl, inmbbils, i altres dues en moviment, segons la tipologia que establí G.M.A Hanfmanns. El segon personatge té, o més aviat empresona, entre les seves dues mans un inec amb les ales obertes; va vestit amb túnica curta cincta i manicata que s'adapta a la positura del cos i a la qual se superposen alicula i pallium que li cobreix el cap. Asota de l'inec es veu part d'un objecte cilíndri~ de difícil interpretació que podria pertinyer potser a un bastó (pedum). Per tots els atributs que acabem d'esmentar creiem que podem identificar sense risc d'error la representació amb el geni de l'hivern que tot sovint apareix abrigat amb una indumentiria més feixuga i portant a la mi animals de cacera6. El pentinat, també encasquet, sembla llis sense pres6ncia de rissos; els trets de la cara es veuen un xic més marcats i permeten de veure com la línia de les celles no té interrupció amb la del nas, emmarcant una Amplia cavitat dels ulls. Ambdues figures coincideixen, doncs, perfectament amb la iconografia ' tradicional de la tardor il'hivern que arriba fins i tot als temps moderns7. 4 Cf. com a precisions cronolbgiques sobre els cistells de fruits, que passen després a la iconografia cristiana de l'escena de la multiplicació dels pans i els peixos, L. de BRUYNE, "Sarcofago cristiano con nuovi temi iconografici scoperto a S. Sebastiano sulla Via Appia", Rivista di Archeologia Cristiana 16 (1939), p. 268 i sobre els cistells de fruits en relació amb l'erbtic i dionisiac, vegeu V. MACCHIORO, "I1 simbolisme nelle figurazioni sepolcrali romane: Studi di ermeneutica", Memorie della Reale Academio di Archeologia, Lettere e Belle Artidi Napoli I (1911), pp. 91-92. S G.M.A. HANFMANN, The Season Sarcophagus ..., vol. I, p. 27. 6 Veure la bibliografia esmentada en la nota 2 i a més la relació dels estudis principals del segle XIX referents a la iconografia de l'hivern a J.A. HILD, s.u. "Horae", p. 253, nota 10, on es recullen també les fonts clissiques. Cf. per a la imatge de l'inec com a simbol de l'hivern els exemples citats per F. BENOIT, "Note sur un sarcophage du 'Bon Pasteur' récemment découvert i Ajaccio", MEFRA LVI (1939), p. 173, nota 3. 7 Recordem, per exemple, sense necessitat de recorre als grans mestres internacionals, la representació a Barcelona de les estacions al Palau de la Virreina, obra de Claudi Lorenzale, dins d'aquesta mateixa línia iconogrifica. Veure també G.M.A. HANFMANN, The Season Sarcophagus ..., vol. I, pp. 278-280. Més difícil de reconstituir, degut al poc que d'ell ens ha arribat, és el tercer personatge, vestit amb túnica manicata, del qual resta el brag dret i amb la mi sosté una situla; damunt les seves espatlles portaria un animal, be o moltó, només visible en la seva part posterior, les potes del qual agafaria amb la ma esquerra. La prestncia d'un personatge d'aquest tipus féu en un principi que les obres on es trobaven fossin considera-des com a cristianes, teoria que ha quedat fa temps descartada a favor del caricter pagi o profi d'aquestes representacions, caracter que no cal dir que donem al nostre sarchfags. Podríem fer notar que la figura del pastor acompanya amb una certa freqübncia les estacions i malgrat no tenir un lloc fur, se situa preferentment en un dels extrems al costat de l'hivern per a significar potser la 8 Podem recordar que les hipbtesis sobre el caricter cristiid'aquestes representacions foren estructurades i defensades per J. WILPERT, I Sarcofagi cristianiantichi, Monumenti dell'antichitri cristiana publicati per cura del Pontificio Istituto de Archeologia Cristiana 1-111 (supl.), Roma, 1929-1936, I, 88 i 11, 338,340 per ai sarcbfag emporiti de les quatre estacions i F. GERKE, Die christlichen Sarkophage der Vorkonstantinischen Zeit a Studien zurspaetantiken Kuntsgeschichte XI, Berlin, 1940 (reimpr. Berlin, 1978), pp. 30-31, l'estudia intentant adequar una interpretació cristiana a l'escena, veure pp. 31-34 i pp. 52-72 sobre el tema del Bon Pastor. El caricter pagi es veu clarament establert a trebails con els de H. SCHLUNK, "El sarcófago de Castiliscar y 10s sarcófagos paleocristianos espaííoles de la primera mitad del siglo IV, PTíncipe de Viana XXVIII (1947), pp. 309-312 i d'A. GARC~A Y BELLIDO, Esculturas romanas de España y Portugal, vol. I, Madrid, 1949, pp. 268-272. Veure com a assaigs de diferenciació i semblances entre les figures del Bon Pastor pagi i cristia i 1'evoluciÓ del tipus iconogr&c, R. GROUSSET, "Le Bon Pasteur et les scines pastordes dans la sculpture fundraire des chrdtiens", Mélangesd 'archéologie et d'histoire (1885), pp. 161-1 80; A. VEY RIES, Les figures criophores dans I'art grec, I'art gréco-romain et I'art chrétien, Bibliothique des Ecoles fran~aises d'Athines et de Rome 39, Paris, 1884; H. LECLERCQ, s.u. "Pasteur (Bon)", Dictionnaire dílrchéologie chretienne et de Liturgie, fasc. CXLVIII-CXLIX, Paris, 1938, cols. 2268 i SS.; F. BENOIT, "Note sur un sarcophage ...", p. 174 (sobre el mateix sarcbfag, G. MORACCHINI-MAZEL, Les monuments paléochretiens de la Corse, Paris, 1967, pp. 114-1 17); G.M.A. HANFMANN, The Season Sarcophagus ... vol. I, p. 47; H. JURSCH, "Tradizione e nuova creazione nell'iconografia paleocristiana", VZZ Corso di Cultura suN'arte ravennate e bizantina, Rávena, 1960, pp. 115,116 i 121; J. BAYET, "Idéologie etplastique 111. Les sarcophages i 'grandes pastorales' ", Zdéologie et plastique, Rome, 1974 (= MEFRA 74 [1962]), pp. 178-187, especialment ales pp. 178-179, i tamb6 ala p. 185 constata el més gran nombre de pastors profans que no pas com a idealització de Crist, avantatge que també és ben patent en la temitica de les estacions (cf. per exemple H. LECLERCQ, s.u. "Saison", Dictionnaire dílrchéologie chretienne et de Liturgie, fasc. CLXVI-CLXVII, Paris, 1950, col. 575 i a cols. 573-582 fa una valoració de la representació cristiana de les estacions a les diverses arts); A. COSANTI, "Le stagioni nell'antichiti e nell'arte cristiana", Rivista Ztalia IV(1901), pp. 669-687); F. GERKE, "Ideengeschichte der iütesten christlichen Kunst", Zeitsch. Kirchengeschichte 59 (1940), pp. 7-12. Veure també la nota 24 d'aquest treball. recollida del bestiar quan s'acosta el fred, si és que no és ell mateix la representació de l'hivern9. Malgrat també que l'ordre i la disposició de les estacions, així com el seu sexe, no és sempre el mateix, si bé es dóna més normalment de dreta a esquerra comenqant per la primavera1 O, de l'anaisi de les tres figures del sarcbfag barceloni podríem deduir que tenim part de la meitat esquerra de la qual manquen la fi -tant sols potser l'acabament de la figura del pastori el seu lligam amb la part central al costat del geni de la tardor, tal vegada reservada a la imatge del difunt" a l'altra banda del qual podrien venir simbtricament disposades les dues restants estacions: primer l'estiu dret i irnmbbi1,i a l'extrem la primavera avanqant cap a l'esquerra. Perb tot aixb no és més que un intent de suplir amb hipbtesis allb que no ens dóna la realitat i per tant la correcta solució ha de restar forqosament ajornada. Pel que fa a la realització formal dels tres personatges veiem que la seva qualitat esta ben lluny d'ésser excel.lent i potser ens inclinaríem més a pensar en un taller local que no pas en una obra importada, segons més endavant potser podrem concretar. Les figures estan clarament delimitades sobre el fons sense solc circumdant; el fons és completament iiins sense cap motiu secundari o de reompliment, la qual cosa contribueix a reforqar l'aspecte aiiíat i independent de les figures que donen la impresió de composi9 F. BENOIT, "Note sur un sarcophage ...", pp. 174-175; H. SCHLUNK, "El sarcófago de Castilisc ar...", p. 311; H. FOURNET-PILIPENKO, "Sarcophages romains ...", p. 130; R. BUDRIESI, "I1 sarcofago con geni delle stagioni ...", piginas 502-503, nota 30. Veure els exemples colacionats per G.M.A. HANFMANN, TFe Season Sarcophagus ..., vol. I, pp. 243 i SS., i vol. 11, p. 25, nota 98; A. GARCIA Y BELLIDO, Esculturas romanas ..., vol. I, p. 269; M. LAWRENCE, "Season Sarcophagi ...", pp. 293-294, limines 75-76 i 79 per als casos africans de tipus arquitectbnic, també estudiats per H. FOURNET-PILIPENKO a les pp. 92-96, 129-130, 137-139, 146-149 i 152-153 (per la problemitica general de la decoració i la,importaciÓ o fabricació local dels sarcbfags nordafricans, vegeu N. DUVAL-P.A. FEVRIER, "Le décor des monuments chrétiens d'Afrique (Algerie, Tunisie)", Actas del VZZZ Congreso Internacional de Arqueologia Oistiana (Barcelona, 1969), Ciutat del Vatici, 1972, pp. 52-53). sobre la diversitat de sexe i ordre en la iconog~afia de les estacions, veure R. ETIENNE, "Dionysos et les quatre saisons ...", pp. 105-106; F. BENOIT, "Note sur un sarcophage ...", p. 173; M. LAWRENCE, "Season Sarcophagi ...", p. 293; R. TURCAN, Les sarcophages romains ..., p. 595; G.M.A. HANFMANN, The Season Sarcophagus ..., vol. I, pp. 211 i ss. (p. 212, pas de les Horae femenines a les estacions masculines) i el catileg elaborat al vol. I1 a partir de la p. 133. 11 Vegeu sobre la imatge del difunt com a tema central de sarcbfags de les estacions, G.M.A. HANFMANN, vol. I, p. 26 i fig. 43, p. 24 que tracta d'un sarcbfag del Vatici on les quatre estacions, de les quals la tardor est; inmbbil i l'hivern té un moviment semblant al nostre, rodegen el difunt representat de cos sencer amb un volumen a la mi. Veure també M. LAWRENCE, "Season Sarcophagi ...", p. 293 per als sarcbfags arquitectbnics i R. BUDRIESI, "I1 sarcofagocon geni delle stagioni ...", p. 503, nota 30. ció de conjunt poc estudiada, simple i esquemitica; cauen aixímateix dins d'un rígid frontalisme, generalitzat en aquest tipus de representacions. Dels trets de la cara, com hem vist, poc és el que es conserva perb sembla que els ulls eren ben contornejats, prou grans, i amb lamirada fxai llunyana12; dels ulls, en tornarem a parlar quan tractarem la problemitica del taller d'on pogué sortir aquest sarcbfag. Diverses de les característiques fins ara enumerades es troben també presents en alguns sarcbfags cristians hispinics, entre els quals podríem aproximar el de Layos, conservat avui a laReial Acadkmia de la Histbria, de Madrid, que M. Sotomayor data cap el 315 d. de la Rei malgrat el desgast no sembla apreciar-se l'ús del trepa a l'acabat de les figures i si en aquest fet sumem les característiques esmentades, el relleu mig i el tipus de pentinat que sobretot el de l'hivern podria ajustar-se al definit per Sidoni Apol.linar com de in rotue specimen 14, usual a partir de la Tetrarquial creiem que podria situar-se el marc cronolbgic del nostre sarcbfag entre darreries del segle I11 i comenqaments del IV, dins ja més aviat del període tardl de la Tetrarquia (300-315 d. de J.C.)16. D'altra banda, si inserim el sarcbfag de Burcino a l'hbit dels exemplars hispinics, veurem que no depassa les normatives generals conegudes, és a dir: niveli artístic poc destacat, més densa difusió als centres marítims de la Tarraconesa, i cronolbgicament situable entre els segle I1 i mitjan del IV 12 Cf. R. TURCAN, Les sarcophages romains ..., pp. 301-303 per a les caracteristiques del erots tetrbquics i constatinians. '3 M. SOTOMAYOR (Sarcófagos romano-cristianos de Espafia. Estudio iconoghfico, Granada, 1975, pp. 59i 63-64) proposa aquesta data adduint una sgrie d'exemples prbxirns tots ells al taller de l'arc de Constantí. Aquest sarcbfag és també constantinii per a H. SCHLUNK, "El sarcófago de Castiliscar ...", p. 349 i P. DE PALOL, Arqueologia cristiana de la Espafia romana, Madrid-Valladolid, 1967, p. 297 el situa als darrers temps de Constantí. l4 Sidoni Apol.linar en una lletra datada a finals del 470 o primers del 471 adreqada al seu amic Vectius (Epist. IV, 13, 1) descriu l'abillament del senador Germini~ de la manera següent: Eminuero uestisadstricta, tensus coturnus, crinis in rotae specimen accisus, barba intra rugarurn latebras mersis ad cutem secta forpicibus (citat segons l'edició d'A. LOYEN a la Col.lection des Universités de France, t. 11, París, 1970, p. 141). 15 Pentinats semblantsal del nostre hivern són, per exemple, els de Dioclecii i Sever al famós fragment de vidre gravat el 303 en ocasió de les Vicennalia de Dioclecii i Maximí Hircules. 16 Cf. per als canvis artístics als quals es podria insertar el nostre sarcbfag, F. GERKE, Die christlichen Sarkophage ..., pp. 20,6 7-68: H. SCHLUNK, "El sarcbfago de Catiliscar ...", pp. 313-314; G.M.A.HANFMANN, The Season Sarcophagus ... vol. I, pp. 51 i SS., i de manera més general, R. BIANCHI BANDINELLI, "I1 problema deila scultura romana del 111-IV secolo", ACME V (1952), pp. 615-633, abreujat a Archeologia (Varsovia) VI1 (1955), pp. 1-11. amb una superior concentració a la segona meitat del 111'1 La tematica del fragment que ens ocupa no és tampoc insblita a Hispania, bé que no és gaire abundant 8, i en situar-la a l'ambient de Barcino assoleix una especial rellevhcia perque podem acostar-li altres dos fragments relacionables amb el cicle de les estacions, el segon dels quals presenta uns notables paral.lelismes amb el que hem estat analitzant i ajuda a aclarir alguns punts foscos. 1. El primer fragment que volem presentar és un trosset de caixa de marbre blanc amb venes grises, del Procon&sl9, de 25 cm d'alqada, 17 cm d'arnplada i 7 crn de gruix amb un relleu mkim de les figures de3,50 cm sobre una placa de 3,50-4,50 cm, trobat el 1971 als fonaments delaReial Capella de Santa gata (limina 111) i conservat al Museu d'Histbria de la Ciutat. S'hi distingeix una part de la cama i del brag dret d'un adolescent que sosté amb la seva mi un gotim de raiin i a la part final se superposa una llebre les potes davanteres de la qual es recolzen damunt el genoll del personatgeZO. Malgrat les dimensions redui'des del fragment creiem que es tracta novament d'una representació de la tardor car el gotim i laílebre són tambb uns dels seus atributs habituals2 . La cronologia d'acord amb el cert classicisme que sembla inspirar aquesta obra en el contornejat de la cama, potser es pot fxar a rnitjan segle 111, sense excloure per les dificultats de A. GARCÍA Y BELLIDO, Esculturas romanas ..., pp. 207-209. Cf. també els mapes I i IV de distribució elaborats per P. de PALOL, "Demografia y arqueologia hispánicas de 10s siglos IV al VIII", BSAA XXXII (1966); ID., "Los monumentos de Hispania en la arqueologia paleocristiana", Actas del VIII Congreso Internacional de Arqueologia Cristiana (Barcelona 1969), Ciutat del Vatici 1972, p. 175. 18 Altres sarcbfags d'Hispania amb la mateixa femitica són, per exemple, els dos d'EmpÚries i el del Museu de Porto (cf. A. GARCIA Y BELLIDO Esculturas romanas. .., pp. 264-274 amb abundosa bibliografia anterior; v. nota 8 del nostre trebail; G.M.A. HANFMANN, The Season Sarcophagus ..., núms. 492 i 471; pels d'EmpÚries també M.ALMAGR0-P. DE PALOL, "Los restos arqueol6gicos paleocristianes y altomedievales de Ampurias", Revista de Gerona 20 (1962), pp. 31-33. 19 Hem d'agrair aquesta informació ai professor P.A. Février que examini la peqa el novembre de 1978. 20 Aquest fragment de sarcbfag fou publicat com a tarjeta de Nadal (1972) del Museu d'Histbria de la Ciutat i al diari La Vanguardia del 9 de gener de 1972. 21 Recordem per exemple el baix relleu de M&rida en marbre blanc, on surt un personatge togat que sosté a la seva mi esquerra un gotim de raiin que prova de mossegar-10 un petit animal (coniii o rata segons R. LANTIER, Inventaire des monuments sculptés prechrétiens de la Péninsule Ibérique. I. Lusitanie. Conventus Ementensis, Paris, 1918, p. 21, número 93, limina XXXVI, 83). També el geni de la tardor de i'arc de Septimi Sever a Roma pot &ser aproximat en aquesta representació, malgrat que no hi apareix la llebre (G.M.A. HANFMANN, The Season Sarcophagus ..., nÚmero 311); F. BENOIT, "Note sur un sarcophage ...", p. 173, nota 4. jutjar un fragment tant petit, una possible cronologia més tardana dins els primers temps del segle IV. LAMINA 111. Petit fragment de sarcbfag amb el geni de la tardor. (Museu d1Hist6ria de la Ciutat) Hic, iacet, Franciscus, de, Reqesen 2, quond arn, notarius, barchinonensis, qui, dirnisit, pro, ani versariis, anime, sue, et, dornine, Marga rite, uxoris, eius, decern, morabatinos, cen suales, etobiit, decirno, die33, rnadii, anno, domini, rnilessirno, trecentessirno, septuagessirno prirno, cuius, anirne requiescant ,in pace. La darrera línia de la inscripció ve flanqueada a ambdós costats d'un escut amb un roquet o peGa d'escacs, component més antic del blasó dels Requesens que a les primeres formes documentades fms ara apareix en grups de tres disposats en triangle34; més tard el blasó es rodejaria d'una bordura anglesada i la branca barcelonina del llinatge afegiria amb posterioritat les armes d'Aragó, formant ja un escut quarterejat en creu35. El text de la inscripció encaixa perfectament ai marc de les procedents de la Catedral de Barcelona3'j i aixbve a constituir una nova prova en favor del seu origen fms ara no del tot clar, segons hem dit al principi. 32 Malgrat que les darreres lletres de la primera línia es troben pricticament esborrades, enshem decidit per aquesta transcripció que encaixa a l'espai disponible per tenir a més documentada la forma prbxima Requesen l'any 1359, propera per tant al temps de la nostra inscripció (cf. A. ALCOVER-B. MOLL, Diccionari cataldvalencici-balear, vol. IX, Barcelona 1969, p. 397, s.u. "Requesens"): 33 Malgrat que sigui més freqüent l'ordinal col.locat després de die, no deixa tanmateix d'estar testimoniada aquesta estructura (cf. per exemple J. MAS, Lo fossar de la S6u de Barcelona ... núms. 15, 16, 17 i 18). 34 A A. i A. GARC~A CARRAFFA, Diccionari0 heráldico y genealógico de apellidos españoles y americanos, vol. 75, Madrid, 1956, p. 196, trobem que ja Pere de Requesens al servei del rei Jaume I tenia com a escut tres rocs o peces d'escacs d'atzur posats en triangle damunt un camp de plata; al segle XIV apareix el mateix escut perb amb els rocs d'or i el 1355 aquest darrer amb bordura anglesada est; gravat a la tomba de Guiiiem de Recasens a Santa Tecla de Tarragona. A A. RE ARMEN GOL, "Llinatges antics de Catalunya",D'Acid 'All6 86 (1925), p. 51, es liegeix: "El manuscrit de Joan Pau Colomer del segle XVII titulat 'Llibre de la Armeria de la noblesa de Catalunya' descriu les armes del Requesens: "De Azur 3, Rochs de or borde dentea de or. Tenen el Títol de Noble, quina corona surmonta l'escut". 35 F.X. DE GARCÍA DURAN, Adarga Catalana, Madrid, 1753 (reimpr. Barcelona, 1954), p. 72, defineix l'escut dels Requesens de Barcelona que "trae cuartelado 1 y 4 de Aragón, 2 y 3 de azur, tres roques de ajedrez, de oro, la borduraanglesada de 10 mismo". CC. per las variants de l'escut dels Requesens, cap d'elies amb un sol roquet, F. DOMENECH I ROURA, Nobiliari general catal;, vol. 111, Barcelona, 1928, limina IX. 36 Cf. nota 33. Demés unes fórmules i abreviacions finals exactes o molt semblants es troben per exemple a l'altra lipida que hem recollit en aquest trebail (nota Pel que respecta al personatge pel qual es reutilitzi el sarcbfag romh, ben poc se'n sap de moment. No consta cap Francesc de Requesens a la relació dels notaris barcelonins elaborada por J.M. ~adurell~~ ni tampoc als principals estudis genealbgics que sobre aquesta poderosa famixa han estat publicats38. Només podem incloure'l en una 6poca inicial de l'assenment dels Requesens a Catal~nya~~, quan encara no havien assolit el prestigi de qu8 gaudirien hnpliament als segles XV i XVI, després de l'ajut definitiu que obtingueren en el Compromís de Casp. Tal vegada el nostre Francesc de Requesens tingué algun grau de parentiu amb el bisbe de Lleida del 1380, Guerau de Requesens, un dels personatges al qual s'ha atribuft l'origen de la grandesa de la família40. 28) i a diverses inscripcions funerhies de la Catedral, com en les de les naus del claustre; trobem així mateix fundacions pricticament idhtiques per a celebrar els aniversaris dels difunts (cf. J. MAS, Lo fossar de la S6u de Barcelona ..., pp. 154 i SS. i nÚms. 88-89, ambdues de mitjan segle XIV. A l'obra de Mas no es troba cap altre Requesens enterrat a la Catedral de Barcelona ni tampoc a l'estudi de R. PIÑOL, Heráldica de la Catedral ... 37 J.M. MADURELL, Archivo General de Protocolos de Barcelona. Íridice cronológico alfabético, vol. I, Barcelona, 1950. 38 P. NEGRE, "El castiilo de Requesens", Anales del Instituto de Estudios Gerundenses IX (1954), pp. 171-232, esp. per al segle XIV, pp. 210-212;s. SOBREQU~S I VIDAL, "Entorn del llinatge dels Requesens" a Societat i esmtctura política de la Girona medieval, Barcelona, 1975, pp. 310 i SS., cf. el quadre genealbgic de les pggines 312-313; A. D'ARMENGOL, "Llinatges antics...", Diccionari biogrijic, Albertí editor, vol. IV, Barcelona, 1970, pp. 60-64. 39 S. SOBREQU~S, "Entorn del llinatge...", pp. 303-304 per als primers Requesens; aquest autor senyala (p. 303) que "el primer membre il.lustre de la família fou un Francesc de Requesens que el 1286 acompanyi Alfons I1 a la conquesta de Mallorca. D'aquest personatge, segons Tomic, és eixit 10 llinatge de Requesens". 40 C. BATLLE, La crisis social y económica de Bar,celona a mediados del siglo XV,vol. I, Barcelona, 1973, p. 172, nota 5; S. SOBREQUES,"E~~O~~ deluinatge...", p. 304 situa l'inici de l'ascensib de la família a partir del Compromís de Casp.