Virgili en la literatura catalana

VIRGILI EN LA LITERATURA CATALANA Jaume Medina Virgili, l'amic d'Horaci (del qual se celebri el bimil.lenari l'any 1935), compta, igualment com aquest darrer, amb un bimil.lenari que en commemori les obres i la tradició en la nostra literatura. L'acte commemoratiu que celebri el nostre país tingué com a marc el Paranimf de la Universitat de Barcelona, el diumenge dia 14 de desembre de 1930, a dos quarts de dotze, tal com en dóna raó la premsa d'aquells dies1. Per a Joan Estelrich, que féu un parlament en aquesta diada, igualment com per a tots els catalans, és una data memorable perqu8, segons recull La Veu de Catalunya, aquesta "és potser la primera vegada que la nostra llengua participa en una cerimbnia acadkmica oficial". La celebració, que fou anunciada en els medis periodístics ja des de comen~aments de l'any, puix que a Itdia i a Fran~a s'havia desvetllat de bona hora la rememoració d'aquest esdeveniment, presentava per a Catalunya tot un futur ple d'esperances (que no es veia pas gaire llunyi). Així, Alfons Maseres sap relacionar d'una manera molt adient les dues festes de la "mediterranitat" de l'any 30: la naixenca de Virgili i la independincia de la Nova ~ricia~ tot enlla~ant-ho amb les paraules pronunciades per Camille Julian al Col.legi de Fran~a per parlar de la data significativa en qu8 es commemora en aquest país el bimil.lenari de Virgdi. "Ell 1 EI Mati, 16 de desembre de 1930, p. 7; La Veu de Catalunya, 16 de desembre de 1930;~. 4. 2 A. MASERAS, "El món greco-llatí celebra aquest any la commemoració de dos esdeveniments: la naixen~a de Virgili i la independbncia de la nova Grbcia", La Veu de Catalunya, 6 d'abril de 1930, p. 7. sabia -diu l'ilhstre Camille Julianque de les tribus diverses immigrades a les valls italianes, de les tribus dels etruscs, dels gil.lics, dels grecs o dels llatins, el clima i la terra n'havien fet una sola raqa d'homes, i que els destins havien de convertir aquesta raqa en un sol poble. D'aquesta Itilia, Virgili n'ha gustat totes les seduccions i n'ha compres tots els deures. El primer cant eixit dels seus llavis és una crida al treball, al conreu del terrer natal. El seu més bell poema és un acte de tendresa i de devoció, agraint als déus tots els dons que s'inclinen pels pendissos, les abelles que brunzen a la llinda dels boscos i, sobretot,els blats que rossegen en les planures. La imatge simbblica que desvetlla en nosaltres el nom de Virgili no és pas Eneas brandint l'espasa conqueridora de la batalla, sinó les garbes d'espigues que els segadors s'emporten, tot cantant a la claror del sol morent". En aquest article sempre és present, en la data de la commemoració de Virgli, la Grkcia antiga, la ItAlia medieval i la poesia: "Més de mil anys abans de l'Era Cristiana, perb, hom celebrava a Delfos i en tots els temples d'Apol, precisament a l'equinocci de la primavera, la naixenca dlOrfeu. El dia, doncs, que hom ha triat per a celebrar Virgili és el dia en quk Dante el conegué i és el dia de la naixenca d70rfeu, aixb és el dia de la naixenqa de la Poesia", segueix dient Camille Julian, segons Maseres, a l'auditori del Col.legi de Fran~a. Al cap i a la fi tot va lligat per Alfons Maseres amb la Grkcia nova, anticipació d'allb que sed Catalunya: "Grecia dóna el primer exemple, políticament reeixit, dins d'Europa, de tot aquest estol de velles nacionalitats que el segle XIX ha vist renéixer". De la celebració d7aquesta diada a casa nostra en tenim abundants noticies a La Veu de Catalunya i a El Mati del dimarts següent. Del primer en traiem les característiques: "La presidkncia de l'acte fou ocupada pel rector de la Universitat, doctor Soler i Batlle, qui estava acompanyat dels senyors Maluquer i Viladot, president de la Diputació; Massot, en representació de l'alcalde; cbnsol d'Itdia; vice-cbnsol d'ItAlia; president de la Casa degli Italiani; president del "Dante Alighieri"; doctor Joaquim Balcells; doctor Pere Bosch Gimpera; doctor Pi i Sunyer; director de la "Fundació Bernat Metge", senyor Joan Estelrich; senyor Carles Riba; senyor M. Dattoli, director de les Escoles Italianes (...) Darrera la presidkncia hi havia el bust de Virgili coronat de llorery7. Hi feren parlaments M. Dattoli, Joan Estelrich i Joaquim Balcells, el discurs del qual és transcrit íntegrament a El Mati3. Carles Riba entri també al Paranimf, perb com a poeta, no pas com a fdbleg o com a erudit. Les seves manifestacions davant el públic són recollides per El Mati: J. BALCELLS, "Publi Vigili MarÓ", El Mati, 16 de desembre de 1930, p. 7; 17 de desembre de 1930, p. 8; 18 de desembre de 1930, p. 8. Abans de procedir a la lectura de la traducciÓ4, Carles Riba manifesti que per a designar-li el lloc que ocupa, només ha estat tinguda en compte la seva qualitat de poeta. També va dir que a hores &ara el seu amor per lapoesiavugiliana, fill del seu amor per la poesia pura, és el mateix que quan va ingresar a la Fundació Bernat Metge. A continuació manifesti que si ha triat la Bucblica IV és perqus en ella s'hi troba amb més intensitat I'esperit de la poesia pura. Duicu que en aquesta Bucblica, la paraula és més paraula; i 1'Cnica cosa que lamento és que la traducció no hauri conservat tot el que jo voldria. Finalment afirmi que en aquesta &poca de renovació, la Bucblica de Virgili ens posa davant els uiis un instant de naixenga. A continuació Carles Riba llegi la traducció catalanaque ell ha fet de la IV Bucblica de Virgili. Al final de la lectura fou subratllat per una entusiistica ovació i tothom coincidia afirmant que Carles Riba,poeta, ha fet una traducció nítida, perfecta. L'any 1930 era,en efecte, un bon moment per llegir aquesta composició. Si els romans de l'kpoca de Virgili la van poder gaudir en el moment de més esplendor per a Roma, si, més tard, els cristians la interpretaren com a profecia del naixement del Crist, era en certa manera lbgic que els catalans del 1930 la poguessin aplicar a la naixenqa a quk Catalunya es preparava. Un dels personatges destacats en aquest esdeveniment és Joaquim Balcells, professor de llatí a la Universitat de Barcelona, que col.labori en diferents llocs, revistes i publicacions a la divulgació de l'acte commemoratiu. Així, a part de l'edició integra del discurs a El Mati, ja esmentada, sabem per Joan Estelrich tot d'altres actuacions i projectes de 1'il.lustre professor5 : "La Fundació Bernat Metge (...) celebra el bimil.lenari del naixement de Virgili assistint a actes públics, donant conferkncies i preparant la publica- , tió de 1'Apkndix Virgilia confiat al doctor Balcells6. /El doctor Balcells dóna compte de com s'ha tingut present, a la Universitat, la Fundació Bernat Metge, per a la celebració de la festa del bimil.lenari, enla qual participaren el senyor Estelrich, el senyor Riba i el propi doctor Balcells. En aquesta festa la llengua catalana s'escoltari per primera vegada al paranimf de la Universitat. Dóna compte també de la invitació que rebé per a col.laborar en els números internacionals de la revista Studi Meditenani, dedicats al bimil.lenari, representant Espanya, i de com obtingué que el seu treball 4 Hi llegí ~'~~loga ZV. Com és conegut, Carles Riba havia publicat les Bucbliques de Virgili I'any 1911, seguint el ritme dels heximetres originals. Pel caricter primicer i arcaic d'aquesta versió feta quan tenia disset anys, i també per les afirmacions que fan els cronistes de La Veu de Catalunya i El Matí és del tot segur que Riba féu una versió de la Bucolica ZV expressament per a aquesta ocasió. 5 "VIIIB Apat Anual de la Fundació Bernat Metge", La Veu de Catalunya, 17 de desembre de 1930, p. 6. Malgrat aixb, aquesta obra no es publici. fos publicat en ata li."^. I publich encara d'altres treballs de temitica virgiliana8. L'any de la commemoració no passa desapercebut a d'altres publicacions periodiques: D'ací i d'alla i Mirador també se'n feren ressb9. De la darrera extraiem les seguents paraules de G. Diaz Plaja1 O: Aquesta és la valor i 1'aut;ntica modernitat de Virgili. El seu romanticisme que el Renaixement nova saber comprendre. El Renaixement sols va copsar l'esplhdida miquina formal; la mise en scdne. El Renaixement reprodueix els diiieg de Titir i Melibeu, de CoridÓ i d'Alexis, i en transporta la gricia virgiliana de les Bucbliques. Itilia, amb els petrarquistes, amb Sannazaro, amb Giovanni de la Casa, revaloritza Virgili, que és exportat arreu amb la llavor renaixent. El finament impassible, Gaicilaso de la Vega, l'empelta d'una manera magnifica al castelli. Les clarors virgilianes resplendeixen en una voluntat harmbnica de poesia. La tradició de Virgili omple i encunya la liatinitat. Perb el Virgili que ens interessa a nosaltres, camina subterriniament. Potser fins avui no ha .estat precisada la seva envergadura de poeta anímic, i extra-real. Agustí Esclasans també dedica des de Mirador uns mots a Virgdi i, posteriorment, en ocasió del bimil.lenari d'Horaci toma a insistir en el nostre personatge en un treball publicat a La Revista ' '. Assenyalem, de passada, que la celebració del bimil.lenari tingué eco a les Illes: "També mossBn Llorenq Riber dóna compte.dluna festa Virgiliana celebrada al CircolMallorquíel mes de mar$ passat, per iniciativa de 1'Associació per la Cultura, de Mallorca, en la qual elí doni lectura a la seva traducció, en vers, del llibre IV de l'Eneida"l2. I també és de constatar, com ja assenyalhem de bon principi, que la commemoració es fa sota el signe de la "mediterranitat", fet que potser 7 Aquesta col.laboraci6 es concreti en el treball "Virgili i la fusió afectiva amb la naturalesa", que fou publicat al Bolletino dellYsociazione Znternazionale per gli Studi Mediterranei I, 4 (octubre de 1930) i reprodurt acatalunyaper Estudis Franciscans, Barcelona, gener-mar$ de 1931 i per La Paraula Cristiana, Barcelona, abril de l'any 1931, pp. 362-366. 8 J. BALCELLS, "El paisatge bucblic", La Revista, gener-juny de 1930, pigina 105-113; "Entorn de Virgili", EIMatí, 23 de desembre de 1930, p. 10. 9 Un autor que signa M. F. publica "La naixenqa i la mort del creador de l'EneidaM, a D'ací id'alld, novembre de 1930, p. 374-375; i J. C., "El bimil.lenari de Virgili'l, a Mirador, 3 d'abril de 1930, p. 4. 10 G. D~AZ PLAJA, "CommemoraciÓdeVirgili", Mirador, 30 d'octubre de 1930, pigina 4. 11 A. ESCLASANS, "Grandesa de Roma", Mirador, 25 de desembre de 1930, p. 4; "Els amics d'Horacin, La Revista, juliol-desembre de 1935, pp. 48-59. 12 Vegeu nota 5. explicaria que dels pobles de la península, el catali sigui I'únic que la celebra. Així ho diu G. Diaz plaja' : "Barcelona -una vegada més excepció hisplnicadonara al birnil.lenari virgilii un ressb de cultura, dins un ambient preparat. Potser fóra una pedra de toc per a mesurar l'essbncia llatina de cada terra, aquesta commemoració virgiliana que celebren els pobles d'occident". Per fi, de les col.laboracions catalanes a la celebració d'aquestacommemoració en d'altres pai'sos, és interessant de remarcar la d'un dels nostres més grans erudits d'aquest segle: "també el senyor Nicolau d'Olwer recorda que la revista Studi Medievali, que ha repr6s, fa dos anys, la seva activitat, després d'una llarga interrupció, commemora dintre l'esfera de la seva especialització aquest bimil.lenari. Consisteix en la publicació d'un voluminós recull de treballs sota el títol Virglio rzel Medio Aevo, al qual foren invitats a col.laborar-hi en catal;, els senyors Ramon d7Albs i Nicolau dlOlwer"' 4. Vist, doncs, el ressb d'aquesta commemoració, intentarem descriure, des d'un vol panorlmic, i partint de l'estudi de Nicolau d'Olwer sobre la presbncia de Virgili en les nostres lletres medievals, la trajectbria que aquest poeta ha seguit en la literatura catalana. 2.- DE L'EDAT MITJANA A LA RENAIXENFA La noticia més reculada que posseiin de la tradició de Virgdi en relació al nostre país és la que ens donen ~adurell-~ubiól', que fa referbncia al cbdex F i que ens remunta als segles V-VI. Lluny, perb d'allb que és opinió, comencem de trobar rastres certs de l'existbncia de cbdexs amb les obres de Virgili als monestirs catalans a partir dels segles XI i XII 6. Tant R. Beer com M. Diaz y Diaz coincideixen a assenyalar (partint de l'inventari dregat 13 Vegeu nota 10. 14 Vegeu nota 5. Ignoro si Ramon d'Albs hi col.labori o no. El treball de LI. NICOLAU D'OLWER, "Notules sobre Virgili a Catalunya a l'edat mitjana", fou publicat a Studi Medievali 1932, X, pp. 345-348. 1 S Madurell-Rubió, Docurnentos para la historia de la irnprenta y librería en Barcelona, Barcelona 1955, p. 15: "Sabbadini ... opinó que el códice virgiliana F, hoy en el Vaticano, de 10s siglos V-VI, con miniaturas, fui copiado en Cataluña". 16 R. BEER, "Los manuscrits del monastir de Santa Maria de Ripoll" (traducció del'alemany dlEnPere Barnils) Boletín de la Real Acadernia de Buenas Letras de Barce. lona,TomoV, Barcelona, 1909-1910,pp. 230-278;Ll. NICOLAU D'OLWER, "L'Escola poitica de Ripoll en elsseglesx-XIII", Anuari de l'lnstitut d'Estudis Catalans, VI, 1915-20, pp. 5-84; "La littérature latine au XB siicle"; "La littératyre latine au XI~ si8cle"; "La littérature latine au XII~ siicle", dins La Catalogne a I'Epoque Romane, Universitat de Paris, Institut d'Art i d'Arqueologia, Biblioteca d'Art Catali, Fundació CarnbÓ, conferincies donades a la Sorbonne I'any 1930 per M. M. Anglbs, Folch i Torres, Ph. Lauer, Nicolau dYOlwer, Puig i Cadafalch, Paris 1932 (Lib. Ernest Leroux), pp. 181-257; ''Notules sobre Virgili a Catalunya a l'edat mitjana", Studi Medievali, l'any 1046) que a Ripoll hi havia dos Virgihs durant el segle XII, mentre que Nicolau d'Olwer ens diu que n'hi ha cinc '. Pel mateix Nicolau sabem que un inventari de 114'1 ens assenyala l'existbncia d'un Virgili complet a la Seu d'urgelll '. El catileg del canonge Gudiol també ens dóna referbncia d'un cbdex de Virgili a Vic, pertanyent al segle XI, sense haver estat massa clarificada encara la seva dataci619. ks de remarcar que aquest darrer manuscrit és l'únic que actualment es conserva. Virgdi, doncs, per les dades que hem assenyalat, és un dels autors classics més llegits als monestirs catalans durant 1'Edat Mitjana. Lluís Nicolau d'Olwer troba, a més, que l'existbncia d'aquest manuscrits és la que fa 1932, X, pp. 345-348; M. D~AZ y D~AZ, "E1 monasterio de Ripoll y la transmisión de la cultura clásica", Boletin del Instituto de Estudios Helinicos, 11, 2-1968, pp. 5-12; J. GUDIOL, "Catileg dels llibres manuscrits anteriors al segle XVIIi del Museu Episcopal de Vich", ButNeti de la Biblioteca de Catalunya, vols. VI, VI1 i VI11 Barcelona, 1934; A. MORAL GONZALEZ, El manuscrit0 197 v del Archivo Capitular de Vic, Publius Vergilius Muro (Membria de Llicenciatura) Barcelona, 1963. 17 Partint de la publicació de Beer treu les següents mostres: (181-182) Virgil, 11.- (191) Commentum Virgili.- (225)Eiusdem [~risciang curn XII Virgilii versibus.- (227) Centimetrum de Virgilio sive Juvenale. A partir del Virgili, II, arriba a identificar dos exemplars d'aquest autor. Ara, els assenyalats amb els números 225-227 no són prbpiament textos de Virgili. 18 LI. NICOLAU D'OLWER, La Catalogne a /'Époque Romane, p. 217. 19 "197.- P.Vergilii Maronis Bucolica Georgicon Aeneidos. Manuscrit de pergamí; a dos corondells; escrit en lletra rominica carolíngia; en negre i vermell, les dues primeres obres i sols emprant el negre en 1'Eneida; 88+ V folis; una gran inicial ornada, al comenpnent del text. Folis 30 x 26 cms, caixa de 24 x 22 cms. Bona part del volum esta ple de notes marginals i interlinials, quasi tan antigues com el chdex, la majoria. L'escriptura delata almenys la intervenció de tres amanuenses. Enquadernació de pergamí, la qual data d'uns cent anys. Segle XI. Inveatariat amb el número 7517, i catalogat pel Villanueva amb LIII. Llibre de tipus catali" (Gudiol, op. cit., p. 201). "L'existkncia del presentvolum en la biblioteca canonical vigatana demostra que, al temps de ferro de la reconquesta, no s'havien pas abandonat del tot els estudis clissics a la nostra terra. Les moltes anotacions que acompanyen els versos virgilians són d'aixb la millor confirmació, la qual cosa demostra com les obres del gran mantui no restaven pas com a cosa morta ni eren tingudes Únicament com a inútil curiositat del temps de lavellura. El cbdex que motiva les presents ratlles tenia ala bibliotecacapitular vigatana un germi en I'Horatii opera omnia; manuscriptum saeculi XI, cum variis notis marginalibus; que fou vist per Villanueva i, per tant, inclbs en el catileg redactat en 1806, donant-li el número d'ordre LII, cbdex que és un dels pocs que des d'aleshores s'han perdut". (Gudiol, op. cit., pp. 202-203) Pel que fa a la datació, A. Moral (op. cit., p. 240), ens diu que: "El c. 197 v se copió en Vic en 10s comienzos del siglo XI (años 1018-47?) sirviendo de modelo uno o varios de los Virgilios existentes en Ripoll y de cuya antigua tradición seria el Único representante actual". possible d'endevinar influkncies virames en algun dels poemes de l'abat 0libaZ0; així com també pot dir que a Ripoll "Virgili no era, doncs, ni un model literari ni un model de mktrica (...) era, sobre tota altra cosa, el model de la llengua purawz1. Posteriorment, analitzant el Somni, de Bernat Metge, arriba a afirmar: "En resum, l'infern de Bernat Metge, tot i tenir més regust medieval que l'infern dantesc, és construi't amb carreus tallats de la pedrera virgdiana. Segons Enric de Villena, en el Prohemio de la seva traducció castellana de l'Eneida (1428), el poema de Virgh havia ja estat dut diminutivamente e menguada, a l'italil i al catail. Podria oferir-se el dubte de si fou aquest text catall abreujat, semblant als fatti di Enea, el que aprofitaria en Metge. El seu domini, perb, de la llengua llatina, el seu entusiasme per la litteratura clissica fan pensar que no, que tindria sota els ulls el text genuí de Virgili"2 2. Per fi, exposa alguns fragments de Curial e Güelfa on és lloada l'obra de Virgili. Finalment, seguint en el camp de les lletres medievals, Miquel ens ofereix un bon nombre de mostres de la influkncia del mantul enla nostra literatura. Pel que fa als segles XV i XVI, posseiin abundants noticies de la petja virgiliana als Pai'sos Catalans, que ens subministren Madurall-Rubió i A. Palauz4, a base dels inventaris de bibliotequeszs. D'una altra banda, 20 "Potser només en alguns versos del poema In laudem monasteiiiRivipullensis de l'abat Oliva (escrit entre 1008 i 1020) com aquells Post quoque Guifredus, crudeli morte peremtus, nobilis atque potens, quem tuli atra dies ... Bellipotens, fortis, metuendus et acerin armis ... hi ha un ressbvirgilii (indigna morte peremptum, Aen., VI, 164;abstulit atra dies, VI, 429; XI, 28; bellipotens, X1, 8). "LI. NICOLAU D'OLWER, Notules ..., p. 345. z1 L1. NICOLAU D'OLWER, Notules ..., p. 346. 22 Ibid., p. 347. 23 MIQUEL DOLC, Virgilinosaltres, Valgncia, 1958, pp. 15-17. 24 MADURELL RUBIO, Documentos para la historia de la imprenta y librería en Barcelona, Barcelona, 1955; A. PALAU y DULCET, Manual del librero hispanoamericano, Barcelona-Oxford, 1976, (volumen XXVII). 25 Pels Documentos ..., per exemple, sabem que el 10 de setembre de 1470 "Carbonell compra por 32 sueldos, en subasta, un libro 'forme folei, in papiro scriptum, sisternatum pergamenorum, vocatum Virgili Eneidos' que era incomplet (op. cit., p. 26*). També que Gabriel Pou havia editat una Eneida "y no es nada improbable, si en 1497 se llarnaba impresor, que sea incunable la Eneida de Barcelona, hoy en el British Museum" (op. cit., p. 246). Per un inventari del 3 de desembre de 1485 sabem que Mateu de Montcada tenia "un altre libre scrit en paper, e ab metres, de forma de full, ab cubertas de pergami;comenpLsic fatur lacrimans' (Aen.VI, 1);és ab hun botó" (op. cit, p. 69) Una estimació de la Biblioteca del difunt notari Francesc Matheu, feta el 3 de juliol de 1500 fa constar amb el número 5: "Item altre libre apellat Virgili cum Servio scrit en paper stampat, qui comensa: 'Virgilius Maro'. E fina en la darrera fulla 'atque agit in segetes et terre condit aratrum' (darrer vers delMoretum). Cubert de posts mig cubertes de cuyro leonat, ab dos tancadors de mige forma" (op. cit., Gregori Mayans i SiscarZ6 ens dóna una ref4renciasobre la lecturade Virgili a la ciutat de Valkncia durant el segle XV; diu: "Es cosa memorable la que se lee en el Libro de 10s Concejos i Establecimien tos de 10s antiguos Jurados de Valencia en el numero 28 de Setiembre del año 1424, fol. 83-B donde se refiere un Acuerdo, que trasladado a la letra de la lengua Valenciana en la Castellana, dice asi: 'Mas adelante el dicho concejo proveyó, que jiuessen dados, i pagados 10s dineros de dicha Ciudad al Maestro Guillem de Venecia Poeta, cien jlorines, 10s quales 10s honorables Jurados de dicha Ciudad avien prometido pagar al dicho Maestro Guillem, que se ha ofrecido leer por un año aquel Libro, o Libros de Poetas, que quisiessen, cuya leciura haria públicamente en las Casas de dicha Ciudad, i 10 qual dicho Maestro Guillem ya en el tiempo de la Juraderia passada avia comenzado, i después continuado loablemente por cada un dia, assi de hacienda, como de fiesta, por alternados dias, la lectura de 10s Libros de Virgilio Aeneidos, i de Boecio de Consolación; i mandd. proveher, i ordenar el dicho honorable Concejo, p. 31 1). L'inventari de la llibreria de l'escrivent reial Nicolau Pere (14 de maig - 12 de maig de 1506) assenyala en primer lloc: "Primo un Virgili, de paper, cisternat de pergamí, scrit de ploma de bona lletra, ab capletres de or e de adzur, iliuminat, cubert de posts, folrad de cuyro lahonat ab pichs de or, ab quatre gaffets de lautó e parxe de vellut carmesí, ab sinch bolles en cada cuberta. En 10 dit Virgili s6n les gebrgicas e bucblicas, de forma de full" (op. cit., p. 415). També hi havia un Virgili entre els llibres que Jaume Rizo lliuri a 1'Arquebisbe de Tarragona, Gonzalo Fernindez de Heredia, de part d'Antonio de la Rosa, el 27 d'agost de 1506 (op. cit, p. 441). L'inventari del ciutadi barceloni Felip de Ferrera, dreqat el 26 de setembre -10 de novembrede 1509 esmenta: "Item altre libre semblant al prop dit de stampa apellat Vergili, en qui són totes les obres ab coment" (op. cit., p. 502). El 27 de febrer de 1527, tres exemplars de les Bucbliques de Virgili foren avaluats en un sou i sis diners. Aixi consta a la llista dels llibres que Joan Bages havia venut d'entre els que l'any 1524 li lliuri en comissió el llibreter Joan Trinxer. Igualment 3 Vergillis de letra canselevesca foren avaluats en tretze socs i sis diners (op. cit., p. 686). Nombrosos textos de Virgili hi ha a I'inventari del 9 de desembre de 1538 de la Uibreria del llibreter Miquel Cabrit: "80.- Item haltre plech en qu6 ha sis Virgiiis y sis pharafrasis Erasimi; textus, deformade octau descudts.- 98. Item altre plech en qu8 ha sinch Virgilis, quatre sermones Gabrielis Barletis.- 100. Iteni altre plech en 10 qual ha set buchbliques de Mantui, quatre Parthenice Meriana cum comento.- 110. Item hun plech en qui ha un Virgili ab coment, una officina Textoris, tres Terensis petits de forma largueta y una suma Angelica.- 115. Item altre plech en qui ha sinch Virgilis, qo és 10 text, de forma de octau no cosits.- 116. Item altre plech en quk ha quatre Virgilis, CÓ és 10 text, de forma de octau no cosits.- 126.Item sinch bucaliquesde Mantui de forma de octau 1igades.- 133. Item un Vergilide forma de octau iigat" (op. cit., p. 790-792). Totes aquestes notes, especialment les que fan referincia a les llibreries palesen com l'interds per Virgili durant els segles XV i XVI és molt lluny de decaure -ho demostra abastament el mateix nombre d'exemplars que en possei'en els llibreters. 26 GR.FGORI MAYANS i SISCAR, Vida de Publio Virgilio Marón, con la noticia de sus obras traducidas al castellano, Valencia 1795. que todas las quantidades sobredichas fuessen pagadas de 10s dineros de la dicha Ciudad' . Tan antigua como ésta es la lectura de Virgiho en la ciudad de Valencia". Les lectures de Virgili tingueren tradició a la ciutat de Valhcia. F. Martí Grajales2'j bis ens dóna noticia d'uns anys més tard. Diu: "El doctor Alonso Virués (i aquí posa una nota on explica: 'En el ejemplar de El Tragitriumpho, que se conserva en la Biblioteca Nacional, figura esta nota del doctor Virués, y además varias poesias de 10s hijos de este Cltimo, de las cuales hablamos en el articulo correspondiente. Procede de la Biblioteca Mayansiana') asegura que 'Mosen Angel célebre poeta floreció en la ciudad de Valencia: y en su tiempo y era, ninguno le igual6 en la lición de Virgilio' , afiadiendo que fue 'su discipulo del afí0 1527 hasta el año 1532. Sed magis Amica veritas' ". Posteriors a aquestes lectures són les edicions comentades de l'obra de Virgili que editi a Basilea i a Ven8cia l'humanista valencii Lluís Vives2 7. Són també nombroses les edicions de Vira (amb comentari o sense) i les traduccions (gairebé sempre en castelli editades als Pai'sos Catalans durant els segles XVI al XIX; de qu8 ens donen noticia A. PalauZ8 i 26 bis F. MART^ GRAJALES, Ensayo de un Diccionari0 Biográfico y Bibliográjico de 10s poetas que florecieron en el reino de Valencia hasta el año 1700, Madrid, 1927, pigina 276. 27 M. MENENDEZ PELAYO, Bibliografía hispano-latina clásica, Santander, 1952, VIII, pp. 202-203; i A. PALAU y DULCET, Manual ..., pp. 327-328. 28 A. PALAU, op. cit, pigina 327: "Continetur in hoc volurnine. P. V.M. poetarum principis omnia apera summa cura & diligentia nouissime emaculata per Ioannz Sobrariü Seciidum AlcagnicZsm ... (al fin): Haec opera P. V.M. summa diligentia imprimis curauait Georgius Coci Theutonicus Caesaraugustae, Xi, Kl'as. septembris: Anno Millesimo Quingentesima decimo sexto (Esc. Impr. Deo gratias (1516. 08. 22). 4a letra romana en el texto y gótica en las apostillas+4a-28 A - ~8 ~6 (Bibl. Nac. Madrid R/ 18965). // Tenemos nota vaga de Barcelona, Rosembach, 1525, sin alusión a editor literario"; pigina 343: "Eglogas de Virgdio traduzidas a Latin en Espaiiol, por Iuan Fernandez de Idiaquez, En Barcelona, en casa de Iuan Pablo Manescal (al fin:) Fueron impresas estas Eglogas en casa de Pedro Malo, impresor de libros, año 1574"; página 337: "1624. Josk Pellicer de Osau Salas y Trovar. Hizo una traducción de 10s 'quatro libros primeros de la Eneida en quatro romances de cien coplas cada uno' según consta en el número 216814 de la rúbrica PELLICER"; 330: "Publii Virgili hlaronis Opera, Barcinone, Ex Typog. Antonii Lacavalleria, 1675 o 1676"; página 330: "Opera ... Valentia, 1677"; pigina 330: "Las obras ... Año 1679. En Barcelona. En la Imprenta de Antonio Ferrer y Baltasar Ferrer libreros. Vedese en sus casas en la libreria (1679).. ; pigina 330: "Publii Virgili Maronis Opera, descripta prius Autoris Vita ... Barcinone, Ex Typ. Martini Gelabert, coram Rect. Virg. Mariae de Pino. Anno Domino M. DC. LXXXXVIZZ (1698)"; p?tgina 330: "Las obras de ... Traducidas en prosa castellana ... Valencia, Vicente Cabrera, 1698"; pigina 331: "Opera Zuxta castigatissimun exemplar Ceruariae: Typis Academicis, excudebat Emmanuel Zbarra. Anno MDCC XXXVZZ (1737)" (se'n feren d'altres edicions ei 1743, el 1761 i el 1771); pigina 338: "La eneyda, traducida en verso castellano por Gregorio Hernández de Velasco.