Objectius i impactes de la informatització del treball en el sector terciari

OBJECTIUS I IMPACTES DE LA INFORMATITZACI~ DEL TREBALL EN EL SECTOR TERCIARI * (consideracions generals i qüestions metodolbgiques) Céline Saint-Pierre (Universitat del Québec a Montréal) Dues menes d'objectius guien la nostra tasca d'investigació. D'entrada, es tracta de comprendre i analitzar els processos d'informatització i de mesurar els impactes sobre I'ocupaci6, l'organització del treball, les qualificacions i la formació professional, provocats per la implantació de les tecnologies de la microelectr6nica en les diverses branques del sector terciari i principalment en les categories d'ocupació destinades majoritiiriament a les dones. En segon lloc, aquest estudi vol contribuir a l'anhlisi sociolbgica de les capes socials anomenades cdls blancs per uns, capes intermhdies o m~itjanes per altres. Havent estat massa temps el parent pobre de la sociologia de les relacions socials, aquestes capes socials i les realitats socials que se'n deriven exigeixen una renovació de les problemiitiques prbpies de l'anilisi de les classes socials. A més a més, les transformacions dels processos de treball propis de la producci6 de ctserveis)> i de les activitats de les grans administracions exigeixen també una renovació dels conceptes biisics de la sociologia del treball. Aquestes eines de coneixement de la societat industrial, es revelen insuficients per a analitzar els canvis actuals que afecten el sector terciari i les capes socials que I'envolten. Ens és impossible tractar tots aquests aspectes en el marc d'aquest article, perb ens semblava important situar els límits d'aquesta tasca, que serii també la que guiarii la nostra investigació en els prbxims anys. Malgrat tot, ens proposem repassar alguns * Text escrit a partir de la comunicació presentada al coiloqui ctCambio Social y Modernizaci6n~, Valhua, 11 de gener de 1986, organitzat per i'Associaa6 Espanyola de Sociologia. (Traducció de Merd Filella.) <<Papers)): Revista de Sociologia dels nostres interrogants en el transcurs de la present anilisi d'algun dels grans impactes. TECNOLOGIES DE LA L'impacte de la informatització del treball sobre l'ocupació en el sector terciari és sens dubte la qüestió més discutida actualment. Ara bé, cal desconfiar de les previsions generals o globals respecte al conjunt del sector terciari i examinar de manera específica el comportament de cadascun dels subsectors o branques abans de formular un diagnbstic. En l'avaluació de les conseqüencies de la inforrnatització del treball sobre l'ocupació, sembla important fer les següents distincions: a) No confondre pas ocflpacions i llo~cs de treball.' Aixb permet delimitar millor els tipus de feines que es veuen afectades per la informatització i que estan destinades o bé a desaparkixer, o bé a ser transformades, o íins i tot creades; i fer, a continuació, un balang global en termes de volum d'ocupació d'una empresa o sector. Així, un conjunt de llocs de treball poden ser abolits en una empresa sense que, per aixb, el saldo global sigui negatiu per al conjunt del sector. b) Cal també observar per separat les categories professionals d'un sector. Podrem adonar-nos millor de les conseqükncies reals de la informatització sobre cada cos professional. Aixb és el que ens permet dir que, en la fase actual d'informatització, categories professionals com ara les secrethries-mecanbgrafes es veuen molt més afectades per la inforrnatització del treball que no pas els analistes-programadors. Aquesta distinció ens permet d'aquesta manera seguir de prop l'evolució de les transformacions de la composició professional del sector terciari en funció de la implantació dels instruments de la microinformhtica. C) Cal també distingir els nivells jerhrquics en una empresa determinada. Sembla ja clar que els impactes varien segons el lloc ocupat en l'estructura de quadres de l'organització: quadres superiors, quadres intermedis, i subalterns i empleats. Aquesta diferenciació permet estudiar el grau d'utilització dels instruments informhtics segons el lloc ocupat en la línia jerhrquica de l'empresa i per a quines feines o tipus d'activitats es fan servir. Aquestes indicacions esdevenen de gran valor quan es tracta d'avaluar el grau d'utilització dels nous instruments i de fer previsions en matsria d'abolició o de creació de llocs de treball. 1. Olivier Pastré, L'informatisation et I'emploi, París, La Découverte, Maspéro, 1983, p. 22. Objectius i impactes de la informatització del treball en el sector terciari Una altra advertkncia s'afegeix a les precaucions metodolbgiques que acabem d'esmentar. Cal ser molt prudent en la utilització i la transposició de dades provinents d'altres paisos i no aplicar-les mecinicament. És necessari, per a apreciar-ne la validesa i establir-ne el grau de significació, restablir el context en quk aquestes dades es produeixen i fer ressaltar les dimensions que amaguen. Sembla cada cop més evident que caldrh esperar encara alguns anys abans d'estar en condicions de fer una avaluació adequada dels efectes de la informatització de tipus burbtic * o d'oficina sobre l'ocupació. Diversos factors contribueixen a explicar aquesta situació. Els enumerarem breument, per6 creiem que revelen una situació prhpia de moltes empreses de diversos sectors de nombrosos paisos de I'OCDE. D'entrada, es reconeix ara per ara que la informatització s'ha produit a un ritme més lent del previst. Aixb s'explica per la inadequació dels materials proposats per respondre als objectius de producció en els diferents tipus de servei; la resisthncia i la incertesa dels patrons i dels dirigents d'empreses enfront d'aquestes noves tecnologies constitueixen també una causa de bloqueig per a l'entrada dels nous instruments informitics a les empreses. D'altra banda, l'abolició de llocs de treball és més ripida que la creació de nous llocs i aquest fet ha estat fins ara més visible. All6 que destaca clarament és que, més enlli de tots aquests factors que han interferit, és veritat, sobre el nivell d'ocupació, és el context macroeconbmic en quk aquestes tecnologies han estat implantades el que ha tingut el paper més important. La crisi econbmica de 1973 i la recesdó de 1982 han estat determinants en la formulació d'estratkgies d'implantació i en la definició dels objectius a assolir. Fins ara aquestes noves tecnologies han estat sobretot investigades pels estalvis de mi d'obra que permeten i, a més, com a mitjans d'increment de la taxa de productivitat. Sembla que si, des de la industrialització, els canvis tecnokgics han permks un creixement del volum global de l'ocupació malgrat la supressió de milers de llocs de treball en alguns sectors, els que marquen el període actual, especialment en el sector terciari, condueixen més aviat cap a la seva disminució real. Segons un informe de I'OCDE, aquestes constatacions obeeixen <ca les possibilitats d'estalvi de mi d'obra ofertes per aquestes tecnologies i a l'amplitud de llur camp d'aplicació)>? Aquestes possibilitats * Nota de traducció: el desconeixement del terme m'ha dut a traduir el mot bureautique per ctburbtic, en aquest cas. Més endavant trobarem la ctburbtica)> com a traducció de la bureautique. 2. OCDE, Perspectives de l'emploi, París, 1984, p. 5, citat en un altre document de I'OCDE, Technnologie et emploi, Direction de la Science, de la Technologie et de PIndustrie, Paris, DSTI/SPR/85.3. <<Papers)>: Revista de Sociologia es veuen accentuades <(per la situaci6 econhmica actual, que privilegia la racionalització i la reducció de costos^.^ Gs una qüestió que preocupa més encara quan, a la majoria dels paYsos de I'OCDE, els nivells d'atur són prou elevats i quan allb que es creia que seria un fenomen conjuntural es considera actualment cada cop més com a estructural. <&'estima, en efecte, que caldria crear cada dia 20.000 noves ocupacions netes entre 1984 i 1989 per a retornar el nombre &aturats en els pdisos de 1'OCDE al seu nivell de 1979.n4 Bs, doncs, extremadament difícil de discernir all& que correspon a la implantació de tecnologies noves d'allb que correspon al context macroeconbmic pel que fa a l'explicació de la taxa d'atur dels anys vuitanta. LRs prhctiques de les empreses canadenques i quebequeses en mat2ria d'ocupació es poden resumir de la manera següent: res d'acomiadaments massius directes, per6 si versions deformades &aquests amb el tancament de sucursals o de seccions &empreses i amb els desplacaments geogrhfics lligats a reagrupaments de sucursals o seccions. Molt sovint, el persona1 afectat és majoritiriament compost per dones que no poden assumir aquests desplacaments a causa de llurs cirregues familiars, i &aquesta manera perden la feina. D'altra banda, els empleats que pleguen no són pas reemplagts. Es creen pocs llocs de treball nous i les empreses transformen sovint les feines fixes en llocs de treball a temps parcial, amb contractes temporals o treball a hores. Els nous llocs de treball formen part sobretot de la categoria d'allb que s'anomena treball ocasional o sota contracte de durada fixa o limitada. En resum, podem dir que la introducció massiva de les tecnologies de la microinformitica a les empreses i administracions permet una reestructuració del mercat de treball grhcies a la recerca d'una més gran flexibilitat d'aquest mercat i de les seves normes de funcionament. Les ten&ncies actuals &un desenvolupament econbmic basat en un mercat de treball exempt de coaccions sbcio-institucionals on la descontractualització i la desreglamentació esdevenen objectius buscats, es mantenen grhcies a les possibilitats quasi illimitades de recurs a les tecnologies. És en aquest context, on les forces neoconservadores són dominants, que cal plantejar la qüestió dels impactes de la tecnologia de la microinformhtica sobre l'ocupació. Aquest context intervé directament en l'explicació de les tries que es fan en mat2ria de polítiques de mh d'obra i d'estrat2gies d'implantaci6 3. OCDE, ídem. 4. OCDE, ídem. Objectius i impactes de la informatització del treball en el sector tercia.ri d'aquestes tecnologies. Si no es poden produir de moment avaluacions quantitatives exactes, per a cada branca i per al sector terciari en el seu conjunt, creiem tanmateix possible, tenint en compte els elements problemhtics que acabem de presentar, formular algunes previsions de carhcter. qualitatiu. TAYLORISME O BUROTICA INTEGRADA: LA DIVISI6 DEL TREBALL QUESTIONADA? La informatització del treball d'oficina es desenvolupa en tres fases bhsicament. Aquestes reflecteixen formes d'organització del treball i escales de qualificacions diversificades. La primera fase és la de la informhtica pesada característica de principis dels seixanta, si més no a la majoria de les empreses quebequeses. Es tracta simplement d'un conjunt de grans orclinadors centrals, d'una recollida de dades i un tractament en massa, d'una centralització de les operacions informitiques efectuades per una categoria d'especialistes que treballa completament separada del conjunt de treballadors. El tractament informhtic es reserva per a algunes categories d'activitats i els coneixements necessaris per al seu desenvolupament es concentren en el si d'un grup reduYt de professionals. La segona fase pren com a punt de partida la meitat dels anys setanta amb la introducció de les mhquines per al tractament de textos i les miquines per a escriure amb memdria. Aquestes s'utilitzen com a mhquines d'escriure millorades i les operadores només utilitzen algunes funcions de la mhquina. La manipulació de dades informatitzades és duta a terme per un nombre més gran d'empleats de l'empresa, per6 aquests no tenen cap contacte directe amb els ordinadors centrals i els instruments microinformhtics no són utilitzats encara com a tals. L'organització del treball roman tayloriana a nivell de les feines d'execució i la parcellació de les tasques respon més aviat a imperatius de burocratització que no pas d'automatització. Actualment la majoria de les empreses del Canadh i de Québec, cotm també d'EUA (bancs, assegurances i grans administracions), es troben en aquesta fase en graus diversos. La informatització pesada predomina encara mentre s'introdueixen de mica en mica els nous instruments de la microinformhtica, que continuen acompanyant els instruments tradicionals d'olficina, com ara les mhquines d'escriure i les calculadores. La implantació es fa servei per servei, sense planificació pr2via veritable tenint en compte el conjunt de I'empresa. No es produeix cap transformació significativa de les itPapers~: Revista de Sociologia formes de gestió i de les estructures d'autoritat de l'empresa, per6 si que hi trobem l'inici d'una transformació del procés de treball i, més concretament, del contingut de !es feines i de llur forma d'execució en els llocs subalterns. És la fase de transició i de preparació per a una entrada significativa de la microinformhtica en els llocs individuals de treball. Els dos sistemes de tractament de la informació continuen desenvolupant-se alhora, igual que les dues menes de saber: manipulació directa de dades per un cantó, i manipulació informhtica per un altre. La tercera fase pot ser considerada com a fase de consolidació de la implantació de la microinformhtica. Aquesta no és utilitzada ja com a tecnologia de producció, sinó com a tecnologia de gestió. Forma part cada cop més dels instruments de treball dels dirigents d'empreses i dels quadres superiors. És la fase del que podem anomenar la burbtica integrada. Aquesta es basa en xarxes que connecten milers de terminals capgos de dialogar entre ells i amb ordinadors que tenen capacitats de memhria considerable~.~ El model taylorii dóna pas a una organització del treball que necessita la integració de les diferents funcions de l'empresa i el reagrupament de les feines realitzades per algunes categories del personal subaltern. Els empleats tracten ara directament la informació codificada per la informitica, i la mediació de llenguatges informhtics entre els usuaris i les mhquines ja no és gens ni mica necesshria. L'empresa del sector terciari, en aquesta fase, es troba en una cru'iila de camins. Les tecnologies basades en la microinformhtica permeten una reorganització del treball centrada en una revalorització dels continguts de les feines, un increment de les qualificacions exigides per a exercir-les, i una recomposició dels llocs de treball de manera que les feines de concepció per a les quals cal un saber professional poden ser incrementades i les feines banals, més prhctiques i rutinhries, minimitzades. Aquestes tecnologies permeten també un increment de I'automatització dels treballadors i de les treballadores en relació amb l'estructura de quadres. En resum, l'argument del determinisme tecnolhgic i dels imperatius de la tecnica no pot servir ja com a excusa d'una divisió de les feines fragmentades al mixim, cocasionant una desqualificació creixent dels llocs de treball. Les possibilitats existeixen, perb la tria és una altra, si més no ara per ara. Qd és el que observem? D'entrada, una subutilització del material burbtic, fet que es dóna de dues maneres: d'una banda, les empreses compren material i es plantegen a continuació el problema del seu ús, cosa 5. Pel que fa a aquest tema, vegeu Yves Lasfargue, Viure I'informatique, Micro- .informatique, bureautique, robotique, télématique, Paris, Institut Francais de Gestion, Les Bditions d'organisation, 1984, 191 phgines; i Jean-Pau1 de Blasis, Les enjeux-clés de la bureautique, París, Les Bditions d'organisation, 1982, 218 phgines. Objectius i impactes de la informatitzaci6 del treball en el sector terciari que n'alenteix la utilització i la rendibilitat; d'altra banda, el conjunt de possibilitats de producció del material no són utilitzades i els usuaris continuen essent els apkndixs de la mhquina pel que fa a la manera de fer la seva feina, mentre que el contrari seria possible, com ja hem esmentat anteriorment. Molt sovint aquestes noves tecnologies refermen les formes tradicionals de gestió de la forca de treball: supervisió electrbnica, chlcul de rendiment, sotmetiment a disciplina del treball mental i físic.6 La reorganització de les feines es fa sobretot a partir del sistema de la polivalkncia, entesa com la juxtaposició o addició de feines diversificades per6 d'igual naturalesa pel que fa a liur grau feble de complexitat i llurs febles exigkncies de qualificació. Per als empleats subalterns la mhquina esdevé una competkncia directa: perden el contacte amb el producte de llur treball perb també una part important de llur competencia o saber professional, que ha quedat integrada en els logicials amb els quals estan destinats a treballar. Segons com estiguin dividides les feines, I'automatització sed rhpida i els llocs de treball corresponents desapareixeran a curt termini. Creiem que la burbtica pot recórrer a dos models d'organització del treball corresponents a dues formes d'organització de les relacions socials en l'empresa de tipus terciari: una que ha prevalgut fins ara en la producció industrial i en les administracions burocrhtiques i que ha condu'it, si més no en el treball de producció en skrie, a allb que ha estat compres com la crisi del treball, o crisi del taylorisme.7 La segona forma possible d'organització del treball fa referencia a una reorganització completa de la gestió administrativa i sbcio-política de les empreses a través ¿'una distribució de llocs qualificats en diversos esglaons de l'estructura jerhrquica. Aquesta distribució exigeix una llarga operacionalització de les habilitats, tant les reconegudes com les thcites, prbpies de les diferents categories de personal, d'un cantó, i una difusió de la informació necesshria per a la gestió i per a l'administració de l'empresa, de l'altre. Quina ser& la via seguida per les empreses del sector terciari en els prbxims anys? La qüestió és crucial, ja que aquestes noves tecnologies interfereixen en la producció (com a tkcniques de producció), per6 també en la gestió de la producció (en les formes de decisió i administració) i de 6. Céline Saint-Pierre, Informatisation et disciplinarisation du trauail: du folc!et au logiciel en passant per I'OST, als ctcahiers de I'ACFAS,; Le contrble social en pieces détachées, ctCahiers de I'ACFAS),, 1985, número 30, Montréal, Les Presses de 1'Université du Québec, pp. 33-47. 7. Sobre la crisi del taylorisme, vegeu I'obra de M. Montmoliin i O. Pastré, Le taylorisme, París, Bditions La Découverte, 1984. <<Papers)): Revista de Sociologia la forca de treball (com a suport de les formes de dominació i de submissió). TamG poden ser considerades com a tecnologies de producció i d'incorporació dels coneixements i de les habilitats prdpies de les categories de treballadors implicats a l'empresa. Per tant, interfereixen directament en la producció del model cultural. En aquest marc, actuen com a instruments de regulació dels processos de producció i d'adquisició de coneixements. No cal dir que I'anhlisi dels logicials utilitzats en la producció i el tractament de la informació ocupa un lloc extremadament important en I'avaluació de les conseqü8.ncies socials d'aquestes tecnologies. Per a copsar del tot el significat de les transformacions socials que provoquen i per a situar ben bé el joc dels actors socials, cal examinar aquestes tecnologies en totes llurs funcions i com a objectiu del desenvolupament econdmic, social i cultural. <(Cal dir que després d'haver conegut una estandardització de les formes de producció dels béns durables (taylorisme), tot seguit de les formes de consum (fordisme), ¿coneixerem, amb la informatització i les tecnologies de la microelectrbnica (burhtica, telemhtica), no solament una estandardització de les formes de produir el coneixement sinó també una uniformització dels productes nascuts de í'activitat de coneixement?)>g NOVES TECNOLOGIES, NOUS CONCEPTES? Tot acabant, i en el marc d'aquesta problemhtica general, es plantegen qüestions específiques de la sociologia del treball que haurien de ser examinades seriosament. Us les deixem perque hi reflexioneu, ja que per a nosaltres representen encara zones grises que contribueixen a crear la confusió en la comprensi6 dels processos que hem analitzat aquí. La primera qüestió fa referencia a la noció de control sobre el procés de treball. 2s un criteri recordat per diversos investigadors per deíinir el nivell de qualificacions exigides per a respondre a les exigencies d'un chrrec. Les feines considerades com a qualificades designen, segons la problemhtica més estesa actualment, les feines en qui: els treballadors tenen el control sobre les condicions d'exercici de llur treball i en que gaudeixen d'un grau important d'autonomia. Ara bé, amb el desenvolupament de les noves tecnologies de la microinformhtica, observem la creació de diversos llocs de treball que exi8. Céline Saint-Pierre, op. cit. 9. Céline Saint-Pierre, Enjeux et défk du virage technologique en milieux de travail, ctCahiers de recherche sociologique~, Montrial, vol. 3, núm. 2, octubre de 1985, pp. 9-25. Aquests quaderns són editats pel Departament de Sociologia de la Universitat del Québec a Monuéai. Objectius i impactes de la informatització del treball en el sector terciari. geixen qualijicacions altes sense que aquestes comportin necessiriament l'exercici del control sobre el treball a fer pels qui detenen aquests chrrecs. Cada cop més, treballadors i treballadores professionals són sotmesos a avaluacions de llur rendiment, a una supervisió estreta de llurs feines i pateixen temptatives d'introducció del chlcul de productivitat del treball realitzat. Les maneres de fer tendeixen a ser estandarditzades i l'avaluació del treball a fer, quantificada. Aquesta noció de control sobre el procés de treball com a indicador per a determinar el nivell de les qualificacions cal que sigui revisada. La clarificació conceptual s'imposa de cara a no confondre més aquestes dues nocions en l'anhlisi. D'aquesta confusió entre control i qualificació es deriva una segona qüestió que ens sembla que cal subratllar. Es tracta de la tesi, determinista a parer nostre, que defensa que l'evolució del treball a les societats capitalistes esth sotmesa a un vast procés unilineal de desqualificació progressiva. Aquest procés, que hauria comenlat amb la introducció del taylorisme o <(organització cientííica del treballa a les manufactures a principis de segle, i més tard a les oficines i grans administracions," s'aniria, sempre segons aquesta tesi, eixamplant, amb la introducció de la informhtica tant en la producció industrial com en la producci6 de serveis. Aquest enfocament, molt estes en diversos estudis de la sociologia del treball, pren com a punt de refersncia I'obrer d'ofici típic de les empreses del segle xrx i analitza totes les altres figures del treballador (o de la treballadora) assalariat a partir de les característiques d'aquell. Aquesta tesi, segons el nostre parer, disfressa les especificitats prbpies de l'evolució dels diversos oficis i categories d'activitats de producció i impedeix d'aquesta manera copsar les tendi.ncies a la requalificació d'alguna d'aquestes feines, com és ara el cas amb la introducció de la informhtica. Ara bé, l'aplicació d'aquesta tesi té una conseqiiencia molt més important per al conjunt de treballadors i treballadores. Contribueix a legitimar una situació molt estesa en diversos centres de treball; ens referim al desconeixement de les qualificacions reals exigides per a dur a terme les diferents tasques redefinides amb la introducció de la microinformhtica en els diferents llocs de treball, i relacionades princlpalment amb tot el que té a veure amb la chrrega mental del treball. Aquest desconeixement condueix a un no-reconeixement de les prhctiques reals de treball i a una desclassificació continua de diverses categories de feina. La sociologia del treball haurh de patir una renovació conceptual i metodolhgica per tal de poder recollir adequadament les noves realitats de 10. Harry Braverman, Travail et capitalisme monopoliste. La dégradation du tramil au XXe si?cle, París, F. Maspéro, coHecci6 ctEconomie et socialisme)>, 1976, 359 phgines. Per a una critica de les tesis de Braverman, vegeu especiahent The Degradation of Work, ed. per Stephen Wood, Londres, Hutchison & Co., 1982, 238 phgines.