País Valencià : Sociología de la sociología

PAfS VALENCIA: SOCIOLOGIA DE LA SOCIOLOGIA Josep Picó (Universitat de Vgltrrci~) En l'editorial del primer número de la revista <<Debats)>' m'atrevia :a suggerir que el renaixement cultural del País Valencih tenia els seus origens en els moviments contestataris del franquisme tardh; minories caracteritza.- des més per la forca conscienciadora i voluntarista de conhixer la societat que no per la possessió, aleshores impossible, &una imatge clara del futur. Una d'aquestes minories pensants, potser la més petita, era la dels anomenats sociblegs, un grupet de lletraferits per als quals, com per a tants d'altres, els anys vuitanta han suposat, entre altres coses, una reconsideració dels esquemes tebrics i crítics propis dels seixanta a la llum de realitats socials aleshores desconegudes o distorsionades. Una breu reconsideració d'aquest material és evident que ha de camencar per Fuster, continuar amb un comentari interpretatiu dels treballs. més significatius publicats per la primera generació de sociblegs i acabar amb unes quantes preguntes a la sociologia que s'acosta. Vol ser a@ un petit exercici de sociologia del coneixement que estudia la connexió entre I'activitat cognoscitiva i les circumsthncies histbrico-ambientals en qui: es desenvolupa, encara que només siga per no caure en al& que qui ignora el context en qui: es desenvolupen les idees esti condemnat a malentenldre-les. 1. Editorial, <(Debats>>, núm. 1 (1982), p. 3. .ctPapers>>: Revista de Sociologia FUSTER: FILOSOFIA DE LA HISTORTA I APORIA SOCIAL L'obra de Fuster -no parle de la producció literkia-, encara que s'inscriu com una de les repliques als plantejaments de la historiografia nacionalista espanyola, té per als valencians una connotació histbrica específica, sobretot perqus tracta de fonamentar, al meu entendre, una filosofia de la histbria local i es constitueix com a referencia interdisciplinhria de l'aporia social valenciana contemporhnia. La filosofia de la histbria té per finalitat comprendre l'ús de la histbria en el seu conjunt; demostrar que, malgrat les anomalies i inconseqü&ncies manifestes que presenta, la histdria es pot contemplar com una unitat que encarna un pla general, el qual, si alguna vegada arribhssem a copsar-10, il-luminaria el curs detallat dels esdeveniment^.^ No es tracta, doncs, de narrar els esdeveniments cronolbgicament, sinó de dilucidar les caracteris- .tiques de tota una ;poca o de tor un poble. Una histbria d'aquest tipus funda una consciiencia política, una consciencia del fet que l'acció, l'evolució i el desenvolupament socials no són arbitraris, i combat la concepció del passat i del present interpretats a la flum de simplificacions conceptuals i generalitzacions abstractes i intemporals. En el cas del País Valencih, Fuster donarh forma, per primera vegada, a una societat sense formació histbrica i, per tant, sense imatge prhpia. Aquesta pretensió fusteriana té una finalitat ontolbgica, és a dir, tracta de descobrir en l'esdevenir histbric all6 que és distintiu del valencili, all6 que estructuralment som, com a element diferenciador d'altres pobles, i amb aixb suscita l'aporia social sobre allb que encara no sabem que som i que podríem arribar a ser, amb el desig que, amb un esforg de voluntat col-lectiva, puguem arribar a ser-ho. L'ontologia es presenta aquí, si més no, com la interpretació de la nostra condició collectiva, ja que l'ésser no existeix fora del seu <<succeirn. En paraules de l'autor mateix, es tracta &analitzar el cas valencih en funció de criteris i valors valencians per tal de comprendre les causes i els efectes del nostre frachs com a poble, i aixb respon a una necessitat de saber que som els valencians i per qu2 som com som. Valent-se de la histbria, la literatura, la geografia, el dret, la demografia i la filologia, és a dir, d'una multiplicitat de fonts documentals -ell mateix dirh que és un text llargament somiat i producte d'infinites lec2. Fuster, J., Nosaltres els valencians, Edicions 62, Barcelona, 1964, 2a. ed. 3. Walsh, W. H., Introdacción a la Filosofia de la Historia, Siglo XXI, Madrid, 1968. País Valencia: Sociologia de la sociologia tures-, Fuster tracta d'siillar els condicionaments estructurals del País i la seua dimensió histbrica en un intent sense precedents de comprendre la genealogia de la nostra collectivitat diferenciada -<(de dissipar la nostra passivitat confusa, les causes i els efectes del seu frachs, la nostra feblesa i el nostre marginalisme)>. Aquest caire filosbfic de Fuster té poc a veure amb les versions hegelianes o spenglerianes de la histbria, i si haguéssem de buscar-li un parent llunyh arribaríem íins a Herder, a les seues Ideas para la filosofia de la historia de la humvnidad (1774), on l'esmentat romBntic afirmava allb que <ctoda nación tiene su propio principio o genio caracteristico que se refleja en 10s fenómenos asociados a ella, en sus institucfones pditicas, su código moral, su sistema juridico, sus costzfmbres, aun en su ciencia y e-n su arte)>? Fuster tracta, doncs, de trobar el fil conductor de la discontinu'itat histbrica d'un poble que ell pensa unitari, d'una unitat diferenciada, d'una histbria frustrada en el temps i en l'espai. Sota els episodis histhrics tracta de buscar les unEformitats que els presideixen, les forces que els impulsen i les pmtes repetitives que reuneixen en un conjunt coherent fets heterogenis i dispersos. L'ambició de tot aquell qui pensa sobre la histbria és entendre-la com a unitat. En insistir en la necessitat de presentar els fets histbrics com un tot coherent i intelligible, Fuster provocb una ruptura en la ideologia burgesa local, que feia residir la seua forca en una lectura inconnexa i fragmentciria de la realitat, i &aquesta manera havia pres for~a en la ideologia popular tot privant-la d'un univers unitari i significatiu. Una societat no existeix si no té una representació de la seua unitat; així, doncs, unit& i especificitat donen sentit a una ahistbria particularn que deslegitima la narraci6 burgesa i, al mateix temps, estableix les bases per a una nova legitimaci6 historiogr2lfica. La lectura de Fuster no és una lectura de classe, per6 sí que hi resideix una dominació, la nacional, que dóna peu a l'aparició de la membria couectiva. Hi ha la idea que sota les diverses imatges de la histbria (espai) i els diversos ritmes temporals que la caracteritzen hi ha un temps i un espai zcnituris, idea que, referida a les classes, va desenvolupar B10ch.~ Així, cada societat institueix un tipus específic de temporalitat i, com ha insistit recent.. ment Mira, té els seus moments de reconeixement del si mateix i dels altres," 4. Herder, J. G., Ideas para la Filosofia de la historia de la humanidad, Losada, Buenos Aires, 1959. 2. Bloch, M., The historian's craft, 1949. Tradu'it en F.C.E. 6. Mita, J. F., Crítica de la nació pura, Tres i Quatre, Valgncia, 1985. 59 apapersa: Revista de Sociologia Aquesta dimensió espicio-temporal de la histbria de la nostra collectivitat no havia tingut mai una lectura ontolbgica d'aquest caire. Resumint, Fuster crea un nou centre d'histbria, al voltant del qual es desenvoluparh tota una literatura social. Es tracta d'un relat iuustrat, de modernitat, com es diu ara, que considera la histbria com un procés objectiu en el qual ens belluguem i la historicitat com un mode determinat de prendre conscikncia que formem part d'aquest procés. En altres paraules diríem que Fuster ens ofereix una lectura de construcció sense subjecte; d'aquí que el pas següent fos la polemica sobre el subjecte. En aquest context intellectual s'emmarquen dos processos: a) l'un, ideolbgico-cientific, i b) l'altre, politic. El primer afectarh la <tconsciencia discursivas i tindri conseqiikncies vitals per a l'status de la investigació científica-social local, i el segon afectarh la <tconscii.ncia prictican i la praxis de l'articulació política. En el primer s'embarquen les noves generacions universitiries, i és per aixb que pricticament quasi totes les obres de cikncia social publicades a partir dels anys seixanta fan referkncia a l'aporia fusteriana i naixen de la inquietud i l'interks pel coneixement i emancipació de la realitat que ens envolta. Des de les diverses vessants de la cikncia social comenca tot un ventall de producció científica que tracta de desvetlar la lectura trivialitzant de la realitat valenciana que, ja ho hem dit, durant tants anys ha amerat les classes populars. En el segon, que és politic, s'emmarca el naixement de petits grups de tendkncia nacionalista i/o marxista que impulsen la descomposició del regim, tot esperant que la mort del dictador permeta de portar a la praxi bona part dels seus projectes ideolbgics. Una de les lluites posteriors més rellevants entre les forces polítiques, la dels simbols, tindri com a teló de fons precisament aquest problema, és a dir, el de la legitimació histbrica. La dreta veuri amenacat el seu Volksgeist tradicional, mentre l'esquerra nacionalista veurh frustrada la seua lectura i el seu projecte histbrics. Deixem, perb, l'anhlisi política per a una altra ocasió i limitem-nos a la literatura sociolbgica. Fuster representa, doncs, la primera lectura omnicomprensiva que tracta de deslegitimar la lectura ideolbgica de la dreta i fa ressaltar les febleses de la realitat valenciana com a fet nacional, tot encoratjant les noves generacions a emprendre un esforg de reconstrucció social prbpia: <((. . .) aclarir l'entrellat histbric i la seua influencia en l'esdevenidor ser2 una tasca útil i terapGutica, (...) una obra com aquesta no pot ser concebuda sinó des d'una decisió de futur.)> Ara: l'anhlisi de Fuster té algunes debilitats, comprensibles en un es- País Valencil: Sociologia de la sociologiia 1 tudi &aquestes característiques, debilitats que no radiquen tant en la seua 2mfasi sobre l'agrarisme del país, la vertebració política o el conflicte lingüístic, com alguns han subratllat, com, atenint-nos a la vessant filosi)- fica, en la seua sobredosi de necessitat histbvica, que ell fonamenta en sblides condicions de possibilitat, pe& que, al meu entendre, tenen corn a tendó d'Aquilles l'interrogant sobre la composició i la forga de l'estructura social. Sobre aquest darrer punt se centraria bona part dels estudiosos socials, i entre ells, des de diferents punts de vista, els sociblegs, perque el coneixement de l'estructura social ens podrh permetre de saber no sols bonla part dels condicionaments ontolbgics actuals i el nostre grau de diferenciació (personalitat) respecte als altres, sinó també les nostres possibilitats de futur i, per tant, el seu grau de necessitat, o, com diu el mateix Fuster, ctla distincia entre el que som i el que hauríem de ser)>, si és que podem, afegesc jo, perque potser la feblesa no esth en els homes, com ell afirmava aleshores, sinó en l'estructura que els sosté. Una lectura dels últims esdeveniments polítics locals -victbria aclaparadora del PSOE, guerra dels símbols, estatut segons el 143, etc.- ens podria donar molta llum respecte a aquest dilema per a alguns encara pendent. Abandonem per ara aquesta línia per tal de centrar-nos en la sociologia. LA SOCIOLOGIA VALENCIANA L'únic comentari de referencia que tenim sobre les primeres temptatives de la sociologia local el devem a R. LI. Ninyoles.7 En l'esmentat paper, Ninyoles descriu uns quants trets que caracteritzen la sociologia valenciana de la primera etapa; sociologia emancipadora, lligada a la preocupació per trobar noves orientacions al procés de recuperació nacional i per intentar possibles eixides democratiques al regim anterior, desenvolupada en un ambient de lluita per les llibertats, etc. Escrits que tenen un interes per I'estructura sbcio-histbrica, de carhcter tebricament crític, antiempi~icista, producte d'exercici artesanal, etc. L'autor fa una descripció encertada dels aspectes objectius d'aquests treballs. Ara: on no estaria ja d'acord és en la seua hevment?utica, en classificar-10s com a estudis microsociolbgics i macrosociolbgics,8 on els primers tenen una pretensió de perspeuc7. Ninyoles, R. LI. (ed.), Estructura social del País Valenci2, ctIntroducciÓ~>, Diputació de Valencia, 1982. 8. La distinció-oposició micro/macrosociologia, que prové de I'interaccionisme sim- <<Papers>>: Revista de Sociologia tiva global de l'estructura social, mentre els segons es limiten a fer estudis monogriifics molt més limitats per a la comprensió de la dinhmica social, ni tampoc participe de la seua postura quan classifica les investigacions que propicien el nostre coneixement sobre la realitat valenciana dividint-les en quatre posicions diferenciables des del punt de vista espacial-nacional. Potser aixb és degut fonamentalment al fet que emprem influencies tebriques i metodolbgiques distintes. Al meu entendre, la sociologia valenciana, com la major part de les aventures intellectuals, fou una sociologia-resposta a la realitat política i social del moment (1960-1980) a) caracteritzada pels problemes i les contradiccions del capitalisme tardh que afecten una societat en vies d'industrialització i modernitzaci6, b) ofegada pels condicionaments ideolbgics dels últims anys de la dictadura, i c) que arrossegava un problema histbric d'opressió cultural (nacional). En aquest context, la sociologia, com altres ciencies socials, es planteja el problema del coneixement de l'estructura social amb la finalitat de desvetlar la lectura burgesa de la realitat i, per tant, de denunciar la seua legitimació. Per a aquest primer grup de sociblegs, la investigació aleshores no era separable, com veurem després, de la finalitat prhctica de contribuir a la formació d'una consciencia crítica, nacionalista o marxista, o totes dues alhora, i potser per aixb els seus primers treballs no són un cúmul d'estudis heterogenis, exclusivament empírics o tebrics: macrosociolbgics o microsociolbgics, sinó que s'hi pot trobar un fil conductor vinculat tant a l'objecte que estudien com a la teleologia que els inspira. La poca o molta sociologia d'aquest període és, per tant, un exercici de raó illustrada que tracta de desxifrar formes d'opressió amb I'esperan~a de desvetlar les contradiccions que subjauen a l'estructura social i illuminar el camí cap al canvi. Hi haurh qui s'aproximarh a l'estructura productiva, qui s'acostarh a la interacció comunicativa, qui emprar& metodolbgicament l'economia política, qui farh servir l'anhlisi del llenguatge, qui utilitzarh la tecnica de l'enquesta o l'estudi del padró, qui far; covtent analisys. En aquests darrers punts és on a mi em sembla que hi ha les diferencies entre els sociblegs de primera hora, és a dir, en el nivell analític on se situen i en la metodologia i les tecniques que empren. Si jo hagués d'establir, doncs, un denominador comú a la sociologia bblic, és una discussió superada en la teoria sociolbgica. Una auusió recent a aquest debat la podeu veure en Tabboni, S., I1 tempo e 10 spaxio, aRassegna italiana di sociologia*, núm. 4 (ottobre-dicembre 1985), I1 Mulino. 9. Per a un aclariment, en el camv marxista. sobre la funció de la teoria i I'empiria, vegeu la recent dis&ssió ~hompson-~ndeison, traduyda al casteili en Critica i Siglo XXI. País Valencih: Sociologia de la sociologia ~ valenciana de primera hora, diria que el seu punt de mira ha estat randlisi de la dominació en tres nivells: sbcieeconbmic, ideolbgico-comunicatiu i polític; per6 en cadascun &aquests nivells s'han emprat metodologies distintes (deixem les titcniques a banda), i si volem fer una sociologia de la sociologia caldria explicitar més que res les influhcies tedriques i les metodologies emprades per cadascú, per tal d'encertar en la nostra hermenitutica.'' Un esquema visual d'aquesta anhlisi, molt vinculada a les últimes apor-U tacions de la teoria crítica habermasiana, i que ens podria servir d'einar heurística per a aclarir el text, es pot representar així: Modalitats de Interés constitutiu reproducció social del coneixement Tipus de cikncia Ir. nivell Treball Control tecnic Empirico-analítica 2n. nivell Interacció Control ideolbgic Hermenhtica histbrica comunicativa i Anilisi del llenguatge 3r. nivell Poder Emancipació Crítica Dintre d'aquest esquema, i en el primer nivell, situaria l'estudi de les classes socials de Picó i Mollh, que empraren un tipus de cihcia empíricoanalítica en la seua aproximació al món del treball, i d'una manera directa o indirecta la titcnica de l'enquesta; en el segon, els treballs de Ninyoles, Aracil, Marqués, Reig-Picó i Salcedo, que estudien la interacció comunicativo-ideolbgica mitjan~ant l'anhlisi del llenguatge i, d'una o altra forma, empren la titcnica del content analisys, i tots plegats conflueixen al tercer nivell en una denúncia de la dominació i del poder des d'una postura crítica." 10. Gouldner, Therborn, Giddens, etc., són alguns dels autors que, a nivell general, han practicat recentment la sociologia de la sociologia. 11. Tots aquests autors tenen altres publicacions. D'una manera operativa, perb, allucüté ací sols a les que per a mi són més significatives per a la finalitat d'aquest assaig. <c.Papers)>: Revista de Sociologia LES CLASSES SOCIALS I LA DOMINACI6 SOCIO-ECONOMICA En aquest nivell s'emmarquen els estudis sobre les classes socials, fonamentalment el treball de Mollh l2 i els meus sobre I'empresariat l3 i el moviment obrer,14 dues metodologies distintes d'aproximació a les classes. En el cas de Mollh, I'estudi tracta de plasmar quins són els trets de la formació social i de l'estructura productiva valenciana en l'hmbit del capitalisme espanyol, o, cosa que és el mateix, quina forma estructural pren 'el capitalisme a casa nostra. La seua inspiració en el llibre de Fernández !de Castro l5 i les contínues referencies als renovadors del marxisme francCS,'~ així com les categories que empra, el situen dintre de la vessant .estructuralista. La visió estructuralista posa I'emfasi en la dinhmica inherent i imperativa de la formació social. Les relacions de classe i la dominació es reprodueixen mitjan~ant les relacions estructurals. Així, doncs, les classes mantenen posicions objectives en la divisió social del treball, coincideixen en les seues prhctiques de classe i són determinades estructuralment. En aquest 'cas, el materialisme atribueix al desenvolupament histbric un carhcter de necessitat. La crítica a I'estructuralisme es basarh en la seua sobrecarrega ideolb gica i en la visió irremeiablement historicista que no pot defugir. Des del punt de vista analític, negligeix tant la practica de classe com la contemplació de les classes mitjanes, literatura que en el camp marxista es remuntava ja a la socialdemocrhcia germinica de finals del XIX," i que bona part dels sociblegs marxistes havien assumit després de la segona guerra mundial.'' A finals del segle xx ja no es pot parlar de classes residuals. En el 12. Mollh, D., El Pais Valenci? com a formació social, Prometeo, Valencia, 1979. Aquest treball havia estat precedit per un paper elaborat per Marqués i Molla i signat amb pseudbnim, V. Peris i G. Sorolla, <<El País Valenciano. Problemas de la revolución socialista)>, Horizonte Español, Ruedo Ibérico, París, 1972. 13. Picó, J., Empresario e industrialización: el caso valenciano, Tecnos, Madrid, 1976. 14. Picó, J., El moviment obrer al País Valencid sota el franquisme, Tres i Quatre, Valencia, 1978. Vegeu també P. Beneyto i J. Picó, Los sindicatos en el Pats Valenciano, 1975-1981, Institució Alfons el Magnhnim, Valkncia, 1982. 15. Fernández de Castro. I., i Goyue, A., Las cluses sociales en España en el umbra1 de 10s 70, Siglo XXI, Madrid, 1974. 16. Ens referim als treballs de Poulantzas i tot el corrent estructuralista que comenca en Althusser. 17. Carter, R., Capitalism, class conflict and the new middle class, Rouletdge and Kegan Paul, Londres, 1985. 18. Abercombrie, N., i Urry, J., Capital, labour and the middle class, G. Allen and Unwin, Londres, 1983. País Valencih: Sociologia de la sociologia nostre cas, ni les formacions polítiques postfranquistes ni la formació i la praxi dels sindicats mateixos no respongueren, poc després, a aquest tipus d'anhlisi. El meu estudi sobre les classes socials considera els dos subjectes per separat (empresariat - moviment obrer), i s'acosta aixi a la metodologia instrumentdista. En el cas de l'empresariat es tractava de veure el parallelisme estructural entre la situació empresarial valenciana del XIX i la del xx, és a dir, un estudi sobre el canvi social; per6 se'l contemplava parcialment com un sector de l'estructura burgesa local. El treball estava influ'it per la literatura italiana del genere l9 en la seua vessant analitico-descriptiva, i feia incursions en la genealogia histbrica,20 i aixi s'apartava d'altres metodologies i refusava el model neoliberal schumpeterih. L'instrumentalisme 21 inspirat en la frase de Marx que <tel govern de 1'Estat modern no és sinó el consell d'administració dels negocis comuns de tota la burgesia)> sosté que el poder de 1'Estat és monopolitzat pels components de la classe beneficihria i és per aixb que la seua recerca tracta d'estudiar la composició de classe, de la classe dirigent, que és la que instrumentalitza els seus interessos propis. La crítica que li fan els estructuralistes és que la participació directa dels membres de la classe dirigent en el poder no és la causa sinó l'efecte de la relació objectiva entre les classes; per aixb ells no entren a considerar la composició dels grups de la classe dominant o dominada, perqu& consideren la seua actuació determinada per l'estructura. Per tant, estructuralisme i instrumentalisme són dues metodologies distintes d'aproximació al mateix fen~men.~ De tota manera, l'estudi de les classes vist des de l'empresariat té també les seues prbpies deficikncies; manca d'una clara referencia a la burgesia vinculada al capital financer autbcton i forh, i no considera la petita burgesia comercial ni l'agrhria. En el cas dels estudis sobre el moviment obrer ''altra vessant de les classeses partia d'una co~laboració de militBncia amb alguns exponents significatius de Comissions Obreres, i aixb tenia també influents connota19. Pagani, A., La formazione dell'imprenditorialitd, Comuniti, Mili, 1964, O tarnb6 I1 nuovo imprenditore, Franco Angeli, Mili, 1967. 20. Una obra clissica 6s: Pollard, S., The genesis of modern management, Pellguin Books, 1968. 21. Miliband, R., El Estado en la sociedad capitalista, Siglo XXI, Madrid, 1970. 22. Miliband, R., The capitalist state: reply to N. Poulantzas, eNew Left Review:,, núm. 59 (1970). 23. Laclau, E., The specifity of political: N. Poulantzas-Miliband debate, <tEcononcly and Society~, vol. 4 (1975). <<Papers*: Revista de Sociologia anhlisi del llenguatge. Estudiar la ideologia és en bona mesura estudiar les idees que han distorsionat la realitat en favor del sistema de dominació, idees que han penetrat profundament en el discurs popular. Suposa, per tant, una crítica de l'univers simbblic de la realitat tal com estava constru'ida histbricament, una lectura de destrucció (critica destruevs) per tal de possibilitar una altra construcció d'aquesta mateixa realitat. La sociologia valenciana, tanmateix, no es tanca en aquest grapat d'autors; caldria ficar-hi dintre altres aportacions significatives, com ara les d'AguilóPg Enric Sebastih? R. Reig i J. S0rribes,5~ i molts dels treballs de geografia, economia, antropologia o histbria que han conreat la interdisciplinaritat. Aguiló, per exemple, ens proporciona un tractament detallat dels avatars electorals dels partits polítics en un moment decisiu de la seua conformació histbrica; Sebastih fa un reph de la imatge de la burgesia i el proletariat valencians en les novelles de Blasco Ibáñez; Reig es centra en un moment decisiu de la formació histbrica de la classe obrera, etc., etc. Una anilisi, perb, més ambiciosa de tota aquesta literatura suposaria abracar la quasi totalitat de la producció social interdisciplinhria, la qual cosa no és la pretensió d'aquest paper. LA CIBNCIA SOCIAL I EL PODER Aquests darrers anys s'ha enllestit una gran quantitat d'estudis des de quasi totes les vessants de les ciencies socials. La histbria ha tingut un tractament més prolífic i sisternhtic, i s'han cobert els grans trets que van des de l'awcien.régime fins a la guerra civil. LK geografia en la vessant demogrhfica, i l'economia en els seus aspectes comercials i estructurals, han bastit una imatge prou clara del desenvolupament i la constitució d'allb que avui anomenem País Valencih. De tota manera, i mitjanqant aquestes aportacions, s'ha arribat a tenir una certa imatge de la composició del poder local; el que ja no tenim tan clar són les vinculacions d'aquest poder local amb l'aparell de l'Estat central, que és avui en dia el gran protagonista del poder. 49. Aguil6, L., Sociologia electoral valenciana (1903-1923), Facultad de Derecho, Valencia, 1976. 50. Sebasti;, E., ValPncia en les noveHes de Blasco Ibáñez. Proletariat i burgesia, L'Estel, Valencia, 1966. 51. Reig, R., Obrers i ciutadans. Blasquisme i moviment obrer, Institució Alfons el Magninim, Valhncia, 1982. 52. Sorribes, J., Desarrollo capitalista y proceso de acumulación en el País Valenciano (1960-1975), Institució Alfons el Magnimim, Vaikncia, 1985. País Valencih: Sociologia de la sociologia Una referencia histbrica de síntesi a la composició del poder local hauria de plantejar-se I'estudi de la formació del capitalisme al País a la llum de l'Estat espanyol i els seus principals moments acumuladors, és a dir, els moments de naixement i de consolidació de la burgesia valenciana i els seus lligams polítics i econbmics -si és que n'hi haviaamb el poder de 1'Estat modern. No s'ha fet tampoc un estudi histbric dels mitjans de comunicació, fonamentalment la premsa, que servesca per a informar-nos de l'estructura ideolbgica i el seu impacte en la població valenciana al llarg de tots aquests anys. Pensem quanta claror hi donaria un content analisys sobre <(Las Provincias)> i <(El Mercantil,,, o els diaris d'Alacant. I tot aixb contribuiria a resoldre uns quants dels interrogants ontolbgics que ha plantejat Fuster, i sobretot ens aclariria bastant les condicions de possibilitat del futur. Si ens referim a l'actualitat, els economistes han estudiat bastant el canvi i les expectatives de l'estructura productiva, i els sociblegs hem ajudat -per tot el que hem dis fins acía desvetlar alguns aspectes de les relacions socials que van aparellades amb aquesta estructura. Tanmateix, hi manca encara molt de material bLic per a tenir una imatge més precisa de la nostra configuració actual. D'altra banda, els darrers canvis que s'han produ'it en el desenvolupament del capitalisme tardh a tot el món han configurat una nova correlació de forces en la divisió internacional del treball i del poder;53 la incorporació d'Espanya a Europa i el paper que aquesta vol jugar en la divisió dels blocs, i sobretot els canvis polítics que s'han produyt a l'interior del País Valencih, ens forcen a canviar algunes de les nostres eines tebriques i metodolbgiques tradicionals. Pensem, per exemple, que la divisió tradicional de l'estructura ecortb mica per sectors productius ha quedat obsoleta, s'ha trencat el marc estatal del mercat i s'hi configura un nou univers caracteritzat pels sectors oligopolístic, competitiu i Dintre d'aquesta classificació, l'estructura productiva del País Valencii se situaria més aviat en el sector competitiu, caracteritzat per una xarxa de petites i mitjanes empreses amb baix nivell de mecanització i professionalització, que no són price-makers i, per tant, estan sotmeses a diversos graus de depen&ncia, bé al capital financer, local o forh, bé a la pctlítica administrativa de 1'Estat. 53. Wderstein, I., The politics of the world economy, Cambridge University Press, 1984. 54. Entre els autors que han insistit en aquest tema després de la segona guerra mundial hi ha C. B. Macpherson, Do we need a theory of the state?, <(Arch. Europ. soc iol.^, XVIII (1977), pp. 223-244. uPapers>>: Revista de Sociologia Ara, la incorporació a Europa podria possibilitar que la importhncia exportadora del País pogués donar peu a un major pes específic del poder local en l'administració estatal. Tot dependrh de la potitncia de la nostra estructura productiva,i del paper que li facen tenir els polltics locals. Quaa parle d'estructura productiva no vull referir-me sols a la producció de béns materials i a la seua penetració en els mercats internacionals,- sinó també a la producció cultural, sobretot en la vessant creativa, que hauria de conrear tant els aspectes particulars com els temes universals. ~Dependrh d'aixi, superar el sucursalisme histbric que tant preocupa a alguns? {Hi romanen les seues causes, o estan ja jugades les cartes de la histbria i és inútil tota possibilitat de construcció d'un poder local que faga sentir la seua pres6ncia a l'Estat3 La resposta a aquestes preguntes és un repte a la ciencia social local i podria ser molt illuminadora no sols de la configuració política del País Valencii com a resultat d'un procés histbric, sinó també per al coneixement de les seues condicions de possibilitat i expectatives de futur. LA SOCIOLOGIA DELS VUITANTA Superada la crisi del canvi polític, del rkgim dictatorial a la democrh ria, per6 mantenint-s'hi les coordenades del capitalisme tardi gestades en l'actualitat pel partit socialista, una segona generació de sociblegs s'ha incorporat a l'estudi del País Valencih, on ha canviat fonamentalment el marc polític distorsionador dels últims anys del franquisme. Convertida la sociologia academica en un cul-de-sac de difícil sortida, bona part d'aquests estudiosos han aprofitat les plataformes institucionals que ha proporcionat el nou poder local -Generalitat, Ajuntaments, etc.- per tal de trobar eixida a les seues inquietuds investigadores. Alguns, com Sanchis;' aprofundeixen en les darreres transformacions de l'estructura productiva i laboral; &altres, com Tort~sa,~~ han teoritzat sobre les distintes alternatives d'aproximació metodolbgica per estudiar les potencialitats dels diversos aspectes que componen la nostra estructura social. Un grup 55. Sanchis, E., El trabajo a domicilio en el Pdís Valenciano, Ministeri0 de Cultura, Madrid, 1984. 56. Tortosa, J. M., Futuros para el Pals Valenciano, Institució Alfons el Magnbim, Valencia, 1983. País Vaiencii: Sociologia de la sociologia -LópezT Xambó? Sanchiss'ha centrat a treballar sobre la joventut, una baula &bil del sistema, on es manifesten més intensament les seues contradiccions: atur, mercat de treball, sexe, frachs escolar, etc. Altres treballs, encara en germen, estan convergint sobre diverses formes de la dominació i les seues conseqü~cies, com ara la condició de la dona, els sindicats de white collar, la marginació, etc. A la iniciativa individual s'ha afegit la iniciativa institucional, i alguns departaments administratius de la Generalitat s'han abocat a fomentar estudis, trobades i congressos en una carrera desfermada vers la modernització. No és un fenomen nou; al Congrés del SPD alemany del 1958 primer 59 i després a les efeccions al Parlament angles el 1964,@' els germans socialistes europeus ja varen llangar els seus programes subratllant els aspectes programhtics de la modernització i relegant a segon terme les dusions a la classe. A l'esperit de Jáue'a, que alguns prebosts del PSOE a Madrid troben ara tan innovador, a Europa li ha crescut ja la barba. D'altra banda, la societat valenciana va girant cada vegada més cap a una composició productiva molt integrada en les societats avangades, caracteritzades per: a) un augment considerable del sector terciari, b) l'expansió de tecnologies interm2dies vinculades al comerg exterior, que dep2n del mercat internacional, c) la desaparició de la mh d'obra agrícola, d) I'aparició d'un sector públic cada vegada més desenvolupat (funcionariat loca:l), e) la disminució de la població activa, etc. S'hi afegeix el canvi dels mitjans de comunicació social, que tant influeixen en la interacció comunicativa i el tipus de cultura i ideologització popular. Tot aixb ens porta a fer un esforg renovador de les categories analítiques que ens permeten de copsar millor el canvi i la transformació de la nostra societat actual. Tanmateix, grans espais del coneixement social han restat sempre aparcats o escassament coneguts. La sociologia urbana, la dels mitjans de comunicació social i la de la família romanen totalment inedites; d'altres, com la sociologia política o la de les professions, a penes estan esbrinades. Aquesta dispersi6 i aquesta feblesa actuals tenen molt a veure amb la manca d'una vertebració aca&mica de la disciplina, la qual cosa impedeix un aprenentatge sistemhtic i, per tant, una orientació professional. La sociologia, per@ igual com moltes altres disciplines de ciencies socials a la universitat valenciana, ha patit durant molts anys de la síndrome colonitzadora forhnia i pro57. Up, A., Marques, J., i Martínez, A., El fracaso escolar, Institució Alfons el Magninim, Valsncia, 1985. 58. Xambó, R., L'alliberament sexual dels joves, Institució Alfons el Magniinim, Val;ncia, 1986. 59. Harrington, L., Socialisme, Fondo de Cultura Económica, México, 1978. 60. ctLabour Party Annuai Conference Report),, 1963. ccPaperss: Revista de Sociologia bablement encara es tardarh uns quants anys més a deixar-hi sentir de manera positiva l'autonomia universithria. Caldrh dir, perb, que si alguna cosa ha canviat des de la instauració de la democrhcia són les condicions de possibilitat de fer cultura, i entre elles les de conrear les ciencies socials, encara que també és veritat que aquestes últimes han contribui't bona cosa al canvi. Potser per aix21, i ara que es parla tant de modernització, serh bo subratllar que l'acció té sempre una relació amb el saber, i que escriure llibres, com s'ha fet i es fa en aquests darrers anys, és un tipus especial d'acció que busca a les palpentes de realitzar el projecte de clarificar el món que ens. envolta. Així, doncs, i tornant al comeqament d'aquest paper, caldrh dir que les <thistbries)> que un grapat d'estudiosos han aplegat aquests vint últims anys no sols formen part del món social al qual pertanyen, sinó, cosa que és més important, ajuden a produir el món que descriuen. El canvi que des de la decada dels seixanta s'ha produit al nostre voltant no ha estat ali6 a l'exercici de la ploma, i bo serh, si volem aprofundir-hi, conrear-10,