Reflexions sobre el comentari de text filosòfic

Enrahonar 23, 1995 155-166 Reflexions sobre el comentari de text filosbfic Lluís Alegret i Biosca Institut de Barxillerat Maragall Provenca, 187. 08036 Barcelona. Spain Abstract Commeting a text is, basically, a hermeneutical task. This paper intends to explain the rnain characteristics involved in the interpretation of a philosophical text: the text context of discourse, the explanation and the understanding. The theoretical analysis is cornplemented by a critical exposition of the cornrnentary rnade by the German philosopher, Martin Heidegger on Anaximander's sentence. La filosofia esta profundament lligada al seu desenvolupament histbric, a la tradició. Així, la tasca fonamental de la historia de la filosofia consisteix en una activitat hermenkutica: la interpretació dels textos que integren la tradició filosbfica de cara a llur comprensió. La paraula interpretació prové del Ilatí interpretatio i es refereix a la funció que realitza un missatger, un ambaixador, un traductor o bé, fins i tot, l'augur que desxifra els oracles. Interpretar és fer de mediador entre el text que hom pretén comprendre i l'hipotktic lector del comentari. La interpretació s'inicia, doncs, a partir de la lectura del text, i consisteix prbpiament en un dialeg, en una conversa, entre I'autor del text i qui el comenta. Ara bé, cal remarcar que la lectura i, per tant, la interpretació posterior han estat suscitades per un interks adrecat a I'assumpte o qüestió plantejats en el text. Així, el dialeg se situa sempre en un doble context histbric: el de l'autor i el de l'intkrpret; aquesta doble contextuaiització representa un encreuament d'horitzons, a partir del qual sorgeix la interpretació. 1. Els elements integrants de la comprensió d'un text La interpretació ajudada per I'explicació i la contextualització són els puntals de la comprensió d'un text. L'explicació fa referencia a l'estructura del text i la seva característica és la universalitat, car tothom ha de partir del text per tal de comentar-lo; la contex- 156 Enrahonar 23, 1995 Lluis Alegret i Biosca tualització és l'horitzó en el qual s'ubica el text, la seva característica és la particularitat que garanteix la fiabilitat de la transmissió, la disponibilitat dels materials, i situa el text en l'imbit socio-cultural i histbric en el qual ha sorgit; la interpretació té com a característica la singularitat, propia de l'actitud intel.lectual de l'intkrpretl. D'altra banda, l'explicació no és mai formal. El text esta constituit per una estructura significativa: les relacions intratextuals, els elements tals com els lexemes, els sememes, els recursos literaris (el.lipsis, metifores, analogies, figures retbriques). Els termes, d'altra banda, són multívocs, pero no arbitraris. No podem menystenir la sintaxi i la semintica del text, amb l'excusa de «treureln les idees es~encials))~. Els sememes són importants, car estableixen el nexe entre les idees. Hem de tenir en compte els temps verbals en el moment d'escatir quina és I'oració principal. En fi, l'explicació ens proporciona l'estdtica del text i a la vegada impedeix que ens l'apropiem per als nostres interessos (utilitzar el text com a pretext). La contextualització esta guiada per la imbricació entre l'explicació i la interpretació. En aquest sentir, el mateix text suscita l'horitzó en el qual s'ubica, i a la vegada aquest horitzó es complementa amb l'horitzó histbric en el qual ha estat situat l'intkrpret3. El text insinua la temitica i la possible relació amb d'altres tipus de coneixements que s'hi al.ludeixen: teolbgics, científics, literaris, poktics, polítics, socials; tarnbé es relaciona amb d'altres autors o doctrines que han tractat la qüestió plantejada. 2. Fases de la interpretació d'un text Fem una recapitulació. Hem dit que la interpretació és una activitat hermenkutica que implica la comprensió del text. La interpretació és producte d'un diileg entre el text i l'intkrpret, suscitat per l'interks d'aquest sobre el tema o la qüestió plantejada. Cal pensar que tota resposta o solució deriva sempre d'una pregunta, d'un problema. Tota pregunta, al mateix temps, obre un horitzó en el qual es desenvolupa la interpretació. Per tant, aquesta consisteix en una mena de dikleg o conversa que es porta a terme dins d'una seqükncia temporal desglossada d'aquesta faicó: 1) Lectura atenta del text. Serveix per situar-se en el context histbrico-filosbfic del qual sorgeix la qüestió o el problema plantejat, que emmena a una possible resposta. Es una primera aproximació al text, que es llegeix d'una manera intuitiva, influida pels prejudicis i les motivacions prbpies de l'autor i del món socio-cultural en el qual viu, en definitiva, per la tradició. 1. Cf. F6lix Duque, Los destinos de la tradicidn. Filosoja de la historia de lafiloso& Anthropos, Barcelona, 1988, p. 171-180. 2. Per aixb 6s irnportant la manera com esta redactada la primera pregunta als comentaris de textos filosbfics de les PAAU: 1. Exposa amb paraules teves les idees principals del text i com hi estan relacionades. 3. Correspon a les preguntes 3 i 4 de les proves de les PAAU. Reflexions sobre el cornentari de text filosbfic Enrahonar 23, 1995 157 11) A partir de la reflexió posterior a la lectura es produeix el contrast entre el que diu el text i la presa de posició derivada de I'actitud vital i histbrica de l'intkrpret. 111) Aquest contrast endega la dialectica entre el text i l'intkrpret, dialectica que ha de conduir a la comprensió dlaquell. Ara encara estem en el moment de la pre-comprensió del text, és a dir, el moment de l'explicació, a la qual ens hem referit suara. Aquí caldra tenir en compte4: a) la llengua en la qual esta escrit el text. b) l'analisi gramatical: sintictica, morfolbgica i semintica. C) I'analisi d'altres traduccions i interpretacions del mateix text. IV) A continuació es desenvolupa el procés de contextualització: a) situació del text en el context de l'obra de l'autor. b) el context histbric de I'autor i del mateix intkrpret. V) D'aquesta manera I'explicació i la contextualització ens ajudaran en la tasca dlinterpretació, adrecada a la comprensió del text. 3. El problema de la interpretació i de la comprensió d'un text En tota interpretació es presenta una qüestió: és possible d'assolir una interpretació objectiva i, com a conseqükncia, una comprensió última i definitiva del text? Creiem que no. Car la interpretació parteix de criteris subjectius, producte de prejudicis difícilment eliminables per part de l'intkrpret, que per molt que vulgui no es pot ,situar per sobre del bé i del mal i convertir-se, el1 mateix, en una mena de jutge. Com diu Heidegger la interpretació, i arnb aixb la comprensió, és com una mena de treball de Sísif: una interpretació en suscita sempre una de nova. La interpretació és una tasca que no té fi. Cada epoca interpreta el passat, la tradició, en funció del seu context histbric5. Pero la interpretació 4. «Die bloBe Beschreibung der inneren Struktur und Koharenz eiens gegebenen Textes und die bloBe Wiedergabe dessen, was der Autor sagt, ist noch kein wirkiiches Verstehen. Man muB sein Sprechen erneuern, und dazu rnub rnan rnit den Sachen vertraut sein, von denen die Texte sprechen. GewiB muB rnan auch die grammatischen Regeln, die Stilrnittel, die kornpositorische Kunst, [. . .] erfassen, wenn rnan das, was der Autor in seinem Text hat sagen wollen, wirklich verstehen will, aber der Hauptpunkt alles Verstehens betrifft doch das sachliche Verhaltnis, das zwischen der Aussage des Textes und unserern eigenen Verstandnis der Sache bestehtn (La mera descripció de I'estructura interna i de la coherhncia d'un text determinat i la mera reproducció d'allo que I'autor expresa, encara no 4s realment cap cornprensió. Horn ha renovat el seu Uenguatge i per aixo horn ha de familiaritzar-se arnb la cosa de que parlen els textos. Certament horn ha d'entendre també les regles gramaricals, el recurs estilístic, l'art compositiu, [. . .] si hom vol comprendre realment allb que I'autor ha volgut dir en el seu text, pero el punt fonamental de tota cornprensió pertoca a la relació precisa, que es dóna entre l'enunciat del text i la nostra propia cornprensió de la cosa). Hans-Georg Gadarner, Vernunft im Zeitalter der Wissenschaft. Azrfitzc, Suhrkarnp, Frankfurt am Main, 199 1, p. 91. (trad. cast., La Razón en la época de la Ciencia, Alfa, Barcelona, 198 13, p. 68). 5. N[. . .] no hay un esquema general, mecánicamente aplicable a la interpretación de los escritos de los pensadores, ni siquiera para un mismo escrito del mismo pensador. Así, un diálogo de Platón, por ejemplo, el Fedro, el diálogo de lo bello, puede interpretarse según los 158 Enrahonar 23, 1995 Lluis Alegret i Biosca fa possible I'encontre i el reconeixement de la tradició, a la vegada que possibilita la seva superació, sense la quai cosa hi restaríem encadenatsú. Ara bé, també s'ha de dir que la interpretació no ha de consistir en una mera imposició subjectiva de l'interpret, aquest ha de donar compte a les institucions academiques, a ll«autoritat», dels criteris i de les raons per les quals els ha adoptat. Diguem popperianament que tota interpretació ha d'estar oberta a una possible crítica o faisació. L'interpret ha de donar raó del perque ha arribat a aquella conclusió o s'ha fonamentat en un punt de vista determinat. Per ventura la tasca filosbfica no és inquirir, investigar, interpretar, donar raó de les coses? La historia de la filosofia no és el fruit de les diverses interpretacions portades a terme pels pensadors?7 La nostra conclusió és que la tasca hermeneutica i, amb aixb, la tasca de comprensió d'un text filosbfic, és inacabable. No podem anar més enllh del nostre context histbric. Ates que la nostra exposició té una finaiitat diddctica, es completa arnb un exemple de comentari de text a carrec d'un mestre de l'hermeneutica: el filbsof alemany Martin Heidegger. 4. Comentari de la sentencia d'Anaximandre Hem escollit un estudi de Heidegger de l'any 1946, que porta per títol: La sentencia dIAnaximandre (Der Spruch des Anaximande~)~. Diu H. que es pot considerar la sentencia més antiga del pensament dlOccident i que el text acceptat pels filblegs és el següent: ÉE &v 6E yÉveui; Euti tois o&~i xai tfiv rpeoeav ei~ taDta yiveu8a~ xata más diversos ámbitos y respectos, alcances y problemas. [. . .] Un diálogo de Platón es inagotable, no solamente para la posteridad con sus concepciones sujetas al vaivén de los tiempos, sino también en sí mismo por su esencia)). Martin Heidegger, 2 Qué signifrcapensar? ( Was beisrt Denken), Nova, Buenos Aires, 1978~, p. 72-73. 6. D'aquí la importbcia de la pregunta 5 de la prova de les PAAU, en que es planteja a l'alumne que expliqui la visió personal del problema suscitat en el text, dins de la perspectiva histbrica del present en el qual el1 viu. 7. «Los "presocráticos" de que Aristóteles da cuenta siguen siendo lo mismo a través de la localización (Erorterung) heideggeriana sólo porque: a) el punto de partida sigue siendo el de la materialidad de los signos; b) Heidegger se entronca -aun cuando sea para criticarlaen una tradición de recepción del pensamiento presocrático que no habría existido sin la interpretación aristotélica de aquéllos. Los "presocráticos" no existen (in-sisten, habría que decir mejor) fuera de las interpretaciones: son el flujo de éstas. [. . .] En cualquier caso, como se ve, los textos no dicen de suyo lo que no son. Están faltos de centro, de eje unitario que agrupe las posibilidades del sentido. Tal centro es suplido por la interpretación)). Félk Duque, op. cit., p. 177-178. 8. Martin Heidegger, Gesamtausgabe. I. Abteilung: Veroffentlicbe Scbrzjien 1914-1370, 5 Ho&wege, Iüostermann, Frankfurt am Main, 1977, p. 321-373 (trad. cast. Sendas perdidas, Losada, Buenos Aires, 1969, p. 265-307). Nota. A partir d'ara farem les citacions amb la numeració dels parigrafs entre padntesi. H. representa l'abreujament del nom propi Heidegger. Les traduccions al catali dels textos alemanys són nostres. Reflexions sobre el cornenrari de text filosbfic Enrahonar 23, 1995 159 to XQE~V. 8taBvat YUQ aUtU 8kqv nai Watv &hhfihot~ tqj SLGixia~ xata t4v to6 x~óvov rcí~tv.~ Abans de comencar la seva analisi H. transcriu dues traduccions del text, una a carrec de Nietzsche i I'altra a carrec de Hermann Diels. La traducció de Nietzschelo realitzada l'any 1873 fa així: Woher die Dinge ihre Entstehung haben, dahin müssen sie auch zu Grunde gehen, nach der Nonvendigkeit; denn sie müssen BuBe zahlen und für ihre Ungerechtigkeiten gerichtet werden, gemaB der Ordnung der Zeit". La traducció de Diels feta el 1903 resa així: Woraus aber die Dinge das Entstehen haben, dahin geht auch ihr Vergehen nach der Nonvendigkeit; denn sie zahlen einander Strafe und BuBe für ihre Ruchlosigkeit nach der festgesetzten Zeit12. Per la seva banda, la traducció de Heidegger, en principi, fa així: Aus welchem aber das Entstehen ist den Dingen, auch das Entgehen zu diesem entsteht nach dem Notwendingen; sie geben nimlich Recht und BuBe einander fur die Ungerechtigkeit nach der Zeit Anordnung13. 4.1. L éxplicació de la sentencia A partir d'aquí comenca el que nosaltres hem definit abans com l'explicació del text. H. critica les traduccions de Nietzsche i la de Diels, per no haver copsat el sentir profund del text: una traducció literal no vol pas dir que sigui fidel. Segons H. els autors esmentats més amunt, així com també Hegel, parteixen d'uns criteris establerts per la tradició, concretament per la interpretació de Plató i d'histotil. Tot i que Hegel és ll«únic pensador d'occident que ha tractat amb el pensament la historia del pensament~>14, diu H., malgrat aixo el1 no 9. Em permeto d'exposar la rneva traducció literal, de aire provisional i aproximatiu, tenint en compte que no n'existeix cap, fins ara, en catalh: «A partir d'allb que I'esdevenir és en les coses i la desintegració que esdevé a les rnareixes coses, segons el necessari; donar justícia elles mareixes i les unes a les altres de la injustícia, segons l'ordre del ternps)). 10. Pertany a la seva obra Die Philosophie im tragischen Zeitalter der Grierhen. 11. «D'on les coses tenen llur origen, cap allí han de perir rambk, segons la necessitat; puix que elles han de pagar la pena i han d'ksser jutjades per llur injustícia, segons I'ordre del ternps,) WW Bd. X, s. 26, citar per Heidegger. 12. <<Pero d'on les coses tenen I'origen, cap allí s'adreca tarnbé llur perir segons la necessitat; puix que ells paguen les unes a les altres chstig i pena per llur iniquirat, segons el ternps establert,). Fragmente úer Prsokratiker, citat tamb6 per Heidegger. 13. Heidegger, op. cit. (303). Es una traducci6 provisional, corn diu el rnateix Heidegger. És preferible no traduir-la. 14. Op. cit. (298). 160 Enrahonar 23, 1995 Lluis Alegret i Biosca parla de la sentencia d'haximandre i quan es refereix als pensadors anomenats «pre-socritics)), entre els quals s'inclou a haximandre, ho fa recolzant-se en Aristbtil. D'altra banda, també fa el mateix el deixeble dlAristbtil, Teofrast. És, en definitiva, aquest doxbgraf qui estableix els criteris que més endavant seran els que regiran les interpretacions de I'anomenada filosofia pre-socratica. Així, per exemple, Simplici va agafar el text objecte de comentari de les @VO~X~V 606a1 de Teofrast i aquesta obra fou la font interpretativa fins l'epoca de Hegel. Per tant, la interpretació doxogrifica, segons H., situa la sentencia en l'imbit dels cpwoe~6v~a (ens per naturalesa). Fetes aquestes disquisicions preliminars de caire crítico-explicatiu H. es pregunta si des de la distancia cronolbgica de dos mil cinc-cents anys pot dirnos quelcom encara la sentencia dlAnaximadre. Una pregunta molt pertinent, per cert. Aixb indica quins seran els viaranys per on es mourh la seva interpretació. 4.2. La contextualització de la sentencia dxnaximandre: horitzó historie actual Cal remarcar el següent: el comentari de H. fou realitzat l'any 1946. Victoria dels aliats sobre I'AIemanya nazi. El1 mateix fou separat dels seus carrecs acadkmics durant un temps. La victoria encapdada pels americans tenía tot un significat: la derrota dels alemanys posava fi a l'hegemonia cultural, tradicional, europea. Per tant, estem davant d'un canvi de mentalitat: el triomf del dolar, la cultura de la imatge, la tecnificació, el domini cultural de la llengua anglesa. Per aixo afirma H.: ((Stehen wir gar im Vorabend der ungeheuersten Veranderung der ganzen Erde und der Zeit des Geschichtsraumes, darin sie hkgt?15. Per acabar de dibuixar el context pessimista de la cultura europea H. recorda que Spengler va escriure Untergang des Abendlandes basat en una tosca interpretació de l'obra de Nietzsche Der Wanderer und sein Schatten16. En definitiva, el que vol donar a entendre H. és que pet interpretar adequadament el passat, cal partir de la perspectiva historica del present. Així, el criteri hermeneutic sorgit de la perspectiva historica del present és la idea heideggeriana de l'oblit de I'ésser per part de la metafísica occidental. Sembla com si les dues coses fossin paral.leles: la decadencia cultural i política dlOccident coincideix amb la culminació de l'oblit de l'ésser per part de la filosofia occidental. En aquesta línia, el significat de la sentencia d'haximadre, com a continuació veurem, malgrat la distancia cronolbgica, no esti tan lluny de la nostra comprensió actual, fins i tot aclareix la nostra situació: el perquk hiigim anat a raure en l'kpoca de la tecnica, que ha culminat en el desastre de la Segona Guerra Mundial. És I'encontre d'boritzons. 15. <(iEstern, doncs, en la vigília del canvi rnés colossal de tota la Terra i del temps del marc histbric del qual depkn? Op. cit. (300). 16. «Es ist ein hoher Zustand der Menschheit moglich, wo das Europa der Volker eine dunkle Vergessenheit ist, wo Europa aber noch in dreii3ig sehr alten, nie veralreten Büchern lebtx. Friedrick Nietzsche, Der Wanderer undsein Schatíen, 1250, citat per Heidegger (301). Reflexions sobre el comentati de text filosbfic Entahonar 23, 1995 1G1 Fem una recapitulació. a) El criteri que tenim per a la interpretació del text és l'horitzó del present histbric. b) Cal llegir de nou el text, per tal de copsar-ne el sentit: dialogar amb la sentencia. 1 aixo vol dir pensar-la, recrear-la. La interpretació segur que no sera literal, objectiva, com tampoc ho sera la traducció, perb sera m& autentica que una de literal (la traducció literal sols és, doncs, una primera aproximació a la comprensió, una entrada en el cercíe herrnen2utic) pel fet d'haver copsat el to, el sentit profund, de les paraules de la sentencia. D'una interpretació de tal mena en diu H. poetitzar, car la sentencia interpretada és una recreació de I'interpret, feta a partir de la comprensió de l'ésser (com hem dit abans oblidat per la historia de la metafísica occidental). D'aquí la relació entre pensar i poetitzar: «Das Denken jedoch ist Dichten und mar nicht nur eine Art der Dichtung im Sinne der Poesie und des Gesanges. Das Denken des Seins ist die ursprüngliche Weise des Dichtensn17. c) Aquesta primera traducció literal resa així: «Pero a partir de que és el néixer per a les coses, també el desapareixer respecte d'aquest nex segons la necessitat; a saber, es donen raó i pena entre si per a la injustícia segons I'ordre del temps» ls. En principi parla del naixement i de la mort de les coses i el mode d'aquest procés. D'altra banda, apareixen conceptes jurídics i morals. Aquest és el resultat d'una primera lectura guiada pel que diu la tradició. Pero, i ara ve I'important, que enllaca amb el punt b). Cal desfer-se dels prejudicis que acompanyen les interpretacions tradicionals establertes per Aristbtil i els doxografs: a saber, que la tematica es refereix a la filosofia de la naturalesa, que hi ha barreja tematica, que s'interpreta el món sense crítica. d) Els prejudicis, de tota manera, ens ajuden a penetrar en el fons del text. Cal escoltar el to del text. Una analisi gramatical ens hi ajudara. El text esta compost de dues proposicions. La primera comenca així: ÉE Ov 6E 4 yEveois Éott to^i~ o4ot. Segons H. es parla dels 6vta; t& 6vra significa, traduit literalment, els existents, perb no una pluralitat qualsevulla, indeterminada, sinó ta zavta, el tot dels essents (Seiende), per tant, r& ovta significa la diversitat de l'existencia. La segona proposició comenp així: 818Óvai ya@ aúta. L'aúta es refereix als tois o4ot de la primera proposició, no solarnent a les coses que pertanyen a la naturalesa, d'acord amb la interpretació d'Aristoti1. La sentencia no planteja quelcom de científic en especial, com tampoc fa referencia als camps específics de I'etica, psicologia, filosofia del dret o la física. El llenguatge de la sentencia no és especialitzat, les seves 17. «El pensar, aixb no obstant, és poetitzar i precisament no nomes un tipus de poesia en el sentit de la poesia i del cant. El pensar de l'ésser és la manera més originaria de fer poesian. Op. cit. (303). 18. Id. Ibid. 162 Enrahonar 23, 1995 Lluis Alegret i Biosca paraules tenen un sentit ampli. Són paraules fonamentals del pensament ontolbgic. 4.3. Horitzó histhrico-ft'losdft'c grec D'acord amb el que s'ha afirmat suara -prossegueix H.- no esta clar ni fonamentat si el que en un moment donat opinem correspon al que consideraven els grecs amb les paraules 6v i elval No esta clar ni fonamentat el que diuen aquestes paraules pensades en grec. Tampoc esta fonamentat si el nostre pensament es correspon amb el dels grecs i fins a quin punt s'hi correspon o no. Que podem fer per tal d'elucidar-ho? Hem de cercar fora de la sentencia l'ocasió que ens situi en l'horitzó histbric, que ens permeti experimentar el que diu tEr 6vtu pensat en grec. Perb abans caldra examinar l'autenticitat de la sentencia, ajudats pels experts en filosofia grega. En aquest cas concret John Burnet exposa els seus dubtes a la seva obra Die Anfinge dergriechischen Philosophie i no esta d'acord amb Diels pel que fa al comencament del text: «Der griechische Gebrauch, Zitate mit dern Text zu verweben, spricht dagegen. Es ist sehr selten, daB ein griechischer Schriftsteller ein wortliches Zitat unvermittelt anfangt. AuBerdem ist es sicherer, die Ausdrücke yÉveal~ und cpfio~ú in dem Sinne, den sie als termini technici bei Platon haben, dem Anaximandre nicht zuzu~chreiben~~'~. Segons Burnet la sentencia d'haximandre comenca per ncctu to x~ehv. La frase anterior, efectivament, és molt més aristotelica que no pas arcaica. En canvi, H. no esta d'acord amb Burnet que mots com yÉveols i cp60qC1 siguin termes conceptuals per Anaximandre; de fet són utilitzats -no tkcnicamentper Homer. Sigui com sigui, la sentencia d'haximandre quedaria reduida a: ncttu to x~eóv. 6~6Óvctl y&@ a6td 6inr)v xcti tialv &Ah.ílhols tfjg &S~xius (nutu tfiv to0 XQOVOU tútlv seria un afegitó d'histbtil per la seva construcció i pel to de les paraules), la traducció provisional de la qual seria: «nach der Notwendigkeit; denn sie zaiden einander Strafe und BuBe fur ihre Ungerechtigkeit»20. Endemés són els mots que Teofrast considera que renen un to p~eti~21. H. creu fermament que aquestes paraules són les autentiques, pronunciades per Anaximandre. H. intentara explicar el text, tot situant-lo en el context de la historia de la cultura grega: concretament de I'obra d'Homer, la Iliada. Que podem fer per experimentar el que diu tu 6vtu pensat en grec? Si Homer empra les expressions yÉveay i cp6ogÚ, no en sentit tecnic, aixb ens fa pensar que l'expressió 19. ((El costum grec d'entreteixir les citacions amb el Text parla en contra. És molt estranp que un escriptor grec cornenci sobtadament arnb una citació literal. Arnés a més, és rnés segur que les expressions ~EVEOL~ i (p6o~a, en el sentit que tenen com a termes ckcnics en Plató, no corresponguin a Anaximandre)). Cirat per Heidegger, op. cit. (313-314). 20. ((segons la necesita:; puix que elles paguen les unes a Les altres dstig i pena per llur (iniquitar) injusrícia)). @p. cit. (314). 21. Cf. Op. cit. (304). Reflexions sobre el cornentari de texr filosbfic Enrahonar 23, 1995 163 ttu 6vta també és emprada pre-filosbficament, pre-conceptualment, és a dir, en un sentit poktic, per tant, genuí. H. escolleix un tros de la Ihda per tal d'escatir el significat no tkcnic de I'expressió ttu ovtct, el fragment diu: [. . .] toio16' &vÉotq Kah~ag Oeoreí6qg oiwvonó?,wv 6~' cig~oo; 6; 867 ra t' Eóvta t' Eooópeva JCQÓ t' Eóvta xai v4~oad fiyijoar' 'Ax~L~v "Ihov ~Low iív 616 ~~uvtooúvilv, t(v oi xóee Qolpog 'Anó?,ho~.~~. Resumiré en el més essencial el comentari de H. d'aquest fragment. Primer, fa notar que Homer qualifica d'augur o vident Calcas. Els augurs, els vidents, ho són perquk preveuen i coneixen el futur, tot coneixent els fets passats. 6s q6q significa literalment ((el qui havia conegut)), que s'ha traduit en forma de pretkrit: el plusquamperfet del verb o/6ev. Que és el que havia vist d'antuvi, en definitiva, quk és el que sabia el vident? El poeta esmenta una triple visió: tú t' &óvta t' Eooóp~va n~ó t' Eóvta, el passat, el present i el futur, allb que és anterior, l'existent anterior, el present i allb que arribara a ésser existent. tu ióvtu és I'existent, allb que esta essent (Seiende) en el sentit de present (Gegenwartigen). Nosaltres interpretem -diu H.- el present, en tant que ara, en tant que actualitat, un moment en el decurs del temps. Perb Eóvta -recalca H.- és també el passat i el futur. Tots dos són un mode del present, del present no actual. També el passat i el futur estan presents, és a dir, fora de la regió d'allb desarnagat. Fins i tot allo que esta absent, no present, ocult, esta present en allb desamagat. Per consegüent, &óv significa estarpresent en allo desa rnagat. El vident coneix per la inspiració divina, gracies a ella ho contempla tot: el que ha succeit i el que ha d'esdevenir, reuneix en un tot el passat, el present i el futur; d'aquesta manera, el vident esta en el saber. Ha vist grhcies a la inspiració divina. 4.4. La interpretació de la sentencia El fragment de la Iliada li serveix a H. per situar l'horitzó de la cornprensió de la sentencia dlAnaximadre. La metafora del vident explica d'una manera poktica, no conceptual, el sentit de l'ésser i constitueix la clau de la comprensió de tú Eóvta, expressió fonamental a la sentencia dtAnaximandre. L'haver vist del vident és l'esskncia del saber, car el vident té la capacitat de preveure que 6s el que pasara. Per aixb és cridat pels grecs, que volen esbrinar la raó de la pesta que 22. [. . .] Aieshores s'alci el fill de Tkstor Calcas, de molt el rnillor dels iugurs, el qual coneixia els succeits passats, el present i el futur, i fins Troia els bastiments dels aqueus havia piar bo i servint-se de la virtut d'endeví rebuda de Febos Apol.10)). Horner, La Ihh, Alpha, Barcelona, 1978. 1, 68-72. El text grec és el transcrit per H. (318).