Recensions

Recensions Enrahonar 23,1995 141 JOAN-CARLES MELICH Del extra60 al cómplice. La educación en la vida cotidiana Barcelona: Anthropos, 1994 Acosturnats com estern, els darrers anys, a les ktiques ((procedimentals)), en llegir Del extraño al cómplice s'hi troba un cert aire nostalgic, pero alhora una aposta de futur. S'hi troba, en definitiva, tradició filoso fica. El seu autor es proclama d'una de les escoles més prestigioses dins el pensarnent contemporani: la fenomenolbgica. Val dir, tanrnateix, que aquest prestigi viu actualment hores baixes, si rnés no pel que fa a la reflexió etica en general, arnb rnolt com~tades exceocions. Melich L deixa entreveure que la situació és semblant en el seu carnp, la filosofia de I'educació. En quahevol cas, tant si discorren paral.lelament corn si no, la relació entre aquestes dues arees filosbfiques pren una importancia renovada en la tesi central del Ilibre: elfet moral és la diferencia especiJica de l'acte educatiu, allo que el distingeix de la censurable ((deformacid» pero també de la mera formació «social» o cívico-política. Segons Melich, a hores d'ara aquesta especificitat s'ha fos, juntament arnb l'enfocament fenomenologic que perrnetia servar-la. Ara bé, arnb aquesta constatació són qüestionables no solarnent les practiques educatives, sinó la rnateixa ktica actual, que posa la ((forrnació)) en Iloc de I'autkntica ((interacción, tot assimilant-se al dret i al llenguatge institucional. Certament, la defensa de la llibertat individual dins una societat i un rnón ~lurals ha cristal.litzat, ara corn ara, en una ktica de rnínirns, que cerca la seva rigorositat en una noma consensuada, tan respectuosa com inflexible envers les diferents concepcions del bé. Quant als valors, aiia cadascú arnb els seus rnentre no perjudiquin els altres; tret d'aquest cas, l'etica no hi té res a dir. Perb I'educació, sí -subratlla encertadament Joan Carles Mklich. 1 vet aquí que l'acció educativa no pot prosperarsota els efectes d'una tal posició tebrica-, ja que la moralitat li és constitutiva. Prou que sentirn a casa nostra les conseqükncies de tot plegat. Els nous plans d'estudi palesen un rar desfici a nensenyar valors)) i a promoure ((naturalitat)) per mitjans artificials -perduda ja la consciencia (noucentista) d'aquesta artificiositat. Volent, potser, donar substancia al formalisme ktic, paradoxalrnent, I'escola s'dunya cada cop més de la realitat. 1 és que no hi ha una «metodologia» per inculcar valors. La intersubjectivitat educativa s'escau arnb la coexistencia. El llenguatge és el seu rnedi, pero no un simple rnitji. D'aquí que, abans i després de la racionalitat abstracta, calgui recuperar el valor de la corporeitat. En aquest punt, Mklich recondueix les analisis fenornenolbgiques, que van de Husserl a Sartre, fins a I'actual etica i poktica del rostre dlErnmanuel Lévinas. Arnb aquesta perspectiva retorna efectivarnent la simbiosi originaria entre ktica i estetica. De l'harrnonia grega o la universalitat de la forma, la bellesa ha passat ara a la diferencia individual -a les relacions entre persones que, a rnés de respectar-se, poden tenir el privilegi d'estirnar i ser estirnades. Contra les aparences, el canvi d'orientació no apunta a un afeblirnent de I'acte moral-educatiu, ans al contrari. Si les ktiques procedirnentlas, de tal1 kantii, es corresponen arnb unes practiques educatives que expliciten barroerament els valors, objectivant-los, es tractaria, segons Mklich, d'assegurar -a la inversael rang deontohgic de la corporeitat mateixa. Així s'ha d'entendre segurament la seva afirrnació que el rostre no és fenomen, sinó límit -afirrnació de la qual jo nornés assumiria la segona part; en declinaria la resta, juntament arnb les seves apel.lacions al transcendent o Absolut. 142 Enrahonar 23, 1995 Seccions bibliogrifiques Comparteixo, del tot, perb, I'argument que plana rera aquest intent de sintetitzar el rigor deontolbgic (de I'ktica «discursiva))) i la substancialitat prediscursiua dels valors. Es el capgirament del kantisme dut a terme per Max Scheler en sentenciar aue la necessitat de la norma prové, si per cas, dels valors que pretén realitzar. Potser ja fóra hora de repensar l'objecció ficil a l'axiologia de Scheler sobre la impossibilitat de contrastar uns valors que s'intueixen. De fet, no 6s la universalitat de la intuició el més problematic, ja que no es tracta d'una universalitat conceptual, sinó antropolbgica: la que esta en la base de qualsevol enunciat. La dificultat consisteix. més aviat. a transformar les «inniicions» en preferhcies limitades espaANXA ESTANY Introdacción a Iajlosofia de Ia ciencia Ed. Crítica, 1993 Nos encontramos aquí ante un auténtico libro de introducción a la filosofía de la ciencia, recogiendo los principales temas de esta disciplina -la naturaleza de las hipótesis y las leyes científicas, su desarrollo histórico, el concepto de explica- . ción científica, entre muchos otros-, desarrollándolos y ejemplificándolos de forma ciertamente divulgativa. Del libro destacaríamos principalmente dos factores: en primer lugar la interesante forma de presentar la materia, manteniendo un equilibrio entre la típica forma histórico-escolástica, en la que diversos autores y escuelas van apareciendo presentando su visión concreta del tema (muchas veces antagónica con la de los demás) sin demasiado hilo conductor, y el desarrollo personal, donde el autor de la obra presenta su propia visión del tema. La autora, combinando las ideas de diversos autores pero con un criterio personal subyacente, ha dado probablemencio-temporalment. En un món que s'hi ha abocat, a aquestes últimes, sense mirar gens enrera, cal recordar que les normes basiques obeeixen a unes exigkncies basiques, les quals no són susceptibles d'ensenyament, tot i que es poden, molt ktico-cívicament, ofegar. Joan Carles Mklich ens ho adverteix. El convidem, doncs, a tirar endavant, millor dit, a refer el camí, o pont, entre el transcendental i l'empíric. De moment, en Del extraño al cdmplice I'hi han ajudat uns bons companys de viatge. Octavi Fullat en el prbleg i Jksssica Jaques amb I'epíleg, han emmarcat la reflexió pura i dura amb una ironia entre mordag i tendra. Diferents perb harmonics -una bona premonició. Merck Rius te con la mejor opción: si la autora se hubiera centrado exclusivamente en su propia visión de las cosas, ello habría dado como resultado un libro demasiado sesgado hacia un punto de vista concreto, lo que habría sido nefasto para su introducción. Por otro lado, un simple repaso de autores nos habría dejado con otro acercamiento histórico más en el que la persona interesada en introducirse en el campo lo único que consigue al final es un muy poco socrático sentimiento de perplejidad. Estas dificultades son soslayadas perfectamente en el texto de Estany. En segundo lugar me gustaría destacar la importancia que da Anna Estany a los ejemplos en su libro: éstos convierten al libro de esta filosofia de la ciencia en una muy correcta introducción a la filosofía de la ciencia en lengua castellana para el neófito interesado en la materia, consiguiendo disminuir en una parte importante las dificultades que el grado de