Recensions

Enrahonar 23, 1995 139-146 Recensions JOSEP SÁNCHEZ ALDEGUER La contribució catalana en eLs inicis de la Irnrnunoterhpia humana: la vacunació anticol2rica Barcelona: Fundació-Museu Historia de la Medicina de Catalunya, 1994 L'obra de Josep Sánchez i Aldeguer s'inscriu de le en una de les temitiaues de m& rigorosa actualitat i preocupació medique: el ~roblema de la ~rofilaxi antiinfecciosa. L'estudi en qüestió, fonamentat en la tesi doctoral de I'autor, aborda els prolegbmens de la Irnmunoteripia humana a Catalunya. D'una forma específica aporta unes noves consideracions i pondera la polkmica i tan debatuda participació de Jaume Ferran en les campanyes de vacunació contra el cblera, les quals s'iniciaren a Valencia I'any 1885. L'autor, segons es pot col.legir, recolzat en una meritoria tasca d'ordenació, anilisi i revisió dels documents personaÍs del genial bacteribleg, ens ofereix una visió nova sobre la curta pero decisiva etapa de Ferran, que va transcórrer entre els anys 1883 i 1887. Els capítols successius de I'obra ens van apropant als trets personals d'aquest metge, tan qüestionat per alguns dels seus coetanis, que alhora desperti una gran admiració pels seus mkrits professionals. Perb, a m&, Sánchez Aldeguer, guiat per un indispensable bagatge clínic, ens fa més entenedor el comolex entramat d'idees i hipbtesis etiopatogeniques vigents en els nuclis vuitcentistes d'arreu d'Europa, que culminaren amb la identificació del vibrió colkric i, consegüentment, amb la demostració de I'origen infecciós de la malaltia colerica, I'any 1883. L'obra de Ferran és examinada sense embuts en I'entorn social i cientític del període cronolbgic que li tod viure. En aquest context, la formació mkdica de l'autor li ha representat una eina important per valorar els conceptes bacteriolbgics que s'havien assolit durant I'etapa cronolbgica que s'avalua. Sánchez Aldeguer ha sabut plasmar i traduir les complexes teories ferranianes a la ilum del nostre lienguatge medic més actual. Un cop acotat el terreny d'estudi, la primera part del llibre presenta unes acurades punditzacions histbriques, en relació amb el coneixement de les característiaues 1 bacteriologiques del germen colkric, els seus orígens geogrhfics i també els principal~ avatars de les grans pandemies que fustigaren tot el segle m. Com s'assenyala de beil antuvi, la mortalitat provocada pel cblera, tan sols equiparable a I'assolida per altres especies infecto-contagioses tals com la pesta o la verola, posa en evidkncia la necessitat absoluta de combatre científicament els estralls epidemics. Així, l'interessant capítol dedicat a les mesures 140 Enrahonar 23, 1995 Seccions bibliografiques preventives exhurna el litigi entre les tesis C~nta~ionistes i les rniasrnitiques, tot resseguint els escrits més diversos de la bacteriologia vuitcentista. El relat perrnet diferenciar les distinta recomanacions preventives per cornbatre les epidemies, en Iínia amb els preceptes de la naixent higiene pública vuitcentista, acompanyades de les tradicionals consignes farrnacolbgiques i d'altres en~invosos recursos. L'autor no V i ha descurat unes observacions rnuseístiques, destacant l'existkncia d'instruments inticolkrics ernprats per cornbatre el mal. Situats en el context de la bacteriologia de final del dinou, la segona part del llibre és la rnés innovadora. L'autor ens dibuixa adrnirablernent els asDectes hurnans i intel.lectuals de la figura de Ferran, basar en una auasi inabastable font de documents que el bacteribleg va guardar fins al seu tras~is. La seva correspondencia privada, avui servada en la Fundació-Museu dlHistbria de la Medicina de Catalunya, ofereix una informació exquisida per cornprendre molts aspectes de la seva obra, fins ara encara for~a confosos. Els cornentaris de Ferran, els quals I'auror incorpora a través d'unes extenses cites estretes de les cartes de 1'al.ludit arxiu personal, no tenen pkrdua. Així, la Pernospora barcinona queda perfectament emrnarcada en el conjunt de sabers i d'influkncies de l'kpoca. Tanrnateix, es donen respostes a una multitud d'aspectes, sorprenents i desconeguts, en relació arnb les circurnstincies que rnarcaren I'opus ferranih. És a dir, entre rnoltes d'altres qiiestions, se'ns desxifra quk entenia exactament Ferran per la Pernospora barcinona i el seu cicle e~idemiolbgic, i quines foren les principal~ influkncies metodolbgiques de l'autor estudiat. Molt s'havia escrit sobre la ~olkrnica vacuna ferraniana. Perb. auina 1 - I consistencia rnetodolbgica tenia? En un mateix ordre de consideracions, també es poden copsar les raons que s'amaguen en el reí& de Santiago Ramon i Cajal a acceptar i impulsar la vacuna. Perb el rnés irnportant és que aquestes preguntes es resolen a través del text, seguint fidelment les opinions sostingudes per Ferran, fruit de la correspondkncia ,amb antics mestres i arnb amics escoilits. Es a dir, ernprant el testirnoni de les fonts originals. En conjunt, s'adverteixen els factors que determinaren el naixement de la Bacteriologia vernacla. No cal dir que es constaten les grans vicissituds, els entrebancs i rnalentesos que tot sovint han de vencer les rnents genials per tirar endavant la seva obra. Els postrerns capítols del llibre ens deixen, perb, el regust de la incomprensió, de la manca de mitjans i, hi podríern afegir, de I'abskncia d'una crítica oportuna i ponderada en el seu rnornent. Resulta evident que la suma de tots aquests factors convertí la brillant empresa inicial de Ferran en un projecte arnbiciós, estirnulat per I'única i cega obstinació en el treball propi. Aixb no obstant, tot contrastant les deficiencies rnetodolbgiques del taranni de Ferran, I'autor del Ilibre, avalat per una inacabable munió d'actes notarials i certificacions mediques original~ corresponents a les inoculacions efectuades en ltany 1885, ens sorprkn en demostrar que la vacunació anticolerica de Jaurne Ferran en terres valencianes fou un kxit. Més enlli de les crítiques rnetodolbgiques a I'obra ferraniana, les dades parlen per si mateixes. Amb tot, i recollint les ~araules del darrer parigraf del Ilibre, Ferran va tenir la fortuna de cornptar amb la rniraculosa certesa que a vegades arnaguen les intuicions. En suma, aclarida la transcendkncia de Jaurne Ferran en la prevenció anticolerica, no es pot amagar una certa curiositat per conkixer i aprofundir en altres discutits aspectes bacteriolbgics, els quals Ferran defensa a capa i espasa fins al darrer instant. Corn ens ha fet palks I'estudi de Sánchez Aldeguer, esperem veure aquestes aportacions del bacteribleg revisades a la llurn de tan rica docurnentació historia. Núria Gorina