Notícia d'Ernst Cassirer (1874-1945)

Enrahonar 23, 1995 35-69 Notícia d' Ernst Cassirer (1 8741 945) J. Jaques Universitat Autonoma de Barcelona. Departament de Filosofia 08 193 Bellaterra (Barcelona). Spain Resum Aquest article és un recull de notes sobre la biografia intel.lectual de Cassirer. El metode que l'autora posa en practica pretén ser fidel a I'utilitzat per aquest pensador en els seus treballs sobre historia de la filosofia, lligant la vida i I'obra de l'autor. No es tracta d'una biografia aseptica, sinó que té la intenció de reivindicar un pensament aue no ha estat assimilat Der la cultura occidental i aue té molt Der oferir a la filosofia contemporbia. L'escrit comenGa amb la constatació d'un fet curiós: Cassirer és un autor molt citat pero poc conegut. Famós i trivialitzat per la seva historia del pensarnent i per la seva antropologia filosofica, se I'acusa de tendenciós a I'hora de fer histbria i tothom s'atreveix a jugar amb el topic de l'ésser humi entes com a animalsimbblic. Pero Cassirer no va ser prbpiament un historiador del pensament, ni va oferir una definició de l'ésser humi que pogués ser descontextualitzada del lloc que ocupa en el sistema gnoseologic global, que és un sistema que proposa l'ésser humi com a constructor de la realitat des de la més estricta correlació entre subiecte i obiecte: I'ontolo~ia d'aauesta correlació deokn absoU lutament de la seva gnoseologia, en la més rigorosa fidelitat al metode transcendental del criticisme. La historia del pensament que s'ofereix des d'aquesta perspectiva és la historia d'un problema concret: el problema del coneixement, en el qual totes les formes culturals han de ser considerades. Aquest és el motiu pel qual la filosofia de Cassirer és una filosofia de la cultura, que conjuga sistematicitat i historia per a la comprensió de l'ésser humi a través de totes les seves manifestacions, les famosesfomes simbbliqws. L'autora assenyala la ineficacia d'aquest concepte, que en el sistema cassirerii es presenta amb una analogia insuportable aue no aoorta res més aue confusió a un discurs aue habitualment no oresenta més complicacions que les estrictament necessiries; per a la subsanació d'aquesta confusió, es proposa una gradació de sinonims que permet recuperar la validesa d'ampliar el problema del coneixement a tots els hbits de la cultura. Aquí rau I'aportació més important de Cassirer a la historia del neokantisme en particular i de la historia de la filosofia contempor&nia en general: I'apertura de la filosofia de Kant a tots els hbits de la cultura, a totes les formes de construcció de la realitat. Es en aquest sentir que es presenta el pensament cassirerii com lafloracid del criticisme, sempre des de la més estricta adscripció neokantiana. Aquesta firació suposa la realització definitiva de la vocació d'antropologia transcendental que tingué la filosofia crítica des dels seus inicis. El present escrit explica la genesi i el desenvolupament d'aquesta antropologia transcendental cassireriana, presentant cronologicament els factors que hi pogueren influir. S'insisteix especialment en el mestratge de Cohen i Natorp i en la influencia de la tradi- 36 Enrahonar 23, 1995 J. Jaques ció de I'humanisme germhnic. S'atenen també qüestions de tipus sociologic i polític, de consideració obligada en I'estudi d'un pensador jueu la biografia del qual fou determinada pel patiment de les conseqü6ncies de I'antisemitisme i del nazisme. L'autora exigeix l'atenció sobre aquest punt, obviar amb masa freqüencia en les histories de la filosofia del segle XX. El triomf del nazisme avorti la possibilitat de mantenir el debat que s'havia iniciat als anys vint entre els fenomenolegs, els neokantians i, a final de la decada, amb la filosofia de Heidegger, i aquest avortament condemni el neokantisme a la marginació, i la metafísica, novament, a la il.legitimitat crítica. El debat de Davos de 1929 entre Cassirer i Heidegger 6s presentat en aquestes pagines com el preludi dels esdeveniments posteriors. Una reflexió sobre I'humanisme cmirerid serveix de conclusió i resum a aquestes pkines, que requereixen la reintroducció del neokantisme en els debats contemporanis, tot considerant aquest corrent com una altemativa necessbia a la feblesa del pensament actual. Abstract. Notice ofErnst Cassirer (1874-1945) This article is a collection of notes on the intellectual career of Ernst Cassirer. The rnethod used by the author aims to reflect faithfully the method used by Cassirer in his own works on the history of philosophy, tracing the links between the writer's life and work. This is not a clinically neutral biography, but rather an attempt to reassert the value of a system of thougt which has not been assimilared by western culture, and which has a great deal to offer contemporary philosophy. The article begins by stating a strange fact: Cassirer is a much quoted but little known author. Famous (and trivialised) for his history of thought and for his philosophy of anthropology, he is accused of being tendentious when it comes to writing history, and everyone takes the liberty of toying with his well known idea of rnan as a symbolic animal. Yet, Cassirer was not, strictly speaking, an historian of thought, and he did not put fonvard a definition of man that could be taken out of the context of the place occupied by rnan in a global gnoseological system; that is, a system which proposes that man constructs reality on the basis of a strict correlation benveen subject and object. The ontology of this correlation depends entirely on its basis of investigative knowledge, on the most rigorous observance of the transcendental method of criticism. The history of thought offered from this perspective is the history of a specific problem: the problern of knowledge, in which al1 cultural forms rnust be taken into account. Thas is why Cassirer's philosophy is a philosophy of culture, which combines systematic study and history in order to understand man by means of al1 his manifestations, the famous symbolicfom. The author of this article points to the inadequay of this concept, which in Cassirer's system is presented through an unsustainable analogy which merely adds confusion to a discourse which generally avoids ail complication unless strictly necessary. In order to rectify this confusion, a scale of synonyms is proposed which will restore the validity of extending the problem of knowledge to ail spheres of culture. Herein lies Cassirer's rnost important contribution to the history of neokantian thought, in particular, and to the history of contemporary philosophy in general: the extension of Kant's philosophy to al1 spheres of culture, and to aii forrns of the construction of reality. It is in this sense that Cassirer's thought is presented as thefloweringof criticism, always from the suictest neokantian stand-point. Thisfiweringinvolves the definitive realisation of Cassirer's vocation for transcendental anthropology wich characterized critica1 philosophy from its very beginning. The present article explains the genesis and development of Cassirer's transcendental anthropology, giving in chronological order the factors which could have had a bearing on it. Special emphasis is placed on the importance of Cohen and Natorp, and on the influence of the German humanist tradition. Sociological and political issues are also dealt Noticia d'Ernsr Cassirer (1874-1945) Enrahonar 23, 1995 37 with as a necessary consideration when studying a Jewish thinker whose biography was influenced in a decisive fashion by the consequences of anti-semitism and nazism. The autor of this article draws special artention to this point, which is al1 too often overlooked in histories of twentieth-century philosophy. The triumph of nazism brough to an abrupt end the debate which had begun at the beginning of the twenties between phenomenologist, neokantians and, towards the end of the decade, the philosophy of Heidegger. The frustation of this debate condemned neokantian thought to a position of neglect, and metaphysics, once more, to one of critical illegitimacy. The 1929 Davos debate between Cassirer and Heidegger is presented in this article as the prelude to subsequent developments. A consideration of Cassirer's humanism semes as a conclusion and summary to the article, which calls for the reintroduction of neokantianism into contemporary debates, in the view that this line of thought provides a necessaq alternative to the weakness of thought current today. Sumari Notícia d'Ernst Cassirer (1874-1945) L'humanisme de Cassirer: Apunts cronolbgics de la vida l'antro~O1Ogia transcendental i doctrina de Cassirer Notícia d'Ernst Cassirer (1874-1945) Quan hom s'acosta per primera vegada als textos de Cassirer té una sensació de sorpresa i de desorientació: els tbpics de la historia de la filosofia del segle xx trontollen i sorgeix la pregunta de per quk els manuals i els programes acadkmics esmenten tan escadusserament aquest filbsof. Hom no pot deixar d'estranyar-se també davant del fet que fins i tot la bibliografia dels paisos amb més tradició filosofica esta mancada de traduccions d'algunes de les obres cassirerianes cabdals. En el millor dels casos, el nom de Cassirer apareixera en les bibliografies sobre historia de la filosofia o sobre antropologia filosbfica, gracies al fet que alguns dels seus títols relatius al primer tema han esdevingut clhsics i a que el seu An Essay on Man -Assaig sobre l'bome-va gaudir d'una divulgació desconeguda per les seves obres anteriors. De fet, incloure Cassirer a les bibliografies d'histbria de la filosofia sense matisar que és el que l'autor historia, pot donar-ne una visió confusa i adhuc errbnia. 1 és que no va ser mai un historiador de la filosofia en general, sinó que va ser I'estudiós d'un problema, «del problema)) per a tots aquells que van creure o encara creiem que Kant suposa realrnent la revolució copemicana del pensarnent occidental. Es tracta, evidentment, del problema del coneixement, entenent per coneixementl'objectivació de la realitat des de la més estricta correlació entre subjectivitat i objectivitat. Cassirer s'hi va dedicar tota la vida, i no només des del punt de vista histbric, sinó tarnbé amb plantejaments sistematics; cal considerar en conseqükncia el corpus sencer de les seves obres com les d'un neokantid sensu stricto. Aquest corpus es presenta com un tot unitari -sense que aixb dispensi de reconkixer l'evolució tebrica que s'hi trobacompost per nombrosíssims escrits: vint-i-set Ilibres, alguns arnb diversos volums; cent 38 Enrahonar 23, 1995 J. Jaques dotze articles especialitzats, molts dels quals poden ser considerats corn opuscles, tasques d'editor, entre les quals destaca l'edició -juntament amb altres col.laboradorsde les obres completes de Kant i Leibniz, així corn d'algunes de Cohen; participava també assíduament en l'edició de la prestigiosa revista Kant-Studien. Un venta11 dilatadíssim de temes diversos que comparteixen, pero, un element que els atorga la continuitat i adhuc la sistematicitat, i que resulta preciós per a la historia de la filosofia occidental: l'apertura de la gnoseologia crítica a tots els hbits del coneixement huma. És fals per tant el topic de presentar aquest autor corn Id culminació del neokantisme, per tal corn culminació té la connotació de depassament; hom ha de parlar més aviat de lafloració del neokantisme que s'esdevé en els escrits del filosof de les formes simbdiques, per tal corn és gracies a el1 que aquest corrent crític pot ser interpretat corn una antropologia transcendental, i no simplement corn una aplicació rigorosa del rnktode transcendental a I'epistemologia, que fou la tasca complerta per Cohen. La crítica de la raó s'obre definitivament a la crítica de la cultura. Aquestafloració i aquesta apertura es van construint en el corpus cassireria amb la dialkctica entre el mktode histbric i el mktode sistematic, a fi i efecte que l'escorcollament de la gknesi del criticisme i del seu desenvolupament permetin ratificar i realitzar la vocació d'antropologia transcendental d'aquest corrent, prenent ara corn a referent l'ésser huma contemporani. Ara bé, I'esdevenir histbric del pensament del segle corrent no permeté que els resultats d'aquesta empresa fossin assumits per la cultura occidental; el domini que en el panorama intel.lectua1 de ltAlemanya de final del segle XE i principi del xx havia exercit el neokantisme fou substitu'it, als voltants del final de la Primera Guerra Mundial, primer per la fenomenologia i després per la filosofia de Heidegger. Els anys vint facilitaren el desenvolupament del debat entre les diverses postures, amb el seu punt aIgid en el debat sobre Kant que al 1929 tingueren a Davos Cassirer i Heidegger. Sens dubte, la continuació i la fructificació dlaquest debat hagués canviat el curs de la filosofia posterior, pero la irrupció del nazisme avorta tota possibilitat de prossecució de la Iínia neokantiana, defensada bhicament per professors jueus. Després d'un periple emigratori, Cassirer torna a crear escola als Estats Units, on l'obra que hi escriví fou irnmediatament reconeguda i estudiada. Pero no hi va haver temps d'incorporar els escrits de les etapes alemaya, anglesa i sueca abans de la seva mort -que s'avanca quatre mesos al final de la Segona Guerra Mundial-, ni, per tant, de reintroduir el seu pensament en els debats contemporanis. Cassirer va morir rnassa aviat -i, el que és més dolorós, poc rnassa aviatper recuperar el curs de la historia de la seva Alernanya i del futur de la filosofia. Apunts cronolbgics de la vida i doctrina de Cassirer Els bibgrafs de Cassirer el presenten corn un alumne fora del comú pel seu interks i la seva constancia, tant en els estudis humanístics corn en els científics. La causa de tanta perseverancia fou, endemés d'una disposició natural per l'estudi, el seu dany d'entendre la filosofia de Kant en tot el seu rigor; va com- Noticia d'Ernst Cassirer (1874-1945) Enrahonar 23, 1995 39 prendre aviat que aixb només seria possible coneixent no únicament la tradició humanista, sinó també la ciencia i les matemdtiques, tant les modernes com les contemporanies. Quan va arribar a Marburg -amb vint-i-dos anys-, per escoltar per primera vegada Cohen fent classe sobre Kant, el mestre va pensar que aquel1 alumne no tenia res per aprendre d'ell, que ja havia assimilat perfectament la seva difícil lectura de la gnoseologia kantiana i va endevinar que seria qui faria fructíferes les seves tesis. Efectivament, Cassirer ben aviat va comencar a deslliurar la visió coheniana del tancament en I'epistemologia que la definia, i l'obrí paulatinament des del'epistemologia cap a les teories dels coneixements no científics, als quals atorga la mateixa validesa constructiva que a la ciencia. Aquest fou el programa filosbfic que guia tota la seva tasca, tant la del Cassirer professor com la del Cassirer investigador. Tots dos aspectes tenen una cosa en comú que allunyen aquest personatge de la majoria dels seus col.legues i fins i tot de gran part dels filbsofs de totes les epoques: la claritat expositiva i I'esforc per utilitzar una teminologia constant i sense més complicacions que les estrictament necesshies. Aquesta tonica general del seu metode només s'ofusca una vegada, i és precisament en la utilització del seu concepte més conegut, el de forma simbdlica, que encorre una analogia insuportable. Hom podria pensar que aquest potser és un altre dels motius responsables de la poca atenció atorgada per la filosofia contemporhia al pensament cassireria; ara bé, tenint en compte que fou la de Heidegger la que histbricament la suplanta, no és aquest un bon argument. En referencia al pardgraf anterior, cal constatar que, per tal d'entendre la genesi i el desenvolupament del pensament cassirerih, hom ha d'atendre precisament I'ordre esmentat: Cassirer, com tots els filbsofs pertanyents a 1'Escola de Marburg, fou, abans que res, un profesror absolutament dedicat a la universitat i als aiumnes; és en la diaikctica arnb les ocupacions acadkmiques que la seva obra es va anar construint. Com ja s'ha dit més amunt, tota l'obra cassireriana es pot resumir en el tractament del problema del coneixement. Quan l'autor planteja aquest tema histbricament, ho fa des de la més íntima correlació de la vida i la doctrina dels diferents pensadors; atenció, per exemple, al títol de la seva obra principal sobre Kant: Kants Leben und Lehre -Kda i doctrina de Kaizt-. Amb esperit de fidelitat a la seva proposta, es presenta a continuació una llista de les dates més significatives en el tandem de la seva vida i la seva doctrina. 1842: naixement de Cohen, fundador de 1'Escola de Marburg i mestre de Cassirer. 1854: naixement de Natorp, un dels membres més importants de 1'Escola de Marburg i professor de Cassirer. 1865: Liebmann llanca el crit de zurück nach Kant!-jretom a Kant!-, que es convertira en la consigna dels neokantians davant els postkantians. El mateix any Cohen ingressa com a professor a Marburg. 1871: primera edició del llibre de Cohen sobre Kant, que porta per títol fints Theorie der Efahrung -La teoria de Kant de 1 'experi2ncia-. Aquest lli- 40 Enrahonar 23, 1995 J. Jaques bre influid enormement en el panorama acadkmic de 1'Alemanya de final del segle XIX, tot i que, per mor de la seva densitat i duresa, foren molt pocs els que I'entengueren -encara avui esta condemnat a la marginació: no esta traduit a cap idioma-. Cassirer fou un dels pensadors que copsa realment quk era el que proposava Cohen i quines conseqükncies podien tenir les seves tesis per l'avenc del criticisme. 1874, 28 de juliol: neix Ernst Cassirer a Breslau (Silksia). És el quart dels nou fills d'una parella de jueus comerciants forca rics i molt cultes; fou educat en el gust per I'estudi i per al gaudiment de tots els hbits de la cultura, sobretot els humanístics i els artístics. Ernst es va entusiasmar quan encara era un infant amb les obres de Shakespeare: als tretze anys les coneixia de cap a peus i en recitava llargs fragments -la seva extraordinaria memoria l'acompanya tota la vida-; coneixia també multitud de poemes de Goethe, que fou la personalitat que el mard m& en l'actitud intel.lectual i adhuc personal. Si bé ni els seus pares ni els seus germans i germanes jugaren cap paper en el món cultural, sí que alguns dels seus cosins més propers hi tingueren molta ressonancia: Bruno Cassirer, un dels editors més importants de I'kpoca; Fria Cassirer, un innovador director d'orquesta; Richard Cassirer, el primer metge que va tractar l'esquizofrknia com a malaltia nerviosa; Paul Cassirer -cosí segon-, historiador de l'art i galerista, director juntament amb Bruno de les revistes Kunst und Küntstler i Pan. El centre de reunions dels intel.lectuals de la família i dels seus amics era el Romanische Kafe de Berlín. 1876: Cohen guanya una catedra a Marburg; és la primera vegada en la historia de les universitats alemanyes que es permet que un jueu ocupi un cbrec d'aquesta mena. 1881: Natorp esdevé professor no remunerat a Marburg. 1882: Natorp publica Descartes' Erkenntnistheorie. Eine Studie zur Vorgeschichte des Kritizismus La teoria cartesiana del coneixement. Un estudi sobre la prehistoria del criticisme-, que sera el determinant de tres factors molt importants del taranni de les obres cassirerianes: per una banda, del seu metode, que conjuga historia i sistematicitat, tant en el tractament d'un tema histbric com en el tractament d'un tema sistematic; per una altra banda, de l'afecció que Cassirer tingué tota la vida a l'estudi de l'obra del pensador francks; finalment, del qüestionament de la prehistoria del criticisme, tan important en el tractament cassireria del problema del coneixement. 1885: segona edició, revisada, de I'obra de Cohen fints theorie der Efahrung; aquesta fou la que treballa Cassirer com a alumne, primer indirecte i després directe, de Cohen. 1886: Cassirer es trasllada a Berlín amb la seva família; aquest canvi sera de la mdxima importancia respecte al seu futur, car la intensíssima vida cultural del Berlín de final de segle i el contacte amb els intel~lectuals de la seva família accentuaren la seva vocació humanista. 1892: Natorp esdevé catedratic a Marburg. Notícia d'Ernsr Cassirer (1874-1945) Enrahonar 23, 1995 41 El mateix any Cassirer accedeix a la Universitat de Berlín per estudiar jurisprudencia, respectant la voluntat del seu pare. Pero la seva vocació fou més punyent que el respecte filial, i el mateix any abandona aquests estudis per dedicar-se a la filosofia, la literatura i la historia de l'art. Un periple acadkmic el porta de Berlín a Leipzig, de Leipzig a Heildelberg, i d'aquí novament a Berlín; era un estudiant inquiet que tractava de trobar el nivel1 d'exigkncia i rigor que corresponia a una ment com la seva. Va ser en el moment del seu retorn a Berlín que va rebre les primeres classes sobre Kant, impartides per Georg Sirnmel, que, tot i que va recomanar al seu curs la lectura de l'obra de Cohen Kdnts theorie der Erj4ahrung va reconkixer que no entenia la totalitat de les seves tesis. Cassirer ja havia trobat el repte que estava cercant. Immediatament aconseguí un exemplar del llibre i comprengué que el seu pelegrinatge acadkmic finalitzaria a Marburg. Tot i així, la primera fullejada de l'obra de Cohen li desvela la que fou la seva arma més poderosa: per tal de copsar tota la densitat del pensarnent del que seria el seu mestre i a través d'ell I'obra de Kant, no n'hi havia prou amb I'estudi de les humanitats, ans calia penetrar tarnbé en l'dmbit de les cikncies. Aquest fou el motiu que ajorna I'acorrirnent a Marburg per un temps. 1892-1896: anys d'estudi profund i autodidacta del Kant de Cohen, així com de tot allb que considera necessari per a la seva comprensió: la totalitat de les obres de Kant, Plató, Descartes i Leibniz; matematiques, biologia i fisica. L'obra de Helmholz l'influí per sempre més, de la mateixa manera que posteriorment ho van fer les dlEinstein i Planck. 1896: Cassirer ingressa a Marburg i assistí a les classes de Cohen, dedicades llavors a dissoldre les contradiccions internes del pensament kantia. Ja en la primera classe el mestre s'adona que no tenia res per ensenyar a un deixeble tan preparat, i busca en el1 I'amic amb qui compartir les inquietuds intel.lectuals que no podia oferir a cap altre dels seus alumnes, amb els quals, per altra banda, li abellia de compartir el seu Ileure. L'amistat tarda uns mesos a aparkixer per mor del caracter una mica esquerp del deixeble, molt gelós de les seves hores d'estudi i poc amant de les relacions socials. Tenia molta feina, per tal com no es limitava només a l'aprofundiment en el neokanusme, amb tots els estudis complementaris d'histbria de la fdosofia, de cikncies -amb especial atracció, aleshores, per Galileui de maternatiques que aixo suposava, sinó que a més a més comenqa la redacció de la seva tesi doctoral i d'un assaig sobre Leibniz, i encara trobava temps per cultivar la seva passió humanista treballant Dante i els textos dels autors classics. La seva memoria prodigiosa, així com les seves capacitats de síntesi i de sistematització dels sabers que anava acumulant en quelcom semblant a aixb que avui anomenaríem la interdisciplinarietat, van provocar que companys i professors el consideressin una persona absolutament fora del comú. Aquesta circumstancia, juntament amb el seu caracter modest i encara una mica distant, li proporcionaren el sobrenom de l'olimpic. 1899, 17 de juliol: Cassirer va llegir la tesi, dirigida, és clar, per Cohen, al qual estava ja unit per una estreta amistat acompan~ada d'un respecte afectuós 42 Enrahonar 23, 1995 J. Jaques que es mantingué fins a la mort del mestre. Atenció al títol del treball: Descartes ' Kritik der mathematischen und naturwissentschajlichen Erkenntnis -Critica de Descartes del conekment matemdhc i cient$co-natural-. Hom pot trobar ja des d'aquest moment allo que constitueix una de les característiques constants i, de fet, la rnés representativa de l'apropament de Cassirer a un autor o un període de la historia de la filosofia: sempre seran interpretats des de la perspectiva del criticisme, que és proposat com el criteri axiologic de la validesa d'un pensament determinat. Com a resultat hom troba una historia de la filosofia arnb una ordenació cronologica de «pre-kantians/Kant/postkantians)), i amb una axiologia independent a aquesta cronologia que identifica els autors crítics com els constructors dels sistemes metafísics o científics més valids, mentre que els autors no crz'tics deriven, en l'últim nivell, en una metafísica fala5 i en una ciencia poc fructífera. Aquest és un dels motius pels quals Cassirer ha estat més criticat, car molts dels estudiosos consideren que aquest enfocament distorsiona considerablement el pensament dels filosofs als quals s'acosta, fent-ne una histbria de proi antikantians; així, per exemple, n'hi ha que I'acusen, no sense raó, de fer un Leibniz kantia. Aquí, pero, cal recordar una qüestió que ha quedat puntualitzada més amunt: Cassirer no pretén fer una historia askptica de la filosofia, sinó que reconeix sense cap reserva I'adopció d'un punt de vista teoric en el qual vol encaixar els esdeveniments del pensament occidental: vol entendre la gknesi i el desenvolupament del problema del coneixement com la historia del criticisme. En aquest projecte tindran idkntica valua, per primera vegada, els filbsofs i els científics; en un segon pla es recull tarnbé I'obra dels estetes i els historiadors. Uns altres treballs de Cassirer dedicats a Descartes són: - ((Descartes et I'idée de I'unité de la science)) -«Descartes i la idea de la unitat de la ciencia»-, 1937; - ((Descartes' Wahrheitsbegriff,) -«El concepte de veritat de Descartes»-, 1937. Aquest article es troba reproduit al recull postum Pbilosophie und exacte Wirsenschaj -Filosoja i ciencia exacta-, 1 937. - ((Descartes' Dialog "Recherche de la vérité par la lumikre naturelle" und seine Stellung im Ganzen der Cartesischen Philosophie. Eine Interpretation-Versuch)) --«El dialeg de Descartes "Recerca de la Veritat per la llum natural" i el seu lloc en el conjunt de la filosofia cartesiana. Un intent d'interpretació)). - «Über Bedeutung und Abfassungszeit von Descartes' "Recherche de la Vérité par la lumikre naturelle". Eine Kritische Betrachtung)) -«Sobre la significació i la data de la composició de la "Recerca de la Veritat per la llum natural" de Descartes. Una consideració crítica»-, 1938. - Descartes: Lehre. Personlichkeit. Wirkung. -Descartes: doctrina, personalitat, efectivitat-, 1939. Aquest ilibre conté, entre d'altres no publicats amb anterioritat, els dos articles de 1937 i el primer de 1938. El mateix any Cassirer presenta al concurs sobre Leibniz convocat per I'Acadkmia de Cikncies de Berlín el seu manuscrit Leibniz' System in sei- Notícia d'Ernst Cassirer (1874-1945) Enrahonar 23. 1995 43 nen wissenschaftlichen Grundlagen -El sistema de Leibniz segons els seus fonaments cienti@-, que havia redactat conjuntament amb la tesi. La solució del concurs es retarda fins al 1904, atorgant a Cassirer el segon premi, la qual cosa és considerada corn una ofensa pels integrants i seguidor~ del grup de Marburg. Una qüestió marginal perb important: sovint es comet l'error historiografic d'afirmar que la tesi doctoral de Cassirer versava sobre Descartes i sobre Leibniz, per tal corn els originals respectius foren no només redactats, sinó també publicats alhora -la publicació conjunta és del 1902-; en realitat, pero, tenen un to forca diferent, car la tesi treballa molt més directament que no pas l'assaig la relació del filosof amb el problema del coneixement. Un text que relaciona estretament els dos pensadors és ((Descartes, Leibniz and Vico)), 1942 (inidit de Yale). Amb aquest treball sobre Leibniz, Cassirer contribuí a allo que histbricament es coneix corn el uenaixement leibnizia)) de comencament de segle, en el quai també intervingueren Russel i Couturat. Unes aitres obres de Cassirer que contribuiren a aquest renaixement foren: - L'edició de les obres filosbfiques de Leibniz, juntament amb altres col.laboradors; el1 participa en I'edició de Hauptschriften zur Grundlagung der Philosophie -Escrits principals sobre la fonamentació de la filosofia-, 19041906 i en Neue Abhandlungen über den menschlichen Verstand -Nous treballs sobre l'enteniment humd-, 19 15. - «Leibniz und Jungius)) -«Leibniz i Jungius»-, 1929. - ((Leibniz)), 1933. 1903: es publica Platos Ideenlehre -La doctrina de Plató de les idees-, de Natorp; aquesta obra determinara per sempre la interpretació cassireriana del pensament platbnic corn un pensament crític de consideració obligada en el tractament del problema del coneixement. 1904: Cassirer acaba els dos primers volums de Das Erkenntnisproblem in der Philosophie und Wissenschaj der neueren Zeit -El problema del coneixement en la jlosoja i en la ciencia modemes-, que són els únics que havia projectat en planejar aquesta obra que havia de ser la prehistoria del criticisme. El primer, publicat al 1906, presenta el seguiment del taranna crític des de Nicolau de Cusa fins a Bayle; és recomanable Ilegir-ne la primera edició, per tal corn tant la segona - 19 1 1corn la tercera -1 9 12prescindeixen, sense motiu aparent, d'una preciosa introducció al tema des de la perspectiva de la filosofia antiga. El segon volum es publica al 1908 i continua el tractament de la tematica de l'anterior des dlSpinoza fins a Kant, passant evidentment per Newton, sense el qual, segons les conviccions de I'escola de Marburg, no pot copsar-se la significació més rigorosa de les tesis de la Crítica de la raópura. Aquests dos volums permetran que Cassirer sigui conegut més enlla de les fronteres de Marburg i que es pugui comencar a pensar en lafloració del neokantisme a que s'ha al.ludit més arnunt. El tercer volum de Da Erkenntnisproblem, acabat ai 19 19 i publicat al 1920, esta dedicat ais postkantians; I'últim volum és d'aparició pbstuma -1957-, i s'hi percep corn la floració del neokantisme ha derivat ja en la$losofia de 50 Enrahonar 23, 1995 J. Jaques enllap amb la de l'hurnanisme de Dante i Petrarca, de Montaigne, dlErasme i amb els inicis de l'estktica al món germanic. És útil llegir paral.lelament I'article de 1931 ((Deutschland und Westeuropa im Spiegel der Geistesgeschichte)) -(<Alemanya i 1'Europa de I'Est en el mirall de la historia de llesperit»-, i també «Force and Freedom: Remarks on the English Edition of Jacob Burckhardt's Reflections on History)) -«Forca i Ilibertat: Consideracions sobre I'edició anglesa de I'obra de Burckhardt Reflexions sobre la histdria-, 1944. Freiheit und Fomz resulta molt interessant també per dos motius m&. Per una banda, serveix per matisar l'afirmació que Cassirer recollí de Goethe: ((el classicisme és la salut, el romanticisme la malaltia)), frase que fou reconeguda i recollida també per Novalis. El neokantia, que demostra aquí un domini total i adhuc una admiració de la cultura rombtica, vol deixar clar que no tot en el moviment romantic és <(malaltia», car n'hi ha una part que es pot entendre com a classicisme tenint en compte la perspectiva de la historia de l'humanisme; hi tindrien cabuda la filosofia moral-de la histbria-política i alguns aspectes de l'estktica. De fet, Cassirer considerava aquestes dues produccions, juntament amb les artístiques, com un dels moments privilegiats de la cultura occidental que, a més a més, calia rescatar de les urpes totalitaries que se les estaven apropiant. Im~lícitarnent, pero, i per comparació amb altres textos cassirerians, el lector sap que la malaltia romantica es radicalitza en la filosofia en un estat de mancansa absoluta de referent ontologic, que ve a ser substituit per una ontologització cosmica, convertint-se així en el millor exemple de metafísica críticament d.legítima. Uns altres escrits dedicats als romantics són: - ((Holderlin und der deutsche Idealismus)) -«Holderlin i l'idealisme alemany»-, 19 1719 18; - ~Die Methodik des Idealismus in Schillers Philosophischen Schriften)) -«El metode de I'idealisme en els escrits filosofics de Schiller»-, 1921; aquests dos articles es recolliran a I'obra de 1921 Idee und Gestalt - Idea i forma-; - ((Schiller und Schaftesbury)) -«Schiller i Schaftesbury»-, 1935. A més de la seva significació política, Freiheit und Form és important per tal com ja treballa clarament en la direcció de les firmes simbdliques: la poesia assoleix en aquest text un paper fonamental com a esthdard de I'humanisme i és posada al mateix nivel1 axiologic que la ciencia. Lafi70ració de les tesis de Marburg cap a altres disciplines que no siguin les exclusivament científiques comenca a demostrar aquí les seves possibilitats. Un personatge serveix de símbol d'aquest humanisme que no troba diferencies axiolbgiques entre la ciencia i la poesia en tant que formes constructores d'un món: Goethe, les obres del qual entusiasmaren Cassirer des de la seva primera joventut. El neokantih li dedica nombrosos escrits, entre els quals destaquen, a més a més del capítol dedicat a el1 en Freiheit und Form: «Goethes Pandora)) --((La Pandora de Goethe»-, 191 8; Notícia d'Ernst Cassirer (1874-1945) Enrahonar 23, 1995 51 - ((Goethe und die mathematike Physik)) -«Goethe i la física matemitica»-, 1921; l'article anterior i aquest es recullen en l'obra Idee und Gestalt -Idea i forma-, 1 92 1 ; - «Goethe und das 18. Jahrhundert)) -«Goethe i el segle XVIII»-, 1922; - «Goethe und Platon)) -«Goethe i Plató»-, 1922; - c(Der naturforscher Goethe)), --«El Goethe científic»-, 1932; - «Goethe und die geschichtliche Welt)) -«Goethe i el món histbricn- , 1932, que, juntament amb els dos articles de 1922 dóna lloc a l'obra de 1932 titulada Goethe und die geschichtliche Welt. - ((Goethes Idee der Bildung und Erziehung)) -«La idea de Goethe de la formació i de 1'educació))-, 1932; - «Goethe and the kantian philosophie)) -«Goethe i la filosofia kantiana»-, 1945, un dels dos articles que componen Rousseau, Kant, and Goethe; - ((Thomas Manns Goethe-Bild. Eine Studie über "Lotte in Weimarn», -«La imatge de Goethe de Thomas Mann. Un estudi sobre "Lotte in Weimar"))-, 1945. Sembla com si cada vegada que Cassirer es planteja un problema nou recorri a les obres de Goethe per tal de dialogar amb ell. No es por dir que Cassirer fos un «estudiósn d'aquest poeta-científic-artista-pensador, sinó que era més que aixb: el que va ser Kant per Cassirer a nivell tebric ho va ser Goethe a nivell d'actitud intel.lectual i personal. És curiós constatar fins i tot una sorprenent semblanca física entre els dos pensadors, que a Cassirer complai'a moltíssim; en referencia a aquesta qüestió, resulta divcrtida I'anecdota de l'ensurt que va tenir el conserge de la casa natal de Goethe -a Weimarquan va mar a visitar-la el filbsof de Marburg i el cuidador pensa que es tractava del fantasma del ((Ve11 Heme)). 1917: sembla que Cassirer va experimentar una mena de camí de Damasc un dia qualsevol en el seu come de tornada cap a casa: es va adonar que per tal de respectar i desenvolupar la vocació del criticisme de ser una antropologia transcendental calia fer fructificar les tesis del neokantisme de Marburg cap a totes les formes de coneixement, no només cap a la ciencia. El llenguatge, el mite, l'art, la historia, la tecnica, etc. tindrien així la mateixa categoria gnoseolbgica que la ciencia, tot i que els seus processos respectius d'objectivació de la realitat fossin completament diferents. Per copsar aquests processos la ciencia continuaria actuant com a paradigma, car oferiria una dinhica constructiva menys problematica que les altres. Com ja s'ha vist, hom pot seguir el rastre d'aquesta intuició en les obres anterior~, pero és en aquest moment que Cassirer pren consciencia de la importhcia d'aquesta tesi i de les conseqüencies que pot tenir pel criticisme. Quan Cassirer va arribar a casa seva, es tanca al despatx i féu tot I'esquema del que seria la seva jlosofia de les formes simbdliques, no només d'allb que correspon a l'obra que porta aquest títol, sinó de tota la seva obra posterior, que, d'una manera o altra faria referencia a aquest esquema. Immediatament comenta a treballar-hi; ja tenia un programa de per 52 Enrahonar 23, 1995 J. Jaques vida, que, de fet, no va arribar a concloure. També per aquest motiu va morir massa aviat, deixant penjat I'estudi sistematic d'una forma simbblica tan significativa per el1 com fou l'art. 1918: En acabar la Primera Guerra Mundial es creen les universitats d1Hamburg i de Frankfurt, de taranna molt diferent a la de Berlín: són democratiques i progressistes. Totes dues demanen els serveis de Cassirer qui, tip d'antisemitisme, es decideix per Hamburg, on esdevindri catedratic al 1919. També al 191 8 es publica la tercera edició de l'obra de Cohen Kants Theorie der Efahrung, que varia substancialment de les dues edicions anteriors, tant pel que fa a l'extensió com al contingut, que, tot i estar en la mateixa Iínia, aprofundeix en molts dels temes. Més amunt ha quedat constatat que aquesta és també la data de la publicació del kants Leben und Lehre de Cassirer. Resulta inevitablement tem~tador pensar que Cohen va enriquir la seva obra en part com a conseqü~ncia de la influencia del seu deixeble; com a arguments a favor d'aixb, hom pot presentar les citacions que fa Cohen de Cassirer en aquesta obra, recollint l'advertencia del seu deixeble contra el perill d'una excessiva idealització de I'espai i el temps i, el que és més important, l'adopció de la tesi genui'nament cassireriana que no es pot parlar de la transcendentalitat de I'espai i el temps fins a 1'Analítica transcendental, car tant a les obres precrítiques de Kant com a 11Est2tica transcendental espai i temps no tenen cap paper a I'enteniment. Cohen no només havia seguit molt de prop el manuscrit del llibre de Cassirer sobre Kant, sinó que també coneixia molt bé els escrits anteriors del seu deixeble entorn d'aquest tema i del criticisme en general. Aquests treballs eren: - Der kritischen Idealirmus und die Philosophie des cgesunden Menschenverstandes» -L fdealisme crític i lafilosofid de la «comprenrió genuiiza de l'ésser humd»-, 1906; - ((Kant und die moderne Mathematik)) -«Kant i la matematica moderna))-, 1907; - «Zur Frage nach der Methode der Erkenntniskritik. Eine Einleitungn --«El problema del mktode de la crítica del coneixement. Una introducció))-, 1907; - ((Die kritische Philosophien -((La filosofia crítica»-, llibre VI1 de Das Erkenntnisproblern, que es troba al segon volum, 1908; - Recensió de l'obra de R. Honigswald, Beitrage zur Erkenntnistheorie und Methodenlehre -Contribucions a la teoria del coneixement i a la doctrina del metode-, 1909; - Recensió de l'obra de J. Cohen, Mraussetzungen undZiele des Erkennens -Pressuposicions i jnalitats del coneixement-, 1 9 1 0; - ((Aristoteles und Kant. Zu Gorlands Buch: Aristoteles und Kanb) -<Aristbtil i Kant. Sobre el ilibre de Gorland: Aristdtil i Kanb)-, 19 1 1; - Recensió de l'obra de C. Renouvier E~sais de Critique Generale -Asajos de crítica general-, 19 14; I\jorícia d'Ernsr Cassirer (1874-1945) Enrahonar 23, 1995 53 - Supervisió de 19 12 a 19 16 de les publicacions de l'associació kantiana de Berlín, agrupades sota el nom de Philosopbische Vortrage -Dzssertacions $losd$ques; - ((Erkenntnistheorie nebst den Grenzfragen der Logik)) -«La teoria del coneixement respecte als problemes límit de la lbgica»-, 19 13; - «Die Grundprobleme der kantischen Methodik und ihr Verhaltnis zur nachkantischen Spekulation)) -<(Els problemes del metode kantia i la seva relació amb l'especulació postkantiana»-, 19 14; Cassirer no abandona després de la seva monografia sobre Kant la dedicació a l'estudi d'aquest autor, com demostren els títols següents: - ((Henrich von Kleist und die kantische philosophie)) -c<Henrich von Kleist i la filosofia kantiana))-, 19 19; cal recomanar especialment aquest article, que es recull a Idee und Gestalt, per la seva originalitat. - «Die kantischen Elemente in Wilhelm von Humboldt Sprachphilosophie~ -c<Els elements kantians en la filosofia del llenguatge de Wilhelm von Humboldt»-, 1923; - Supervisió dels Kant Studien de 1924 a 1932; - ((Erkentnistheorie nebst den Grenzfragen der Logik und Denkp~~chologie)), «La teoria del coneixement respecte als problemes límit de la lbgica i la psicologia de la ment))-, 1927; - «Zur theorie des Begriffs. Bemerkungen zu dem Aufsatz von G. Heymans)) -«Sobre la teoria del concepte. Consideracions sobre l'axioma de G. Heymans»-, 1928; - «Neo-Kantianism)) -«Neokantisme»-, 1929; - «Transcendentalism)) -«Transcendentalisme»-, 1929; - ((Truthn -nVeritat))-, 1929; - ((Rauonalism)) -«Racionalisme))-, 1929; - ((Formen und Formwandlungen des philosophischen Wahrheitsbegriffs)) -«Formes i canvis formals del concepte filosbfic de veritat))-, 1929; - «Was ist "Subjektivismus"?)) -«Que és el "subjectivisme"?~~-, 1930; - ((Kant und das Problem der Metaphysik. Bemerkungen zu Martin Heideggers Kantinterpretationn -«Kant i el problema de la metafísica. Observacions sobre la interpretació de Kant de Martin Heideggern-, 1931; - ((Kant)), 1932; - «Critica1 Idealism as a Philosophy of Culture)), -«L'Idealisme crític corn a filosofia de la cultura))-, 1936; - cdnhalt und Umfang des Begrfi. Bemerkungen zu Konrad Marc-Wogau's gleichnarniger Schrifb) i(Contingut i abast del concepte. Consideracions sobre l'escrit del mateix nom de Konrad Marc-Wogau»-, 1936; - «Neuere Kant-Literaturn -«Nova literatura sobre Kant»-, 1940; - «Some Remarks on Kant's Philosophy of History)) -«Algunes precisions sobre la filosofia kantiana de la historia))-, 1941; - ~Kant and Rousseau)), -«Kant i Rousseau»-, 1945, un dels dos articles de Rousseau, fint, Goetbe, 1945. 54 Enrahonar 23, 1995 J. Jaques El Kant de Cassirer és el Kant de Cohen que s'obre a totes les formes cultural~. De fet, el lector té la impressió que Cassirer dóna per suposat la lectura del criticisme que fa el seu mestre i que va més enlla, ampliant l'abast d'aquesta doctrina. El capítol dedicat a Kant a Das Erkenntnis Problem (1 908) és una clara mostra de la fidelicat de Cassirer a la lectura coheniana de Kant; Gnts Leben und Lehre (1918) i el debat amb Heidegger de 1929 a Davos mostren I'apertura de l'epistemologia cap a altres reflexions sobre diverses formes culturals. Un punt de partensa clau per a I'afiancament d'aquesta apertura és l'estudi que Cassirer fa sobre 1'Esquematisme transcendentalque el filbsof de les formes simbbliques contempla des de la possibilitat de conceptes rnés homogenis amb la realitat que els conceptes científics. Aixb permet que el sistema categorial kantia deixi de ser un sistema tancat i passi a ser un sistema obert en el qual caldrh tenir en compte l'apriori evolutiu que es va incorporant en el desenvolupament histbric de les diferents formes culturals; des d'aquesta perspectiva, no només sistematicitat i historia es fan interdependents, sinó que, a més a més, hom pot entendre que no hi ha una ruptura entre el criticisme i, per exemple, l'evolutivisme de Piaget; es tracta, simplement, de diferents nivells gnoseolbgics. El 19 18 és també l'any de la mort de Cohen. Hi ha crítics que asseguren que aixb va afavorir el sorgiment de la filosofia de les formes simbbliques, per tal com Cassirer es va alliberar de la influencia més directa del seu mestre. Sembla que aquesta afirmació és exagerada, per tal com ja s'ha vist que la idea de les formes simbbliques va sorgir abans d'aquest esdeveniment i que, a més a més, Cassirer no es va deslligar mai del pensament de Cohen, que, a m& de poder-lo copsar entre les Iínies dels estudis cassirerians, constitueix l'objecte dels treballs següents: - ((Hermann Cohen und die Erneuerung der Kantischen Philosophie)) -«Hermann Cohen i la renovació de la filosofia kantianan-, 1912; - ((Hermann Cohen Worte geschprochen an seinem Grabe)) -«Hermann Cohen. Discurs pronunciat davant la seva tomban-, 19 18; - ((Hermann Cohen)), 1920; - Edició, juntament amb Gorland, de Hermann Cohens Schrzjen zur Philosophie und Zeitgeschichte -Els escrits de Hermann Cohen sobre filosofia i historia contempordnia-, 1928. - (~Hermann Cohen, 1842-1 9 18», 1943. 1920: Cassirer troba a Hamburg l'escenari ideal per desenvolupar el seu ambiciós projecte: la biblioteca Warburg. La seva sorpresa en descobrir-la fou trobar-hi els prestatges distribuits tal com el1 havia concebut les seves formes simboliques; era com si la distribució dels llibres fos la plasmació practica del seu projecte. El dia que la descobrí va marxar tractant d'oblidar el que hi havia vist, perquk sabia que si hi tornava, no podria deixar d'anarhi. Evidentment, la seva resistencia va durar molt poc. No només hi va trobar Ilibres, sinó el forum intel.lectual que desitjava des que va marxar de Berlín. Les amistats que va fer amb algunes de les personalitats que cons- Norícia d'Ernst Cassirer (1874-1945) Enrahonar 23, 1995 55 tutuien I'anima de la biblioteca van influir notablement en la seva concepció estetica: cal destacar sobretot els noms de Salx, Panofsky, Reinhart i Meinhof, com també del propi Warburg, -a qui Cassirer dedica ((Worte zur Beisetzung von Professor Dr. Aby M. Warburg)) -«Discurs en I'enterrament del profesor Dr. Aby M. Warburg»-, 1929. L'Institut Warburg es troba actualrnent a Londres, on va haver de ser traslladat per escapar de la barbarie nazi. 1922: es publiquen els dos primers treballs de Cassirer en que es treballen sistemhticament el tema de les formes simbbliques: - «Der Begriff der symbolischen Form im Aufbau der Geisteswissenschaftenn -«El concepte de forma simbblica en la construcció de les ciencies de l1esperit))-; - Die Begrzfiform im mytischen Denken -La forma del corzcepte en elpensament mitic-. Molts crítics fan coincidir aquests dos escrits amb I'inici d'una nova etapa en el Corpus cassireria, donant per suposada la superació de Marburg. Des de la perspectiva de l'actitud oberta de les obres anteriors és preferible, perb, insistir en la idea de lafloració del neokantisme. 1922-1929: composició i publicació dels tres volums que constitueixen I'obra Filosoja de lesformes simbdliques, la més coneguda i traduida de Cassirer. El primer volum, publicat al 1923, porta per títol Die Sprache -El llengzmtge-; el segon, publicat al 1925: Das mytische Denken -Elpensament mitic-. Entre aquests dos, curiosament, Cassirer publica un llibre que resumeix les tesis principals d'aquests dos volums: Sprache und Mythos. Ein Beitragzum Problem der Gotternamen -Llenguatge i mite. Una con~ibz~ció alproblema dels noms dels déus-(I 925). El tercer volum, publicat al 1929 i titulat Phanomerzologie der 66ntztnis -Fenomenologia del coneixementés més ((crític)) que els anteriors en el sentit que treballa més acuradament el tema de la vinculació de la forma simbblica triada, que en aquest cas correspon a la ciencia, amb la crítica del coneixement. Aquest és el motiu pel qual resulta molt interessant enllaqar la lectura de El concepte de substancia i el concepte de funció amb aquest tercer volurn de la Filosoja de lesfomzes simbdliques i copsar que I'epistemologia dóna l'o~ortunitat d'entendre el procés constructiu de qualsevol de lesformes simbdliques en el procés global de l'objectivació, és a dir, de la construcció gnoseolbgica de la realitat a partir de la més estricta correlació entre subjectivitat i objectivitat. Aixb fara que, a partir d'ara, tota la filosofia cassireriana pugui ser interpretada com una jlosoja de lesfonnes simbdliques, que entén que la «revolució copernicanaj) escomesa pel criticisme no pretén la reivindicació de la via gnoseologica del subjecte a I'objecte, sinó que, des de la consideració d'aquest com a objecte de coneixement, estudia els diferents objectes per tal d'escatir quines han estat les seves possibilitats de construcció gnoseolbgica. La jlosofia de les formes simbdliques s'ha d'eritendre així com un aprofundiment en el problema clau del criticisme: el procés de l'objectivació. En aquest procés el símbol actua com a referent 56 Enrahonar 23, 1995 J. Jaques ontolbgic, i és correlatiu del subjecte transcendental presentant materialment un contingut espiritual, objectivat. Allb espiritual no té rnés remei que expressar-se a través d'allo simbblic; la crítica de la raó travessa els Ilindars cap a l'hermeneutica i la semibtica, així corn cap a la psicologia i la teoria de cadascuna de les formes simbbliques, que no són altra cosa que les diferents manifestacions culturals. El que proposa lajlosoja de lesformes simbdliques corn a filosofia crítica és la continuitat entre els conceptes autbnoms de cadascuna de les formes culturals i els conceptes filosbfics que serveixen per escatir les seves condicions de possibilitat gnoseolbgiques-ontolbgiques, és a dir, els conceptes que descriuen les funcions gnoseolbgiques d'objectivació; es pretén la sistematització d'aquestes funcions i la reflexió sobre el seu desenvolupament histbric. Precisament és el termefinció el que permet aquesta continuitat: des de les diverses construccions gnoseolbgiques de la reaiitat es reivindica una filosofiaJUncionalista davant l'opció substancialista. Aquesta opció exigeix la referencia gnoseolbgica al subjecte transcendental, sense permetre en cap moment que aquest s'hipostasi'i. Cassirer no abandona mai aquesta última referencia gnoseolbgica corn a correlat necessari de l'objecte; de fet, el subjecte transcendental esdevingué la clau de volta del seu sistema, car, en la línia coheniana, sempre l'entengué corn un nexe de funcions gnoseolbgiques que depenien d'una funció gnoseolbgica fonamental: la funció de l'objectivació, sinbnim de ((funció cognoscitiva)), de ((funció constructora d'un rnón)), que en Cassirer derivara en la funció simbblica. Les formes simbbliques no seran res més que les vies de canalització d'aquesta funció gnoseolbgica fonamental, per tal corn aquesta ha de tenir sempre un referent ontolbgic concret que es troba en el símbol material; per I'estudi dlaquestes formes caldra, doncs, recórrer a una lbgica transcendental. El ~erill dtaquesta terminologia és que si es deixa de banda la seva significació transcendental pot resultar abusiva i simplista; només cal recordar en aquest sentit la trivialització que s'ha fet de la definició cassireriana de l'ésser huma, considerat corn un ((animal simbblic)). La part del Corpus cassireria més coneguda -o almenys rnés citadaés sens dubte la Filosoja de lesformes simbdliques. Cal reconeixer, perb, que el concepte de forma simbdlica és molt poc afortunat, no és felis ni en referencia a la seva significació ni en referencia a la seva aplicació. El pensament de Cassirer hagués resultat molt més eficas, útil i entenedor si l'autor s'hagués mantingut en la terminologia kantiana. En defensa de Cassirer es pot dir que amb aquest concepte es pretén insistir en la qüestió del referent ontolbgic de la metafísica no falas, que és aquella que contempla la construcció gnoseolbgica de I'objecte des de la correlació subjectivitatobjectivitat. La paraula símbolexigeix un referent concret i un suport material, així que en principi podria resultar adequat parlar-ne en la dinamica gnoseolbgica, identificant a alguns nivells símbolamb objecte -recordem que, des de la perspectiva crítica, tot objecte és una construcció gnoseolbgica. Notícia d'Ernsr Cassirer (1 874-1945) Enrahonar 23, 1995 57 Ara bé, la utilització del símbol i de la forma simbblica a tots els nivells del procés gnoseolbgic és abusiva, car comporta una analogia insuportable; hom ha de fer I'esforg de traduir al llenguatge de les facultats i de les correlacions entre subjectivitat i objectivitat cadascun dels nivells. Si bé el lector de les obres cassirenianes esta habituat a l'ús analbgic dels conceptes, l'analogia de les formes simbdliques és francament incomoda i perjudicial per al text. S'ofereix a continuació la llista d'aquestes analogies; cal tenir en compte, a més a més, que tot sovint les parelles simboliforma simbdlica, simbol i signe, forma simbdlica i funció sirnbdlica són utilitzades indistintament, complicant encara més els textos. 1) Fomza simbdlica corn la hció simbblica general, que no vol dir altra cosa que la funció de l'objectivació des de la correlació general entre subjectivitat i objectivitat; es tracta de la funció gnoseolbgica que no es concreta en cap nivel1 gnoseolbgic, sinó que simplement es refereix a la construcció general d'una realitat. 2) Forma simbdlica corn a cadascuna de les funcions simbbliques atenent I'objecte a quk donen iioc. En paraules de Cassirer, es tracta de cadascuna de les vies de canalització de l'energia de I'esperit per mitjh de la qual un contingut de consciencia és iligat a un referent material; en llenguatge crític, hom hauria de referir-se a les diferents maneres de correlacionar subjectivitat i objectivitat (mítiques, lingüístiques, artístiques, religioses, científiques, histbriques, tecniques, ktiques, legals, econbmiques, etc.). Es tracta de les diferents vies d'objectivació, cadascuna de les quals es genera amb la seva propia dinhica gnoseolbgica, i que poden interpretar-se corn a sinonims de les diverses funcions simbdliques, funcions constructives o funcions objectivadores; el tractarnent sistematic els atorga identica valua gnoseolbgica i les distingeix en els seus recursos constructius. L'apertura del criticisme troba aquí el seu punt aIgid, que segurament no hagués estat tan desates per la filosofia contemporania si Cassirer hagués fet servir una terminologia més adient. 3) Forma simbdlica corn a cadascuna de les funcions simbbliques comunes, en diferents proporcions, a les diverses formes simbdliques en sentit (2); cal constatar que Cassirer en aquest cas sol ser més precís i utilitzar quasi exclusivament per a aquest referent el termefunció simbdlica, que es concreta en tres funcions: l'expressió, la intuició i la significació. 4) Forma simbdlica corn a cadascuna de les funcions simbbliques atenent la historia del seu desenvolupament corn a estats progressius d'emergencia de la consciencia i de construcció del món; hom pot considerar-les també corn a sinonims de les diverses funcions constructives o funcions o bjectivadores. 5) Forma simbdlica corn a sinbnim de shbolen sentit abstracte, corn una referencia general a un contingut de consciencia qualsevol que pren una forma -una altra vegadamaterial. 6) Forma simbdlica corn a sinbnim de simbol en sentit concret; fóra una forma simbblica en aquest sentit, per exemple, la Ronda de nit de 58 Enrahonar 23, 1995 J. Jaques Rembrandt o la fórmula de I'aspirina. Aquest sentit encara es podria desdoblar, considerant un color del quadre o un element dels que intervenen en la fórmula corn una forma simbblica o símbol. Certament, el grau d'analogia d'aquest terme ha de dur necesshriament a la confüsió. Cal constatar que la referencia més freqüent és una combinació entre la (2), la (3) i la (4) que dóna lloc a la crítica cassireriana de la cultura. Tot i que la llista de formes simbdliques s'allarga i s'escurca segons 1'0bra de Cassirer que slestigui tractant, la llista clhssica és la que s'exposa a continuació; la jlosojia és concebuda corn la metainsthncia reflexiva que organitza tot el sistema, considerant les síntesis sensibles i conceptuals que medien la correlació subjectivitat-objectivitat en cada cas i en el procés de coneixement en general. A continuació s'ofereix la llista més recurrent de les formes simbbliques. a) El mite és per Cassirer la forma simbblica per excel.lencia, en el sentit que és la que fa més evident la presentació d'un contingut espiritual en una forma material des de la indiferencia entre imatge i significat. La relació entre filosofia i mite es tracta específicament a ((Zur "Philosophie der Mythologie")) -«Sobre "la filosofia de la mitologia")), 1924. b) El llenguatge és la forma simbblica que actua corn a mediadora en totes i cadascuna de les formes de coneixement, per tal i corn la intui'ció, l'expressió i la significació -accepció (3) deforma simbdlica, que correspon a les maneres o fincions de plasmar-se el contingut de consciencia en el referent material, i que es combinen a diferents proporcions segons la forma simbblica dtaquesta llistasón de fet funcions lingüístiques. És en aquest sentit que Cassirer ha de ser considerat un dels filbsofs responsables del gir lingüistic de la filosofia contemporhnia. Un article que tracta histbricament el tema del llenguatge és «Die Bedeutung des Sprachproblems für die Entstehung der neueren Philosophie)) -«La significació dels problemes del llenguatge pel sorgiment de la filosofia moderna»-, 1927. En aquest context és oportú recordar que tot el criticisme pot ser interpretat corn una critica del Judici; Cassirer, en la seva intenció d'apertura d'aquesta filosofia, atén el llenguatge corn un aspecte evidentment fonamental en aquesta crítica, que havia quedat descurat per la filosofia de Kant i per la dels neokantians. La lectura del primer volum de les formes simboliques, dedicat a aquest tema, cal que sigui complementada amb ((Die Sprache und die Aufbau der Gegenstandswelt)) -«El llenguatge i la construcció del món de 1'objecte))-, 1932, que es reprodueix en el recull postum de Symbol, Technik, Sprache -Simbol, tecnica, Ilenguatge-, 1985. Articles corn «Structuralism in Modern Linguisticsn -«L'estructuralisme en la lingiiística contemporhia»-, 1946 (postum), demostren corn Cassirer va estar atent tota la seva vida als debats entorn d'aquest tema. c) Llartés la forma simbblica que presenta un equilibri entre la imatge i el significat, equilibri que sera transmes en les formes que han de ser contemplades; aquest equilibri li fa jugar un paper mediador entre el mite i Noticia dlErnsr Cassirer (1874-1945) Enrahonar 23, 1995 59 la religió. Cal dir que Cassirer té textos preciosos sobre l'art, pero que aquests estan escampats per tota la seva obra. Sembla ser que la seva intenció era escriure un quart volum de la Filosoja de lesformes simbiligues dedicada a la forma artística, pero la mort li ho impedí. L'únic text publicat dedicat específicament a aquest tema, a part d'un capítol de An Essay on Man és «Eidos un Eidolon: Das Problem des Schonen und der Kunst in Platons Didogen)), «Eidos i Eidolon: El problema del be11 i de I'art en els dialegs de Platón, 1922 -1923; hi ha, perb, tres interessantíssims manuscrits de Yale que el treballa: ((Language and Art In, ((Language and Art 11)) -«Llenguatge i Art1 i 11, tots dós de 1942, i «The Educationai Value of Artx -((El valor educatiu de 1'art))-, de 1943. El mite, el llenguatge i I'art tenen, segons Cassirer, un inici simultani en la histbria de la cultura, i a poc a poc es van especiaiitzant com a construccions autbnomes de la realitat. d) La religió és la forma simbolica que rebutja la identificació de la imatge amb el significat, proposant entre aquestes dues una tensió que la distingeix del mite. e) La ciencia (en el seu sentit més específic: la física matematica) esdevé el paradigma gnoseologic de les formes simbbliques, des de la priorització de la funció significativa del símbol. Cassirer s'inscriu així en la línea de Plató, Cusa, Descartes, Leibniz, Newton, Kant i de la ciencia contemporania. Unes altres formes simbbliques a que Cassirer fa referencia al llarg del seu Corpus són: f) La histiria, que esdevé el complement indispensable per la ciencia com a paradigma gnoseolbgic; qualsevol acostament sistematic requerir& un acostament histbric, que té la seva propia dinimica gnoseolbgica i que incorpora el concepte apriori euolutiu, basic per entendre I'apertura del criticisme que fa Cassirer. Com el llenguatge i I'art, la historia també té el seu origen en el mite. Hi ha dos inedits de Yale dedicats al tema de la filosofia de la historia: un recull de notes de diverses conferencies de 1944 i ((The Philosophy of Historyn, resultat d'un seminari de 1942. g) La tecnica, que antecedeix cronologicarnent en la histbria de la cultura totes les altres i que és tractada específicament a l'article Form und Technik -Forma i tecnica, 1930, que també es retroba al recull postum Symbol, Technik, Sprache. A vegades Cassirer esmenta unes altres formes simbbliques sense fer-ne l'estudi histbrico-sistematic: dret, etica, economia. Des de la perspectiva de les formes simbbliques, i a partir d'eiia, Cassirer ha de ser considerat no només com un neokantia, sinó també com un neohegeld. S'ha insistit ai llarg d'aquest escrit en el fet que la filosofia de les formes simbbliques no té només un component de sistematicitat, sinó que necesita una identica atenció al desenvolupament histbric; el pas de la crítica de la raó a la crítica de la cultura exigeix una filosofia que consideri 66 Enrahonar 23, 1995 J. Jaques reflexió sobre l'ésser huma a partir de les seves manifestacions culturals. Hom ha d'afegir a aquesta definició dues condicions més: les manifestacions cultural~ es contemplen immerses en la seva propia tradició i, per tant, l'humanisme esta indissolublement lligat a la historia de la cultura i, a més a més, aquesta tradició es projecta cap a un ideal de l'ésser humh, que pot ser explícit o implícit. En aquest sentit, aquest és un bon terme per designar la ~filosofia de la cultura)) que fa Cassirer, que, corn s'ha explicat més amunt, té corn a model intel.lectual l'humanisme de Goethe: és una filosofia en la qual l'ésser humh és proposa corn a correlatiu de les seves manifestacions culturals, que fa dependents recíprocament la historia i la sistematització, així corn la tradició i la innovació. Els escrits més sistematia proposen implícitarnent I'ideal huma que els escrits més historia expliciten: l'ésser huma s'entén corn a constructor de la realitat des de la més estricta correlació entre subjecte i objecte. No és aquest un idealen el sentit de quelcom que cal assolir, sinó que és una proposta que es considera factica i vertebradora de la historia de la cultura humana, que és contemplada corn un tot en que tradició i originalitat es necessiten dialkcticament. Atenció als dos termes de l'expressió jlosoja de la cultura: la cultura és estudiada per Cassirer des de la perspectiva globalitzant de la jlosoja, que no només és considerada corn una reflexió sobre la cultura, sinó corn allb que permet la comprensió de I'organicitat que s'estableix entre les diferents formes culturals autonomes. Aixo és així per tal corn el que fa la filosofia és estudiar les condicions de possibilitat de cadascuna de les formes culturals i sistematitzar-les en ordre a la funció fonamental unitaria de I'objectivació, que sera batejada corn afinció simbdlica. Aquesta sistematització orghnica de totes les formes culturals, atorgant a cadascuna identica valua gnoseologica en la seva construcció particular, és un plantejament humanista que, des de la seva vocació laica, recupera també l'esperit de la 1l.lustració; per aquest motiu Cassirer va ser un enamorat de la cultura del Renaixement i de la cultura de la 11.lustració tota la seva vida. Cal constatar, pero, que l'humanisme cassireria abasta certament totes les formes culturals, mentre que el del Renaixement tracta arnb més insistencia allb que avui designaríem corn a humanitats, havent de recorre a casos aillats per tal de trobar una connexió entre aquestes i les citncies naturals; per altra banda, Cassirer continua la proposta crítica d'una 11.lustració amb perfecta consciencia dels límits i les possibilitats del coneixement. El taranna humanista de la filosofia de la cultura cassireriana treballa l'antropocentrisme prenent el relleu de la resposta a ((Que és l'home?)) alla on Kant la va deixar. Recordem que aquesta pregunta és pel criticisme una qüestió transcendental, és a dir, no és relativa a l'antropologia empírica: es tracta d'accedir a la realitat de l'ésser huma considerant-lo corn a condició de possibilitat de les seves construccions gnoseologiques, aixo és, de les objectivacions concretes -o objectesque són resultat de la correlació subjectivitat-objectivitat. La grandesa filosofica d'aquest plantejament rau en Notícia d'Ernsr Cassirer (1874-1945) Enrahonar 23, 1995 67 allb més íntim de la revolució coperniacana que suposa la proposta crítica respecte a la historia de la filosofia occidental: considerar els objectes corn a objectes de coneixement resultat de la correlació subjectivitat-objectivitat vol dir que el subjecte no s'intepreta ja corn una substancia, sinó corn una funció que coincideix amb la funció de l'objectivació -o, si es vol, de la construcció, o del coneixement-; és estudiant els objectes resultants de l'aplicació de les diverses funcions en les que es diversifica aquesta última funció gnoseolbgica que hom podra escatir quines han estat les seves condicions de possibilitat i, per tant, podra proposar una gnoseologia i des d'ella una antropologia transcendental. Dit d'una altra manera, repetint el que s'ha dit més amunt: el sentit més legítim de la revolució copernicana no és el del tbpic de I'itinerari gnoseolbgic del subjecte a I'objecte, car aixb podria ser llegit -com feren els postkantianscorn un idealisme dogmatic, sinó que implica la construcció correlativa de tots dos, construcció en la qual el segon esdevé representació del primer, i el primer es defineix pel segon, i que evita la possibilitat que qualsevol dels dos sigui hipostasiat. Com que l'objecte, tot i ser objecte de coneixement, és l'únic objectepossible a un nivel1 gnoseolbgic determinat, hom ha de partir d'una objectivació concreta per tal d'estudiar-ne les condicions de possibilitat gnoseolbgiques. Consegüentment, la revolució copernicana exigeix el plantejament de I'estudi gnoseolbgic des dún referent ontolbgic concret, des d'un objecte, considerat corn a resultat de les diverses síntesis cognoscitives; cal prendre's aquesta qüestió seriosament per lluitar contra la pretesa dissolució contemporania del subjecte. Hom pot repassar, per ordre cronolbgic, els referents ontolbgics de les tres crítiques kantianes: el judici científic, el judici moral, el judici estetic i el judici teleolbgic. Cassirer, fidel al seu neokantisme marburgiA, considera el primer corn el que facilita en un grau més elevat l'estudi de les funcions que han permes la seva producció; l'epistemologia, i, amb ella, I'objectivació científica, servira corn a paradigma per a l'estudi de les altres formes de coneixement que no siguin la ciencia i corn a pauta per una gnoseologia general. Aixb no significa que la ciencia sigui privilegiada davant les altres formes simbbliques, sinó que totes són considerades amb identica valua gnoseolbgica, en el sentit que cadascuna construeix una realitat que, des de la seva autonomia, sera coordinada amb les altres per la filosofia i formara així part del tot de la cultura humana. Realitzar la vocació d'antropologia transcendentaldel criticisme obliga, dona, a dilatar la pregunta «Que puc coneixer?)) de la gnoseologia kantiana a tots els hbits de la cultura humana; aixb és el que fa la proposta humanista de Cassirer. Certament, cal tenir en compte que e1 propi Kant va anar ampliant el radi d'acció d'aquesta pregunta en l'evolució dels seus escrits, i que l'esquema que es proposa a llArquitectdnica hagués estat molt diferent si el pare del criticisme l'hagués refet al final de la seva vida. És aquí on cal inserir Cassirer, naturalment, tenint en compte tota la tradició neokantiana que el1 recull. L'autor de les formes simbdliques respon al «Que puc conkixer?)) no únicament considerant les objectivacions ateses per Kant, sinó també el mite, la religió, la histbria, la tecnica, el dret, i, amb especial relevancia, el Ilenguatge. Kant va afermar 68 Enrahonar 23, 1995 J. Jaques una gnoseologia en vistes a una antropologia; Cassirer va saber posar definitivament aquella al servei d'aquesta. Aquest tarannh humanista impregna tots i cadascun dels escrits de Cassirer, tant metodologicament, recuperant la tradició, l'esperit i les Ilengües clhsiques en el tractament dels molts diversos temes, com en I'exposició d'aquests temes. Els textos on el propi humanisme esdevé objecte d'estudi són els següents: «Der Murnanismus und der Kampf der Platonischen und Aristotelischen Philosophie)) -c(L'humanisrne i la hita entre la filosofia platonica i l'aristotklica»-; segon capítol del primer volum (1906) de Das Erkenntnisproblem; ((Naturalistische und humanistische Begründung der Kulturphilosophie» -«Fonamentació naturalista i fonamentació humanista de la filosofia de la cultura»-, 1939; ((Giovanni Pico della Mirandola: A sudy in the History of Renaissance Ideas)) -«G.I?M.: Un estudi de la historia de les idees del Renaixement»-, 1942; un inkdit de Yale sobre el'concepte d'histhia del Renaixement-, 1942; «The Place of Versalius in the Culture of the Renaissancex -«El lloc de Versalius en la cultura del Renaixement)), 1942; «Some Remarks on the Question of the Origin&ty of the Renaissance)) -«Algunes consideracions sobre la qüestió de l'originalitat del Renaixement»-, 1943; (<Ficinols Place in Intellectual Historyn -«El iloc de Ficino en la historia inéel.lectual»-, 1945. En aquests escrits es fa palesa la inserció de Cassirer en la tradició de l'humanisme de les GeisteswissenschafZen -literalment, ((cikncies de I'esperit)); avui podríem traduir aquest terme per citncies humanesde Herder, Goethe, Schiller i von Humboldt, així com la proximitat a la filosofia de Dilthey i a la de 1'Escola de Baden. Valgui aquest text com a resum de I'humanisme cassirerih, i també com a paladí de la possibilitat de la filosofia occidental de redrecar, novament, el seu destí histbric i oferir un pensieroforte davant de tanta feblesa. Una filosofia de la cultura cornenca amb l'assurnpció que el rnón de la cultura humana no és un rner agregat de fets deslligats i dispersos, sinó que tracta d'entendre aquests fets corn un sistema, corn un tot orghnic. Un enfocament ernpíric o histbric sernbla que en tindria prou de recollir les data de la cultura humana; segons aquest enfocament, estaríern interessats en l'abast de la vida humana, estaríem absorbits en un estudi dels fenbrnens particulars en la seva riquesa i varietat, gaudiríem de la policrornia i la polifonia de la natura humana. Ara bé, una analisi filosbfica es proposa una tasca diferent. El seu punt de partenca i les seves hipotesis de treball estan conforrnats des de la convicció que els raigs variats i aparentrnent dispersos poden ser coordinats i portats cap a unfocw comú. Els fets, des d'aquesta perspectiva, són reduits a formes, i es dóna per suposat que aquestes formes tenen una unitat interna. Ara bé, hern estat capacos de demostrar aquest punt essencid?, no ens han ensenyat totes les nostres analisis individuals justarnent el contrari? Perque hern hagut de subratllar el caricter i l'estructura específics de les diverses formes sirnbbliques -del mite, del llenguatge, de I'art, de la religió, de la historia, de la ciencia-. Tenint present aquest aspecte de la nostra investigació, podem sentir-nos inclinats a afavorir la tesi oposada, la tesi de la discontinuitat i de I'heterogeneitat radical de la cultura humana. Des d'un punt de vista rnerarnent ontolbgic o rnetafísic, fóra de fet rnolt difícil de refutar aquesta tesi; tanrnateix, per a una filosofia crítica, el problema assurneix Notícia d'Ernst Cassirer (1874-1945) Enrahonar 23, 1995 69 un alue aspecte. Aquí no ens trobem sota l'obligació de demostrar la unitat substancial de I'ésser humk aquest ja no es considera com una substancia simple que existeix en ella mateixa i que ha de ser coneguda per si mateixa. La seva unitat sera concebuda com una unitat funcional. Una tal unitat no pressuposa una homogeneitat dels diversos elements en que consisteix; aquesta unitat no nomes permet, sin6 que requereix una multiplicitat i una multiforrnitat de les seves parts constinients. Perquk aquesta és una unitat dialkctica, una coexistencia de contraris. An Essay 072 Mau, p. 223