Call for papers : vers una sociologia de l'exercici filosòfic

Enrahonar 22, 1994 105-107 Cal1 for papers Vers una sociologia de l'exercici filosbfic Josep Montserrat i Torrents Departament de Filosofia. Universitat Autonoma de Barcelona 08 193 Bellarerra (Barcelona). Spain ;Qui som els filosofs? A dins d'aquest ((qui)), s'hi amaguen, com dintre de I'ou cosmic, multitud d'altres preguntes: quants som, on filosofem, quant cobrem per filosofar, a través de quins mitjans ens expressem, qui ens paga, qui ens orienta, qui ens censura, qui compra els nostres escrits.. . i així indefinidament, fins a configurar la imatge completa del filosof en la societat de finals del segle XX. La sociologia científica proposaria i endegaria, per confegir un conjunt de respostes significatives a aquestes preguntes, un ventall d'enquestes primorosarnent concebudes, amb els seus inmancables «universos» i amb els seus comics (cíndex d'error)). Potser caldra arribar a aixb. De moment, pero, la comunitat filosofica en tindria prou amb obrir un forum de debats espontanis i lliures sobre el tema dels modes de la presencia dels filosofs (jno de la filosofia!) en el món d'avui. La revista Envahonar proposa obrir un d'aquests forums. Amb aquesta finalitat, convoca els filbsofs i els professionals de la filosofia a fi que expressin en un brevíssim escrit (cent línies) el seu punt de vista sobre algun dels múltiples aspectes de la incidencia dels filosofs en la societat actual. Aquests papers aniran essent publicats a la revista Envahonav en els seus números successius. Al cap d'un temps, desp& de dialogar a través de les pagines de la revista, pensarem la manera de continuar les indagacions, i aleshores sí que haurem de fer recurs als especialistes de la sociologia. De moment, ens calen denses i vigoroses pinzellades personals. Per tal de fer més entenedor el tema del debat que aquí es proposa, i també per incitar els eventuals col.laboradors, exposo a continuació un assaig d'esquema general de les variades qüestions que componen una descripció de la figura del filbsof en el món d'avui. La reflexió indagadora pot versar sobre dues formalitats generals: a) les configuracions socials; b) les dependencies ide~lo~iques. A més, s'hi podran afegir qüestions pard.leles i marginals, tantes com es vulgui. A) Configuracions socials: les institucions 1. Institucions universitaries. Titulacions del filosof. 106 Enrahonar 22, 1994 Josep Monrserrat i Torrenrs 2. El filosof a les institucions docents no universitiries. 3. Institucions de recerca. - Respecte a 1, 2 i 3: entitats públiques (diferents administracions) o privades (confessionals o laiques) . 4. Institucions culturals (públiques o privades). 5. Editorials. 6. Revistes. 7. Associacions nacionals i internacionals. 8. Congressos. 9. Mecenatges, fundacions, financaments, premis. B) C~nfi~uracions socials: les persones 1. Funcionaris (Sbcrates funcionari). 2. Contractats. - 1 i 2: modes d'adscripció i de contractació. 3. Independents. 4. Escriptors. 5. Retribucions. C) Distribució geografica 1. Regions planetaries. 2. Pai'sos. 3. Llengües. D) Dependencies 1. Estats democritics. 2. Estats totalitaris. 3. Estats teocritics. 4. Religions i esglésies. 5. Sectes. 6. Corrents ideolbgics. 7. Partits polítics. 8. Corrents estrictament fiiosofics. E) Reflex de la presencia del filbsof en la societat F) Publicacions sobre el tema. Els temes que esperem que desenvolupin els nostres col.laboradors espontanis hauran de representar interseccions entre les qüestions ressenyades o d'altres que lliurement s'hi vulgui afegir, mentre es refereixin al filosof i no a 12 filosofia. Exemples de camps interseccionats: - Incongrukncies a la progressió afilosof-professor-funcionari». - La filosofia com a professió. - Cotització dels filbsofs. Vers una sociologia de I'exercici filosofic Enrahonar 22, 1994 107 - Avaluació de la qualitat. - Comparació entre I'investigador filbcof i l'investigador científic. - Les institucions filosbfiques confessionals. Incidkncies en l'ensenyament, la recerca, les publicacions, el mercat de treball.. . - Dependencia ideolbgica d'associacions, congressos.. . - Les censures: declarades (el nihil obstat); no declarades: polítiques, economiques, ideologiques. L'autocensura. - L'imperialisme de les grans Ilengües. - Els happyfew en filosofia. - Financament de la publicació de tesis. - Filbsofs de valua sense capacitat d'accedir al públic. - Tkcniques publicitiries per promoure autors. - Analisi d'alguns fenbmens recents de promoció filosbfica (hs nouveauxphilosophes, Derrida als EUA, Vattimo.. .). - Asimetria entre la quantitat d'obres publicades i els lectors efectius de filosofia. - Criteris dels editors per seleccionar els dels autors publicats. Editors que paguen i editors pagats. - Analisi de cicles com el següent: professor d'universitat que publica a l'editorial de la seva universitat un llibre que és recensionat a la revista de la mateixa universitat per un altre professor de la mateixa universitat. Les contribucions a aquest debat hauran de tenir una extensió mhxima de 100 Iínies, i seran acceptades en les Ilengües següents: catala, castelli, francks, anglks, alemany italii i portuguks. Enviu-les a: ENRAHONAR. Departament de Filosofia. Universitat Autbnoma de Barcelona. 08 193 Bellaterra (Barcelona). Spain.