El pensament filosòfic japonès

Enrahonar 22, 1994 21-31 El pensament filosbfic japonisl Hyakudai Sakamoto Aoyama Gakuin Universiry (Traducció: Francesc Ballesteros i Balbastre) Resum Quina és l'esskncia de la filosofia japonesa? No podem respondre a aquesta qüestió, perquk tot és importat o irnitació. Pero és possible oferir un nucli de trers específics del pensament filosbfic japonks, ja que totes les formes de filosofia estan tretes d'una o altra font o pensador. L'autor ofereix una presentació del ((Pensarnent filosofic japonksu com una forma específica de pensar de I'Orient, examinant el dos conceptes principais que, segons I'autor, són com les dues bandes del mirall, donant així claredat a l'esskncia del pensament filosbfic japonks: el d'harmonia i el de auto-nihilització. L'autor espera que hi hauri un pont entre el pensament occidental i oriental a través d'una filosofia japonesa en el futur. (Autor) Paraules clau: pensament oriental, Japó, Zen, confucianisme, harmonia, Dogen, Nishida, monisme. 1. Aquest article s'ha traduit de l'original anglks <<Japanese Philosophical Thoughtu. The Japan Founddtion News Letters, setembre 1993, vol. 2 1, núm. 2, p. 1 1-1 6, amb la seva autorització; els drets de reproducció resten en poder de la revista i del Dr. Sakamoto. Hyakudai Sakamoto va néixer a Taipei (Formosa) l'any 1928. Casat amb Michiko Ogasawara (1966), és pare d'un fill i d'una filla. Graduat a la Universitat de Tokyo (Depanament de Filosofia), va estudiar posteriorment als EUA, a la John Hopkins University (sota les ordres del profesor R Carnap) i a Berkeley (1958-1961). És doctor per la Universitat de Tbquio. Lector i professor associat a la Universitat de Komazawa (Tbquio), des del 1972 fins a la data és Professor de Filosofia a la Universitat d'Aoyarna-gakuin a Tbquio. És President de 1'Associacid Japonesa de Bioetica des del 1988; Director Honorari de 1'Rrsociació Xinesa de Semidtica des del 1989; President de la Societat Científica de Filosofia Japonesa des del 1991, i membre de 1'Associació Japonesa de Filosofia de la Ciencia. També és membre del Grzrp dEtudi de BioPtica patrocinat pel Ministeri Japones d'Educació (Monbusho), i membre especialista del Consell Científic del mateix Ministeri. El Pr. Sakamoto és autor dels següents llibres publicats: Ldgica Moderna [1968, Tokai Univ. Press], Filosoja de l'bomemdquina. Tractat sobre elproblema ros-anima [1980, Keisoshobo Pub. co.], Cos i Anima, assaig dún proto-monisme [1986, Iwanami-shoten Pub. co.] , L 'origen del llenguatge. Nous Andlisis. [1991, Taishukan Pub. co.] i Antropologiafilosdfica [1992, University of the Air]. També és co-autor de molts altres llibres i editor de Filosofia del llenguatge (1972), Que és pensar? (1 970), El concepte de sistema, la seva ciencia i la seva filosofia. (1 974), Rrpectes de la filosofia moderna (1978), Filosofia de la semiosi (1982) i Justicia i Anarquia (1990). També ha rraduit al Japonks el llibre de J. L. Papers (l991), i el de G. Ryle's Concept ofMind (1987), entre d'aitres. És autor de prop de 30 articles en diferenrs publicacions. 22 Enrahonar 22, 1994 Hyakudai Sakamoto Abstract. Japanese Philosophical Thought What is the essence of Japanese Philosophy? This question can't be answered, because everything is imported or imitated. But it's posible to give a core of specific traits of the Japanese philosophical thought, as al1 forms of philosophy are taken from one source or thinker or another. The author gives a presentation of ~Japanese Philosophical Thought)) as a specific Eastern way of thought, checking the two main concepts that, according to the author, are the two sides of the mirror, which give light to the essence of Japanese philosophical thought: that of harmony and that of self-nihilization. The author expects that there will be a bridge between eastern and western thought through a Japanese philosophy in the íúture. Keywords: Easter thought, Japan, Zen, Confucianism, Harrnony, Dogen, Nishida, monism. Sumari Els conceptes-clau: «wa» i (iwatakushi)). El coníúcianisme i I'ktica del període Edo. Japonització del budisme. El nou monisme. Filosofia de l'art i de la poesia. Quan algun estranger pregunta en alguna conferencia internacional o en qualsevol altra ocasió per I'esskncia de la ((filosofia japonesa)), hom no pot sentir sinó una especie de Ilktima en haver de respondre que «no hi ha aital cosa: tot és importat i imita[.)) Tanmateix, totes les formes de la filosofia estan preces d'alguna manera d'una font diferent o d'uns altres pensadors, passats o presents. El taranna d'una tradició filosbfica determinada depen de la profunditat amb que el pensament i les idees prestades i importades de fora han estat digerides i assimilades. Contemplant la historia del pensament japones en termes del que el distingeix de les altres tradicions, trobem uns trets especials en la manera com les filosofies foranies varen introduir-se i transformar-se a I'arxipelag, incloent-hi el fet que el Japó el va importar d'una manera comparativament fragmentaria. Esperonat per la recent tendencia a afirmar la peculiaritat de les ((maneres orientals de pensar)), he examinat aquests tarannks quant a allb que puguin tenir de peculiar en la filosofia japonesa. Són potser part del procés basicament esquematic a través del qual les importacions varen ser incorporades a la cultura japonesa. Els conceptes-clau: «wa» i ((watakushi)) En remetre el pensament o la filosofia japonesa als seus orígens, trobem que els japonesos desenvoluparen una visió animista de la naturalesa, com a molt tard durant el període jomon (fa gairebé deu mil anys). Com que practiques religioses evolucionaren a partir d'aquest animisme, probablement es formaren formes folkloriques úniques que són simbolitzades per paraules indígenes com El pensament filosbfic iaponh Enrahonar 22, 1994 23 kegare (profanació), harae (purificació a expiació), i matsurigoto (ritus cerimonials). Molts antropblegs culturals veuen kegare corn un concepte japonks peculiar que connota la fusió de profanació humana i calamitat natural. La idea de profanació/purificació recorda una forta tendencia oculta en les actituds japoneses envers la natura i les relacions humanes hdhuc avui, i sovint sura en costums i practiques quotidianes. Per exemple, si un polític involucrat en un eschndol és reelegit, argumentara que ha guanyat el suport dels votants, i per tant ha patit misogi, una que significa ((purificació)); en altres paraules, I'elecció ha netejat la taca sobre la seva historia. No va ser fins al segle VI1 que la filosofia japonesa comen$ a sistematitzar-se en una forma tebrica de pensament corn a resultat de la introducció del sistema d'escriptura xinks i del budisme des del continent. La versió més primitiva es troba a I'article 1 de la Constitució de 17 articles del príncep Shótoku (574-622), que afirma: ((Tingues l'harmonia en gran estima)) («wa o motte totoshi to nasu))). Si l'afirmació de Tales que l'aigua és la substancia primigknia universal pot considerar-se I'expressió histbrica més antiga de la filocofia occidental, el consell del príncep Shotoku pot qualificar-se similarment corn la manifestació més antiga de la filosofia japonesa. Els 17 articles del príncep Shotoku no són una constitució en el sentit actual, sinó un sistema de preceptes morals o regles arnb la intenció de guiar la conducta dels oficials del govern. Es més, aquest primer article ve a determinar la direcció fonamental del pensament japonks. La paraula ((harmonia)) («wa», +ti ) va venir després per representar el nom de 1'Estat japonks (((Yamato)), j\#I ). Els japonesos es deien a si mateixos ((gent d'harmonian (wajin, Sn A ), i anomenaven llurs poemes ((versos de l'harmonia)) (waka, Wfk )), llurs robes ((vestits de l'harmonian (wafuku, +tiflfi ). En altres paraules, la paraula wa, després que va ser importada de la Xina, era utilitzada per exptessar significats estrictament japonesos no trobats en l'original. Etimolbgicament, el carkcter japonks iFa significa ((afegir ( S ) boques ( a)», és a dir, quan una persona expressa una opinió, altres persones responen ((afegintx llurs veus. Posteriorment va ser usada a la Xina en frases corn (((atmosfera tranquil.la», tal corn es troba en el Li Chi o Llibre dels Ritus) i (((pacte amistóm), trobat als Relats histdrics (Shi chz) de Ssu-Ma Chien (145-86? aC). Els Analectes de Confuci ensenyen que «un home savi esporta bé (a ) amb els altres sense arribar a agradar-los.)) Pero la paraula va adquirir un matís diferent quan va ser importada al Japó. Aleshores wa va venir a denotar fortament «assimilació», primer entre la gent, i després entre l'individu i la societat; eventualment, va significar la unitat o la conjuminació entre l'home i la naturalesa. Aquel1 concepte va coadjuvar al canvi i a la japonització del budisme quan va ser importat. Pot considerar-se part de la base filosbfica a partir de la qual es desenvoluparen formes indígenes corn ara la poesia haiku, la cerimbnia del te i l'arranjament de les flors. La paraula japonesa indígena per a <(Jo» és watakushi, i sol representar-se amb el caracter xinks SL , malgrat que no existeix una connexió semhtica entre el terme japonks i el significat original del carhcter en xinks. El contrast entre les 24 Enrahondr 22, 1994 Hyakudai Sakamoro seves etimologies és, de fet, indicatiu de la diferencia entre el pensament xinks i el japonks. Una teoria sosté que la paraula watakushi té el seu origen en watsukushi, que significa «jo sóc anihilitzatn o «el si-mateix és eliminat)). Wa-tsukushi és una forma d'identificar el Jo en la seva mínima expressió. Aparentment, la paraula s'estabilitzi i el seu ús es va expandir corn la forma d'una minimització del si-mateix i d'una maximització de la restricció del si-mateix, models aquests de pensament típicament japonesos. Existeix una immensa varietat de paraules per al Jo que denoten humilitat, la qual inclou sessha (lit. ésser inferior) i yatsugare (((el teu esclau))). Així, el si-mateix s'identifica amb una actitud que malda l'obliteració del «Jo», simbolització d'un model característic de reconeixement del si-mateix. El caricter xinks Si, , en realitat, té un origen completament diferent. Combina el radical per a <carros)) ( + ) amb el radical per a mas)) ( 1,) i por interpretar-se corn a significant de l'acte d'apuntar al propi nas (a un mateix) per reclamar la propietat de l'arros. Res no podria ésser una expressió més clara de l'afirmació del sí-mateix. El fet que aquest ideograma de l'epítome de i'afirmació del si-mateix sigui utilitzat per representar una paraula japonesa que significa «auto-anihilació)) és típic de les subtilitats de la llengua japonesa. Demostra, endemés, el tipus de contradiccions, lluites i desafiaments inherents a l'éthos japonks o al clima intel.lectual japonks. Aquest éthos roman intacte idhuc avui dia a través, per exemple, de l'ambivalkncia japonesa sobre els conceptes occidentals sobre dret privat (tals corn els de I'irea de la bioktica), la qual cosa és en si mateixa un tema intrigant d'investigació. A través d'aquestes idees clau d'<¿harmonia» i «auto-anihilació)), anem a examinar I'esskncia del pensament i de la filosofia japonesa. Japonització del budisme Com s'ha dit abans, la primera afirmació teorica del pensament japonks va tenir lloc amb la introducció del sistema d'escriptura xinks i de la cultura budista. L'impacte d'aquests elements fou quelcom més que espectacular. Una vegada introduit al Japó, el budisme es va estendre per raons no filosofiques ni intel.lectuals, sinó corn a instrument per aconseguir beneficis en aquest món (tal corn passa en les religions actuals), i a causa de la seva fascinació exotica i estktica. També va contribuir a reforcar l'estructura del poder existent. La japonització del budisme comenci tan aviat corn s'estabilitzi a través dels esforcos de Saichó (766-822) i Kúkai (774-835), els quals fundaren dues de les escoles principals del budisme al Japó: Tendai i Shingon, respectivament. No fou fins a l'aparició del període Kamakura (1 192-1333) que el budisme, especialment el pensament de Shinron (1 173-1262), fundador de la secta Jó dó Shin del budisme de la Tetra Pura i Dógen (1200-1253), fundador de la secta Sótó del budisme Zen, que les inanifestacions del procés d'indigenització resultaren evidents. El pensamenr filosofic iapones Enrahonar 22, 1994 25 El pensament de Shinran no pot resumir-se ficilment, pero a partir del seu estil de vida i dels seus escrirs hom pot fer-se una idea de l'orientació del seu pensament religiós. Basicament, el seu pensament és una mena de monisme en el qual intenta transcendir totes les formes de distinció i de conflicte i assolir la convergencia i I'harmonia. Una distinció estricta es trata entre la clerecia i el sector laic en el budisme d'aquella epoca, peto Shinran féu del {(ni clerical-ni laic)) la seva mkima, i malda per canviar les barreres fonamentals entre tots dos, presumiblement a la recerca d'una base comuna per a la practica d'un budisme vertader. Shinran s'anomenava a si mareix Gutoku («cap calb i ignorant))) en la idea d'una ((transgressió sacerdoral dels principis budistes)), una expressió de la seva censura de l'esnobisme, disctiminació i rivalitat que prevalien en les sectes establertes. En una paraula, més que sostenir elevats principis, Shinran busca l'harmonia arnb l'ignorant i arnb la plebs, és a dir, arnb allo ((irracional)), en aparenca un assaig per fer d'un monisme versatil i dominant el punt central de la practica filosbfica. Shinran ensenyava que els creients no necessitaven entendre el que estava escrit en els difícils textos dels Sutras, sinó simplement recitar el nembutsu o recitar el nom d'Amidd Budd (({el buda de la Infinita Llurn i de la Vida Infinita))). Aquesta ensenyanca, si s'hagués acabat aquí, podia haver estat un autentic insult a les masses, ia que requeria creients que no fessin sinó repetir «Na-muA-mi-da-butsu)) ( 19.i%l;oJ$@li'if% , «poso el meu destí en Amida Budan) vegades i més vegades a la babala. Pero Shinran dona substancia a la idea a través de la inter~retació del nembutsu com un acte de reparació del propi deute a la compassió d'hida. Aquesta ensenyanca s'anomena shóshin nembutsu («autentic destí en el nembutsu))). El nembustu es realitza no per entendre millor els sutras o per obtenir la salvació, sinó simplemenr per expressar gratitud pel ((deuten d'un a Buda (butsu-on; button). Es tracta d'un acre emocional (com a contraposat a un acte racional) mitjancant el qual hom malda per aproximar-se i assolir la unió arnb el Buda mitjancant el recitat de «Na-mu-A-mi-da-butsu)). ¿No és potser aquesta una manera d'obtenir I'harmonia (wa) arnb Buda? On (({deute))) és un concepte peculiar per al Japó que sovint és difícil adhuc per a les persones familiaritzades arnb la cultura japonesa. També als xinesos del continent, dels quals procedeix originariament la paraula, se'ls esmuny la idea. Quan tornen a casa seva, els estudiants xinesos que han viscut el temps suficient per ~arlar el japones fluidament diuen a aquells que els ajudaren durant llur estanca en el Japó cmoltes grac:ies per tot el que has fet per mi)) (O-sewa ni narimashita), pero no diuen c<et dec molt)) (Go-on ni narimashita). Aixo sembla ser una diferencia fonamental entre la paraula xinesa i la japonesa, la qual cosa em sembla reflectir els treballs d'un model de pensament típicament japones. A I'antiga Xina, .Es (on) estava fortament relacionat arnb els diners, articles i favors propiciats pel superior al subordinat, tal corn apareix en frases com ara , 3 (dispensant per igual premis insuficients pels deutes condemnabIes) ( Cdniques tarhnes de Han), i X fj3 & (cor bondadós de I'Em~erador) 26 Enrahonar 22, 1994 Hyakudai Sakamoro (Crdniques de End. Shinran japonitza completament aquesta mateixa paraula, adaptant-la per tal d'expressar un concepte que desenvolupa un paper central en el seu pensament. Aquí, on significa, d'alguna manera, una mena d'unitat, un lligam basat en el karma inseparable, entre el qui concedeix favors i el qui en rep, que va més enlla d'una simple relació de donar i rebre. En altres paraules, representa una «harmonia» entre tots dos elements típicament japonesa. Només quan s'entén en termes d'harmonia entre les persones i el Buda, adquireix realment el seu significat la frase de Buda ((l'autentic destí en el nembustu)). El Buda, tal com va ser introduit al Japó en els temps antics, significava quelcom misteriós i transcendent, i era reverenciat com una entitat d'un altre món. L'evolució posterior d'aquesta idea de Buda, transformant-se en una entitat d'aquest món, significa el taranna d'orientació monístic del pensament filosofic japones. La tendencia japonesa a minimitzar el significat del Jo, també es forca explícita en Shinran. N'és un exemple la seva manera d'anomenarse «cap calb i ignorantn, i encara la seva insistencia en «el destí en el poder de l'altre)). Shinran posava kmfasi en el fet que el nembutsu no és quelcom que es realitza per propia iniciativa després del despertar del Jo, sinó que és el destí en el «poder dels altres)) (tarikz) enfortit per Amida. Aquesta idea és una manifestació de la inclinació fortament arrelada dels japonesos, i descrita abans, del watsukushi, és a dir, afirmació del Jo a través de l'anihilació del Jo. La transformació religiosa del Japó durant el període Kamakura ha estat comparada per alguns estudiosos amb la reforma que va tenir lloc a 1'Europa occidental en el segle M. Pero hi ha una clara diferencia entre totes dues. La reforma va ser realitzada per l'humanisme (el descobriment del Jo humanístic i el consegüent emfasi en la raó), mentre que la reforma religiosa del segle XII japones es caracteritzava pel rebuig de la dignitat humana, la minimització del Jo i la confianca en els sentits en comptes de tenir-la en la raó. El mateix pot dir-se del modern Shinran, el sacerdot Zen i reformador religiós D6gen. Dogen juxtaposa sovint termes comtraposats (tals com ara existencia i no existencia), tathdgata (un dels epítets de Buda) enfront notathdgata, vida enfront mort, Buda enfront éssers que senten, etc., i va veure en la seva fusió la llei del Buda de l'ichi'nyo (unitat de subjecte i objecte). No fent distincions entre allo cognoscible i allo ignot, o entre el savi i l'ignorant, insistia únicament en la meditació, menant per tant l'«harmonia» a tots els contrastos i a una ruptura practica de la dualitat d'allo físic davant d'allo espiritual (shinshin datsuraku); en altres paraules, (cunitat de cos i Anima)). Aparentment, el1 esperava construir una visió del món monista a través de la integració de totes les dicotomies. El concepte de kd (lit. buidor) és sovint emprat en referencia a aquest monisme. Kd no significa aquí «no-resitan), sinó una fase de la realització de la fusió de conceptes dualístics. El monisme discutit abans no és necessariament original de Dógen, sinó característic del budisme Zen com a un tot. Molt abans, a la Xina hi havia, per exemple, la frase ñ%-?E -$FlPB1 ({(l'origen és un simple kd, i un kd equival a dos))) inclos en el shinjinmei (cf. Hsin-hsin Ming) per Seng- El pensament filosbfic japones Enrahonar 22, 1994 27 ts'an, el tercer patriarca en el llinatge de la secta Zen xinesa. És més, el monisme de Dógen basat en la coincidencia dels contraris és compatible amb la preferencia japonesa per l'(<harrnonia)). Aquesta és la raó per la qual la doctrina Zen de Dogen va estar Ampliament acceptada durant el periode Kamakura, més tard manifestada en les arts i en la poesia haiku. En la filosofia del segle XX, aquesta doctrina ha estat reviscuda en expressions com ara ((autoidentitat de la contradicció absoluta)), concebuda pel filosof Nishida Kitaro. Adhuc els moderns filbsofs de la ciencia defensen la unitat psicosomAtica. La noció d'«auto-anihilació)), en realitat, és un tret notable de la doctrina Dógen. En aquest sentit, hi ha un bon exemple en el segiient passatge del ((Genjó kóan» (Realització de la Veritat ultima), un capítol de la seva obra més important, Sh& genz¿x Conkixer bé el budisme és conkixer-te bé a tu mateix. Conkixer-te bé a tu mateix és oblidar-te de tu mateix. Oblidar-te de tu mateix és seguir la llei de la naturalesa. Seguir la llei de la naturalesa és alliberar-te del cos i de la ment humana. Aquí afirma que la presencia del Jo caldria minimitzar-la i retrotreure-la al no-res per tal d'obtenir un darrer estat de la unitat cos-Anima, o la llibertat del cos i I'Anima. Aquesta idea de la mancanca d'un Jo va aparkixer ben aviat al Japó, pero va estar fortament remarcada per primera vegada per Dógen. Més tard, va esdevenir en un tarannA notable de la cultura japonesa, fet que ha estat reflectit en el decurs de la historia en la filosofia en general, en les arts i en l'etica. Filosofia de l'art i de la poesia La japonització del budisme va menar directament al desenvolupament de formes artístiques peculiars, com ara la cerirnonia del te, l'arranjament de les flors, el coneixement mitjancant l'incens, el drama Noh i la poesia haiku. La influkncia del budisme Zen en aquestes arts va ser molt notable (sovint es considera el haiku com una ((poesia Zen,)), i el seu contingut i formes d'expressió van ser aparentment forjades no només per les preferkncies estktiques japoneses sinó també per una visió especial de l'esskncia humana, de la naturalesa, del món i d'una especie de filosofia de l'art. L'art de l'arranjament floral (kad;) és aquí molt pertinent. Les formes establertes, simbolitzant, per exemple, el cel, la terra i la humanitat, determinen la manera com les flors són posades, i demostren com totes les coses en I'univers poden aconseguir una unitat harmonica. En aquestes formes podem veure la voluntat creativa que deriva de l'actitud estktica japonesa. Les formes de les flors, arranjades d'acord amb aquest art, són generalment asimetriques, pero finalment equilibrades. En el pensament i en la ciencia occidentals des d'kquímedes, pero, ha prevalgut la simetria. Cart floral japonks alberga direc- 28 Enrahonar 22. 1994 Hvakudai Sakamoro tament l'impuls de destruir delibetadament la simerria i la uniformitat. El budisme ensenya que tot és en canvi constant, i el kadó persegueix les formes últimes que coordinen adesiara les manifestacions del canvi en la naturalesa i les menen a una estabilitat i harmonia integrals. El kadó va desenvolupar-se i conrear-se per una visió del món o fiiosofia que veu l'esskncia de l'univers, no com a basada en els principis de la simetria i invarianca, tal com s'ensenya en la ciencia occidental, sinó en l'harmonia i la unitat d'allb divers i les coses en constant canvi. Els japonesos semblen haver pres les formes de l'harmonia de la natutalesa. Les formes que governen l'art floral són visualment i dinamicament molt estables, i la naturalesa n'és el seu model. Els japonesos estimen els pins (matsu); les formes dels pins són extraordiniriament diverses: branques doblegades pel vent, arrels tortes i enrotllades sobre una roca del terra. Aquestes formes físicament poderoses i estables es reflecteixen en els principis del kadó. Cart floral així creat es mostra en la cambra tokonoma, o en el prestatge de la sala d'estar de la casa, representacions de la naturalesa, imatges de la naturalesa que es deixen veure en un racó especial on poden gaudir-se ben a prop. Així, la vida humana no esta separada de la naturalesa (l'univers); es creen elements intermedis entre tots dos. La tendencia vers una harmonia mística és un dels secrets o credos de I'art japonks. Altre cop, aquí no hi ha una afirmació de 1'Ego individual. El Jo no veu les flors com un objecte, sinó que es projecta en el treball artístic per si mateix. Quan s'abandona el «Jo)>, la bellesa de l'harmonia (wa) sura. El concepte de muga («no-Jo»), sovint esmentat en els manuals de I'art floral i en la cerimbnia del te, és fonamentalment el mateix que el que s'ensenya en Shinran i Dógen. En la meva opinió, l'adquisició de l'«harmonia)> a través de l'abskncia del Jo fou l'element esencial de la fiiosofia tradicional de l'art japonks. La centralitat de l'harmonia és fins i tot més evident en el món del haiku, tal com es veu en dos conegun poemes de Matsuo Bashó (1644-1694): shizukasa ya iwa ni shimiiru semi no koe (Que tranquil és! Punxant en les pedres el so de les Ilagostes.) furuikeya kawazu tobikomu mizu no oto (A ve11 estany una granota salta al so de i'aigua) (Donald Keene, World Within Walls) Enlloc dels dos poemes no apareix el ~Jon del poeta, ja que el ~Jon esta complerament submergit en el paisatge del poema. Quan ei que hi ha és un «no-Jo», El pensament filosbfic japonks Enrahonar 22, 1994 29 tots els elements (éssers humans, naturalesa, pedres, espai, so, serenitat) suren harmoniosament en el món. En altres paraules, no és el ((Jo)) escoltant el so, sinó Jo i so coexistint com un de sol en aquest lloc. Aquesta idea deriva clarament de la doctrina de la unitat entre cos i Anima, insistint en l'abskncia del dualisme cos-Anima. Així, el haiku també demostra el monisme d'estil japonks a través de l'«harmonia» i de I'«auto-anihilació)). El confucianisme i l'ktica del període Edo Al llarg del període Edo (1603-1867), el confucianisme va prosperar sota la protecció oficial del shogunat Tokugawa, i hom discuteix sovint fins a quin punt és representatiu del primitiu pensament filosofic japonks. Es va descabdellar entorn de dues escoles importaiits: el neoconfucianisme de Txu Hsi [passant per Seika Fujiwara (1 561-1619) fins al seu deixeble Hayashi Razan (1583-1657), el qual, a través d'una estreta associació amb el shogunat, va assolir l'estatus de govern ortodox semioficial] i I'escola de Yang-ming Wang [transmesa des de T6ju Nakae (1608-1648) fins a Shinsai Itó (1627-1705), i finalment a Sh6in Yoshida (1830-1859), un dels mentors dels activistes centres del shogunat que va posar fi al paper dels Tokugawa]. El dualisme original Li-Tx'i (materia envers esperit) del confucianisme xinks va estar japonitzat fins al punt que va menar a la creació del c<confucianisme Edo)). Sota l'influx d'aquestes escoles, tant com del budisme, la cultura de la gent del poble descabdella un éthos propi, i assolí uns esquemes de pensament i de vida marcadament japonesos. Aquesta peculiar cultura i aquesta ktica, que es va estendre entre els residents urbans del període Edo (el cccamí del poble)): txó nin-A), continua exercint un fort impacte sobre el pensament japonks i la conducta Adhuc avui dia. L'estil popular es basava en una conjuminació de confucianisme i de budisme. Va capgirar preceptes morals molt clars com ara perseveranca, honestedat i frugalitat. Va esdevenir, endemés, una visió ktica que maldava per un ajustament de les relacions socials sobre la base de ((l'harmonia)) sortida a la superfície. Diferents conceptes morals vareii ésser inventan per tal d'assolir un funcionament uniforme de la societat, i molts d'ells encara estan fermament arrelats, com ara bunzai (la posició social de I'home), seken (el món, els ulls de la societat), giri (les obligacions), ninjó (l'empatia humana), sewa (l'ajut als altres) i ongi (el pathor del deute). Tot i estar escrits en carActers de l'escriptura xinesa, tots aquests termes són indígenes; si parades semblants es troben a la Xina, tenen connotacions diferents. Totes plegades constitueixen les normes de protecció de l'ordre social a través de ((l'harmonia)): hom demana a tothom que sigui conscient del seu lloc adequat en la societat o en el món, que dugui a terme aquesta funció diligentment i obligatoria, i ajudi al proisme en I'esperit de l'empatia humana, retornant escrupolosament les obligacions adquirides a través de l'ajut i el servei als altres. Totes les formes de la saviesa popular estaven ordenades a encoratjar que aquestes normes fossin dutes a la practica, i recorrien a diverses mkximes: la