La Gesamtausgabe d'Ernst Bloch : Ernst Bloch entre nosaltres : butlletí bibliogràfic (III)

Enrahonar 14, 1988, 111-131 La Gesamtausgabe d'Ernst Bloch Ernst Bloch, entre nosaltres: Butlletí biobibliografic (III)* Josep Manuel Udina i Cobo 9. Dret natural i dignitat humana: 1961. Naturrecht und menschliche Würde, GA 6 (1961), 367 pp. Traducció castellana: Derecho natural y dignidad humana (trad.: Felipe GONZALEZ VICÉN). Aguilar, Madrid 1980, 332 pp. Aquest volum i els dos que presentarem a continuació no son sinó exemples d'una única manera blochiana d'aproximació a la historia de la filosofia; la manera, un xic detectivesca, de qui rastreja pertot arreu i amb qualsevol disculpa petjades i indicis d'una sola cosa: aquel1 novum, summum i ultimum, I'encara-no-ésser i I'encara-no-conscient -aquella utopia que és objecte de tota esperanca i que és la possibilitat escatologica en virtut de la qual es mou tota la historiade que parlavem en referir-nos a l'obra anterior. Almenys en un tal sentit és reinterpretat per Bloch, a Dret natural i dignitat humana, el tractament que al llarg de la historia del pensament ha rebut el tema de la llei moral i del dret, adhuc com a «dret natural)) -concepte analeg al de ((llei natural)), tan sovint invocada per a afavorir el conservadorisme més radical o els interessos de classe, i corresponentment contraposada així a la forca revolucionaria de I'autentica justicia, de la ((dignitat humana)) lo1. Tota la historia de la filosofia moral, del dret i, en certa manera, de la política mateixa -segons hom entén * Aquest article és continuació dels ja publicats en aquesta revista: Enrahonar, 1985, núm. 12, pp. 55-70 i Enrahonar, 1986, núm 13, pp. 127-154. D'aquí la dificultat marxiana d'acceptar el dret (i, encara rnés, el dret natural) com a dimensió aprofitable revolucioniiriarnent i progressistament. 1 és per aixo que Bloch dedica a la qüestió tot el cap. 20 de la seva obra, intitulat: ((Reserva marxista respecte del dret i respecte també del dret natural; el problema d'una quinta essencia sense classes del "dempeus" en el dret natural)) (Naturrecht un menschliche Würde, GA 6 [1961], pp. 206-238; traducció castellana: Derecho natural y dignidad humana, Aguilar, Madrid 1980, PP. 184-212). aquesta contemporaniamentdesfila per les pagines del llibre per tal d'ésser-hi reexaminada sub specie utopiae, si val a dir-ho així Io2: des dels filosofs antics (sofistes, estoics i pensadors romans) fins al problema de la relació entre dret -dret naturali marxisme, i qüestions complementaries, pero no menys importants (com és ara la qüestió del dret subjectiu i objectiu, la del dret i la moral, o la de les relacions entre estructura social i individu) lo3; sense deixar d'abordar un Tomas d'Aquino i la Reforma, els grans racionalitzadors del dret natural (Althusius, Hobbes, Grotius) o les figures més destacades de la filosofia moral i política de la modernitat (Rousseau, Kant, els tres grans idealistes, Bachofen) 'O4; i sense oblidar una contraposició eloqüent entre dret tardoburges i ideal de la tricolor (llibertat, igualtat, fraternitat) ]O5. A manera d'«apendix» final, el darrer capítol del volum recull l'estudi que Bloch havia publicat el 1953 sobre Christian Thomasius IM. Al del seu coneixement de l'autor, el traductor castella afegia un segon títol com a garantia de la seva tasca: el fet que 'O2 Valgui, en tot cas, I'expressió -i les seves connotacionsper subratllar que I'aportació de Bloch resta lluny d'esser un estudi legal, fet des de perspectives i d'interessos propis dels homes del dret. Bloch és sempre filbsof, i és sempre filosbfic el seu interes, com son filosofiques la seva perspectiva i la seva intenció. 'O3 A part els tres capitols introductoris, el volum comenqa amb la filosofia antiga (Naturrecht und menschliche Würde, GA 6 [1961], pp. 20-37; traducció castellana: Derecho natural y dignidad humana, ed. cit., pp. 9-26: cc. 4-6) i, després d'abordar el ja esmentat problema de la relació dret-marxisme (op. cit., pp. 206-238; trad. cit., pp. 184-212: cap. 20) i de referir-se alhora a les qüestions del dret subjectiu i objetiu (op. cit.,., pp. 238-259; trad. cit., pp. 213-232: cap. 21) i del dret i la moral (op. cit., pp. 270-276; trad. cit., pp. 233-247: cap. 22), planteja en els seus darrers tres capitols sengles temes el denominador comú dels quals fóra el plantejament de la qüestió de les relacions estructura-individu: «Dret penal, tragedia i la veritable negació del delicte)), «Origen de I'estat, dret públic, arcana dominationis i llur contrarin i «El déu estatalitzat i el dret a la comunitat)) (op. cit., pp. 276-299, 299-310 i 310-314; trad. cit., pp. 248-269, 270-279 i 280-284: caps. 23-25). '" Op. cit., pp. 38-151; trad. cit., pp. 27-133 (caps. 7-17). Tomas d9Aquino i la Reforma, dret natural relatiu i la seva idealització (caps. 7-8); Althusius, Hobbes i Grotius, racionalització del dret natural (caps. 9-10); el contracte social rousseaunia o I'a priori kantiano-fichtea, com a noves maneres de fonamentació del dret (caps. 11-12); heus aquí els successius temes del recorregut blochia sobre la historia del dret, els seus problemes i les seves virtualitats utbpiques. Completen la serie, entre altres, el tema de la llei positiva (cap. 13) i el de la fonamentació schellingiana del dret i els seus ulteriors desenvolupaments (cap. 14); segueix la presentació de la destacada figura de Bachofen (1815-1887) i del tema Gea-Themis (caps. 15-16), i la de la figura -anterior, no menys influent i ambiguade Hegel (cap. 17). 'O5 Op. cit. , pp. 151-206; trad. cit., pp. 134-183 (caps. 18-19). Obviament, el lema de la Revolució Francesa porta I'autor al tema mateix del marxisme (objecte del cap. 20). IM Op. cit., pp. 315-356; trad. cit., pp. 285-321 (cap. 26). Christian Thomasius, ein deutscher Gelehrter ohne Misere (C. Th. un lletraferit alemany sense miseria) fou publicat per Aufbau (Berlín oriental). La inclusió del llibre com a apendix del volum tematic corresponent es equivalent a la inclusió d'Avicenna i I'esquerra aristotPlica en el volum d'El problema del materialisme (cf. infra n. 11 3). era catedratic de dret lo7; pel que fa a la versió francesa de l'obra, són com sempre destacables algunes aportacions típicament seves loa. 10. El problema del materialisme, la seva historia i substancia (pot remuntar-se als anys 1936-1937): 1972. Das Materialisrnusproblem, seine Geschichte und Substanz, GA 7 (1972), 553 pp. Reelaboració ampliada de materials prou antics Io9, el volum inclou un doble repas historico-filosofic del concepte de materia: com a categoria gnoseologica (tema d'un ((primer curs» "O; i com a categoria ontico-cosmologica (tema del csegon curs» I". A part els dos conjunts introductoris, n'hi ha dos més de finals, relatius respectivament a les ciencies físiques i de la natura i a qüestions clau del materialisme Il2. Hom pot considerar compendi significatiu de tota l'obra l'apendix en que Bloch incorporava el seu llibre de 1952. Avicenna i I'esquerra aristotelica Ii3; es tracta, d'altra banda, de I'única part del volum traduida al castella Il4. 'O7 La traducció castellana de Felipe GONZÁLEZ VIC~N de Derecho natural y dignidad humana és potser per aixb més reeixida que no la d'Elprincipio esperanza (cf. supra n. 100). En tot cas, ambdues versions foren acabades simultaniament, i el volum de feina que comporten només podia abastar-lo un traductor que pogués disposar de coneixements i temps, com en disposava un catedratic jubilat. loa Com sempre, els traductors francesos (Denis AUTHIER i Jean LACOSTE) de Droit naturel et dignité humaine (Payot, Paris 1976, 330 pp.) no sols fan més intelligible, mitjancant perífrasis i altres recursos, el criptic i a vegades fosc estil bolchia, sinó que alhora hi afegeixen notes a peu de plana, prou utils en hmbits culturals diversos de I'alemany o a lectors no particularment iniciats en qüestions de dret. El traductor castellh, amb els seus coneixements, podia haver fet una tasca equivalent encara més completa. 'O9 Cf. Das Materialismusproblem, seine Geschichte und Substanz, GA 7 (1972), p. 6. "O Op. cit. , pp. 32-131: «Primer curs. Les doctrines del singular i de I'universal en llur relació amb el tema de la materia)). "' Op. cit., pp. 132-315: ((Segon curs. Les doctrines de la materia i els indicis de la finalitat i del caracter obert d'aquesta)). Cf. op. cit., pp. 21-23 (caps. 1-2) i 24-31 (caps. 3-6), pel que fa als apartats introductoris; i pp. 316-376 («Al voltant dels corrents fred i chlid en les representacions de la naturan: caps. 37-40) i 377-478 («Al voltant de la relació ésser-consciencia: objectiu i novum en el materialisme especulatiu)): caps. 41-47), pel que fa als dos conjunts finals. Il3 Op cit., pp. 479-546; traducció castellana: Avicena y la izquierda aristotélica (trad.: Jorge DEIKE ROBLES), Ciencia Nueva, Madrid 1966, 118 pp. L'escrit fou publicat com a llibre al Berlin oriental amb motiu del centenari (segons la cronologia arab) de la mort d'Avicenna, per bé que la interpretació que Bloch fa d'aquest és mes una interpretació de la filosofia d'Averrois. L'obra fou reeditada a Frankfurt am Main el 1963, amb edicions circumstancials que la traducció castellana recull i que foren incorporades a la Gesamtausgabe. Il4 Com la versió de Thomas Münzer, teólogo de la revolución, del mateix traductor, considerem Avicena y la izquierda aristotélica un bon treball. Llastima que no tingui, com Obviament, en el doble recorregut de l'autor per la historia de la filosofia (en els cursos primer i segon ja esmentats), gairebé la meitat dels pensador~ són tractats dues vegades Il5; de la resta, son majoria els abordats sols en el segon dels cursos Il6. En qualsevol cas és facil de veure la similitud d'aquest volum i de l'anterior (sobre el dret natural), i és per aixo que el del materialisme ha d'ésser presentat precisament aquí, mes enlla dels problemes que pel que fa al cas plantegi una exacta datació dels materials originaris recollits en el volum present lI7 (aquesta datació justifica, d'altra banda, la dedicatoria del volum: «a l'amic de joventut, Georg Lukacs~) ]l8. 11. Intermons en la historia de lafilosofia (pot remuntar-se a cursos dels anys 1950-1956): 1972 i 1976. Zwischenwelten in der Philosophiegeschichte. Aus Leipziger Vorlesungen, GA 12 (1977), 341 pp. Trad. cast.: Entremundos en la historia de la filosofía (trad.: Justo PÉREZ DEL CORRAL). Taurus, Madrid 1984, 294 pp. Aquest és el tercer d'un conjunt de volums formalment referits a la totalitat de la historia de la filosofia, motiu pel qual ha d'ésser presentat també aquí, juntament amb els dos anteriors. Els materials d'ara es remunten a la primera meitat del~ anys cinquanta, i corresponen a llicons en I'altre cas, les corresponents notes a peu de plana. 1 Ilastima també que, arnb la desaparició de I'editorial Ciencia Nueva, I'obra faci ja temps que no es troba enlloc: per bé que breu, és prou simptomatica de la peculiar comprensió blochiana de la materia, en connexió amb la utopia i el novum. "S Heus aci aquests pensadors: Plató i Aristotil (caps. 9 i 22), els estoics i Plotí (caps. 10 i 23), Tomas d'Aquino (caps. 10 i 24), Hobbes i Descartes (caps. 11 i 25), Spinoza (caps. 11 i 26), Leibniz (caps. 11 i 28), Kant (caps. 11 i 28-29), Fichte i Schelling (caps. 12 i 30), Hegel (caps. 12 i 31), Shopenhauer (caps. 12 i 31), E. von Hartmann (caps. 14 i 33) i Marx, Engels i Lenin (caps. 16 i 36). lI6 Aixi: Epicur (cap. 23), Avicebró i Avicenna-Averrois (cap. 24), Duns Escot, Galilei i Bruno (cap. 25), Malebranche (cap. 26), La Mettrie i Holbach (cap. 33), Robinet (cap. 28), Ocken i Baader (cap. 29), Bergson (cap. 33), Czolbe i Feuerbach (cap. 34) i Mach i F.A. Lange (cap. 35). Son, en canvi, autors o corrents tractats sols en el primer curs: Sbcrates (cap. 9), els nominalistes (cap. lo), F. Bacon i Hume (cap. ll), Maimon (cap. 12), Rickert, Lask, Cohen i Husserl (cap. 13), Bahnsen (cap. 14) i el mateix Bloch (cap. 17, que no es sinó una autocitació d'Herencia d'aquesta Ppoca). '17 ÉS dificil d'esbrinar quins són (i fins a quin punt corresponien originhriament a llur actual presentació) els materials que es poden remuntar als anys trenta: com sol fer-ho, Bloch potser els ha ampliats o transformats. Vegeu, sobre aixb, Das Materialismusproblem, seine Geschichte und Substanz, GA 7 (1972), p. 6, en que I'autor indica que els continguts del volum han estat ((revisats i ampliats els anys 1969-1971)) i agraeix a Burghart Schmidt l'ajut que li ha aportat en la preparació d'aquells continguts per a llur publicació. Op cit., p. 5. de Bloch donades a Leipzig Il9; algunes sobre la filosofia del Renaixement '19 Cf. Zwischenwelten in der Philosophiegeschichte, GA 12 (1977), p. 6; traducció castellana: Entremundos en la historia de la filosofía, Taurus, Madrid 1984, p. 6. Les Ilicons donades per Bloch a Leipzig durant la primera meitat dels cinquanta han estat publicades postumament per la mateixa editorial de la Gesamtausgabe, pero fora d'aquesta edició: E. BLOCH, Leipziger Vorlesungen zur Geschichte der Philosophie (1950-1956), Suhrkamp (Suhrkamp Taschenbuch Wissenschaft 567-570). Frankfurt am Main 1985, 4 vols.; vol. 1, 552 pp. (Antike Philosophie, a cura de Beat Dietschy i Hanna Gekle), vol. 11, 252 pp. (Christliche Philosophie des Mittelalters. Philosophie der Renaissance, en que és ofert el text de la Gesamtausgabe), vol. 111, 334 pp. (Neuzeitliche Philosophie, I: Von Descartes bis Rousseau, a cura d'Uwe Opolka) i vol. IV, 468 pp. (Neuzeitliche Philosophie, 11: Deutscher Idealismus. Die Philosophie des 19. Jahrhunderts, a cura d'Eberhard Braun, la part de I'idealisme, i de Hanna Gekle, la resta); són responsables de I'edició del text en el seu conjunt Ruth Romer i Burghart Schmidt (a partir d'enregistraments magnetofonics de classes, manuscrits mecanografiats, etc.). Els quatre volums (que abreujarem com a Leipziger Vorlesungen) constitueixen una aportació molt peculiar en relació amb la Gesamtausgabe, i aixo per diversos motius. Primerament, perque han volgut referir-se a Intermons en la historia de la filosofia mitjancant la inclusió de diversos conjunts d'aquest volum de la Gesamtausgabe, transcrits amb fidelitat literal: així, els textos de Zwischenwelren in der Philosophiegeschichte, GA 12 (1977), pp. 53-172 i 173-302 (trad. cit., pp. 45-146 i 147-257), corresponents a les Ilicons sobre ((Filosofia cristiana de 1'Edat mitjana)) i sobre ((Filosofia del Renaixement)), identics en ambdues edicions (cf. Leipziger Vorlesungen, ed. cit., vol. 11, pp. 9-122 i 123-245), i el text sobre Maimon, de Zwischenwelten in der Philosophiegeschichte, GA 12 (1977), pp. 303-305 (trad. cit., pp. 258-260), que en les Leipziger Vorlesungen (ed. cit., vol. IV, pp. 153-155) només es diferencia pels nombrosos punts i a part afegits (per a una lectura mes normalitzada i tranquil.la). En segon Iloc, perque ofereixen textos blochians que Intermons en la historia de la filosofia no recollia; així s'esdevé amb mes del 85 per cent del contingut del vol. 1: ed. cit., vol. 1, pp. 47 i SS. (cap. 5: Anaximenes), 62-97 (caps. 7-10: d'Empedocles a Dembcrit), 98-106 (part inicial del cap. 11, sobre els sofistes) i 11 1-535 (caps. 12-22: des de Socrates fins a Procle); el mateix trobem en tot el vol. 111 (des de Descartes fins a Rousseau) i a gairebé tot el vol. IV (de les excepcions respecte d'aixo, en parlarem de seguida). Finalment, perque ofereixen textos de Bloch que el corresponent volum de la Gesamtausgabe recollia només parcialment en les seves primeres o darreres pagines: concretament, Zwischenwelten in der Philosophiegeschichte, GA 12 (1977), pp. 20-32 (trad. cit., 19-29), conjunt d'aportacions ampliades en les Leipziger Vorlesungen, ed. cit., vol. 1, pp. 37-46 (caps. 2-4, sobre Bias, Tales i Anaximandre), 49-61 (cap. 6: Pitagores) i 106-110 (part final del cap. 11, sobre Protagores); aixi com Zwischenwelten in der Philosophiegeschichte, GA 12 (1977), pp. 306-317 (trad. cit., pp. 261-270), exposició sobre Schelling ampliada en les Leipziger Vorlesungen, ed. cit., vol. IV, pp. 189-204 (i encara continuada, ja independentment, en les pp. 204-256). Tanmateix, no deixa de sorprendre que editors i preparadors dels volums d'aquestes Leipziger Vorlesungen no hi hagin recollit -en una recopilació tan amplia, de la qual Intermons en la historia de la filosofia només era una part (recordem el subtitol d'aquest volum: «Aus Leipziger Vorlesungen»)- diverses aportacions: per exemple, les exposicions que sobre Plató i Hegel eren incloses a Zwischenwelten in der Philosophiegeschichte, GA 12 (1977), pp. 32-36 i 320-325 (trad. cit., pp. 29-32 i 273-277, respectivament), aportacions, ambdues, que res no tenen a veure amb les corresponents exposicions sobre aquests dos grans filosofs en les Leipziger Vorlesungen (ed. cit., vol. 1, pp. 136-206 i vol. IV, pp. 257-352); o les pagines finals sobre Schelling (Zwischenwelten in der Philosophiegeschichte, GA 12 [1977], pp. 317-319; trad. cit., pp. 270-272) i I'aportació que fa de foren repetides a Tübingen el 1962-1963, i editades el 1972 I2O (d'aquesta edició -no definitiva, i parcial-, n'hi ha traduccions francesa i catalana) I2l. Tots els materials foren revisats i reelaborats per l'autor en 1972-1976, per a llur publicació en la Gesamtausgabe '22; i la ma correctora -autocorrectorade Bloch s'hi manifesta un cop més, amb les característiques de sempre 12' (bé que I'esmentada versió catalana ni s'adona dels canvis, no pas insignificants, introduits en La filosofia del Renaixement) 124. A part les Ilicons renaixentistes -que ocupen un xic mes d'un terc del volum-, la resta és basicament integrada per un altre gran conjunt d'exposicions sobre pensadors cristians medievals 125; i ara és cloenda del volum (op. cit., pp. 325-332; trad. cit., pp. 278-286: ((Sistema de calcul i principin), que no tenen cap correspondencia en les Llicons de Leipzig. Perb encara molt mes sorprenent resulta que en aquestes també hagin desaparegut del tot les dues aportacions que sobre Tertullia i Orígenes i sobre Agusti es troben a Zwischenwelten in der Philosophiegeschichte, GA 12 (1977), pp. 36-42 i 44-51 (trad. cit., pp. 32-38 i 39-44), respectivament (i que, tanmateix, hom podia ben bé haver recollit com a introducció a la filosofia medieval, al vol. 11 de les Leipziger Vorlesungen). I2O Les Iliqons del Renaixement aparegueren com a Vorlesungen zur Philosophie der Renaissance, Suhrkamp (Suhrkamp Taschenbuch 75), Frankfurt am Main 1972, 162 pp. 12' Cf. Ernst BLOCH, La philosophie de la Renaissance (trad.: Pierre KAMNITZER), Payot, París 1974, 187 pp. Sobre aquesta versió es féu la trad. cat. (de Maria GINÉS i J.F. YVARS): E. BLOCH, Lafilosofia del Renaixement, Edicions 62, Barcelona 1982, 190 pp. (en els credits del Ilibre, tanmateix, hom fa referencia -sense motiu!- a I'edició alemanya definitiva -prou modificada!- de la Gesamtausgabe). 122 Zwischenwelten in der Philosophiegeschichte, GA 12 (1977), p. 6; traducció castellana: Entrernundos en la historia de la filosofrá, ed. cit., p. 6. '23 Ens referim, evidentment, a la doble versió -de que disposemde la part del volum relativa a les Iliqons renaixentistes. Els canvis introduits no es limiten a correccions d'estil (aclariment d'expressions potser ambigües, simplificació estilística, etc.), sino que fins i tot comporten la reelaboració de dos capitols, fent-ne un de sol, o la supressió en un lloc de tres pagines senceres (traslladades a un altre Iloc, abreujades i reelaborades). Tot aixb, com sempre, tampoc no significa, tanmateix, que l'autor canviés el sentit del text, sentit que roman identic en ambdues versions. Es tracta simplement, un cop mes, de la llibertat personal amb que Bloch s'enfronta sempre arnb els seus propis escrits (que per aixb són els seus escrits!). Heus aci, d'altra banda, els titols dels 10 epígrafs o capítols integrants de la ((Filosofia del Renaixement)) en la seva versió definitiva (Zwischenwelten in der Philosophiegeschichte, GA 12 [1977], pp. 173-302; traducció castellana: Entrernundos en la historia de la filosofía, ed. cit., pp. 147-257): 1. Introducció; 2. Els inicis; 3. Giordano Bruno; 4. Campanella; 5. Paracels; 6. Bohme; 7. Francis Bacon; 8. Entorn del sorgiment de les ciencies de la naturalesa (Galileu, Kepler, Newton); 9. Hobbes i les teories del pacte social; i 10. Giambattista Vico. 124 Sobre I'article critic que, respecte d'aixb, publichrem al diari Avui, de Barcelona (5-X-1983), i la polemica que se'n seguí, cf. J.MI. UDINA, «Al voltant de Hegel)): Enrahonar, 1984, nums. 7/8, pp. 168 i ss. i 171 (i nn. 18-21 i 36). 12' Vegeu, d'una banda, els dos epigrafs o capitols de Zwischenwelten in der Philosophiegeschichte, GA 12 (1977), pp. 36-43 (((Entorn de Tertul4ia i d'orígenesn i 44-51 («Entorn d'Agusti~); traducció castellana: Entrernundos en la historia de la filosofía, ed. cit., pp. 32-38 i 39-44. 1 vegeu, d'altra banda, tota la part intitulada ((Filosofia cristiana de I'edat un terc exacte el que ocupen aquests. Integren la restant i escassa tercera part del volum diverses aportacions sobre figures de les filosofies antiga i postkantiana '26. L'atenció blochiana abasta, doncs, des dels Set Savis fins a Hegel -un cop més!- 12': corn a bon filosof, Bloch no podia deixar de fer historia de la filosofia -de tota la filosofia-, alhora que havia de fer-la filosoficament, com a filosof (tot interpretant i reinterpretant a la llum del seu propi pensament les aportacions dels grans pensadors de tots els temps) i no com a simple historiador 128. D'aquí que la versió blochiana de bastants filosofs o corrents es mostri parcial, extremada i adhuc tendenciosa: i no sols pel que fa a la filosofia medieval '29, també en relació amb els pensadors renaixentistes I3O. Pero en la mateixa mesura que és ((interpretativa)) -i, així, discutible-, la historia blochiana de la filosofia (en aquest com a d'altres volums de la Gesamtausgabe) és suggeridora i creadora, i per tant exigeix del lector la mateixa actitud crítica i creadora -desperta i personalamb que l'autor s'apropa als filosofs precedents I3l. Ara bé: si les llicons entorn del Renaixement es caracteritzaven per l'entusiasme -no exempt de parcialitatamb que mitjanan (op. cit., pp. 53-172; trad. cit., pp. 45-146) i integrada pels també 10 epigrafs o capitols en que hom tracta successivament dels següents temes o autors: 1. Ensenyament, en forma de Ilibre; 2. Escot Eriugena; 3. Roscel.lí; 4. Anselm de Canterbury; 5. Abelard; 6. Albert Magne i Tomas d'Aquino; 7. Roger Bacon; 8. Duns Escot i Guillem d'Occam; 9. Mística i moviment laical; i 10. Nicolau de Cusa. 126 Cf. op. cit., pp. 20-36 i 303-335 (trad. cit., pp. 19-32 i 258-286): respectivament, entorn de Bias, Tales, Anaximandre, Pitagores, Protagores i els viatges sicilians de Plató, d'una banda; i sobre Maimon, Schelling i Hegel, d'altra banda. 12' Vegeu, pel que fa al tractament blochia de Hegel: op. cit., pp. 320-325 («Al voltant de la doctrina hegeliana de la figura))) i 325-335 («Calcul i principi))); trad. cit., pp. 273-277 i 278-296, respectivammt. 128 Un desenvolupament del leitmotiv que és com a filosof que Bloch fa historia de la filosofia, I'hem fet en I'article amb que hem participat en el volum d'homenatge a l'historiador medievalista Frederic Udina, d'imminent aparició, titulat precisament: «Ernst Bloch, filosof, com a medievalista)). 129 Vegeu, sobre aixo, J.MI. UDINA, «Ernst Bloch, filbsof, com a medievalista)), art. cit., passim, on fem una analisi de I'aproximació blochiana al fenomen filosbfic medieval, i en subratllem els merits i els límits (aquests darrers, palesos, per exemple, en el tractament que Bloch fa d'Anselm de Canterbury i del seu famós argument sobre I'existencia de Déu). "O Varem dedicar un ampli apartat en aquest punt en la nostra tesi doctoral sobre Bloch: cf. J.MI. UDINA, La constitución utópica de lo humano. Ernst Bloch: filosofía de la esperanza y crítica filosófica, Universitat de Barcelona, Facultat de Filosofia i Ciencies de I'Educació, Barcelona 1976, pp. 332-358 («El historiar filosófico: el Renacimiento como ejemplo))). 13' Heus aci la nostra conclusió dins I'esmentat article «Ernst Bloch, filosof, com a medievalista)): «Cal reconeixer les aportacions de Bloch com a inqüestionablement originals, suggeridores i adhuc creadores, com mai no neutrals i més aviat criticament despertes: unes aportacions que tampoc no admeten dels lectors cap actitud de neutralitat, i que mes aviat n'exigeixen una de critica i personal i, així, de no menys creadora)). Bloch seguia el rastre d'una comprensió naturalista o materialista i alhora dinamica i oberta de l'univers, i també el rastre d'una orientació utopicojusnaturalista en la filosofia social i política, la resta de materials d'aquest volum apareix com a expressió reiterada d'una convicció de I'autor molt antiga i constant: la convicció que, més enlla d'interpretacions simplistes de la dualitat infrastructura-suprastructura, hi ha en la historia manifestacions irreductibles a explicacions dual-deterministes, en tant que manifestacions d'<<intermons» (o d'«entremons», segons hom vulgui traduir Zwischenwelten) 132. En altres termes: Bloch hi referma la convicció que hi ha manifestacions filosofico-culturals en la historia irreductibles a mons, muntatges o residus suprastructurals derivats de la determinació infrastructural, segons que ens diu ja en la <<introducció» mateixa del volum 13); i és remarcable que I'exemplificació justificadora d'una tal convicció sigui feta per Bloch a partir sobretot d'autors medievals (els aparentment més redui'bles al facil esquematisme d'infrastructura-suprastructura) Il4. '32 Sens dubte, es tracta d'una qliestió convencional, per bé que cadascu pugui ratificar la seva decisió (a favor d'entremons o d'intennons) a partir de motivacions lingüístiques ... Pel que fa a la traducció castellana de I'obra, té alguns errors, perfectament excusables; pero cal tornar a dir que algunes notes a peu de plana no hi foren inutils per als lectors castellanoparlants. Per descomptat, la versió corresponent a les Ilicons renaixentistes poca cosa té a veure amb la versió catalana ja esmentada (La filosofia del Renaixement), tota farcida de gal.licismes i de servitud a la traducció francesa corresponent. També aquí haurem de dir: es tracta d'un Bloch ben traduit al castella enfront d'un Bloch mal traduit al catala. 133 Zwischenwelten in der Philosophiegeschichte, GA 12 (1977), p. 18 (traducció castellana: Entremundos en la historia de la filosofr'o, ed. cit., p. 16 s.): «Es tracta de salvar un nou tipus de secundarietat que precisament no té res en comú amb cap mediocritat dels objectes. Aquí rauen, tanmateix, paradoxes com aquesta: algunes coses de la monumental Summa de Tomas dlAquino, com és ara la doctrina de I'adequació, sembla que ens criden des d'un racó com a secundarietat perduda. L'admirar-se comenqa de vegades a partir també d'objectes totalment diferents, de doctrines aparentment absurdes, pero que de cap manera no s'esgoten en llur absurditat, sinó que indiquen un problema, com és ara el cas de I1«enrajolització)) de Déu en el portal de Betlem, establerta per Occam com a possible de pensar-la. 1 precisament des de la perspectiva d'una crítica de la ideologia es posen en relleu curioses excepcions de la dependencia social del pensament, les quals s'anticiparen a llur temps. En efecte: ¿que té a veure la teoria de la natura dlEscot Eriugena amb els interessos ideologics del sacerdoci cristia del segle ix? jo el nominalisme de Roscel4í, amb els interessos ideologics d'un feudalisme ja en formació?)) (Val anotar que la traducció castellana diu (<educació)> en comptes d'(<adequació», en relació amb Tomas d'Aquino.) 134 Sobre les corresponents exposicions blochianes entorn de cadasccrl dels temes esmentats en la citació de la nota anterior, cf. op. cit., pp. 92-94 (teoria tomista de la veritat com a adequació), 118 (tegulafactio occamiana), 65-67 (teoria de la natura, en 1'Eriúgena) i 68-71 (nominalisme roscel,linia); trad. cit., pp. 79-81, 101 i SS., 55-57 i 58 i SS., respectivament. 12. Introducció tubinguesa a la filosofia: 1961-1964. Tübinger Einleitung in die Philosophie. Neue, erweiterte Ausgabe, GA 13 (1970), 381 pp. L'edició definitiva de l'obra recull, gairebe sense canvis, els dos volumets que, amb el mateix títol, havien aparegut el 1963 i el 1964 135; i pot alhora presentar-se com a «nova» edició, ((ampliada)) pel fet d'incorporar l'estudi que el 1961 Bloch havia publicat sobre l'<<ontologia de l'encarano-ésser» 136. Dels set grans conjunts o parts en que s'estructura el volum, aquest estudi ocupa el sise lloc "': és el conjunt mes llarg, i no el menys important 138. De les altres parts, cal destacar la tercera pel que fa a aportacions blochianes entorn de Hegel 'j9; o la quarta, en relació amb I'interes de Bloch per qüestions alhora científiques i culturals I4O. Pero són 135 Ernst BLOCH, Tübinger Einleitung in die Philosophie, 1 i 11, Suhrkamp (Edition Suhrkamp núms. 11 i 58), Frankfurt am Main 1963 i 1964, 204 i 182 pp. El vol. 1 correspon, en la Gesamtausgabe, a Tübinger Einleitung in die Philosophie, GA 13 (1970), pp. 11-97 i 99-147; el vol. 11, a ibid., pp. 154-209, 301-344 i 357-376 (la resta correspon a textos o passatges afegits en I'edició definitiva; entre aquests, mereix especial menció ibid., pp. 210-300, part del volum de la Gesamtausgabe de que parlarem en la nota següent). 13' Ernst BLOCH, Philosophische Grundfrage, 1: Zur Ontologie des Noch-Nicht-Seins, Suhrkamp, Frankfurt am Main 1961 (de I'obra -malgrat el seu titol-, mai no n'apareixera el tom 11). L'estudi fou incorporat integrament a Tübinger Einleitung in die Philosophie, GA 13 (1970), pp. 210-296 (ibid., pp. 296-300 és un afegit per a la Gesamtausgabe). 13' Tübinger Einleitung in die Philosophie, GA 13 (1970), pp. 210-300: ((Logicum: Entorn de I'ontologia de I'encara-no-esser» (caps. 22-26). 13' Tampoc no es tracta aqui, tanrnateix, d'establir si una part és més o menys important que l'altra o les altres parts. En tot cas, l'«ampliació» que I'obra assolí amb la incorporació del fonamental estuai blochia sobre l'encara-no-ésser esdevingué positiva i dona al volum de la Gesamtausgobe una densitat de contingut encara mes gran. '39 D'aquesta tercera part («Tema metodologic del viatge)): Tubinger Einleitung in die Philosophie, GA 13 [1970], pp. 46-89: caps. 7-10; trad. anglesa de John CUMMING: A philosophy of the future, Herder, Nova York 1970, pp. 38-83), mereix una menció particular l'estudi de Bloch sobre I'obra hegeliana del 1807: «Un cop mes, el tema faustia de la Fenomenologia de I'esperit)) (op. cit., pp. 63-84: cap. 9; trad. cit., pp. 56-78); previarnent, I'autor ha tractat del «pla del Faust» en relació amb la ((forma de viatge)) propia del (<saber» (cap. 8); i tornara a Hegel en una breu nota final sobre el metode dialectic (cap. 10). La peculiaritat de I'aproximació blochiana a la Fenomenologia de l'esperit de Hegel en relació amb el Faust de Goethe (aproximació que corresponia originariarnent a un article publicat per Bloch el 1950 a la revista Die Neue Welr i el 1961 al vol. 1 dels Hegel-Sludien) ens féu incloure l'estudi en qüestió en la nostra antologia: Ernst BLOCH, L'arc utopia-materia i altres escrits, Laia, Barcelona 1985, pp. 65-1 11 (cf. també infra n. 149). I4O La quarta part (((Indicacions de contingut utopic)): Tübinger Einleitung in die Philosophie, GA 13 [1970], pp. 90-153; caps. 11-16; traducció anglesa: A philosophy of the future, ed. cit., pp. 84-144, que -com a versió del vol. 1 de I'edició de 1953 de I'obranomés tradueix de fet fins a op. cit., p. 147) inclou la conferencia de Bloch del 1955 (publicada I'any següent i reeditada el 1957 com a opuscle) intitulada ((Diferenciacions en el concepte de progrés)) (op. cit., pp. 118-147: cap. 15; trad. cit., pp. 112-144; cf. també infra hom troba alhora un mateix entusiasme per una ((herencia)) de la religió i un mateix rebuig -apassionat com semprede qualsevol alienació, covardia o tirania religioses 165 (és prou eloqüent, en relació amb aixo, el capítol dedicat a la posició nefasta de la jerarquia alemanya, el 1936, enfront del nazisme) '66. Tradui'da de ja fa temps a l'italia i després al frances, I'obra no ha trobat, tanmateix, en la recent versió castellana, la seva traducció més reeixida i modelica 16'. 15. Experimentum mundi. Pregunta, categories de I'esbrinament, praxi: 1975. Experimentum Mundi. Frage, Kategorien des Herausbringens, Praxis, GA 15 (1975), 270 pp. Trad. francesa: Experimentum mundi. Question, catégories de I'élaboration, praxis (trad.: Gérard RAULET. Payot, París 1981, 276 pp. Regal sorprenent d'aniversari, la nova obra amb que Bloch volgué fer acte de presencia viva i activa als seus noranta anys és fruit d'una pacient '15' Amb rnotiu del centenari del naixernent de Bloch, hem pogut presentar aquest com a adversari d'ortodoxies i fanatisrnes: cf. J.M. UDINA. ((Ernst Bloch~: El Ciervo, 1985, núm. 413-414, p. 29. Heus ací el final de I'article, traduit: «Si alguna cosa fou Bloch, fou ablergic visceral a ortodoxies i a fanatisrnes: de signe islarnic (Avicenna i I'esquerra aristotelica), catolico-roma (Intermons en la historia de la filosofia), protestant-reforrnat (Thomas Münzer, teoleg de la revolucio3 o genericarnent bíblico-cristia (Ateisme en el cristianisme); així com de signe positivista, econornicista o materialista-determinista (Subjecte-objecte) o político-jurídic i estatal (Dret natural i dignitat humana). 1 és que ni ortodoxia ni fanatisrne no deixen espai per a cap somiar despert, cap possibilitat a la utopia ni cap carni obert a un futur nou. Són, en una paraula, negació crassa del mes fonarnental: el principi esperanca ... n. '66 El capítol, antologic, respon basicarnent a un article del 1936; i denota perfectarnent la doble actitud blochiana: capacitat de subratllar -cum studioel que hi ha de dinamic, d'huma i adhuc de revolucionari en la fe veritable, i alhora de denunciar -cum irales rnalforrnacions i les aberracions historiques (i rnassa freqüents; i a vegades fins i tot brutals) de creients i d'institucions religioses: cf. Atheismus im Christentum, GA 14 (1968), pp. 45-52 (traducció castellana: El ateismo en el cristianismo, ed. cit., pp. 29-34; cap. 10): ((Tanrnateix: la darrera carta pastoral alernanya (1936). In memoriam)) (entre altres rnoltes coses, sorpren que el traductor castella hagi substituit una referencia crítica al franquisrne per un generic ((sobre todo)), abans d'esrnentar el concordat Hitler-Vatica: op. cit., p. 46; trad. cit., p. 30). '15' Cf. Ernst BLOCH, Ateismo nel cristianesimo (trad.: Francesco COPPELLOTTI; arnb un estudi introductori seu: ((Ernst Bloch: 11 Terzo Evangelo e il suo Regno)), pp. 7-20), Feltrinelli, Mila, 1971, (1972~), 332 pp. A diferencia d'aquesta versio (que tradueix les citacions bíbliques de I'edició alemanya de la Bíblia luterana), la francesa opta per incorporar la Traduction Decuménique de la Bible: Ernst BLOCH, L'athéisme dans le christianisme (trad.: Éliane KAUFHOLZ i Gerard RAULET), Gallirnard, París 1978, 360 pp. Son d'agrair les breus notes a peu de plana afegides un cop rnés pels traductors francesos, -costurn que els traductors castellans rnai no han fet seu! elaboració entre 1972 i 1974 '68. 1 alhora és una mena de testament especulatiu blochia: es un reiterat i darrer tornar-se a dir Bloch, el1 mateix, al voltant d'allo que havia anat ja dient sempre, des d'un principi de la seva producció escrita; tanmateix, un dir-se i un dir-ho d'una manera potser més sistematica que mai (per bé que tampoc mai no havia deixat d'ésser, ni que fos en el fons, un pensador sistematic) 169. Es tracta de la sistematicitat propia d'una exposició de les categories fonamentals de la realitat I7O (d'una realitat que se'ns fa ((pregunta)) o qüestió i esdevé, així, alhora objecte d'«esbrinament» i de ((praxi)) I7l); i, com sempre havia estat, és una sistematicitat ((oberta)), mai no tancada hegelianament 172. Les categories corresponents són presentades per l'autor en cinc grans grups categorials: el de les categories dimensionals o categories d'enquadrament (present, futur i passat, temps i espai, temps-espai) 173; e1 de les categories objectivants o categories de transmissió (causalitat, finalitat, substancialitat latent) 174; e1 de les categories manifestatives o categories de manifes168 Experimentum mundi, GA 15 (1975), p. 6 (traducció francesa: Experimentum mundi, Payot, París 1981, p. 8): «Escrit els anys 1972-1974. S'ha d'agrair a Burghart Schmidt la seva col.laboració en I'acabament de! volum)). Pensem que Bloch s'apropava a noranta anys i practicament ja no hi veia. 169 Proclama explícita de la sistematicitat, ens I'ofereix el cap. 6 (op. cit., pp. 24-28; trad. cit., pp. 22-29): «L1ordre no falsificat del sistema obert)) Del tema ja havia parlat Bloch en el seu llibre hegelia Subjecte-objecte, en relació i alhora en contraposició amb e! mateix Hegel, especialment en el cap. 22 (Subjekt-Objekt, GA 8 [1962], pp. 453-473, sobretot pp. 467 i SS.; traducció castellana: Sujeto-objeto, F.C.E., Mexic 1982, pp. 420-438, sobretot pp. 432 i SS. Cf. també, tanmateix, op. cit., pp. 502-506; trad. cit., pp. 464-468: apartat S de! cap. 24). I7O Com a «doctrina» o sistema <(de les categoriesn intitula Bloch mateix !'amplia exposició que configura la part fonamental del volum: Experimentum mundi, GA 15 (1975), pp. 81-264 (traducció francesa: Experimentum mundi, ed. cit., pp. 77-254): «Grups i centres d'una doctrina de les categoriesn. I7l Glossem, així, el subtitol de! volum, i aprofitem l'ocasió per justificar la nostra versió de Herausbringen per c<esbrinament». E! traductor frances (Experimentum mundi, trad. cit., p. 256, n. 4) ha justificat la seva opció a favor del terme «élaboration» (d'elaborare), una opció perfectament raonable i encertada. Tanmateix, creiem que I'accentuació que Bloch vol donar al terme Herausbringen és mes aviat teorica, per bé que lligada intrinsecament a la dimensió practica; i creiem que la imatge de I'esbrinar i I'esbrinament, en catala, recull aquesta idea i aquesta jerarquia de significats. 172 Bloch sempre defensa la sistematicitat com a senyal d'autentica filosofia (cf. supra, n. 169), tot subratllant alhora el caracter obert que aquesta sistematicitat ha de tenir. En aixo criticava el sistema hegelia: no en tant que sistema, sino pe! fet d'ésser un sistema amb pretensions de definitivitat i exhaustivitat, un sistema no obert a! futur, al procés o a l'encara-no sempre present en tot present i en tot futur. '73 Experimentum Mundi, GA 15 (1975), pp. 83-1 14 (traducció francesa: Experimentum mundi, ed. cit., pp. 80-110): «Temps i espai, com a categories de la dimensió (categories de I'enquadrament))) (caps. 20-26). 174 Op. cit., pp. 115-149 (trad. cit., pp. 11 1-142): ((Causalitat, finalitat, substancialitat latent, com a categories projectivament objectivants (categories de transmissió))) (caps. 27-31). tació (qualitat-quantitat, arquetip i eidos de l'expedició, alteritat i alteracionalitat) 175; e1 de les categories, diguem-ne, de la ((cosmo-comunitarietat», o inter-centracions (categories sectorials -natura i historia, l'huma: moral, art, religiói categoria principal: l'esbrinament d'un principi) 176; i, finalment, el grup de les categories de la realització (teoria-praxi, experimentum mundi, veritat-praxi contra el nihilisme) 177. Tots aquests grups són definits, crípticament, com aproximacions concentrico-sintetiques, si val a traduir aixi el Drehung/Hebung alemany 178; i, en tot cas, no es tracta tant d'una quíntuple catalogad de nivells de realitat com d'un esguardar un únic objecte -la realitat mateixades de cinc perspectives diverses, també aquestes com a concentriques i com més va mes sintetiques, pero mai no separables del tot '79. Aquest gran conjunt, fonamental en el volum -n'ocupa les dues terceres parts-, el precedeixen quatre apartats més (o conjunts de capítols) de caracter més aviat introductori o justificatiu de la sistematicitat categorial que seguira Ia0; tanmateix, l'obscuritat i dificultat del text és cosa comuna a totes les pagines i parts del volum. 1 potser és aquesta característica -accentuada aquíla que provoca, encara més que no en altres volums, una darrera intranquil.litat en el lector: la d'una radical incertesa sobre el sentit, l'abast i la transcenden17' Op. cit., pp. 150-171 (trad. cit., pp. 143-164): ((Configuracions (figures de I'expedició) com a categories de la manifestació: llur pluralisme, i llur mesura i objectiu)) (caps. 32-35). 176 Op. cit., pp. 172-238 (trad. cit., pp. 165-229): ((Sectors i principi, com a categories de la cosmo-comunitarietat (kornmunizierende Kategorien) (inter-centracions); epoca, esfera, normes de valor en els sectors moral, estetic, religiós i de la naturan (caps. 36-45). 17' Op. cit., pp. 239-264 (trad. cit., pp. 230-254): ((Darrera aproximació concentrico-sintetica com a realització: teoria-praxi)) (caps. 46-49). Tot i no recollir-la cada vegada, a tots els apartats anteriors hi havia la caracterització previa dl«aproximació concentrico-sintetican [Drehung/Hebung], per bé que sols en aquest cas aquesta caracterització pertanyia sintacticament al titol de I'apartat). El traductor frances ha optat per <<rotation/élévation», mes literal. Creiem que la nostra perifrasi recull millor el sentit de la imatge/concepte de Bloch. D'altra banda, ja a proposit d'Elprincipi esperanga (cf. supra n. 95), ens serviem de I'expressió per caracteritzar el metode d'investigació blochia: un metode no rectilini-demostratiu, sino d'aproximació per successives passades al voltant de l'objecte estudiat. '79 La causalitat i la finalitat, per exemple, són tan poc alienes a la quantiiat i a la qualitai (parells categorials, tanmateix, que centren el primer i el segon grups de categories abans consignats) com es troba intimament lligat a la constitució de les normes valoratives el problema de la relació teoria-praxi (centres respectius, aquella i aquest, dels grups categorials esmentats, tercer i quart). IE0 Aquests apartats són: «lntroducció.-Aproximació concentrica, més enlla de l'immediat)) (Experimentum Mundi, GA 15 [1975], pp. 13-31; traducció francesa: Experimentum mundi, ed. cit., pp. 11-29; caps. 1-6); ((L'expressió Iogica com a coneixement pre-formantn (op. cit., pp. 32-48; trad. cit., pp. 30-46; caps. 7-9); c<Cognoscibilitat categorial segons el pre-formant logic~ (op. cit., pp. 49-68; trad. cit., pp. 47-65; caps. 10-14; i ((Determinació fonamental sintetitzadora: les dimensions telica, Iogica i material en les categories)) (op. cit., pp. 69-79; trad. cit., pp. 66-76; caps. 15-18). cia que el pensament de Bloch pugui tenir per a nosaltres Ig1. Cal, tanmateix, agrair un cop més I'esforc del traductor frances de I'obra per fer-nos l'estil i la terminologia de Bloch, sempre difícils, també sempre més entenedors i propers Ig2. 16. Tendencia - latencia - utopia: escrits datables entre el 1907 i el 1977. Tendenz - Latenz - Utopie. Erganzungsband zu GA ( = GA 17 [1978]), 422 pp. Com a volum complementari (ccd'ampliació))) de la Gesamtausgabe, té sens dubte aquí el seu lloc de presentació le'. Tanmateix, com que fóra assimilable a qualsevol dels tres volums d'Escrits (polítics, filosofics o literaris) -motiu pel qual podia haver-se titulat Escrits diversos-, no hi havia cap problema a mantenir l'ambivalencia del seu títol original Ig4. Quant als escrits aquí recopilats, n'hi ha un de característiques prou singulars i que obre el volum: es tracta del Diari redactat per Bloch a partir de la mort, el 1921, de la seva primera esposa, Else tot un ' emotiu testimoniatge d'amor del jove Bloch i tot un homenatge in memo- '" Experimentum mundi fa, en efecte, la impressió que Bloch no ha acabat d'explicitarhi el seu pensament sistematic de fons (potser per por d'ésser titllat de sistematic en el sentit classicament pejoratiu del terme?) o que, malgrat la seva intenció, no ha pogut sistematitzar-hi d'una manera clara i inequívoca quelcom que no és sistematitzable: aixo és, el seu pensament (jpotser no és aquest sistematitzable, en tant que postula una síntesi entre materialisme marxista i herencia religiosa o, dient-ho altrament, entre c(ciencia» del possible i funció utopico-((imaginativa))?). jCaldra, doncs, concloure que Bloch és una mena de vident, o un poeta profetic, més que un filosof, en el sentit més modern del terme?, jun laic inspirat o un cantor messianic del déu que existira, del genui i del «summum» que encara-no són, més que no un pmsador, sempre pretensiosament científic? ¿O és que potser Bloch no és més que un altre exemple del desti de qualsevol pensador que pretengui ((esbrinarn en l'ambit del darrer, en el tot de la realitat? (un darrer i una totalitat als quals no és permes d'accedir, ates que ((ningú no pot saltar més enlla de la seva propia ombra)), ates que un tot només és assolible sortint-ne i mai no ho és des de dins). En tot cas, el pensador de la utopia concreta-de la utopia latent, pero que arrela com a latencia (i abludim així al tito! del volum Tendencia - latencia - utopia) és un testimoni que no pot ésser ignorat per I'home d'avui que vulgui esguardar un dema bo. Ig2 Vegeu: Ernst BLOCH, Experimentum mundi. Question, catégories de I'élaboration, praxis (trad.: Gérard RAULET), Payot, París 1981, 276 pp. Un cop més, en efecte, les notes del traductor són d'interes i utilitat, i la llibertat en els girs i perífrasis amb que hom tradueix el dens, laconic i sovint massa criptic llenguatge blochia mai no traeix el sentit de ]'original, ans el fa més pales i, així, li fa justicia. '83 Per aixo ens hem permes d'abreujar bibliograficament la referencia al volum amb la sigla: GA 17 (1978), per bé que no hagi estat incorporat amb cap número a la Gesamtausgabe. Ig4 Aquest pot significar alhora Ulopia de la tendencia i de la latencia (és a dir: utopia de la tendencia latent, o utopia de la latencia tendencial) i Tendencia - latencia - utopia (aixo és: tendencia, latencia, utopia). Ig5 Tendez - Lotenz - Utopie, GA 17 (1978), pp. 11-50: c<Llibre recordatori d'Else Bloch -von Stritzky (+ 2-1-1921))). riam tributat per un Bloch que devia sentir-se no gaire lluny de la mort '86. Tota la resta d'escrits són reunits sota el títol que dóna nom al volum, i formen sis grups tematics diferents: el primer, introductori, a part breus notes del5 primers anys del segle, inclou cinquanta pagines de la tesi doctoral de Bloch, del 1908, sobre Rickert i la teoria del coneixement 18'; el segon insisteix en el problema epistemologic, amb escrits majoritariament dels anys trenta la*; i POC més posteriors són els escrits del tercer grup, de tema cultural lS9; el quart grup, sobre teoria-praxi, reuneix escrits que son, la majoria, dels anys setanta I9O; el cinque, amb aportacions des del 1935 fins al 1975, explora el tema prototípicament blochia de la relació entre materia i esperanqa 19'; i el darrer grup recull, fins on queda interrompuda, la tasca a que Bloch es dedicava quan el sorprengué la mort, i que consistia a fer tot un replantejament de la historia de la filosofia des de la perspectiva de configuracions de models 19*. D'acord amb la mateixa ((nota final)) del volum, aquest ha volgut recollir els següents tipus d'escrits: primers esbossos de temes després desenvolupats, notes i apunts de qüestions noves (com fora ara el cas del grup final d'escrits) i documents relatius a confrontacions o a preses de posició polítiques i socials 193. Del volum, tanmateix, volem destacar les ja consignades dues grans aportacions del (<memorial» d'Else von Stritzky i de la tesi doctoral de Bloch '94. Pero mereixen també una menció molt espeIa6 Bloch es decideix, a noranta-un anys, a publicar aquella antiga evocació de la seva primera esposa (a la qual havia dedicat Thomas Münzer, teoleg de la revolucio?; i ho fa en un volum (que en publicar-se resulta ja postum), el qual decideix, alhora, dedicar (com també havia fet ja amb altres) a la seva darrera esposa, Karola, ((que salva I'home i la seva obra enfront dels nazis)) (Tendenz - Latenz - Utopie , GA 17 [1978], p. 5). En canvi, de la seva segona esposa no hi ha cap referencia en tota la Gesamtausgabe. 18' Op. cit., pp. 53-107. La tesi doctoral ocupa ibid., pp. 55-107. Op. cit., pp. 108-156. 189 Op. cit., pp. 157-184. I9O Op. cit., pp. 185-245. 19' Op. cit., pp. 246-398. D'aquest notable conjunt cal remarcar els textos de les pp. 250-260 i 260-264 que corresponen a sengles aportacions (que poden remuntar-se a I'exili de Praga, el 1936) de I'epoca en que s'origina el volum d'El problema del materialisme, del qual, doncs, foren complementaries (i ho foren no sols aquestes dues, sinó adhuc totes les aportacions incloses en aquest conjunt). '92 Tendenz - Latenz - Utopie, GA 17 (1978), pp. 399-417. Es tracta d'aportacions (en I'elaboració de les quals la mort sorprengué I'autor) que comportaven gairebé tota una reelaboració de les lli~ons sobre historia de la filosofia -publicades en el volum corresponent d'lntermons en la historia de la filosofia-, reelaboració iniciada el mateix 1977 i recollida com a cloenda del volum. 19' Tendenz - Latenz - Utopie, GA 17 (1978), p. 420. La nota és de Burghart Schmidt (que ja ajuda Bloch a enllestir el volum dlExperimentum mundi: cf. supra, n. 168) i Beat Dietschy (col4aboradora en la preparació de les Leipziger Vorlesungen zur Geschichte der Philosophie: cf. supra, n. 129), recopiladors dels materials que Bloch havia estat preparant fins al moment de morir. 194 Cf. Tendenz - Latenz - Utopie, GA 17 (1978), pp. 11-50 i 55-107, respectivament cial, entre altres, tres escrits concrets: el primer, del 1930, presenta la sensibilitat, el pensament i la praxi no corn a elements antitetics, sinó com a estadis del coneixement 195; el segon, «sobre la mort, la immortalitat i la supervivencia)), correspon a una entrevista de 1969 196; i el tercer, de tematica molt peculiarment blochiana, es refereix a la funció utopica del materialisme i va ser originat com a al.locució radiofonica el 1971 19'. Com els dos darrers, gairebé la meitat dels escrits recollits en el volum corresponen a intervius, conferencies o exposicions radiades i, així, possei'en ja un cert caracter públic 198. N'hi havia fins i tot de publicats també en llibres 199, i adhuc n'hi ha una petita mostra tradui'da al castella 200. 19' Op. cit., pp. 121-129. 196 Op. cit., pp. 308-336. 19' Op. cit., pp. 265-285. 198 De les 410 pagines del volurn corresponents a textos blochians, 192 són ocupades per intervius, conferencies o exposicions radiofoniques tingudes o fetes per Bloch el 1937 i el 1938 i entre el 1964 i el 1975: cf. Tendenz - Latenz - Utopie, GA 17 (1978), pp. 158-164 (1937), 165-171 (1938), 336-349 i 350-368 (1964), 194-209 (1965), 286-300 (1966), 185-187 i 360-380 (1967), 308-336 (1969), 228-233 (1970), 265-285 (1971), 187-194 i 233-245 (1972), 209-220 i 220-228 (1974) i 391-398 (1975). Es tracta de tot un testirnoniatge de l'activitat pública que realitza un horne que, des del 1965, havia deixat enrere els vuitanta anys. 199 Aixi, per exernple: op. cit., pp. 158-164 (((Avantgarde und Voksfront)), 1937), 165-171 (((Die Kunst zu erben)), 1938) i 194-209 (Über ungeloste Aufgaben der sozialistischen Theorie)), 1965), publicats els dos prirners en el volurn d'hornenatge a Bloch als seus noranta anys (Ernst Blochs Wirkung. Ein Arbeitsbuch zum 90. Geburtstag, Suhrkarnp, Frankfurt arn Main 1975, pp. 188-194 i 195-200, respectivarnent) i el tercer en el col.lectiu Über Ernst Bloch (Suhrkarnp -Edition Suhrkarnp 251-, Frankfurt arn Main 1967, 19713, pp. 82-103). 2co Vegeu: Ernst BLOCH, ((Indignación nacida de la dignidad humana)), en: Alfred HASLER, El odio en el mundo actual, Alianza Editorial (libro de bolsillo 443), Madrid 1973, pp. 13-23; d'aquestes, les pp. 13 i SS. i 15 i SS. corresponen als pocs fragrnents de la conversa Bloch-Hasler (integrarnent traduida) recollits a Tendenz - Latenz - Uiopie, GA 17 (1978), pp. 185-187: «Has oder Zorn?)).