Companyonatge i contraposició entre filosofia i teologia

COMPANYONATGE 1 CONTRAPOSICIÓ ENTRE FILOSOFIA 1 TEOLOGIA And eu MARQUES Segons el meu pa e , iloso ia i eologia són com dues ge manes o companyes que, d'enca del naixemen de la nés jo e, han ana quasi semp e jun es, s'han es ima i odia alho a, han compa i so in el ma eix des í de en u a o des en u a, s'han imi a mú uamen o con a- posa pun pe pun , de al mane a que un ob- se ado ex e io acilmen les p en pe bessones o ins po se les con on. Pe o es ac a d'un com- panyona ge que no és pas semp e, ben al con a- i, companyonia. 1 I'a el del que, is de o a es- an , sembla dispu es de amília en e iloso s i eolegs es oba, p obablemen , en una di e en concepció de la eali a , concepció uni a ia pe pa de la iloso ia, concepció dual pe pa de la eologia. En ecó e la his o ia de les dues disciplines, hom é la imp essió que les se es elacions han p esen a o a la gamma possible de combina- cions, des de la nés ín ima in e pene ació ins a I'enemis a més decla ada1. Filoso ies, pe una banda, que han p e es de se au en iques eolo- gies o olen dona aó concep ualmen de la dogma ica c is iana, o bé que s'han comp es a si ma eixes a pa i de la se a con aposició a nb la eologia. Teologies, pe I'al a banda, que sem- blen ha e -se dissol en la iloso ia, o bé que han llui a a e issadamen pe des e -se de o con- ac e iloso ic. Enuemig hi obem, en o a I'es- cala de g aduacions possibles, els in en s pe dis- ingi de al mane a les dues disciplines que sem- p e omangui en e elles una elació de comuni- cació. Aques es a de coses que la his o ia ens posa da an els ulls es a ma ca , en o a la se a plu i- o mi a , pe dos e s que són ambé d'o d e his- o ic: I'an e io i a empo al de la iloso ia es- pec e a la eologia i I'in lux decisiu del pensa- men iloso ic g ec en el naixemen de la eologia c is iana. Es ac a d'un in lux de ca ac e cons i- u iu, en el sen i que la eologia c is iana, d'enc2 de les se es elabo acions nés p ime en- ques, con é en si ma eixa una e e encia explíci a o implíci a a la iloso ia i que no po exis i sense aques a e e encia. Pe al de jus i ica , en o ma d'esbós, aques a úl ima a i mació em cal e e i - me a I'o igen iloso ic del mo « eologia» i e oca ambé els o ígens de la eologia c is iana. El mo « eologia» és d'encuny iloso ic. Apa- eix pe p ime cop a nb Pla ó (Pol B 379a5 ) i no signi ica aquí al a cosa que «mi ologia». Es ac a, pe an , d'un discu s de ca ac e pu a- men eligiós sob e el món di í, discu s que la i- loso ia es mi a a de mane a c í ica. Aques ús es a man eni semp e en Pla ó (malg a la com- p ensió que aques iloso a mos a pe la u i- li zació iloso ica dels mi es) i a se du an mol de emps I'ús dominan . Pe o, al seu cos a , un al e ús lingüís ic a essa la iloso ia an iga a pa i d'A is 6 il: en la me a ísica a is o elica I'adjec iu « eologic» és emp a pe a quali ica la doc ina iloso ica de Déu (Me e 1026a 19; Me K 1064b 3). To a nb o , aques sen i a is o elic del mo només a esde eni ela i amen comú a l'epoca de 1'hel.lenisme a da, p obablemen so- a la in luencia del c is ianisme. Hi ha, a més, quelcom de ema cable en la si uació in el.lec- ual del món g ec: la eligió g ega no a p odui cap mena de eologia en el sen i que nosal es donem a aques a pa aula, és a di , ou una eli- gió que no es a p eocupa pe dona aó de si ma eixa. La eligió dels g ecs a omand e sem- p e en I'ambi mí ico-cul u al i el e que os ca- ac e i zada, en e al es mane es, com a « eolo- gia» no signi ica pas, ans al con a i, que s'ob ís de pe si ma eixa a una e lexió des inada a esca- i la se a e i a , ni an sols que es igués espe- cialmen p eocupada pe la qües ió de la e i a . Pe al a banda, la iloso ia g ega, sob e o consi- de ada en els seus nés g ans ep esen an s i p es- cindin de co en s meno s, no es a dedica a impugna les o mes eligioses ex e nes i, mal- g a una innegable o ien ació c í ica, a oman- d e semp e en un ce con ac e a nb l'espe i de la eligiosi a adicional. Aques a iloso ia, pe- o, mai no a en oca la e lexió sob e la di ini a de al mane a que os possible d'a iba a un pun de con ac e a nb la eligió, en con as a nb allo que, en elació a nb la e, c eu possible la eologia c is iana. Les dues línies, doncs, que obem en l'ús lingüís ic an ic del mo « eologia», eologia mí ica i eologia iloso ica, se sepa en I'una de l'al a i no a iben mai a una econciliació, a si ua -se en co elació; ni an sols ho in en en. Veiem, pe an , que la iloso ia g ega a conside a com a p opia la qües ió de Déu i s'hi a dedica , pe o sense es a a elada de mane a immedia a en una de e minada eli- gió i sense sen i -se'n ni mica esponsable. L'o igen de la eologia c is iana no coincideix pas a nb l'accep ació, pe pa del c is ianisme, del mo « eologia». En elació a aques mo , el c is ianisme dels p ime s emps a mos a -se su- mamen e icen pel e de conside a -lo p o un- damen llas a de conno acions eligioses paga- nes. En can i, a se possible d'u ili za I'exp es- sió « iloso ia», ni que os a nb l'accen uació c í i- ca we ade a iloso ia». Només la c is iani a de llengua g ega, que se sen ia, d'alguna mane a, he e a de la eligió pagana o jus encuda (Eusebi de Cesa ea), a ap opia -se decidida- men del mo « eologia», segons un ús que es li- mi a a al discu s sob e I'essencia di ina i que es dis ingia de «oikonomia», en an que discu s so- b e I'ob a his o ico-sal í ic de Déu. En la c is- iani a occiden al, en can i, a pe du a du an msl de emps la mal ianca en e s el mo « eolo- gia», ins que, en els can is in odui s pe I'esco- Iis ica, « eologia» a passa a signi ica , segons el sen i que ens és habi ual, la o ali a de la do i- na c is iana e lexionada sis ema icamen . En aques a inno ació a se decisi a la in luencia de la idea d'una cepis eme heologike» (ciencia eo- Iogica), que es emun a, co n ja ha es a mencio- na , a A is o il (Me K 1064b 3), in luencia in- culada a la u ili zació massi a de I'a is o elisme ye a l'elabo ació de la eologia. Cal no oblida , pe o, que, independen men de la qües ió de la se a designació, hi ha ia hagu eologia, en an que in en de dona aó e lexi amen de la e, d'encii de San Pau. Allb que ho a possibili a i que hi a empenye a se I'especi ici a p opia de la e c is iana. enca a que hi os p esen , ins i o en san Pau, un ce clima in el.lec ua1 c ea pe la iloso ia hel.lenís ica2. A més d'aixo, am- bé la his o ia dels dogmes a I'epoca de l'església an iga a eu e de mane a imp essionan co n la con on ació in ensi a a nb el pensamen iloso- ic, comencada a nb la gnosi i els apolege es, con ibuí decisi amen a la o mació i consolida- ció de la eologia c is iana. La p oximi a -so in en o ma de pugna amans- con inua a o al lla g de la his o ia, plena de can is, que iloso ia i eologia han is- cu . Sob esu en, és cla , les epe cussions eolb- giques del pensamen iloso ic, enca a que són e iden s ambé les in luencies en sen i con a i. Pe o el que a a old ia ema ca , po se a nb massa gosadia, és que exis eix, pe a les dues dis- ciplines, una ce a comuni a de des í en bé i en mal. Enca a que les se es mú ues elacions pu- guin se i, de e , hagin es a mol a iades, mi- an les coses a nb pe spec i a es po obse a com, en el cu s de I'e olució his o ica, les dues disciplines es co esponen so in mú uamen i com, conjun amen , esponen al seu emps i el e lec eixen. A I'epoca de la pa ís ica p edomi- na a la endencia a una mescla de iloso ia i eo- logia, sense que s'a ibés, pe o, almenys en el e- eny dels p incipis, a la comple a sup essió de o a di e encia. En can i, a se ca ac e ís ica de 1 'escol2s ica una c eixen di e enciaciíi , sense , pe o, que la elació es enqués. Fins i o aquel1 can i his o ic decisiu que ou, pe a la iloso ia, el naixen espe i cien í ic dels emps mode ns i. pe a la eologia, el e o n a 1'Esc ip u a p eco- ni za pe la Re o ma -can i que a ep esen a an pe a I'una co n pe a I'al a, al nenys a la lla ga, una mena de no a naixen~a- no a po- de enca la mú ua inculació. Va aicen ua mol , aixo sí, 1 'es o c d 'independi zació ecíp o- ca, an pel can ó de la eologia, mal iada da an d'una aó au bnoma, co n pel can ó de la iloso- ia, cada cop més inclinada a una ac i ud ami- eolbgica. Aixo no obs an , no an pode des e - se unes elacions que, an a pa i de la his o ia co n a pa i del ema de les dues disciplines, s'ha ien nua an es e amen . Po se a nb es exemples conc e s -més que no pas a nb sín esis his o iques o cosamen descolo ides i sense ma isos- se a possible de e -nos ca ec de la eali a d'una ce a solida i a o comuni a de des í. Els exemples - e s no pas d'u ia epoca de bona companyonia (si mai ha exis i ), sinó dels emps mode ns de companyona ge an agd- nic- old ien mos a que els pa anys de la ilo- so ia acos umen a se els ma eixos que els dc la eologia, i ice e sa. So in , a una concepcié, posi i is a de la aó en el pla de la iloso ia, hi co espon, en el pla eo- Iogic, un en ocamen posi i is a de la e. Aixo engend a un an agonisme an o i an i econ- ciliable en elació a la comp ensió de la eali a que scilmen po passa pe al el pa en iu es- uc u al dels dos posi i ismes. En el pla ilos& ic, el posi i isme només concedeix alo a allo que ens és accessible empí icamen , sense adona -se que s con ac e cognosci iu amb la eali a és ja in e p e ació d'aques a eali a . Aques posi i isme conside a a la e com un suc- cedani insa is ac o i del e i able coneixeme ie i se sen i 2 con i ma en aques a opinié, pe un ps- si i isme de la e elació de ipus eologic. En e ec e, aques segon pssi i isme e usa igual- men , co n a innecessi ia, o a e lexió de cai e he meneu ic i s'en igideix en la de ensa de da- des i e s suposadamen e ela s, conside a s ailladamen els uns dels al es, i p esen a s en unes p oposicions que p e enen se de la ma eixa mena que les de les ciencies na u als (segons una concepció ingenua d'aques es ciencies). La his o- ia del pensamen es a plena de is os con lic es iloso ico- eologics d'aques a na u alesa, i que només imp opiamen poden se ca ac e i za s co n a con lic es en e la e i la aó. Hi ha ambé, en segon Iloc, con lic es que e- nen les se es a els en un acionalisme es e en el qual comb eguen igualmen els dos an ago- nis es i cap al qual s'empenyen l'un a l'al e. Po- dem oba la causa d'aques s con lic es, en el pla iloso ic, en una concepció esqui ida de la aó que compo a una ceguesa pa cial da an la eali a . Aixo és pa icula men isible quan, en nom d'una aó acionalis a, poc a en a a la com- plexi a de I'expe iencia, es a a la e c is iana el e e , p ecisamen , de passa pe al I'expe ien- cia. Ce amen que no és possible de nega que e e s d'aques a mena oben una ce a jus i i- cació en la mane a co n de egades la e és p e- sen ada eologica nen . 1 no em e e eixo única- men a les cons uccions una mica esqui ides de la eologia «il.lus ada», sinó p incipalmen a I'equipamen dogma ic pesa de la neoescolis i- ca ca olica o a les sis ema i zacions de I'o odoxia p o es an . Tan en un cas co n en l'al e, hom p e én un es ic íssim ca ac e acional, de mane- a que po néixe la imp essió que les p oposi- cions que exp esen la e no són al a cosa que p oposicions me a ísiques, o bé que la ma eixa e no és es més que I'accep ació d'un conglome- a de agmen s doc inals. En e ce Iloc, i inalmen , iloso ia i eologia poden co espo id e's mú uamen en una ac i- ud i acionalis a. Passa so in que, pe pa de la iloso ia, la e és i llada d'insensa a i supe s i- ciosa o, almenys, se la conside a co n una ac i ud i acional que s'escapa a o a ap eciació e lexi a. 1 no és del o excepcional que la eologia ma ei- xa a aconi la e en la suposada o alesa de la i acionali a , es p o egeixi p ecipi adamen da- an la aó amb jocs de pa adoxes o ce qui la sal- ació en un en ossudi c edo quza ab u dum. Una e així, que es malen én eologica nen a si ma eixa, es a p edisposada a desquali ica d'en- ada la aó en an que o cosamen inc edula, de mane a que. ins en la o ma de aona , que- da obe el camp a I'i acionalismc. Cal di , pe- o, que ambé pe I'al a banda. pel can ó de la iloso ia, es poden dona ac i uds que emboli- quen a almen les p ou di ícils elacions e- aó i eologia- iloso ia. Exis eix un acionalisme que en els seus judicis pol?mics es compo a, es an- yamen , de mane a poc acional, i un c i icisnle que es i del o de e mina pe posicions dogma- iques. Pe a ells, la e no po se al a cosa que immuni zació (com a ui dia se sol di ) en on d'una aó, la qual no s'adona de la se a p opia au oimmuni zació de ca a a e -se ca ec del e- nomen de la e al co n aques enomen se'ns dó- na en la eali a de les coses. Pe o queda, enca a, la qües ió més di ícil i de- cisi a: ion ecolza, en úl ima ins ancia, el com- panyona ge en e les dues disciplines? ¿Tenen. po se , o es dues un ma eix ema que és ac a di e en men i que dóna lloc a exp essio is di e - ses pel e que iloso ia i eologia es di e encien me odol6gicamen i pouen a on s he e ogenies? Segu que no deu se del o desence ada una espos a a i ma i a, amb els ma isos que calgui, a aques a p egun a, una espos a, pe exemple, que agi en aques sen i : iloso ia i eologia es oben en la qües ió de Déu o bé en la qües ió del sen i i el alo de la eali a i. pe an . del sen i i alo de I'home en elació a aques a eali- a en la se a o ali a . Es di e encien. en can i, pel e que la iloso ia no coneix al a on ni al- e ju ge que la aó amb les se es exigencies d'au onomia i uni e sali a , men e que la eo- logia eme a una e elació inculada a pu s es- de enimen s his o ies i es oba semp e lligada a una adició de ca ac e no ma iu. Sense nega la pa de e i a d'aques a ca ac e i zació adicio- nal i sense en a en la p olixi a d'an igues con- o e sies, al la pena de p egun a -nos si, pel que a a la iloso ia, és co ec e de pa la d'au o- nomia o al, de comencamen a pa i de ze o. To pensamen , ho ulgui o no, es oba en una si uació his o ica de e minada, en una pe spec i- a ini a, i p ecisamen es eali za co n a pensa- men en la mesu a que accep a de pensa allo que li és dona en aques a si uació his o ica, en el si d'aques a pe spec i a ini a. L'acollimen a en i submís d'unes dades és, doncs, condició indispensable de o a au en ica emp esa e lexi- a (i no, únicamen , de la eologia). Fins po se es pod ia a egi , amb Gadame , que, co n a con- dició de ecundi a , cal que la iloso ia es inculi a una de e minada adició de pensamen . Sigui el que sigui d'aques es complicades qües ions -on semp e, desp és d'ha e p es una de e minada posició, cal ma isa en sen i con a i- el que ce amen es po di és que I'au ocomp ensió que é una de e minada (g an) iloso ia es mani es a en la mane a co n de e mi- na les se es elacions a nb la eologia. Recíp oca- men -pe o aquí enca a en un g au més ele- a - o a au ocomp ensió eologica s'explici a en la mane a de elaciona -se a nb la iloso ia. Pe aix6 cal di que, malg a o s els p oblemes de delimi ació i les di e encies en la mane a de esold e'ls, I'in e es pe una di e enciació mú ua és ambé un e que incula la iloso ia i la eo- logia. Cal a egi , pe o, que la di e sa o ien ació de I'in e es en un cas i en I'al e posa en e iden- cia una di e encia onamen al de les dues disci- plines, més onamen al, p obablemen , que les mencionades an e io men . Pel can ó de la iloso ia es concedeix, e iden - men , la maxima impo ancia a es abli una dis- inció allan i ins i o una con aposició que sub a lli la p opia independencia i supe io i a , sense que, no malmen , apa egui un in e es po- si iu pe jus i ica iloso icamen I'exis encia de la eologia. En la mesu a que es concedeix a la eologia un in e es especí icamen iloso ic, aques a eologia és annexionada en an que im- bi iloso ic pa cial i, pe aixo ma eix, con apo- sada a la eologia « eologica» que, co n a al, no és iloso icamen accep able. En can i, pel can ó d'aques a eologia « eologica», o a dels casos d'i acionalisme c ispa , exis eix un in e es de p incipi pe I'exis encia de la iloso ia. Fins en els emps de p edomini cul u al quasi absolu del c is ianisme, emps en que gai ebé no exis ia una iloso ia au onoma, la eologia a ocupa -se de la iloso ia o conside an -la co n a disciplina dis in a i co n una asca plena de sen i al cos a del eball eologic. Més a d, en emps de I'emancipació de la iloso ia, quan aques a a deixa de se una disciplina domes icada eclesiis- icamen i a o na -se a p esen a la possibili a d'un an agonisme agu , la eologia no pogué desin e esss -se d'una iloso ia que se li ha ia con e i en enemiga (sense que aixo impliqués una enúncia a conside a c í icamen la iloso- ia). En aques a di e enciació de les elacions mú- ues s'exp essa, p obablemen , que la iloso ia endeix a una concepció uni a ia de la eali a din e de la qual la ma eixa eologia ha de se encabida segons c i e is pu amen iloso ics. La concepció eologica de la eali a , en can i, d'aco d a nb la e c is iana, es a de e minada pe una dis inció onamen al que econeix a la ilo- so ia o el d e a la se a au onomia (sense que aixo egui a la eologia la espsnsabili a de p onuncia -se, des del seu pun de is a, sob e les posicions iloso iques). Mi an les coses des de la eologia, la elació a nb la iloso ia és un dels pun s on es conc e a la dis inció, que é el seu e- colzamen en I'e angeli, en e dos imbi s, am- bi s que poden se in e p e a s, co n ho a la eo- logia ca olica, en el sen i de na u a i g acia, o, co n ho a la eologia p o es an , en el sen i de llei i e angeli. Aques a dis inció exp essa un es- a de coses, una condició humana conc e a ma - cada pel peca , que mol p obablemen se sos- eu a les concep uali zacions iloso iques (com ho ha ema ca , pe exemple, Paul Ricoeu en les se es e lexions iloso iques sob e el peca ). La dis inció en e iloso ia i eologia es deixa cons a a ambé en la di e encia de llu elació a nb la his o ia. No pas que aques a dis inció pugui ca ac e i za -se p ou co ec amen a nb les conegudes ó mules an i e iques: «pa aula de Déu e e na» i «pa aula humana caduca», «sa iesa de Déu» i csa iesa humana», o bé c e i ac acio- nal in empo al» i « e elació his o ica)). Teologia i iloso ia pa icipen d'una ma eixa his o ici a i, l'una i I'al a, ens acos en cap a una e i a in- condicionada que es a més enlla d'elles. Pe o, din e aques ma c comú, hi ha una di e encia onamen al: la eologia es e e eix a una adició ben de e minada i, sob e o , p en pa a la es- ponsabili a pel p og és d'aques a adició. Aixo, la eologia no ho en én co n un pa icula- isme a bi a i sinó co n a conseqüencia del e que é el seu onamen pe manen en Jesuc is . Conside a iloso icamen , aques e apa eix co n una p e ensió d'absolu esa que és incompa- ible a nb la ece ca de la e i a . Aquí cal di . pe o, que la eologia és només una exp essió me- dia a de la e i a que es p oposa e lexiona i ex- plici a , només una e lexió explíci a d'aquell es- de enimen de e que es p odueix semp e en la p edicació i en la p egi ia en an que eali a s cons i u i es an de I'exis encia c is iana csm de la comuni a eclesial. De mane a que en les as- ques eologiques cal dis ingi en e aquel1 esde- enimen de e al qual la eologia se eix i en el qual ecolza, pe una banda, i o I'a any eol8- gic de e lexió i explici ació, pe I'al a. El p oblema de les elacions iloso ia- eologia, pe o, con inua plan eja i demana de se ap o- undi . Segons el meu pa e , el camí més ecund d'ap o undimen i que pod ia pe me e un dii- leg en e iloso s i eolegs no hau ia de consis i an a esca i les di e encies en e e i a s de aó i e i a s de e elació ( o conceben la e elació com un enomen es any de cai e sup ana u alís- ic) com a dona aó de les dues concepcions de la eali a : la uni a ia, de ipus iloso ic, i la dual, de ipus eologic. En aques a asca, hi ju- ga ia un g an pape I'elucidació del concep e d'expe iencia, ja que quan el eóleg pa la de na- u a i g acia p e én se idel a I'expe iencia de la e. To i que I'espe anca en una edempció o al de la eali a no es po pas dedui de I'expe i n- cia. NOTES 1 Com a on s immedia es d'in o mació pe a aques es- c i m'he se i dels eballs següen s: WILHELM WEISCHEDEL. De Go de7 Philosophen, 2 ols. Wissenscha liche Buchgesellscha , Da ms ad , 1972. El p ime olum p esen a una amplíssima pano amica his o i- ca del ac amen iloso ic de la qües ió de Déu, des dels p e-soc i ics ins a Nie zsche i Heidegge . GERHARD EBELING. a icle aTheologiea, a Die Religion in Geschich e und Gegenwa , e ce a edició, 1962, ol. VI, PP. 754-769. 2 Ni que pugui sembla massa ob i, po se al la pena de eco da -donades, sob e o , ce es endencies iloso iques i eligioses ac uals a e alo a el mi e- que pe als aduc- o s al g ec de I'An ic Tes amen no a exis i cap dub e que I'equi alen de deba lahwe (pa aula de Jah e) no podia se my hos sin6 només Logos. En el Nou Tes amen la e es e- e eix semp e al logos ou heou, que és p edica com a lo- gos ou s au ou (pa aula de la c eu). 1 com Bul mann, en e al es, ha e eu e, en el Nou Tes amen es oba pe p i- me a egada, de o ma incipien , una c í ica eligiosa al mi- e. No és, doncs, es any que més a d os possible una ce a alianga de la e amb la iloso ia de ca a a comba e els mi es, pe o que, en can i, no os possible una alianga an i iloso ica amb els mi es. El obamen del c is ianisme amb la iloso- ia po a mol es egades a una llui a, pe o és semp e -segons la con icció c is iana- una llui a a a o del logos i de la sa iesa e i able.